Ægoa

Da Wikipedia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Stìsse d'ægoa

L'ægoa a l'é 'n conpòsto inorgànico indicòu co-a fórmola chìmica H2O. A l'é 'na sostànsa chìmica trasparénte, sénsa ödô ni gùsto e squæxi sénsa , ch'a l'é o conponénte ciù inportànte de l'idrosfêra da Tæra e di flùidi che se trövan inte tùtti i òrganìsmi vivénti conosciûi (dond'a gh'à 'na fonçión de solvénte[1]). A l'é 'na sostànsa fondamentâle pe tùtte e fórme de vìtta conosciûe, scibén ch'a no dâ de giàscio, d'energîa ò de micronutriénti òrgànichi. A sò fórmola chìmica, H2O, a l'ìndica che ciaschedùnn-a de sò molécole a gh'à 'n àtomo d'òscìgeno e doî àtomi d'idrògeno, che són lighæ fra de lô da di ligàmmi covalénti. In particolâ, i àtomi d'idrògeno són atachæ a quélli de l'òscìgeno co-în àngolo de 104,45°[2]. O nómme "ægoa" o l'é dêuviòu ascì pe indicâ o stâto lìquido de l'H2O a 'na tenperatûa e 'na presción stàndard.

Pò-u fæto che l'anbiénte terèstre o l'é vixìn a-o coscì dîto pónto tréggio de l'ægoa, in sciâ Tæra se pêuan védde i diferénti stâti naturâli de sta sostànsa chi[3]. Defæti, a fórma de precipitaçioìn che se prezéntan quànde cêuve e di aerosol quànde gh'é a nêgia. E nûvie són fórmæ da particèlle d'ægoa e de giàssa, o sò stâto sòlido, in sospensción inte l'âia. Quànde l'é fineménte spartîo, i cristàlli de giàssa poriéivan preçipitâ inta fórma de néive. In sciâ fìn, gh'é ancón o stâto gasôzo de l'ægoa, o vapô d'ægoa.

L'ægoa a crôve tòsto o 71% da superfìcce terèstre, co-i e i òcéani che contêgnan a ciù pàrte do sò volùmme in sciâ Tæra (ciù ò mêno o 96,5%). De quantitæ ciù picìnn-e són conservæ sototæra (1,7%), inti giasæ e inte calòtte polâri de l'Antàrtide e da Groenlàndia (1,7%) e inte l'âia, cómme vapô, nûvie (fórmæ de giàssa e ægoa lìquida in sospençión) e precipitaçioìn (0.001%)[4][5][6]. L'ægoa a se méscia in continoaçión segóndo a coscì dîto cîclo de l'ægoa: evaporaçión, traspiraçión (evotraspiraçión), condensaçión, precipitaçión e deflùsso, pe finî de sòlito into mâ.

L'ægoa a l'à 'na fonçión inportantìscima inte l'economîa mondiâle. Ciù ò mêno o 70% de l'ægoa dôçe dêuviâ da l'òmmo a sodìsfa e necescitæ da l'agricoltûa[7]. A pésca, ségge inti còrpi d'ægoa sâ che dôçe, a l'é stæta e a contìnoa a êse 'na vivàgna prinçipâ de giàscio inte vàrie pàrte do móndo, garantìndo o 6,5% de proteìnn-e consumæ a livèllo globâle[8]. A ciù pàrte do comèrcio de matêie prìmme in sce lónga distànsa (cómme o petròlio, o gàzzo naturâle e âtri prodûti) o l'é efetoòu da bàrchi chi nàvegan pe-i mâ, i sciùmmi, i lâghi e i canæ. De grénde quantitæ d'ægoa, giàssa e vapô són dêuviæ pò-u rescâdaménto e o refreidaménto, ségge inte indùstrie che inte abitaçioìn. L'ægoa a l'é pöi 'n bón solvénte pe 'n'ànpia variêtæ de sostànse, ségge minerâli che inorgàniche e cómme tâ a vên dêuviâ inti procésci industriâli, pe coxinâ e pe lavâ. L'ægoa, a giàssa e a néive són bén inportànti inte vàrri spòrt e âtre fórme de demôa ascì, cómme o nêuo, a nàotica da dipòrto, e regàtte, o surf, a pésca sportîva, e imerscioìn, o pattinàggio in sce giàssa e o scî.

Etimologîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nómme inte variànte lìguri[modìfica | modìfica wikitèsto]

Propiêtæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

'Na molécola d'ægoa a l'é formâ da doî àtomi d'idrògeno e un d'òscìgeno

L'ægoa (H2O) a l'é 'n conpòsto inorgànico polâre. A tenperatûa anbiénte a l'é 'n lìquidto sénsa gùsto ni ödô, squæxi sénsa cô fêua che pe 'na legêra tìnta de bleu. L'ægoa, o ciù sénplice calcogenûo de idrògeno, o l'é in asolûto o conpòsto chìmico ciù studiòu, vegnìndo descrîto cómme o "solvénte universâle" aprêuvo a-a sò capaçitæ de deslengoâ tantìscime sostànse diferénti[9][10]. Sto fæto chi a ghe consénte d'êse o "solvénte da vìtta": defæti, l'ægoa ch'a se trêuva in natûa de sòlito a contêgne vàrie sostànse, tànto che són necesâi numerôxi pasàggi pe destilâ de l'ægoa pûa. Pe de ciù, l'ægoa a l'é l'ùnica sostànsa comùn ch'a se pòsse trovâ cómme sòlido, lìquido e gàzzo inte condiçioìn terèstri normâli[11].

Stâto[modìfica | modìfica wikitèsto]

I tréi stâti comùn da matêia

Insémme a "òscidàn", "ægoa" o l'é un di doî nómmi ofiçiæ do conpòsto chìmico H2O[12], óltre a êse ascì o nómme dêuviòu pe indicâ o stâto lìquido de l'H2O[13]. I âtri doî stâti da matêia comùn pe l'ægoa són a sò fâze sòlida, a giàssa, e quélla gasôza, o vapô d'ægoa e o vapô ascì. L'azónta ò a rimoçión de câdo a peu caxonâ de tranxiçioìn de fâze: solidificaçión (da ægoa a giàssa), fuxón (da giàssa a ægoa), vaporizaçión (da ægoa a vapô), condensaçión (da vapô a ægoa), sublimaçión (da ægoa a vapô) e depoxiçión (da vapô a giàssa)[14].

Denscitæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

L'ægoa a se diferénçia da-a ciù pàrte di lìquidi pò-u fæto che, de manimàn ch'a zêa, a vêgne de lóngo mêno dénsa[n. 1]. A 'na presción de 1 atm, a l'arîva a-a denscitæ màscima de 999.972 kg/m3 a-a tenperatûa de 3.98 °C, sàiva a dî, senplificàndo, a tòsto 1.000 kg/m3 a 4 °C[16][17]. A denscitæ da giàssa a l'é pe cóntra de 917 kg/m3, co-în'espansción do 9%[18][19]. Quésta propiêtæ a l'é bén bén conosciûa zaché a crêa 'na fórte presción, ch'a sccéuppa i tùbbi e a spàcca e prîe[20].

Magnetìsmo[modìfica | modìfica wikitèsto]

L'ægoa a l'é 'n materiâle diamagnético[21]. Scibén che l'interaçión de sòlito a l'é débole, co-i magnêti supercondutoî a peu arivâ a 'n'interaçión asæ inportànte[21].

