Sâta a-o contegnûo

Staçión de Zêna Pra (1856)

44°25′37.22″N 8°47′07.51″E
Da Wikipedia
Se ti t'ê aprêuvo a cercâ a nêuva staçión de Pra‎, véddi Staçión de Zêna Pra.
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Zêna Pra
staçión feroviària
Vìsta do fabricâto viâgiatoî, pigiâ de dónde gh'êa e colìsse
Localizaçión
StâtoItàlia Itàlia
LocalitæZêna, quartê de Pra
Cordinæ44°25′37.22″N 8°47′07.51″E
Lìnieferovîa Zêna-Vintimìggia
Caraterìstiche
TîpoStaçión in superfìcce, pasànte
Stâto atoâleDesmìssa
Ativaçión1856
Sopresción2006
Binâi2
InterscàngiCoriêre AMT
DintórniPra
NòtteDesmìssa aprêuvo a-o stramûo da lìnia vèrso a còsta
 
Màppa de localizaçión: Zena
Zêna Pra
Zêna Pra

A staçión de Zêna Pra (ascì sôlo staçión de Pra, in italiàn Stazione di Genova Pra) a l'êa 'na staçión feroviària italiànn-a scitoâ in sciâ ferovîa Zêna-Vintimìggia. Avèrta into 1856 e serâ into 2006 aprêuvo a-o stramûo da lìnia vèrso o mâ, a l'êa a-o servìçio do comùn de Zêna, capolêugo da sò çitæ metropolitànn-a, pi-â delegaçión de Pra.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Vìsta de l'ecs fabricâto viâgiatoî da-o lâto in sciâ stràdda

A staçión vêgia de Pra a l'é stæta ativâ a-i 17 de zenâ do 1856, inte l'òcaxón de l'avertûa do tòcco de ferovîa tra e dôe staçioìn de Sàn Pê d'Ænn-a e de Ôtri[1][2][3].

Inte l'ànno 1973 a l'é stæta declasâ a-o livéllo de fermâta feroviària, scibén che gh'êa ancón do personâ in sêde[4][5].

In sciâ fìn a l'é stæta desmìssa a-i 2 d'arvî do 2006, aprêuvo a-o stramûo vèrso o mâ de sto tòcco de lìnia chi, fæto inte l'ànbito do progètto pi-â riqualificaçión urbâna do quartê de Pra. Into méntre, a l'é stæta dónca inougurâ a nêuva staçión de Zêna Pra, co-o pòsto de colìsse da vêgia lìnia ch'o l'é stæto inglobòu da l'anpliaménto da Stràdda Ourélia[6][7].

Inpiànti[modìfica | modìfica wikitèsto]

A staçión a l'êa formâ da-o fabricâto viâgiatoî e da dôe banchìnn-e, tùtte dôe dotæ de pensilìnn-a, che s'avansâvan in scê dôe colìsse pasànti da lìnia prinçipâle. Pe de ciù, a strutûa a l'àiva dôe colìsse mòrte, unn-a vèrso mónte, a levànte da staçión, e unn-a a ponénte, mìssa da-o lâto vèrso mâ rispètto a-a lìnia prinçipâle, óltre che 'na gru pò-u càrego e o descàrego de mèrçe, a levànte do fabricâto.

Depoî a sò sopresción e colìsse, i inpiànti d'eletrificaçión e a pensilìnn-a de ciuménto da segónda banchìnn-a són stæti fîto caciæ zu pe fâ o spàçio necesâio pe l'anpliaménto da statâle.

Moviménto[modìfica | modìfica wikitèsto]

A staçión de Zêna Pra a l'êa servîa da-i colegaménti regionâli de Trenitalia inte l'ànbito do sò contràtto de servìçio co-a Región Ligùria, sorviatùtto lighæ a-o servìçio feroviàrio urbâno de Zêna.

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. Briàn, 1977, p. 124
  2. Àtti parlamentâri, 1873, p. 144
  3. (IT) Ofìçio Centrâle de Statìstica de Ferovîe do Stâto, Prospètto cronològico di tòcchi de ferovîa avèrti a l'ezercìçio da-o 1839 a-i 31 de dexénbre do 1926, Lusciàndro Tùssa.
  4. Relaçión anoâle, 1973
  5. (IT) Ferovîe do Stâto, Órdine de Servìçio, n. 5, 1973.
  6. (IT) Inpiànti FS, in I Treni, Ànno XXVII, n. 281, Salò, Editrîxe Trasporti su Rotaie, Màzzo 2006, p. 7.
  7. Giànchi, 2006, p. 18

Bibliografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Colegaménti estèrni[modìfica | modìfica wikitèsto]