Clascificaçion de lengue
Sata a-a navegassion
Sata a-a serchia
Clascificaçion de lengue
In to studio scistematico, a maggiô parte de lengue a poeu esê raggruppâ in famigge lengoisteghe
E lengue de unna famiggia lengoistega g'han un antenasciuo comun, de longo estinto o sconosciùo. E famigge lengoisteghe se poeuan dividde in ramme.
Lengue naturale[modìfica | modìfica wikitèsto]
Famigge Prinçipæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
In ta lista seguente e famigge divise pe aree geograffiche.
Famiglie de l'Africa e de l'Asia sud-oççidentâ[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengue afroasiatiche (semito-camitiche)
- Lengue niger-kordofaniann-e (Niger-Congo)
- Lengue nilo-sahariann-e (clascificaçion disputâ)
- Lengue khoisan
Famigge de l'Euròpa e de l'Asia settentrionâ, oççidentâ e meridionâ[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengue indoeuropee
- Lengue caucasiche
- Lengue altaiche (clascificaçion disputâ)
- Lengue uraliche
- Lengue elamo-dravidiche
- Lengue hurro-Urartiann-e (estinte)
- Lengue yukaghir
- Lengue chukotko-Kamchatkann-e
- Lengue yeniseiann-e
- Lengue andamaneixi (doe famigge)
Famigge de l'Asia orientâ e sud- orientâ e do Paxiffego[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengue sino-tibetann-e
- Lengue austroasiatiche
- Lengue austronesiann-e (malayo-polinesiann-e)
- Lengue aborigene australiann-e (raggruppamento de ciù famigge)
- Lengue indo-paxiffeghe (raggruppamento de ciù famigge)
- Lengue Hmong-Mien
- Lengua giapponeise (o Lengue Fuyu)
- Lengue Tai-Kadai
Famigge de le Americhe[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengue Na-Dené (40)
- Lengue Tupì-Guaranì (70)
- Lengue eschimo-aleutinn-e (7)
- Lengue Uto-Azteche (31)
- America do Nòrd
- Lengue algonchinn-e (29)
- Lengue alseann-e (2)
- Lengue caddoann-e (5)
- Lengue chimakuann-e (2)
- Lengue chinookann-e (3)
- Lengue chumashann-e (6)
- Lengue comecrudann-e (3)
- Lengue coosann-e (2)
- Lengue guacuriann-e (8)
- Lengue irocheixi (11)
- Lengue kalapuya (3)
- Lengue kiowa-tanoann-e (7)
- Lengue maiduann-e (4)
- Lengue mayann-e (America Çentrâ e do Sud) (31)
- Lengue muskogeann-e (6)
- Lengue oto-mangueann-e (America Çentrâ e do Sud) (27)
- Lengue palaihnihann-e (2)
- Lengue plateau penutiann-e (4)
- Lengue pomoann-e (7)
- Lengue salishann-e (23)
- Lengue shastann-e (4)
- Lengue siouann-e (16)
- Lengue tequistlatecann-e (3)
- Lengue totonacann-e (2)
- Lengue tsimshiann-e (2)
- Lengue utiann-e (12)
- Lengue wakashann-e (6)
- Lengue wintuann-e (4)
- Lengue yokutsann-e (3)
- Lengue yukiann-e (2)
- Lengue yumann-e-cochimí (11)
- America do Sud
- Lengue alacalufann-e (2)
- Lengue arauann-e (8)
- Lengue araucaniann-e (2)
- Lengue arawakann-e (60)
- Lengue arutani-sape (2)
- Lengue aymarann-e (3)
- Lengue barbacoann-e (7)
- Lengue cahuapanann-e (2)
- Lengue caribe (29)
- Lengue chapacura-wanham (5)
- Lengue chibcha (22)
- Lengue choco (10)
- Lengue chon (2)
- Lengue harakmbet (2)
- Lengue jicaqueann-e
