Spagna

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A bandêa da Spàgna
A poxiçión da Spàgna in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica da Spàgna

A Spàgna (España in spagnòllo, prononçiòu [esˈpaɲa])[1], conosciûa ofiçialménte cómme Régno de Spàgna (Reino de España in spagnòllo)[1][2], a l'é 'n pàize de l'Eoröpa sùd-òcidentâle.

Giögrafîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

O teritöio spagnòllo o l'é scitoòu pi-â ciù pàrte inta penîzoa ibérica ma o l'inclùdde ànche e Îzoe Canaîe, inte l'Òcéano Atlàntico, e Îzoe Baleâri into Mâ Mediterànio, e çitæ de Ceuta e Melilla e 'na série de âtre tære ciù picìnn-e spanteghæ lóngo a còsta do Maròcco in sciô Mâ de Alborán[3]. A pàrte terèstre da Spàgna a confìnn-a con Gibiltæra a sùd, co-a Frànsa e Andòrra a nòrd e co-o Portogàllo a ponénte. Pe de ciù, a levànte e a sùd a l'é bagnâ da-o Mâ Mediterànio, a nòrd da-o Górfo de Biscàggia e a ponénte da l'Òcéano Atlàntico.

A Spàgna a l'à 'n'àrea de 505.990 km2, a ciù grànde tra i pàixi de l'Eoröpa do sùd e a segónda inte l'Eoröpa òcidentâle e tra e naçioìn inte l'Unión Eoropêa; a quàrta ciù gròssa do continénte in asolûto. Co-ina popolaçión de ciù ò mêno 47,4 milioìn de abitànti, a Spàgna a l'é a sèsta naçión ciù popolôzo de l'Eoröpa e quàrta tra quélle inte l'Unión Eoropêa. A sò capitâle, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Madrìd, e âtre çitæ ciù grénde són Barçelónn-a, Valénçia, Sevìggia, Zaragòza, Màlaga, Murcia, Pàrma de Maiòrca, Las Palmas e Bilbao.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

A prezénsa de l'òmmo inta penîzoa ibérica a l'é bén bén antîga, co-e prìmme testimoniànse da l'arîvo de l'òmmo modèrno inta zöna che remóntan a ciù ò mêno 42.000 ànni fa[4]. Tra e prìmme coltûe a svilupâse inte l'àrea gh'é stæte quélle de 'na série de pòpoli pre-romén cómme i Cèlti, i Ibêri, i Celtìberi, i Vascoìn e i Turdetâni. Inti sécoli dòppo són arivæ de génte da-o mâ, cómme i Fenìcci e i antîghi Grêghi, i quæ se són stabilîi in de colònie comerciâli lóngo e còste spagnòlle. Ciù tàrdi o domìnio in scê rîve in sciô Mâ Mediterànio o l'é pasòu a-i cartaginéixi, i quæ, a ògni mòddo, són ariescîi a conservâne o contròllo sôlo pe 'n cùrto perîodo. Da l'ànno 218 prìmma de Crìsto a l'é incomensâ a colonizaçión romànn-a de l'àrea e, con l'eceçión da pàrte afaciâ in sce l'Òcéano Atlàntico, tùtta a penîzoa a l'é fîto pasâ sótt'a-o sò domìnio. Pe l'ànno 206 prìmma de Crìsto i cartaginéixi són stæti do tùtto scaciæ da-a región, divîza dónca inte dôe provìnse de Hispania Ulterior e Hispania Citerior[5][6]. I romén àn lasciòu chi 'n'inportànte ereditæ, cómme a léngoa, a religión, e lézze e-e instituçioìn politìche e sociâli[7]; pe de ciù, in Spàgna són nasciûi numerôxi inpeatoî, cómme o Traiàn e l'Adriàn[8]. L'inpêro o l'à dónca conservòu o contròllo in sciâ región scìnn-a-o sécolo IV, co-o domìnio ch'o l'é finîo aprêuvo a-a chéita da sò pàrte de ponénte, descadenâ da-e invaxoìn de pòpoli germànichi che vegnîvan da l'Eoröpa do nòrd e centrâle. Inte 'sto perîodo chi, a penîzoa ibérica a l'é stæta òcupâ da Suêvi, Alâni, Vàndali e Vixigöti, méntre e còste in sciô Mediterànio són restæ ancón pe 'n çèrto ténpo inte moén de l'inpêro bizantìn. Into sécolo V o régno vixigöto o l'é fîto diventòu a poténsa dominànte da zöna.