Tranxiçión de fâze[modìfica | modìfica wikitèsto]

A-a presción de 'n'atmosfêra (atm), a giàssa a se desléngoa ò l'ægoa a zêa a 'na tenperatûa de 0 °C méntre l'ægoa a bógge òpû o vapô o condénsa a 100 °C. A ògni mòddo ascì quànde a se trêuva de sótta a-o sò pónto d'eboliçión, l'ægoa a se peu trasformâ in vapô a-a sò superfìcce aprêuvo a-o procèsso d'evaporaçión (pe cóntra, si-â vaporizaçión a l'é difûza inte tùtte o lìquido se parliâ d'eboliçión). Into mæximo mòddo, a sublimaçión e a depoxiçión pêun avegnî ascì inte superfìcce[14]. Prezénpio, a brìnn-a a se depòxita in scê superfìcce fréide, méntre i stràssi de néive se fórman pe depoxiçión in sce 'na particèlla de aerosol ò in sce 'n nùcleo de giàssa[22]. Into procèsso de liofilizaçión, o mangiâ o vêgne zeòu e dónca conservòu a bàssa presción de mòddo chi-â giàssa in sciâ sò superfìcce a sublìmme[23].

I pónti de fuxón e d'eboliçión pêuan cangiâ in sciâ bâze da presción. Co-ina bónn-a aproscimaçión, a velocitæ da variaçión de tenperatûa de fuxón a-o cangiâ da presción a l'é dæta da l'equaçión de Clausius-Clapeyron:

Dónde e són i volùmmi molâri de fâze lìquida e sòlida, méntre o l'é o câdo laténte molâre de fuxón. Inta ciù pàrte de sostànse, o volùmme o crésce quànde s'é verificòu a fuxón, e dónca a tenperatûa de fuxón a l'aoménta insémme a-a presción. Pe cóntra, zaché a giàssa a l'é mêno dénsa de l'ægoa, inte sto câxo chi a tenperatûa de fuxón a s'amermiâ[15]. Prezénpio, inti giasæ a fuxón pe presción a poriéiva capitâ sótta a di volùmmi de giàssa de 'na çèrta dimensción, portàndo coscì a-a formaçión de lâghi subglaciâli[24][25].

L'equaçión de Clausius-Clapeyron a peu êse aplicâ a-o pónto d'eboliçión ascì, ma inta tranxiçión da lìquido a gàzzo a fâze gasôza a l'à 'na denscitæ bén bén ciù bàssa da fâze lìquida, e dónca a pónto d'eboliçión o crésce insémme a-a presción[26]. L'ægoa a peu restâ a-o stâto lìquido a de tenperatûe elevæ inte çèrte scitoaçioìn particolæ, cómme inti abìmmi di òcéani ò sototæra. Prezénpio, inte l'Old Faithful, 'n geyser do pàrco naçionâle de Yellowstone, e tenperatûe de l'ægoa lìquida pêuan arivâ scìnn-a 205 °C[27] ò, adreitûa, a-i 400 °C inte vivàgne idrotermâli[28].

A-o livéllo do mâ, o pónto d'eboliçión de l'ægoa o l'é de 100 °C. Zaché a presción atmosférica a chìnn-a co-o crésce de l'altitùdine, o pónto d'eboliçión o l'amèrma de 1 °C ògni 274 mêtri, co-o ténpo de cotûa che però o crésce rispètto a quéllo a-o livèllo do mâ. Prezénpio, a 1.524 mêtri o ténpo de cotûa o dêv'êse aomentòu de 'n quàrto pe avéi o mæximo rizultâto[29] (a ògni mòddo, 'na pugnàtta a presción a peu êse dêuviâ pe amermâ o ténpo de cotûa aomentàndo a tenperatûa d'eboliçión[30]). Into vêuo, l'ægoa a bógge a tenperatûa anbiénte[31].

