Galìçia

Da Wikipedia
(Rindirisòu da Galissia)
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Galìçia
comunitæ outònoma
(es) Comunidad autónoma de Galicia
Galìçia – Stemma Galìçia – Bandiera
Galìçia – Veduta
A Galìçia vìsta da satèlite
Localizaçión
StâtoSpàgna Spàgna
Aministraçión
CapolêugoEscudo de Santiago de Compostela.svg Santiago de Compostela
PrescidénteAlfonso Rueda Valenzuela (PP) da-o 2022-05-14
Dæta de instituçión28 arvî 1981
Teritöio
Coordinæ:
do capolêugo
42°45′18″N 7°51′58″W / 42.755°N 7.866111°W42.755; -7.866111 (Galìçia)
Superfìcce29 574 km²
Abitanti1 018 784[1] (2020)
Denscitæ34,45 ab./km²
Âtre informaçioìn
LéngoeGaliçiàn, Castiggiàn
Fûzo oràrioErrore Lua in Modulo:Fûzo_orâio alla linea 42: bad argument #2 to 'format' (string expected, got nil).
ISO 3166-2ES-GA
Nomme abitantiGaliçién
Raprezentànsa parlamentâre23 congrèssìsti, 19 senatoî
ÌnnoOs Pinos
Cartògrafîa
Galìçia – Localizzazione
Scîto instituçionâle

A Galìçia (Galiza ò Galicia in galiçiàn[N 1], Galicia in castiggiàn, Galiza in portoghéize) a l'é 'na comunitæ outònoma da Spàgna e 'na sò naçionalitæ stòrica segóndo a lézze spagnòlla[2]. Scitoâ a l'estremitæ de nòrd-òvest da penîzoa ibérica, a l'é spartîa inte quàttro provìnse de A Coruña, Lugo, Ourense e Pontevedra.

Giögrafîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Galìçia a se trêuva inta región conosciûa cómme Eoröpa atlàntica. A confìnn-a a sùd co-o Portogàllo e a levànte co-e comunitæ outònome spagnòlle de Castìggia e Lión e de Astùrie; pe de ciù, a ponénte a l'é bagnâ da l'Òcéano Atlàntico e a nòrd da-o Mâ Cantàbrico. Inte l'ànno 2018, a l'àiva 'na popolaçión de 2.701.743 abitànti[3] pe 'n'àrea de 29.574 km2. E sò còste mezûan ciù de 1.660 km in longhéssa[4], includéndo o gràn nùmero de îzoe e izoöti chi-â costézan; tra quésti se pêuan aregordâ e îzoe Cíes, l'îzoa de Ons, quélla de Sálvora e quélla de Cortegada, ragrupæ into pàrco naçionâle de Îzoe Atlàntiche da Galìçia, óltre chi-â ciù grànde e popolôza, l'îzoa de Arosa.

L'entrotæra da Galìçia o l'é caraterizòu da 'n paizàggio pìn de colìnn-e che, vèrso levànte e sùd, se trasfórman inte de cadénn-e de mónti âte scìnn-a 2.000 mêtri. E sò còste se prezéntan cómme 'na série de bàsse mænn-e d'ænìn alternæ a-e caraterìstiche ría, i fiòrdi tìpichi da región. O clìmma galiçiàn o l'é generalménte tenpiòu e ciuvôzo, co-e stæ che pe cóntra són ciù sécche, tànto ch'o vêgne de sòlito clasificòu cómme òceànico.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