A-o prinçìpio do sécolo VIII i teritöi da modèrna Spàgna àn subîo l'invaxón do califâto omayyade, o quæ o n'à controlòu a pàrte meridionâle pe ciù de 700 ànni. Inte 'sto perîodo chi, Al-Andalus o l'êa diventòu 'n inportànte céntro econòmico e inteletoâle, co-a çitæ de Còrdoba ch'a l'êa un-a de ciù grénde e rìcche do continénte. Pe cóntra, inta pàrte setentrionâle da penîzoa, se són incomensæ a formâ vàrri régni crestién, tra i quæ in particolâ gh'êa o Leòn, a Castìggia, l'Aragónn-a, o Portogàllo e a Navàrra. 'Sti régni chi són stæti i promotoî, inti sétte sécoli a vegnî, de 'na lénta ma contìnoa espansción vèrso sùd, pasâ a-a stöia co-o nómme de Reconquista, finîa co-a sotomisción de l'ùrtimo pàize mosulmàn, l'emirâto de Granâda, into 1492. Inte mæximo ànno o zenéize Cristòffa Cónbo o l'êa arivòu into Nêuvo Móndo gràçie a l'arénbo di rè catòlichi de Spàgna, i quæ into 1469 avéivan creòu 'n'unión dinàstica tra e rispetîve corónn-e de Castìggia e d'Aragónn-a. In particolâ, 'sto moménto chi o vêgne de sòlito conscideròu cómme quéllo de nascìta da Spàgna cómme naçión unificâ, a quæ, tra i sécoli XVI e XIX, a l'avéiva o contròllo in sce un di ciù gréndi inpêri da stöia ascì.

E àrte, a mûxica, a letiatûa e a cuxìnn-a spagnòlla àn de lóngo avûo 'na fórte infloénsa in sce çèrte pàrte do móndo, spécce inte l'Eoröpa òcidentâle e inte Amériche. Aprêuvo a 'sta grànde richéssa colturâle chi, a Spàgna a l'é a naçión co-o quàrto nùmero ciù âto de lêughi diciaræ patrimònio de l'umanitæ da l'UNESCO e a l'é o segóndo pàize ch'o riçéive ciù vixitatoî internaçionâli. A sò infloénsa colturâle a s'esténde a-o ciù de mêzo miliàrdo de persónn-e che pàrlan o spagnòllo, o quæ o l'é a segónda léngoa moæ ciù comùn a livéllo mondiâle[9].

Economîa e polìtica[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Spàgna a l'é 'na monarchîa costituçionâle, secolâ, democràtica e parlamentâre[10], co-o rè Féipo VI ch'o l'é l'atoâle càppo de stâto. A l'é 'n pàize svilupòu e a âto rédito; a l'à 'n'economîa avansâ[11] ch'a l'é a quatòrdicêxima a livéllo globâle pe PIL nominâle e a sedicêxima pe PIL conscideròu a paritæ de potêre d'acàtto. A naçión a l'à unn-a de ciù âte speànse de vìtta a-o móndo, pægia a 'na média de 83,5 ànni a-o 2019[12]. A l'à 'n òtimo livéllo de ascisténsa sanitâia[13], co-o sò scistêma sanitâio ch'o l'é un di ciù eficénti a-o móndo[14], tànto ch'a l'é, prezénpio, o leader mondiâle de donaçioìn e di trapiànti de òrgani[15][16].

A l'é un di ménbri de Naçioìn Unîe, de l'Unión Eoropêa, de l'Eorozöna, do Conséggio d'Eoröpa, da NATO, de l'Òrganizaçión di Stâti Ibêro-Americhén, de l'Unión pe-o Mediterànio, de l'OECD, de l'OSCE, da WTO e de numerôze âtre òrganizaçión internaçionâli.

