Etæ do færo

Da Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A difuxón da coltûa Hallstatt (in giâno) e da coltûa La Tène (in vèrde) inte l'Eoröpa de l'Etæ do Færo

L'etæ do færo ìndica in perîodo da preistöia o protostöia eoropêa caraterizâ da l'ûzo da metalurgîa do færo, sorviatùtto pe-a fabricaçión de àrmi e uténscili, e che o conprénde in perîodo ch'o va ciù ò mêno da-a fìn do II milénio a tùtto o I milénio a.C. (o coménsa in gîo a-o XII sécolo a.C. into móndo mediterànio e into Vixìn Levànte; tra o IX e o VIII sécolo a.C. inte l'Eoröpa setentrionâle. L'ûzo de sto nêuvo materiâle o coincìdde spésso co âtri cangiaménti inta socjetæ, tramêzo a-i quæ divèrse pràtiche agrìcole, credénse religiôze e stîli d'àrte.

Vixón generâle[modìfica | modìfica wikitèsto]

L'etæ do færo a l'é l'ùrtimo di perîodi principâli into scistêma a træ pàrte adêuviòu pe-a clasificaçión de socjetæ preistöiche. In Eoröpa e into Vixìn Levànte a végne dòppo l'etæ do brónzo.

Cómme pe-i âtri perîodi da preistöia, i seu lìmiti cronològichi càngian asæ a segónda do contèsto giögràfico e colturâle. Çèrtidùn civilizaçioìn no àn mâi conosciûo l'etæ do færo, scibèn ch'àn in svilùppo sociâle e/ò técnico notévole, cómme prezénpio e civiltæ precolonbiànn-e.

A-a giornâ d’ancheu, o tèrmine no ìndica 'na fâze cronològica ò in stàdio evolutîvo, benscì a prezénsa de 'na técnica ch'a l'avéiva infloensòu a civiltæ de çèrtidùn coltûe, spécce in Eoröpa, inte 'n mòddo profóndo e de duâta. In particolâ, tramêzo a-e civiltæ ch'àn conosciûo l'etæ do færo, ghe són:

  1. i Dòri 'nta Grêcia antîga;
  2. i Etrùschi vilanovién inta Etrùria (inta atoâle Toscànn-a, a Tarquìnia, into Làçio, inta Cianûa Padànn-a, e inta Canpània);
  3. i Picêni 'nte regioìn a-a giornâ d’ancheu conosciûe cómme Màrche e Abrùsso;
  4. i Latìn into Làçio antîgo;
  5. i Véneti 'nte l'àrea a èst de Verónn-a;
  6. i Cèlti, co-e coltûe de Hallstatt e de La Tène;
  7. i Germànichi;
  8. i Nuràgichi inta Sardégna;
  9. i coscì dîti Popoli do mâ into Vixìn Levànte.