Grafîa ofiçiâ: differense tra e verscioin

Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
nisciun oggetto da modiffica
(+catwiki)
{{Grafîa ofiçiâ}}
A '''Grafîa Ofiçiâ''' da léngoa zenéize a l'é propòsta pe convençion da l'[[Académia Ligùstica do Brénno]], segondo a quæ ghe dêv'ese 'na corispondénsa ùnica són - létie / létie - són, e a grafîa a dêv'ese o ciù poscìbile vixinn-a a quella tradiçionâle dêuviâ da-i poêti liguri.
 
Pe poéi savéi a-a spedîa cómme l'é che se scrîve ò che se lêze 'na létia ò 'n són, chi sótta l'é riportòu, in órdine arfabético, tùtte e létie e tùtti i soìn (sti chì mìssi tra paréntexi quàddre) che són prezénti inta léngoa zenéize. Tra e paréntexi riónde vén dîto cös'o l'é o scìnbolo; gh'é pöi 'na brêve spiegaçión.
 
 
*'''[2]''' (són) són da ''eu'' françéize in paròlle come "meu", "lagheu", o se scrîve '''eu'''
*'''a''' (vocâle) són [a]
**'''à''' són cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
**'''â''' són lóngo tònico ò àtono
*'''æ''' (létia) són [E:] lóngo e avèrto
**ma into grùppo '''ænn-''' e into grùppo de fìn paròlla '''æn''' a gh'à o són [E] cùrto e avèrto
**se a létia '''æ''' a no l'é disponìbile se dêuvia o digràmma '''ae''' scibén ch'o posse lasciâ di dùbbi.
*'''b''' (consonànte) són [b]
*'''c''' (consonànte) cómme in italiàn
*'''ç''' (consonànte) '''c''' co-a côa, '''c''' co-a çedìggia, són [s]. A s'adêuvia pe de raxoin etimològgiche solo davanti a-a '''e''' e a-a '''i''', gròsso moddo quande inta paola italiann-a corispondente gh'é ''-ce, -ci, -ze, -zi''.
*'''ch''' (digràmma) són [k], o se dêuvia prìmma de '''e''', '''i''' e '''eu'''
*'''ci''' (digràmma) són [tS], o se dêuvia prìmma de '''a''', '''æ''', '''o''' e '''u'''
*'''d''' (consonànte) són [d]
*'''[dZ]''' són da '''g''' de "gîta", o se scrîve '''g'''
*'''e''' (vocâle) són cùrto avèrto [E] ò seròu [e], ciù de spésso seròu
**'''é''' són [e] cùrto e seròu, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
**'''ê''' són [e:] lóngo e seròu, tònico ò àtono
**'''è''' són [E] cùrto e avèrto, o se dêuvia sôlo in poziçión tònica
*'''eu''' (digràmma) són [2] lóngo ò cùrto
**'''éu''' són [2] cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
**'''êu''' són [2:] lóngo tònico ò àtono
*'''f''' (consonànte) són [f]
*'''g''' (consonànte) cómme in italiàn
*'''[g]''' són da '''g''' de "gàtto", o se scrîve '''g'''
*'''gh''' (digràmma) són [g], o se dêuvia prìmma de '''e''', '''i''' e '''eu'''
*'''gi''' (digràmma) són [dZ], o se dêuvia prìmma de '''a, æ, o''' e '''u'''
*'''gl''' (digràmma) són [L] ch'o no l'exìste in zenéize, o s'atrêuva inte quàrche italianìsmo e inte quàrche parlâ locâle
*'''gn''' (digràmma) són [J]
*'''h''' (consonànte), a no vêgne utilizâ pe l'indicatîvo prezénte do vèrbo avéi
*'''[H]''' (són) són da semivocâle ''u'' françéize in paròlle cómme "nuâ", o se scrîve '''u'''
*'''i''' (vocâle) cómme in italiàn
**'''ì''' són cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
**'''î''' són lóngo tònico ò àtono
*'''j''' (semivocâle) són da semivocâle '''i'''
**'''A''' peu êse dêuviâ dòppo a '''c''', a '''g''' e o digràmma '''sc''' pe marcâ che
** diversaménte da-o ténpo infinîo, into ténpo indicatîvo futûro a '''i''' a s'ha da fâ sentî in stiçinìn: (prìmma paròlla: infinîo, segónda: futûro) "mangiâ" [maN"dZa:], "o mangjâ" [u maN"dZja:]; "amaciâ" [ama"tSa:], "o s'amacjâ" [u sa ma"tSja:]; "lasciâ" [la"Sa:], "o lascjâ" [u la"Sja:].
** diversaménte da-o particìpio pasòu, into ténpo condiçionâle prezénte a '''i''' a se dêve fâ sentî in stisinìn: (prìmma paròlla: particìpio pasòu, segónda: condiçionâle prezénte) "mangiæ" [maN"dZE:], "mi mangjæ" [mi maN"dZjE:]; "lasciæ" [la"SE:], "o lascjæ" [u la"SjE:].
**'''A''' peu êse dêuviâ, ma no se conséggia de fâlo, tra dôe vocâle pe indicâ o són [j] inténso in paròlle cómme "màjo" ["majjo], "séja" ["sejja]; chi o fæto o l'é mêno crìtico perché se a vocâle ch'a vêgne prìmma a l'é cùrta a [j] a l'é inténsa, s'a l'é lónga no: "véja", '''e''' cùrta, [j] inténsa ["vejja]; "mizêia", '''e''' lónga [j] normâle [mi"ze:ja].
*'''[j]''' (són) són da semivocâle '''i''' in paròlle cómme "mainâ", o se scrîve '''i'''; inte quàrche câxo o peu êse scrîto '''j'''
