Svissea: diferénse tra e verscioìn

Da Wikipedia
Contegnûo scasòu Contegnûo azónto
MerlIwBot (discusción | contribûti)
m Bot: Aggiungo bxr:Швейцари
VolkovBot (discusción | contribûti)
m r2.7.2) (Robot: Modifico ang:Sƿissland in ang:Swissland
Lìnia 339: Lìnia 339:
[[am:ስዊዘርላንድ]]
[[am:ስዊዘርላንድ]]
[[an:Suiza]]
[[an:Suiza]]
[[ang:Sƿissland]]
[[ang:Swissland]]
[[ar:سويسرا]]
[[ar:سويسرا]]
[[arc:ܣܘܝܣܪܐ]]
[[arc:ܣܘܝܣܪܐ]]

Versción de 20:43, 19 fre 2013

A Svissëa, Confoederatio Helvetica in latin, Confederazione Svizzera in italian, Confédération suisse in françèise, Confederaziun svizra in romancio e Schweizerische Eidgenossenschaft in tedesco ascì, paixe sensa intrâ a o mâ de l'Euròpa centrâ, a soa capitâ a l'è Berna. A Svissëa a l'è indipendente da o primmo de Agosto do 1291.
A Svissëa confinna con a Germania, a Fransa, l'Italia, l'Austria e o Liechtenstein e a ghá quattro lengue naçionæ ( françèise, italian, tedesco e romancio. A Svissëa a g'ha unn-a longa stöia de neutralitæ (a non l'è in guæra da o 1815) e pe questa raxon a l'allögia diverse organizzaçioin internaçionæ comme a croxe rossa, l' organizzaçion de i traffeghi mondiâ e doi scagni de l' ONU.
A Svissëa a l'è de longo inverdugoïa da a seua indipendensa e neutralitæ: a l'è intrâ in te l' ONU in to 2002 soö e a l'è un de i pöchi paixi de l'Euròpa che a non l'è interessâ a fâ parte da Communitæ Europea: con tutto ch'a l'ha firmöo diversci trattæ bilateræ e che a seua legislaçion a l'è de longo vixinn-a a quella da comunitæ, a domanda de adexion a l'è stæta refuâ da a popolaçion in diversci referendum.

Stöia

Divixioin Amministratïe

A Svissëa a l'è unn-a repubbrica federâ de 26 stati dïti cantoin:

Bandëa Abbr. Nomme Confederoö
da o
Capitâ Popolaçion1 Area
km²
Densitæ
pe km²
Muniçipalitæ Lengue offiçiæ


Flag of canton ZH Zurïgo (Zürich) 1351 Zurïgo 1,228,600 1,729 701 171 Tedesco
BE Berna (Bern) 1353 Berna 947,100 5,959 158 399 Tedesco, Françèise
LU Luxerna 1332 Luxerna (Luzern) 350,600 1,493 233 107 Tedesco
UR Uri 1291 Altdorf 35,000 1,077 33 20 Tedesco
SZ Schwyz 1291 Schwyz 131,400 908 143 30 Tedesco
OW Canton Obwaldo (Obwald) 1291 Sarnen 32,700 491 66 7 Tedesco
NW Canton Nidwaldo (Nidwald) 1291 Stans 38,600 276 138 11 Tedesco
GL Glaro (Glarus) 1352 Glaro 38,300 685 51 28 Tedesco
ZG Zug 1352 Zug 100,900 239 416 11 Tedesco
FR Friburgo(Fribourg) 1481 Friburgo 239,100 1,671 141 242 Françèise, Tedesco
SO Soloturn 1481 Soloturn 245,500 791 308 126 Tedesco
BS Baxilea-Çittæ (Basel-Stadt) 1501 Basileïa 186,700 37 5,072 3 Tedesco
BL Baxilea -Campagna (Basel-Land) 1501 Liestal 261,400 518 502 86 Tedesco
SH Canton Sciaffusa(Schaffhausen) 1501 Sciaffusa 73,400 298 246 34 Tedesco
AR Appenzell Rodàn Esterno (Appenzell Ausserrhoden) 1513 Herisau2 53,200 243 220 20 Tedesco
AI Appenzell Rodàn Interno (Appenzell Innerrhoden) 1513 Appenzell 15,000 173 87 6 Tedesco
SG San Gallo (St. Gallen) 1803 San Gallo 452,600 2,026 222 90 Tedesco
GR Grixoin (Graubünden – Grisons - Grigioni) 1803 Coira 185,700 7,105 26 211 Tedesco, Romancio, Italien
AG Argovvia (Aargau) 1803 Argovvia 550,900 1,404 388 232 Tedesco
TG Turgovv-ia (Thurgau) 1803 Frauenfeld 228,200 991 229 80 Tedesco
TI Tixin (Ticino) 1803 Bellinzonn-a 311,900 2,812 110 244 Italien
VD Vaûd 1803 Losann-a 626,200 3,212 188 382 Françèise
VS Vallèise (Valais) 1815 Siòn 278,200 5,224 53 160 Françèise, Tedesco
NE Canton Castello Neuvo (Neuchâtel) 1815 Castello Neuvo 166,500 803 206 62 Françèise
GE Canton Ginevvra (Geneve) 1815 Ginevvra 414,300 282 1,442 45 Françèise
JU Canton Giura (Jura) 1979 Delémont 69,100 838 82 83 Françèise
Flag of Switzerland CH Svissëa (Schweiz- Suisse - Svizzera - Svizra)   Berna 7,261,200 41,285 174 2,890 Tedesco, Françèise, Italien, Romancio


  1. Da e statistiche naçionâ do 31 Dexembre 2001
  2. sede do governo e do parliamento, a dede de l'autoritæ giudiziaïa a l'è a Trogen.