A región d'ancheu conosciûa cómme Galìçia a l'é stæta abitâ da l'òmmo pi-â prìmma vòtta into médio paleolìtico, pigiàndo o sò nómme da-i Gallaeci, 'na popolaçión cèltica[5][6] ch'a stâva inta zöna a nòrd do sciùmme Doêro into prìmmo milénio prìmma de Crìsto. Aprêuvo a-e coscì dîte goære cantàbriche, a Galìçia a l'é intrâ inte l'inpêro romàn inte l'ànno 19 a.C., diventàndone 'na provìnsa into sécolo III. Inte l'ànno 410 i Soêbi, 'n pòpolo germànico, àn fondòu 'n pròpio régno con capitâle Braga, pöi incorporòu inte quéllo di Vixigöti a partî da-o 585. Inte l'ànno 711 o califâto islàmico di Omayâdi o l'à conquistòu a ciù pàrte da penîzoa ibérica, portàndo a-a chéita definitîva do régno vixigöto into 718[7]. A región a l'é stæta però riconquistâ da 'n régno crestiàn, quéllo de Astùrie, za into 740. Inte l'Etæ de Mêzo, a despêto de quàrche rè do pòsto[8], a Galìçia a l'êa prinçipalménte ligâ a di âtri régni, spécce quéllo de Lión e, ciù tàrdi, quéllo de Castìggia, conservàndo però e sò lézze e a sò coltûa.

A partî da-o sécolo XIII, i rè de Castìggia, in qualitæ de rè de Galìçia ascì, nominâvan inta región 'n coscì dîto Adiantado-mór, sostitoîo da 'n governatô e capitànio generâle a partî da-a fìn do sécolo XV[9]. O governatô prescjedéiva a Real Audiencia do Reino de Galicia ascì, 'n tribunâ locâle e òrgano de govèrno. Da-o sécolo XVI a raprezentànsa da Galìçia a l'êa delegâ a 'n'asenblêa de deputæ e raprezentànti de çitæ do régno, e Cortes ò Xunta do Régno de Galìçia[9]. St'instituçión chi a l'é stæta soprèssa into 1833, co-a divixón do régno inte quàttro provìnse sénsa ligàmmi fra de lô. Tra i sécoli XIX e XX, l'é comensòu a crésce a domànda de 'n outogovèrno pe tutelâ a coltûa galiçiànn-a, fæto ch'o l'à portòu a l'emanaçión do prìmmo statûto de outonomîa, do 1936, fîto abolîo inti ànni da ditatûa do Francisco Franco. Co-o riprìstino da democraçîa, a legislatûa spagnòlla a l'à aprovòu, into 1981, o nêuvo statûto de outonomîa: aprovòu co-in referendum e in vigô ancón a-a giornâ d'ancheu, o l'à riconosciûo l'outogovèrno a-a Galìçia.

Pòsti de interèsse[modìfica | modìfica wikitèsto]

Economîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

E condiçioìn topogràfiche e climàtiche da Galìçia àn portòu l'alevaménto e l'agricoltûa a êse e sò vivàgne de richéssa ciù inportànti pi-â ciù pàrte da sò stöia, consenténdo a-a región de arivâ a 'n livéllo de denscitæ de popolaçión asæ elevòu[10]. Fêua che pe-i cantê navâli e pe-e indùstrie into setô alimentâre, scìnn-a-o sécolo XX l'economîa galiçiànn-a a l'êa do tùtto bazâ in sciô setô primâio. Inte l'ànno 2018, o sò PIL nominâle o l'êa de 62,900 miliàrdi de éoro[3], co-o PIL pro capire ch'o l'arivâva a 23.300 €.

A Galìçia a l'é caraterizâ, a diferénsa de âtre regioìn spagnòlle, da-a mancànsa de 'na grànde çitæ capolêugo. Defæti, a sò popolaçión a l'é spartîa inte 'na ræ urbâna de sétte céntri prinçipæ; formâ da-i quàttro capolêughi de provìnsa, sàiva a dî A Coruña, Pontevedra, Ourense e Lugo, a capitâle polìtica, Santiago de Compostela, e i doî céntri industriâli de Vigo (çitæ ciù grànde da región) e Ferrol, ciù 'n çèrto nùmero de çitadìnn-e minoî. E dôe àree ciù popolôze, dónde gh'é a ciù pàrte di abitànti, són quélla tra Ferrol e A Coruña, in sciâ còsta setentrionâle, e quélla de Rías Baixas, a sùd-òvest, ch'a l'inclùdde e çitæ de Vigo, Pontevedra e Santiago de Compostela.