Pónti tréggi e crìtichi[modìfica | modìfica wikitèsto]

O diagràmma de fâze de l'ægoa (senplificòu)

In sce 'n diagràmma de fâze presción/tenperatûa (védde a figûa chi da-arénte), gh'é de cùrve che sepàran o sòlido da-o vapô, o vapô da-o lìquido e o lìquido da-o sòlido. Ste lìnie chi se incóntran inte 'n ùnico pónto, dîto pónto tréggio, dónde tùtte e træ fâze pêuan coêxìste. O pónto tréggio o l'é a 'na tenperatûa de 273,16 K (sàiva a dî 0,01 °C) e 'na presción de 611,657 Pa (dónca 0,00604 atm)[32], ch'o l'é ascì o pónto a presción ciù bàssa into quæ ghe pòsse êse de l'ægoa lìquida. Scìnn-a-o 2019, o pónto tréggio de l'ægoa o l'é stæto dêuviòu pe definî a scâ de tenperatûa Kelvin ascì[33][34].

A cùrva de fâze ægoa/vapô a finìsce a 647,096 K (ò 373,946 °C) e 22,064 MPa (ò 217,75 atm), inte 'n pónto conosciûo cómme o pónto crìtico[35]. Defæti, a de tenperatûe e de prescioìn ciù âte e fâze lìquida e gasôza fórman 'na fâze contìnoa ciamâ stâto supercrìtico. Quésto o peu êse de manimàn conprèsso ò espànso tra denscitæ scìmili ségge a quélle do gàzzo che a quélle do lìquido, co-e sò propiêtæ ('n pö diferénti da quélle de l'ægoa a tenperatûa anbiénte) che són senscìbili a-a denscitæ. Prezénpio, a prescioìn e tenperatûe apropiæ se peu mescciâ liberaménte con conpòsti no-polâri, inclûza a ciù pàrte di conpòsti òrgànichi. Sto fæto chi o permétte 'na gràn variêtæ de aplicaçioìn, che inclùddan l'eletrochìmica a âta tenperatûa e l'ûzo cómme solvénte ecològico ò catalizatô inte de reaçioìn chìmiche che tóccan conpòsti òrgànichi. Into mantéllo terèstre, o fonçiónn-a ascì cómme solvénte inta formaçión, a disoluçión e a depoxiçión di minerâli[36][37].

Fâze da giàssa e de l'ægoa[modìfica | modìfica wikitèsto]

A fórma normâle da giàssa in sciâ superfìcce da Tæra a l'é a giàssa Ih, 'na fâze dónde se crêan di cristàlli co-ina scimetrîa a sêi loéi. Inte l'atmosfêra ciù âta gh'é pe cóntra 'n'âtra fâze, ch'a gh'à 'na scimetrîa cristalìnn-a cùbica, a giàssa Ic[38]. A prescioìn ciù grénde a giàssa a peu formâ de âtre strutûe cristalìnn-e ascì. A-o 2019, inti louêi ne són stæte prodûte bén 17 de ste strutûe chi, óltre a de âtre pò-u moménto sôlo teorizæ[39]. A dixeuténn-a fórma, 'na fâze cùbica a fàcce centræ e superiònica dîta giàssa XVIII, a l'é stæta ciù tàrdi descovèrta corpìndo 'na stìssa co-în'ónda d'ùrto ch'a l'à alsòu a presción de l'ægoa a milioìn d'atmosfêre e a sò tenperatûa a migiæa de gràddi, creàndo coscì 'na strutûa rédena de àtomi d'òscìgeno tra i quæ quélli d'idrògeno se méscian liberaménte[40][41]. Pe de ciù, quànde a se trêuva tra doî seu de grafêne, a giàssa a se desvilùppa segóndo 'n retìcolo quadrâto[42].

I detàggi da natûa chìmica de l'ægoa lìquida no són pe cóntra bén conosciûi, con çèrte teorîe che sugerìscian chò-u sò conporaménto particolâ o ségge dovûo a l'existénsa de doî stâti lìquidi[17][43][44][45].