- Lengue jivaroann-e (4)
- Lengue katukinann-e (3)
- Lengue lencann-e
- Lengue lule-vilela (1)
- Lengue macro-ge (32)
- Lengue maku (6)
- Lengue mascoiann-e (5)
- Lengue mataco-guaicuru (11)
- Lengue misumalpann-e
- Lengue mixe-zoqueann-e (19)
- Lengue mosetenann-e (1)
- Lengue mura (1)
- Lengue nambiquarann-e (5)
- Lengue paezann-e (1)
- Lengue panoann-e (30)
- Lengue peba-yaguann-e (2)
- Lengue quechua (46)
- Lengue salivann-e (2)
- Lengue tacanann-e (6)
- Lengue tucanoann-e (25)
- Lengue uru-chipaya (2)
- Lengue witotoann-e (6)
- Lengue xincann-e
- Lengue yanomam (4)
- Lengue zamucoann-e (2)
- Lengue zaparoann-e (7)
Lengue isolæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
America Çentrâ e do Sud[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Aikaná (Braxî: Rondônia)
- Alagüilac (Guatemala)
- Andoque (Combia, Perù)
- Baenan (Braxî)
- Betoi (Colombia)
- Camsá (Colombia)
- Canichana (Bolivia)
- Cayubaba (Bolivia)
- Cofán (Colombia, Ecuadòr)
- Cuitlatec (Mescico: Guerrero)
- Culle (Perù)
- Cunza (Cile, Bolivia, Argentinn-a)
- Gamela (Braxî: Maranhão)
- Gorgotoqui (Bolivia)
- Huamoé (Braxî: Pernambuco)
- Huave (Mescico: Oaxaca)
- Irantxe (Braxî: Mato Grosso)
- Itonama (Bolivia)
- Jotí (Venezuela)
- Karirí (Braxî: Paraíba, Pernambuco, Ceará)
- Koayá (Braxî: Rondônia)
- Kukurá (Braxî: Mato Grosso)
- Mapudungu (Cile, Argentinn-a)
- Maratino (Mescico)
- Movima (Bolivia)
- Munichi (Perù)
- Nambiquarann-e (Braxî: Mato Grosso)
- Naolann-e (Mescico: Tamaulipas)
- Natú (Braxî: Pernambuco)
- Omurano (Perù)
- Otí (Braxî: São Paulo)
- Pankararú (Braxî: Pernambuco)
- Puelche (Cile)
- Puinave (Colombia)
- Puquina (Bolivia)
- Quinigua (Mescico)
- Sabela (Ecuadòr, Perù)
- Seri (Mescico: Sonora)
- Tarairiú (Braxî: Rio Grande do Norte)
- Tarascann-e (Mescico: Michoacán)
- TaSUhiro (Perù)
- Tequiraca (Perù)
- Ticuna (Colombia, Perù, Braxî)
- Tuxá (Braxî: Bahia, Pernambuco)
- Warao (Guyana, Suriname, Venezuela)
- Xokó (Braxî: Alagoas, Pernambuco)
- Xukurú (Braxî: Pernambuco, Paraíba)
- Yámana (Cile)
- Yuracare (Bolivia)
- Yuri (Colombia, Braxî)
- Yurumanguí (Colombia)
Nord America[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Adai (SU: Louisiann-a, Texas)
- Aranama-Tamique (SU: Texas)
- Atakapa (SU: Louisiann-a, Texas)
- Beothuk (Canada: Newfoundland)
- Calusa (SU: Florida)
- Cayuse (SU: Oregon, Washington)
- Chimariko (SU: California)
- Chitimacha (SU: Louisiann-a)
- Coahuilteco (SU: Texas; Mescico do Nòrd-Est)
- Cotoname (Mescico; SU: Texas)
- Esselen (SU: California)
- Haida (Canada: Columbia Britannega; SU: Alaska)
- Karankawa (SU: Texas)
- Karok (SU: California)
- Keres (SU: Neuvo Mescico)
- Konomihu (SU: California)
- Kootenai (Canada: Columbia Britannega; SU: Idaho, Montana)
- Natchez (SU: Misciscippi, Louisiann-a)
- Salinann-e (SU: California)
- Siuslaw (SU: Oregon)
- Solano (Mescico; SU: Texas)
- Takelma (SU: Oregon)
- Timucua (SU: Florida, Georgia)
- Tonkawa (SU: Texas)
- Tunica (SU: Misciscippi, Louisiann-a, Arkansas)
