Clasificaçión climàtica di comùn italién

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

1leftarrow blue.svgVôxe prinçipâ: Gràddo giórno‎.

Màppa de sêi zöne climàtiche italiànn-e:

██ Zöna A

██ Zöna B

██ Zöna C

██ Zöna D

██ Zöna E

██ Zöna F

A clasificaçión climàtica di comùn italién a l'é stæta introdûta co-o Decrétto do Prescidénte da Repùbrica do 26 de agósto do 1993, n. 412. 'Sto decrétto chi o régola a progetaçión, l'instalaçión, l'ezercìçio e a manutençión di inpiànti tèrmichi di cazaménti, con l'òbietîvo de limitâ i consùmmi de energîa, in atoaçión de l'artìcolo 4, còmma 4, da Lézze 9 zenâ 1991, n. 10[1][2].

L'articòlo 2 de 'sta lézze chi o divìdde o teritöio italiàn in sêi zöne climàtiche, indichæ co-e létie da-a A a-a F, in sciâ bâze da tenperatûa estèrna média giornaliêra. O scistêma dêuviòu pe òperâ tâ divixón o l'é a misuraçión di gràddi giórno (in sîgla GG) ciufîto che a localizaçión giögràfica. Inta tabélla A, alegâ a 'sto decrétto chi, gh'é a lìsta di tùtti i comùn italién co-a pròpia clasificaçión climàtica.

A zöna climàtica inta quæ o l'é inclûzo 'n çèrto comùn a l'é dêuviâ pe decìdde pe quànte ôe a-o giórno o l'é poscìbile açénde o rescâdaménto inti cazaménti pùblichi e privæ. I scìndichi do pròpio comùn pêuan decìdde de alonghî, into câxo o foîse necesâio (prezénpio pe 'n fòrte fréido in ötùnno e primavéia), o perîodo anoâle d'ezercìçio e a dûata giornaliêra de l'açénde i rescâdaménti, comunicàndo a decixón a-a çitadinànsa.

Tabélla[modìfica | modìfica wikitèsto]

A tabélla chi de sótta a riasùmme e caraterìstiche pròpie de ògni zöna climàtica. Prezénpio, inti doî comùn che fan pàrte da zöna A, ö sæ Lampedusa e Linosa e Porto Empedocle, se pêuan açénde i scistêmi de rescâdaménto da-o 1° de dexénbre a-i 15 de màrso pe 'n màscimo de 6 ôe a-o giórno. De fêua da 'sti perîodi chi, i inpiànti tèrmichi pêuan êse ativæ sôlo into câxo de condiçioìn climàtiche ò meteorològiche che giustìfican a sò ativaçión e, a ògni mòddo, pe 'na dûata giornaliêra ch'a no ségge cià lónga da meitæ de quélla consentîa inti perîodi normâli. A dûata de l'ativaçión di inpiànti de rescâdaménto scitoæ inta zöna F a dêv'êse a ògni mòddo conpréiza tra e 5:00 e-e 23:30 de ògni giornâ.

Zöna Da (GG) A (GG) Ôe giornaliêre Dæta inìçio Dæta fìn Nùmero de comùn
A 0 600 6 1º de dexénbre 15 de màrso 2
B 601 900 8 1º de dexénbre 31 de màrso 157
C 901 1400 10 15 de novénbre 31 de màrso 985
D 1401 2100 12 1º de novénbre 15 d'arvî 1575
E 2101 3000 14 15 d'òtôbre 15 d'arvî 4222
F 3001 +∞ nisciùnn-a limitaçión (pe l'ànno intrêgo) 1048

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. (IT) Lézze 9 zenâ 1993, n. 10, in sce gazzettaufficiale.it. URL consultòu o 4 arvî 2022.
  2. 'Sta clasificaçión chi, definîa da-a Tabélla A in alegòu a-o D.P.R. n. 412/1993, a l'é stæta integrâ da-o D.M. 6 agóstp 1994 (publicòu in sciâ gazétta ofiçiâ n. 197 di 24 de agósto do 1994 e publicòu tórna, aprêuvo a di eroî de stànpa, in sciâ gazétta ofiçiâ n. 203 di 31 de agósto do 1994), da-o D.M. 16 màzzo 1995 (gazétta ofiçiâ n. 119 di 24 de màzzo do 1995) e da-o D.M. 6 òtôbre 1997 (gazétta ofiçiâ n. 242 di 16 de òtôbre do 1997)

Colegaménti estèrni[modìfica | modìfica wikitèsto]