Coltûa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Inta región gh'é dôe léngoe ofiçiæ: o Galiçiàn, 'na léngoa romànza ligâ in mòddo stréito a-o Portoghéize dæta a sò òrìgine comûne (ö sæ a léngoa galiçiàn-portoghéize), e o Spagnòllo. A ciù pàrte di galiçién a pàrla tùtte dôe e léngoe e, segóndo 'n sondàggio do 2013, inte scitoaçioìn de tùtti i giórni o 51% da popolaçión o pàrla o Galiçiàn, méntre o 48% o l'adêuvia o Spagnòllo[11].

Manifestaçioìn[modìfica | modìfica wikitèsto]

Fèste e fêe[modìfica | modìfica wikitèsto]

Aministraçión[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nòtte a-o tèsto
  1. E dôe fórme són 'na dimostraçión di doî fenòmeni lengoìstichi prinçipæ inta región, sàiva a dî a gheada e o seseo, co-a pronónçia ch'a prezénta i éxiti [ɡaˈliθjɐ] e [ɡaˈliθɐ] a levànte, [ħaˈliθjɐ] e [ħaˈliθɐ] a-o céntro, e [ħaˈlisjɐ] e [ħaˈlisɐ] ciù a ponénte. E dôe fórme [ɡaˈliθjɐ] e [ɡaˈliθɐ] són quélle de facto conscideræ stàndard; a ògni mòddo són acetæ tùtte e variànte.
Nòtte bibliogràfiche
  1. (ES) INE, Población por comunidades y ciudades autónomas y sexo.(2853), INEE.
  2. (GL) Estatuto autonomia de Galicia, in sce xunta.gal. URL consultòu o 26 seténbre 2022.
  3. 3,0 3,1 (ES) INEbase / Estadísticas territoriales, Instituto Nacional de Estadística. URL consultòu o 26 seténbre 2022 (archiviòu da l'url òriginâle l'11 zùgno 2018).
  4. (GL) Límites e posición xeográfica, Instituto Galego de Estatística. URL consultòu o 26 seténbre 2022.
  5. (EN) John T. Koch, Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, ABC-CLIO, 2006, pp. 788-791, ISBN 1-851-09440-7.
  6. (ES) Eugenio Luján, Pueblos celtas y no celtas de la Galicia antigua: fuentes literarias frente a fuentes epigráficas, in Estudios de lenguas y epigrafía antiguas - ELEA, n. 9, Real Académia de Cultura Valenciana: Sección de estudios ibéricos, D. Fletcher Valls, 2009, pp. 219-250.
  7. (EN) Hugh Chisholm, Galicia (Spain) - Encyclopædia Britannica, vol. 11, 11ª ed., Cambridge University Press, 1911, pp. 402-403.
  8. (ES) Justiniano Rodríguez Fernández, García I, Ordoño II, Fruela II, Alfonso IV, Burgos, Editorial La Olmeda, 1997, ISBN 84-92-00468-1.
  9. 9,0 9,1 (ES) Manuel Maria de Artaza, Rey, reino y representación : la Junta General del Reino de Galicia (1599-1834), Madrìd, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1998, ISBN 84-00-07779-2.
  10. (ES) Censo español executado de orden del Rey comunicada por el ... Conde de Floridablanca en el año de 1787, Imprenta Real, 1787. URL consultòu o 26 seténbre 2022.
  11. (GLES) IGE. Táboas, in sce ige.eu. URL consultòu o 26 seténbre 2022.

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Conligaménti esterni[modìfica | modìfica wikitèsto]

  • (GLES) Scîto ofiçiâ, in sce xunta.gal. URL consultòu o 26 seténbre 2022.
  • (GLESENFRDEPTITRUJAZH) Scîto turìstico ofiçiâ, in sce turismo.gal. URL consultòu o 21 arvî 2021.
Contròllo de outoritæVIAF (EN168542331 · LCCN (ENn79089622 · GND (DE4019119-9 · BNF (FRcb119382317 (data) · WorldCat Identities (ENn79-089622