Gùsto e ödô[modìfica | modìfica wikitèsto]

L'ægoa pûa a l'é de sòlito descrîta cómme sénsa gùsto ni ödô, scibén che l'êse umàn o gh'à di sensoî specìfichi che pêuan sentî a presénza de l'ægoa inta bócca[46][47] méntre e ræne són conosciûe p'êse in gràddo de sentîne l'ödô[48]. A ògni mòddo, l'ægoa ch'a vêgne de sòlito dêuviâ (cómme quélla minerâle inte botìgge) a contêgne vàrie sostànse delengoæ, che pêuan dâghe gùsti e ödoî diferénti. Pe de ciù, l'òmmo e âtre béstie àn svilupòu di sénsi chi ghe consénte de valuâ a beivibilitæ de l'ægoa, de mòddo de evitâ quélla tròppo sâ ò màrsa[49].

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nòtte a-o tèsto
  1. Âtre sostànse a-avéi sta propiêtæ chi són o bismûo, o silìccio, o germànio e o gàllio[15].
Nòtte bibliogràfiche
  1. (EN) Water Q&A: Why is water the "universal solvent"?, United States Geological Survey, U.S. Department of the Interior, 20 zùgno 2019. URL consultòu o 30 zenâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 6 frevâ 2021).
  2. (EN) 10.2: Hybrid Orbitals in Water, in sce chem.libretexts.org, 18 màrso 2020 (archiviòu da l'url òriginâle o 30 lùggio 2022).
  3. (EN) John Butler, The Earth - Introduction - Weathering, Universcitæ de Houston. URL consultòu o 30 zenâ 2023.
  4. (EN) Peter H. Gleick, Water in Crisis - A Guide to the World's Fresh Water Resources, Oxford University Press, p. 13, ISBN 0-195-07628-1 (archiviòu da l'url òriginâle l'8 arvî 2013).
  5. (EN) Water Vapor in the Climate System, in sce agu.org. URL consultòu o 30 zenâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 20 màrso 2007).
  6. (EN) Vital Water, in sce unep.org. URL consultòu o 30 zenâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 20 frevâ 2008).
  7. (EN) L. Baroni, L. Cenci e M. Tettamanti, Evaluating the environmental impact of various dietary patterns combined with different food production systems, in European Journal of Clinical Nutrition, vol. 61, n. 2, 2007, pp. 279-286.
  8. (EN) Max Troell, Rosamond L. Naylor, Marc Metian, Malcolm Beveridge, Peter H. Tyedmers, Carl Folke, Kenneth J. Arrow, Scott Barrett, Anne-Sophie Crépin, Paul R. Ehrlich, Åsa Gren, Does aquaculture add resilience to the global food system?, in Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 111, n. 37, 16 seténbre 2014, pp. 13257-13263.
  9. (EN) Norman Neill Greenwood e Alan Earnshaw, Chemistry of the Elements, 2ª ed., Butterworth-Heinemann, 1997, p. 620, ISBN 0-750-62832-4.
  10. (EN) Water, the Universal Solvent (JPG), in sce upload.wikimedia.org. URL consultòu o 5 frevâ 2023.
  11. (EN) Jane B. Reece, Campbell Biology, 10ª ed., Pearson, 2014, p. 44, ISBN 0-321-77565-1.
  12. (EN) G. J. Leigh, H. A. Favre e W. V. Metanomski, Principles of chemical nomenclature: a guide to IUPAC recommendations (PDF), Oxford, Blackwell Science, 1998, ISBN 978-0-86542-685-6 (archiviòu da l'url òriginâle o 26 lùggio 2011).
  13. (EN) PubChem, Water, National Center for Biotechnology Information (archiviòu da l'url òriginâle o 3 agósto 2018).
  14. 14,0 14,1 (EN) Louise Belnay, The water cycle (PDF), Critical thinking activities, Earth System Research Laboratory (archiviòu da l'url òriginâle o 20 seténbre 2020).
  15. 15,0 15,1 (EN) Mário J. de Oliveira, Equilibrium Thermodynamics, 2ª ed., Springer, 2017, pp. 120-124, ISBN 3-662-53207-7.
