Haematopus

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Haematopus - Linnaeus 1758. O l'é 'n génere d'öxelli limicoli, o sôlo génere inta famìggia Haematopodidae (Bonaparte 1838). Són difûzi in scê tûtte e còste, levòu e zöne Polari e quelle Tropicali de l'Àfrica e de l'Àzia Sud Orientale. A spêce Haematopus ostralegus a l'é a sola menn-a ch'a vixita a Ligûria.

Són oxelli de media grandessa con fòrti e lónghi becchi de cô rósso e aranción; o colore de ciumme o peu êse tûtto neigro brùn scûo, ò sôvia neigro e sótta gianco; e sanpe én cùrte e robûste e vàn da o cô grixo-verdexìn a-o rósso e reuza.

Haematopus ostralegus
Haematopus ostralegus

Se nùtran de òstreghe, móscoli, arsélle, patélle, molûschi, crostacei, bestie e vermi de mâ.

Nidifican in scê spiâge, fàn eceçión l'Haematopus ostralegus, Haematopus finschi e Haematopus leucopodus, che pêuan nidificâ inte l'entrotæra ascì.

Haematopus a l'é 'na pòula conposta: da αἳμα = sàngoe e πούς = pê

Spêce[modìfica | modìfica wikitèsto]

O Genere o contégne 12 spêce:

  • Haematopus ater (Vieillot & Oudart 1825) Òstregànte neigro do Sudamerica
  • Haematopus bachmani (Audubon 1838) Òstregànte Neigro do Nord America, còsta Nord Òcidentâle.
  • Haematopus chathamensis (Hartert 1927) Òstregante de Chatham - Îzoe Chatham (Nêua Zelànda)
  • Haematopus palliatus (Temminck 1820) Òstregànte Americâno: Nord América Céntramerica e Sudamerica, còste de l'Atlàntico e do Pacìfico. Colore Gianco e Neigro, o l'é quæxi pægio a quello de Magelâno, o se distingoe pe o çèrcio rósso in gîo a l'éuggio.
  • Haematopus moquini (Bonaparte 1856) Òstregànte Àfricàn ò Òstregànte Néigro Àfricàn. Namìbia, Sudàfrica. O nómme o comémora o Naturalìsta Moquin-Tandon,
  • Haematopus ostralegus (Linnaeus 1758)
  • Haematopus leucopodus (Garnot 1826) Òstregànte de Magelàn: Sudamerica da-a còsta Atlàntica a-o New England 
  • Haematopus longirostris (Vieillot 1817) Òstregànte Gianconeigro ò Òstregànte Orientâle. Oustràlia, Tasmània, Papoa-Nêua Goinéa.
  • Haematopus finschi (G.H.Martens 1897) Nêua Zelanda
  • Haematopus fuliginosus (Gould 1845) Òstregànte Càizôzo - Oustràlia, endémico.
  • Haematopus unicolor (Forster 1844) Nêua Zelànda
  • Haematopus meadewaldoi † (Bannerman 1913) Òstregànte de Îzoe Canarie, endémico. Estìnto in gîo a-i anni 1940[1]
    Haematopus meadewaldoi †, Òstregànte de Îzoe Canarie. (Ornithological Expedition to the Eastern Canary Islands, 1914)

Òstregànte, Haematopus ostralegus[modìfica | modìfica wikitèsto]

L'Òstregante (Haematopus Ostralegus - Linnaeus 1758[2]; in Italiàn: Beccaccia di Mare, ò Ostrichiere) o l'é 'n öxello robùsto e tòsso de médie dimenscioìn, lóngo 40-45 cìtti, co-ina avertûa alâre de 80-85 cìtti. Mascci e femine no se distìngoan, àn i mæximi colôri: testa, còllo, parte superiôre do pêto, dòrso e âe de cô neigro, con in sotî bòrdo gianco; o gropón o l'é de cô gianco, a côa ascì ma a finìsce con 'na banda de cô neigro. In xêuo e âe mostràn ina lónga banda de cô gianco. O l'à 'n becco de cô rósso-aranción, drîto, fòrte, a forma de scöpello, lóngo 'na dêxénn-a de cìtti, co-o quæ o l'àrve e conchìgge di vàrri molùschi - da chi o nómme,"Ostrichiere", anche se l'é inprobabile che òstreghe o ne atrêuve. O l'à éuggi rósci, e sanpe rêuza.

Öxello fòrteménte gregâio, levòu o periodo da nidificaçión, anche se i nîi, 'na conchètta inta sabia, no èn goæii distanti un da l'âtro. L 'é a femina ch'a çerne o pòsto; e 2-4 êuve én coæ 24-27 giórni da-o masccio ascì. I picìn làscian o nîo dòppo 24-48 ôe, e són acudîi da-i genitoî, i zùveni én pronti a-o xêuo a pöco ciù de 'n meize d'etæ.

L'Ostregante o l'é 'n oxello de pasaggio in sciâ Ligûria:

Usitatamente scarseggia, ma ogni anno sen preda qualche individuo[3]

In Liguria è più facilmente osservabile durante il ripasso primaverile, anche se sempre piuttosto scarsa[4]

Se conosce quattro sotospêce d'Haematopus ostralegus; dôe de queste én prezenti in Eoröpa:

  • H. ostralegus ostralegus (Linnaeus-1578) - O nidìfica lóngo e còste Òcidentâ de l'Eoröpa Setentrionâle, e Centrâle da Islànda e Scandinâvia a Bretàgna, Mànega, Îzoe Britàniche, e Còste do Mediterànio. E popolaçioìn do Mediterànio són pe-o ciù stançiâli, ma in nùmero limitòu pàsan l'invèrno in Tunixîa, e atre, do Nord e do Centro són migratoî e svérnan lóngo e còste Atlàntiche de l'Eoröpa e de l'Àfrica da-o Maròcco, fìnn-a-a Mouritània.
Ilustraçión d´un Òstregànte in sce ´n francobóllo de Îzoe Faroe, 1888
Ilustraçión d'un Òstregànte in sce 'n francobóllo de Îzoe Faroe, 1888
  • H. ostralegus longipes (Buturlin-1910) A seu area de nidificaçión a va da-e còste do Mâ Neigro, Turchia Òrientale, pàixi de l'Est, Ucràina, a-a Rùscia e Sibéria Òcidentâle (Zöna Yamal). Svérnan lóngo e còste do Mâ Rósso e Górfo Pèrscico. In Italia o l'é nidificànte, o l'atrêuva o seu habitat ideâle inta zöna do Delta do Po. Ghe svernan i migratoî che végnan do Nord Eoröpa, e do Mâ Neigro, ascì.

L'òstregànte o l'è l'öxello scìnbolo de Îzoe Faroe.[5]

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. O l'êa za squæxi estinto do tènpo da Ornithological Expedition to the Eastern Canary Islands: "Haematopus niger meadewaldoi: Two specimens [..] were procured in this island over twenty years ago. Several collectors who in recent years have devoted their energies to procuring examples of this bird, have been forced to return empty-handed." Pigiòu da THE IBIS, quarterly journal of ornithology, Vol II. 1914
  2. O testo do Linnaeus o s'atreuva chi: Caroli Linnaei...Systema naturae [...], vol. I, p. 152
  3. Carlo Marquis Durazzo; Degli uccelli liguri.Genova 1840
  4. AAVV: Atlante ornitologico della città di Genova. Università di Genova, 2005
  5. (EN) The Oystercatcher, in sce faroeislands.fo. URL consultòu o 27 frevâ 2022.

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]