Lengue semitiche
Sata a-a navegassion
Sata a-a serchia
| Semitiche | |
|---|---|
| Parlòu in | Àfrica, Medio òriénte e Malta |
| Clasificaçión | |
| Filogénezi | Lengue afroasiatiche Lengue semitiche |
| Sudivixón | Semitiche òrientâli † Semitiche òcindentâli |
| Còdici de clasificaçión | |
| ISO 639-2 | sem
|
| ISO 639-5 | sem
|
| Glottolog | semi1276 (EN)
|
 | |
E lengue semitiche son parlæ da circa 240 milion de personne in to Medio Levante, Nòrd Africa e Est Africa. A lengua semitega de longo ciù parlâ a-o mondo o l'è l'àrabo con çirca 200 mioin de personn-e. E lengue semiteghe son stæte tra e primme a ese scrite in to terso millennio avanti Criste, o termine semitico o vegne da o personaggio biblico Sem, un di trei figgi de Noè.
Clascificaçion[modìfica | modìfica wikitèsto]
Lengue semitiche orientæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengua accadica †
- Lengua assira †
- Lengua babiloneise †
- Lengua eblaita †
Lengue semitiche oççidentæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
Lengue semitiche çentræ[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengue semitiche nord-oççidentæ
- Lengua amorita †
- Lengua ugaritica †
- Lengue canaanite
- Lengua ammonita †
- Lengua moabita †
- Lengua edomita †
- Lengue ebraiche
- Lengua ebraica biblica †
- Lengua ebraica Mishnaic †
- Lengua ebraica medievâ †
- Lengua ebraica mizrahi †
- Lengua ebraica sefardi †
- Lengua ebraica ashkenazi †
- Lengua ebraica samaritan-a †
- Lengua ebraica
- Lengua feniçia †
- Leungua punega †
- Lengue aramaiche
- Lengue aramaiche oççidentæ
- Lengua aramaica nabatea †
- Lengue aramaiche oççidentæ medie
- Lengua aramaica ebraica palestineise †
- Lengua aramaica samaritan-a †
- Lengua aramaica cristiann-a palestineise †
- Lengue neo-aramaiche oççidentæ †
- Lengue aramaiche oççidentæ
- Lengua aramaica biblica †
- Lengua aramaica hatran †
- Lengua sciriaca †
- Lengua aramaica ebraica babiloneise †
- Lengua neo-aramaica caldea †
- Lengua neo-aramaica ascira †
- Lengua Senaya †
- Koy Sanjaq Surat †
- Hertevin †
- Turoyo †
- Mlahso †
- Mandaico †
- Lengua neo-aramaica giudea †
- Lengue àrabe
- Àrabo
- Fusha (trad. "eloquente"), a lengua scrita:
- Àrabo clascico: a lengua do Coràn †
- Àrabo medio
- Àrabo moderno standard
- Dialetti àrabi
- Orientâ Àrabo dialetti
- Dialetti da penisoa àraba
- Àrabo Dhofari: Òman/Yemen
- Àrabo yemenita: Yemen
- Àrabo de San'a
- Àrabo de Aden
- Àrabo giudeo yemenita
- Àrabo hijazi: Arabia Saudïa
- Àrabo najdi: Arabia Saudïa
- Àrabo omanita: Òman
- Dialetti àrabi beduin
- Àrabo bedawi orientâ egiçian
- Àrabo bedawi da penisoa
- Dialetti de l'Asia çentrâ
- Àrabo Tajiki: Tajikistan
- Àrabo Uzbeko: Uzbekistan
- Àrabo egiçian: Egitto - Cairo
- Àrabo saidi: Ato Egitto
- Dialetti do gorfo persego
- Àrabo baharna: Bahrain
- Àrabo do gorfo
- Àrabo shihhi: Emirati Àrabi Unïi
- Dialetti àrabi levantin
- Àrabo çipriota maronita
- Dialetti àrabi levantin settentrionæ: Libano / Sciria
- Àrabo libaneise
- Dialetti àrabi levantin meridionæ: Giòrdannia / Palestinn-a - Autoritæ Palestineise / Isræ
- Àrabo palestineise
- Àrabo iracheno: Iraq / Iran
- Àrabo da Mesopotamia settentrionâ: Iraq do nòrd / Sciria
- Àrabo giudeo iracheno
- Àrabo sudaneise: Sudan
- Dialetti da penisoa àraba
- Dialetti àrabi do Maghreb
- Lengua malteise
- Àrabo marocchin: Maròcco
- Àrabo giudeo marocchin
- Àrabo tunexin
- Àrabo giudeo tunexin
- Fusha (trad. "eloquente"), a lengua scrita:
- Àrabo
Diversci dialetti Ebraici son aggrupæ co l'Àrabo clascico, se scrivan co l'Alfabeto ebraico.
Lengue Semitiche meridionæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
- Lengue Semitiche meridionæ oççidentæ
- Lengue antighe de l'Àrabia meridionâ
- Sabean †
- Minean †
- Qatabanian †
- Hadhramautico †
- Lengue etiopiche:
- Lengue etiopiche settentrionæ
- Lengue etiopiche meridionæ
- Trasversâ
- Amharico-Argobba
- Gurage Harari orientâ
- Lengua Harari
- Gurage orientâ
- Silt'e
- Zway
- Ulbare
- Wolane
- Inneqor
- Outer
- Gruppo n
- Lengua Gafat †
- Soddo (dïto Kistane ascì)
- Goggot
- Gruppo tt:
- Mesmes †
- Muher
- Gurage oççidentâ
- Masqan Lengua
- CPWG
- Gurage çentro-oççidentâ
- Ezha
- Chaha
- Gura
- Gumer
- Gurage oççidentâ periferiche:
- Gyeto
- Ennemor (dïto Inor ascì)
- Endegen
- Gurage çentro-oççidentâ
- CPWG
- Masqan Lengua
- Gruppo n
- Trasversâ
- Lengue Semitiche meridionæ[2]
- Bathari
- Harsusi
- Hobyot
- Jibbali (dïto Shehri ascì)
- Mehri
- Soqotri
Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]
- ↑ Usâ comme lengua liturgica da a Gexa ortodossa etiope e da a Gexa ortodossa eritrea
- ↑ Parlæ da de minoranse in ta penisoa Àraba into Yemen e Òman.
Atri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]
Wikimedia Commons a contêgne di inmàgine ò di âtri files in sce Lengue semitiche
| Contròllo de outoritæ | LCCN (EN) sh85119961 · GND (DE) 4116476-3 · BNF (FR) cb11937564s (data) · BNE (ES) XX527453 (data) · NDL (EN, JA) 00570643 |
|---|