  16. (EN) What is Density?, in sce mt.com. URL consultòu o 5 frevâ 2023.
  17. 17,0 17,1 (EN) Philip Ball, Water: Water - an enduring mystery, in Nature, vol. 452, n. 7185, 2008, pp. 291-292.
  18. (EN) John C. Kotz, Paul M. Treichel, John Townsend e David Treichel, Chemistry & Chemical Reactivity, 9ª ed., Cengage Learning, 2014, ISBN 1-133-94964-9.
  19. (EN) Arieh Ben-Naim e Roberta Ben-Naim, Alice's Adventures in Water-land, World Scientific, 2011, ISBN 981-4338-96-6.
  20. (EN) N. Matsuoka e J. Murton, Frost weathering: recent advances and future directions, in Permafrost and Periglacial Processes, vol. 19, n. 2, 2008, pp. 195-210.
  21. 21,0 21,1 (EN) Zijun Chen, Measurement of Diamagnetism in Water, in sce conservancy.umn.edu, 21 arvî 2010. URL consultòu o 5 frevâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle l'8 zenâ 2022).
  22. (EN) Sarah Wells, The Beauty and Science of Snowflakes, Smithsonian Science Education Center, 21 zenâ 2017. URL consultòu o 5 frevâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 25 màrso 2020).
  23. (EN) Peter Fellows, Freeze drying and freeze concentration, in Food processing technology: principles and practice, 4ª ed., Kent: Woodhead Publishing/Elsevier Science, 2017, pp. 929-940, ISBN 0-081-00523-7.
  24. (EN) Martin J. Siegert, J. Cynan Ellis-Evans, Martyn Tranter, Christoph Mayer, Jean-Robert Petit, Andrey Salamatin, John C. Priscu, Physical, chemical and biological processes in Lake Vostok and other Antarctic subglacial lakes, in Nature, vol. 414, n. 6864, Dexénbre 2001, pp. 603-609.
  25. (EN) BethanDavies, Antarctic subglacial lakes, in sce antarcticglaciers.org. URL consultòu o 5 frevâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 3 òtôbre 2020).
  26. (EN) William L. Masterton e Cecile N. Hurley, Chemistry: principles and reactions, 6ª ed., Cengage Learning, 2008, p. 230, ISBN 0-495-12671-3.
  27. (EN) Jim Peaco, Yellowstone Lesson Plan: How Yellowstone Geysers Erupt, Yellowstone National Park: U.S. National Park Service. URL consultòu o 5 frevâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 2 màrso 2020).
  28. (EN) Rhett Allain, Yes, You Can Boil Water at Room Temperature. Here's How, Wired, 12 seténbre 2018. URL consultòu o 5 frevâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 28 seténbre 2020).
  29. (EN) USDA Food Safety and Inspection Service, High Altitude Cooking and Food Safety (PDF), in sce fsis.usda.gov. URL consultòu o 5 frevâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 20 zenâ 2021).
  30. (EN) Pressure Cooking - Food Science, in sce exploratorium.edu, 26 seténbre 2019 (archiviòu da l'url òriginâle o 19 zùgno 2020).
  31. (EN) Rhett Allain, Yes, You Can Boil Water at Room Temperature. Here's How, Wired, 12 seténbre 2018 (archiviòu da l'url òriginâle o 28 seténbre 2020).
  32. (EN) D. M. Murphy e T. Koop, Review of the vapour pressures of ice and supercooled water for atmospheric applications, in Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society, vol. 131, n. 608, 1º arvî 2005, p. 1540 (archiviòu da l'url òriginâle o 18 agósto 2020).
  33. (EN) International Bureau of Weights and Measures, The International System of Units (SI) (PDF), 8ª ed., 2006, p. 114, ISBN 92-822-2213-6 (archiviòu da l'url òriginâle o 14 agósto 2017).
  34. (EN) 9th edition of the SI Brochure, BIPM, 2019. URL consultòu o 5 frevâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 19 arvî 2021).
