Transnistria

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A bandêa da Transnìstria
A poxiçión da Transnìstria in sciâ carta giögràfica

A Transnìstria, ofiçialménte Repùblica Moldâva de Pridniestròv ò Pridnestròvie (in romêno: Republica Moldo-venească Nistreană; in rùscio: Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestrovskaja Moldavskaja Respu-blika), a l’é ‘n stâto a cónti fæti indipendénte ma no riconosciûo da-i Pàixi Ménbri de l’ONU, perché conscideròu de dirìtto cómme pàrte da Moldàvia: o l’é governòu da ’n’aministraçión con sêde inta çitæ de Tiraspòl.

A Transnìstria, Repùblica ch’a s'è diciarâ indipendénte a-i 2 de Seténbre do 1990, a l’é stæta riconosciûa cómme “Stâto” sôlo da træ âtre entitæ secescionìste: Abcàzia, Artsakh e Osséçia do Sùd, ma ofiçialménte a l’é indicâ da-a Repùblica Moldâva cómme pàrte do sò teritöio co-o nómme de "Unitæ aministratîva da rîva mancìnna do Dniester", e sótta l’òcupaçión rùscia.

Dòppo a Prìmma Goæra Mondiâle, l’atoâle Transnistria a fâva pàrte da Repùblica Socialìsta Soviética de l’Ucràina, e a l’é diventâ into 1924 ’na Repùblica aotònoma dîta Repùblica Socialìsta Soviética Aotònoma Moldâva con capitâle Tiraspòl ma de lóngo drénto a l’Ucràina comunìsta. A Moldàvia, dîta alôa Besaràbia, a l’êa in càngio teritöio romêno.

O pàtto Molotov-Ribbentrop firmòu da l’URSS e da-a Germània nazìsta, o l’à portòu a l’òcupaçión soviética da Besaràbia, da Bucòvina nòrd e a-a creaçión da Repùblica socialìsta soviética da Moldàvia into 1940; a Transnìstria a l’é stæta alôa incorporâ inta nêuva repùblica socialìsta.

O pàtto Molotov-Ribbentrop dòppo o l’é stæto diciaròu no ciù vàlido da l’atoâle Moldàvia inta sò diciaraçión d’indipendénsa do 1990.

A-i 18 de Màrso do 2014 o govèrno da Transnìstria o l’à domandòu l’adexón a-a Rùscia dòppo l’anesción da Crimêa a-a Rùscia.

Segóndo o censiménto da popolaçión do 2015, in Transnìstria vîvan 475.373 persónn-e. De quésti, 142.000 són contadìn, o rimanénte o vîve inte çitæ. Rispètto a-o censiménto do 2004, a popolaçión inta repùblica separatìsta a l’é diminoîa do 14,47% e a l'é formâ de questa mainêa:

Rùsci: 29,1%

Moldâvi: 28,6%

Ucràini: 22,9%

Bùlgari: 2,4%

Gagàoxi : 1.1%

Bielorùsci: 0,5%

Transnistrién: 0,2%

Âtri: 1,4%