- Washo (SU: California, Nevadda)
- Yana (SU: California)
- Yuchi (SU: Georgia, Oklahoma)
- Zuni (SU: Neuvo Mescico)
Asia[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Ainu (Ruscia, Giappon) (a e votte posto tra a Lengua giapponèise o tra e Lengue austronesiann-e)
- Ket (Ruscia)
- Burushaski (Pakistan, India)
- Kalto o Nahali (India)
- Corean (Corea, Cinn-a)
- Nivkh o Gilyak (Ruscia)
- Sumerico (Iraq) [estinto]
- Elamita (Iran) [estinto]
Africa[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Hadza (Tanzania)
Euròpa[modìfica | modìfica wikitèsto]
Superfamigge proposte[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengue dene-caucasiche
- Lengue uralo-altaiche
- Lengue proto-pontiche
- Lengue nostratiche
- Eurasiatico
- Nostratico
- Lengua proto-mondiâ
Lengue creole, pidgin e Lengue commerçiæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Catalangu
- Chabacano
- Callahuaya
- Creolo ingleise hawaiann-e
- Creolo haitiann-e
- Creolo portughese
- Zerbo chinook
- Zerbo commerçiâ eskimo (es. Herschel Island Eskimo Pidgin, Ship's Jargon)
- Zerbo delaware (es. Pidgin Delaware)
- Zerbo haida
- Zerbo kutenai
- Zerbo loucheux (es. Jargon Loucheux)
- Zerbo mobilian (es. Mobilian Trade Jargon, Chickasaw-Chocaw Trade Language, Yamá)
- Zerbo nootka
- Zerbo powhatann-e
- Güegüence-nicarao
- Hiri Motu
- Lengua bislamica
- Lengua franca
- Lengua franca apalachee
- Lengua franca creek
- Lengua geral do sul (es. Lengua Geral Paulista, Tupí ASUtral)
- Lengua mista pidgin-arawak caribe
- Media lengua
- Mednyj aleut (es. Copper Island Aleut, Medniy Aleut, CIA)
- Michif (es. French Cree, Métis, Metchif, Mitchif, Métchif)
- Nheengatú (dïta Lengua Geral Amazonica, Lengua Boa, Lengua Braxílica, Lengua Geral do Norte)
- Norfuk
- Oghibbeway scorretto (es. Broken Ojibwa)
- Ocaneechi
- Pidgin basco-algonchin (es. Micmac-Basque Pidgin, Souriquois)
- Pidgin basco-montagnais (es. Pidgin Basque-Montagnais)
- Pidgin caribe (es. Ndjuka-Amerindiann-e Pidgin, Ndjuka-Trio)
- Pidgin eskimo groenlandese
- Pidgin eskimo labrador (es. Labrador Inuit Pidgin)
- Pidgin hudson strait
- Pidgin ingleise american indian
- Pidgin ingleise-inuktitut
- Pidgin massachusett
- Pitkern
- Rusnorsk
- Sango
- Slavey scorretto (es. Slavey Jargon, Broken Slavé)
- Spagnolo-guajiro
- Tok Pisin
Lengue di Segni[modìfica | modìfica wikitèsto]
Ätre Lengue naturâ de interesse particolâ[modìfica | modìfica wikitèsto]
Lengue diverse da quelle naturâ[modìfica | modìfica wikitèsto]
famigge ciù numerose[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengue niger-kordofaniann-e (1514 Lengue)
- Lengue austronesiann-e (1268 Lengue)
- Lengue Trans-Neuva Guinea (564 Lengue)
- Lengue indoeuropee (449 Lengue)
- Lengue sino-tibetann-e (403 Lengue)
- Lengue afroasiatiche (375 Lengue)
- Lengue aborigene australiann-e (263 Lengue)
- Lengue nilo-sahariann-e (204 Lengue)
Voxe correlæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Elenco de Lengue pe nummero de parlanti