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. 1,0 1,1 Inta costituçión spagnòlla no gh'é nisciùn riferiménto a 'n nómme ofiçiâ da Spàgna, co-i tèrmini España (Spàgna), Estado español (Stâto Spagnòllo) ò Nación española (Naçión Spagnòlla) che són dêuviæ inti papê in mòddo indiferénte. Inte l'ànno 1984 o Ministêro Spagnòllo di Afâri Èsteri o l'à stabilîo che i nómmi España (Spàgna) e Reino de España (Régno de Spàgna) avéssan a mæxima validitæ inte l'indicâ a Spàgna inti tratâti internaçionâli. O segóndo o l'é de spésso dêuviòu da-o govèrno pe-i afâri naçionâli e internaçionâli de ògni tîpo e dónca o l'é conscideròu cómme o nómme convençionâle da vàrie òrganizaçioìn internaçionâli
    Cfr. [1]
  2. In Spàgna gh'é âtre léngoe riconosciûe cómme léngoe regionâli do pòsto legìtime segóndo a costituçión spagnòlla. Inte 'ste léngoe chi o nómme lóngo convençionâle pe-i afâri internaçionâli, ö sæ Reino de España, prononçiòu [ˈrejno ð(e) esˈpaɲa], o vêgne:
    Catalàn: Regne d'Espanya, IPA: [ˈreŋnə ðəsˈpaɲə]
    Bàsco: Espainiako Erresuma, IPA: [es̺paɲiako eres̺uma]
    Galiçiàn: Reino de España, IPA: [ˈrejnʊ ð(ɪ) esˈpaɲɐ]
    Òcitàn: Reiaume d'Espanha, IPA: [reˈjawme ðesˈpaɲɔ]
  3. (EN) Spain - Encyclopædia Britannica, in sce britannica.com. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  4. (EN) Katina T. Lillios, The Archaeology of the Iberian Peninsula: From the Paleolithic to the Bronze Age, Cambridge University Press, 2019, p. 65, ISBN 1-107-11334-2.
  5. (EN) Josiah Osgood, The Rise of Empire in the West (264-50. B.C.), in Harriet I. Flower, The Cambridge Companion to the Roman Republic, Cambridge University Press, 2014, pp. 305-306, ISBN 1-107-03224-5.
  6. (EN) Simon Keay, The Early Roman Empire in the West, in T. F. C. Blagg, Martin Millett, Oxbow Books, 2016, p. 132, ISBN 1-785-70383-8.
  7. (EN) La Moncloa - History and Culture of Spain, in sce lamoncloa.gob.es. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  8. (EN) La Moncloa - Culture of Spain, in sce lamoncloa.gob.es. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  9. (ES) 572 millones de personas hablan español, cinco millones más que hace un año, y aumentarán a 754 millones a mediados de siglo, in sce cervantes.es. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  10. (ES) La Constitución española de 1978. Título preliminar, in sce congreso.es. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  11. (EN) Mark Whitehouse, Number of the Week: $10.2 Trillion in Global Borrowing, in sce blogs.wsj.com. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  12. (EN) Life expectancy at birth, total (years) - Spain, in sce data.worldbank.org. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  13. (EN) Thais Guerrero Padrón e María Isabel Ribes Moreno, Social Security Law in Spain, Kluwer Law International B.V., 2020, p. 165, ISBN 94-03-52611-4.
  14. (EN) Bloomberg - Healthcare efficiency scores in 56 countries, in sce bloomberg.com, 19 novénbre 2018. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  15. (EN) How Spain became the world leader in organ transplants, in sce thelocal.es, 15 novénbre 2017. URL consultòu o 13 arvî 2022.
  16. (EN) Global leader Spain carries out its 100,000th transplant, in sce thelocal.es, 13 arvî 2022. URL consultòu o 13 arvî 2022.

Bibliografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Colegaménti estèrni[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæVIAF (EN133609710 · ISNI (EN0000 0001 2324 3505 · LCCN (ENn79006971 · GND (DE4055964-6 · BNF (FRcb118635857 (data) · BNE (ESXX109717 (data) · NLA (EN35515143 · NDL (ENJA00571694 · WorldCat Identities (ENn79-006971