  35. (EN) W. Wagner e A. Pruß, The IAPWS Formulation 1995 for the Thermodynamic Properties of Ordinary Water Substance for General and Scientific Use, in Journal of Physical and Chemical Reference Data, vol. 31, n. 2, Zùgno 2002, p. 398.
  36. (EN) Hermann Weingärtner e Ernst Ulrich Franck, Supercritical Water as a Solvent, in Angewandte Chemie International Edition, vol. 44, n. 18, 29 arvî 2005, p. 2672-2692.
  37. (EN) Tadafumi Adschiri, Youn-Woo Lee, Motonobu Goto e Seiichi Takami, Green materials synthesis with supercritical water, in Green Chemistry, vol. 13, n. 6, 2011, p. 1380.
  38. (EN) Benjamin J. Murray, Daniel A. Knopf e Allan K. Bertram, The formation of cubic ice under conditions relevant to Earth's atmosphere, in Nature, vol. 434, n. 7030, 2005, pp. 202-205.
  39. (EN) Christoph G. Salzmann, Advances in the experimental exploration of water's phase diagram, in The Journal of Chemical Physics, vol. 150, n. 6, 14 frevâ 2019, p. 060901.
  40. (EN) Joshua Sokol, A Bizarre Form of Water May Exist All Over the Universe, Wired, 12 màzzo 2019. URL consultòu o 5 frevâ 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 12 màzzo 2019).
  41. (EN) M. Millot, F. Coppari, J. R. Rygg, Antonio Correa Barrios, Sebastien Hamel, Damian C. Swift e Jon H. Eggert, Nanosecond X-ray diffraction of shock-compressed superionic water ice, in Nature, vol. 569, n. 7755, Springer, 2019, pp. 251-255.
  42. (EN) Mark Peplow, Graphene sandwich makes new form of ice, in Nature, 25 màrso 2015.
  43. (EN) L. M. Maestro, M. I. Marqués, E. Camarillo, D. Jaque, J. García Solé, J. A. Gonzalo, F. Jaque, Juan C. Del Valle, F. Mallamace, On the existence of two states in liquid water: impact on biological and nanoscopic systems, in International Journal of Nanotechnology, vol. 13, n. 8-9, 1º zenâ 2016, pp. 667-677.
  44. (EN) Francesco Mallamace, Carmelo Corsaro e H. Eugene Stanley, A singular thermodynamically consistent temperature at the origin of the anomalous behavior of liquid water, in Scientific Reports, vol. 2, n. 1, 18 dexénbre 2012, p. 993.
  45. (EN) Fivos Perakis, Katrin Amann-Winkel, Felix Lehmkühler, Michael Sprung, Daniel Mariedahl, Jonas A. Sellberg, Harshad Pathak, Alexander Späh, Filippo Cavalca, Alessandro Ricci, Avni Jain, Bernhard Massani, Flora Aubree, Chris J. Benmore, Thomas Loerting, Gerhard Grübel, Lars G. M. Pettersson e Anders Nilsson, Diffusive dynamics during the high-to-low density transition in amorphous ice, in Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 13, n. 8-9, 26 zùgno 2017, pp. 667-677.
  46. (EN) D. Zocchi, G Wennemuth e Y. Oka, The cellular mechanism for water detection in the mammalian taste system, in Nature Neuroscience, vol. 20, n. 7, Lùggio 2017, pp. 927-933.
  47. (EN) Edmund T. Rolls, Emotion Explained, Oxford University Press, Medical, 2005, ISBN 0198570031.
  48. (EN) R. Llinas e W. Precht, Frog Neurobiology: A Handbook, Springer Science & Business Media, 2012, ISBN 3-642-66316-8.
  49. (EN) Joël Candau, The Olfactory Experience: constants and cultural variables, in Water Science and Technology, vol. 49, n. 9, 2004, pp. 11-17 (archiviòu da l'url òriginâle o 2 òtôbre 2016).

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæLCCN (ENsh85145447 · GND (DE4064689-0 · BNF (FRcb11931913j (data) · NDL (ENJA00567741