*'''[J]''' (són) són da '''gn''' de "vêgno", o se scrîve '''gn'''
*'''[k]''' són da '''c''' de "cànto", o se scrîve '''c'''
*'''l''' (consonànte) són [l]
*'''m''' (consonànte) són [m]
**a peu êse dêuviâ davànti a '''b''' e '''p''' a-o pòsto da n
*'''n''' (consonànte)
**a gh'à o són velâre [N] a-a fìn da paròlla, into grùppo '''nn-''', prìmma de 'na consonànte; a se dêuvia ànche prìmma da '''b''' e da '''p'''
**a gh'à o són dentâle [n] prìmma de 'na vocâle
*'''nn-''' (grùppo) són [N] da '''n''' velâre ch'o se prononçia dìndo e dôe '''n''' arenbæ a-a vocâle tònica ch'a vêgne sùbito prìmma do grùppo
**o s'atrêuva sôlo inta penùrtima scìlaba e o l'é de lóngo tònico
**o grùppo nn sénsa o tratìn o se dîxe cómme in italiàn
*'''[N]''' (són) són da '''n''' velâre in paròlle cómme "ronsón", o se scrîve '''n'''
*'''o''' (vocâle) són [u] da u italiànn-a lóngo ò cùrto con 'n'eceçión into ditóngo àtono '''ou''' dôve o se pronónçia [O]
**'''ó''' són [u] cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
**'''ô''' són [u:] lóngo tònico ò àtono
*'''ò''' (vocâle) són [O] da o italiànn-a cùrto tònico ò àtono
*'''ö''' (vocâle) són [O:] da o italiànn-a lóngo tònico ò àtono
*'''[O]''' (són) són da o italiànn-a, s'o l'é cùrto o se scrîve '''ò''', s'o l'é lóngo o se scrîve '''ö''', into ditóngo àtono '''ou''' o se scrîve '''o'''
*'''p''' (consonànte) són [p]
*'''q''' (consonànte) són [k]
*'''r''' (consonànte) són [r]
*'''s''' (consonànte)
**són [s] se prìmma de 'na vocâle
**son [s] oppure [z] se prìmma de 'na consonànte, pægio cómme in italiàn
*'''[s]''' (són) són da '''s''' de "sàcco", o se scrîve '''s''', ecètto quànde s'ha da dêuviâ a '''ç''' etimològica
*'''[S]''' (són) són da '''sc''' de "scêna", o se scrîve '''sc''' prìmma de '''e, i, eu''' e '''sci''' prìmma de '''a, æ, o''' e '''u'''
*'''sc''' (digràmma) són [S], o se dêuvia prìmma de '''e, i''' e '''eu'''
*'''sci''' (trigràmma) són [S], o se dêuvia prìmma de '''a, æ, o''' e '''u'''
*'''scc''' (grùppo) o l'é fæto de doî soìn [StS]: o són [S] segoîo, cómme 'na scciupetâ, da-o són [tS], o se dêuvia prìmma de '''e, i''' e '''eu'''
*'''scci''' (grùppo) o l'é fæto de doî soìn [StS]: o són [S] segoîo, cómme 'na scciupetâ, da-o són [tS], o se dêuvia prìmma de '''a, æ, o''' e '''u'''
*'''t''' (consonànte) són [t]
*'''[tS]''' són da '''c''' de "cilìndro", o se scrîve '''c'''
*'''u''' (vocâle) són [y] da ''u'' françéize con træ eceçioìn dôve a gh'à o són [w]: into grùppo '''qu''', into ditóngo tònico '''òu''', into ditóngo atono '''ou'''
**'''ù''' són [y] cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
**'''û '''són [y:] lóngo tònico ò àtono
*'''[u]''' (són) són da u italiànn-a, o se scrîve '''o, ó''' ò '''ô'''
*'''[y]''' (són) són da u françéize in paròlle cómme "fugàssa", o se scrîve '''u, ù''' ò '''û'''
*'''v''' (consonànte) són [v]
*'''[w]''' (són) són da semivocâle u italiànn-a in paròlle cómme "goìdda", o se scrîve o con træ eceçioìn: into grùppo '''qu''', into ditóngo tònico '''òu''', into ditóngo atono '''ou'''
*'''x''' (consonànte) són [Z]
*'''z''' (consonànte) són [z]
*'''[z]''' (són) són da '''s''' de "smangiaxón", o se scrîve '''z''' se prìmma de 'na vocâle, o se scrîve '''s''' se prìmma de 'na consonànte
*'''[Z]''' (són) són da ''j'' françéize in paròlle cómme "xanbón", o se scrîve '''x'''
 
I scìnboli dêuviæ pe scrîve o zenéize son questi chì:</br>
'''A, Æ, B, C, Ç, D, E, EU, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, Y, X, Z'''
 
 
2 928

contributi

Menu de navegaçion