Lengue semitiche

Da Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Semitiche
Parlòu inÀfrica, Medio òriénte e Malta
Clasificaçión
FilogéneziLengue afroasiatiche
 Lengue semitiche
SudivixónSemitiche òrientâli †
Semitiche òcindentâli
Còdici de clasificaçión
ISO 639-2sem
ISO 639-5sem
Semitic map.svg
Difuxón de léngoe semitiche.

E lengue semitiche son parlæ da circa 240 milion de personne in to Medio Levante, Nòrd Africa e Est Africa. A lengua semitega de longo ciù parlâ a-o mondo o l'è l'àrabo con çirca 200 mioin de personn-e. E lengue semiteghe son stæte tra e primme a ese scrite in to terso millennio avanti Criste, o termine semitico o vegne da o personaggio biblico Sem, un di trei figgi de Noè.

Difuxón stòrica de léngoe semitiche.

Clascificaçion[modìfica | modìfica wikitèsto]

Lengue semitiche orientæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

  • Lengua accadica †
    • Lengua assira †
    • Lengua babiloneise †
  • Lengua eblaita †

Lengue semitiche oççidentæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

Lengue semitiche çentræ[modìfica | modìfica wikitèsto]

  • Lengue semitiche nord-oççidentæ
    • Lengua amorita †
    • Lengua ugaritica †
    • Lengue canaanite
      • Lengua ammonita †
      • Lengua moabita †
      • Lengua edomita †
      • Lengue ebraiche
        • Lengua ebraica biblica †
        • Lengua ebraica Mishnaic †
        • Lengua ebraica medievâ †
        • Lengua ebraica mizrahi †
        • Lengua ebraica sefardi †
        • Lengua ebraica ashkenazi †
        • Lengua ebraica samaritan-a †
        • Lengua ebraica
      • Lengua feniçia †
        • Leungua punega †
    • Lengue aramaiche
      • Lengue aramaiche oççidentæ
      • Lengua aramaica nabatea †
      • Lengue aramaiche oççidentæ medie
        • Lengua aramaica ebraica palestineise †
        • Lengua aramaica samaritan-a †
        • Lengua aramaica cristiann-a palestineise †
      • Lengue neo-aramaiche oççidentæ †
      • Lengue aramaiche oççidentæ
        • Lengua aramaica biblica †
        • Lengua aramaica hatran †
        • Lengua sciriaca †
        • Lengua aramaica ebraica babiloneise †
        • Lengua neo-aramaica caldea †
        • Lengua neo-aramaica ascira †
        • Lengua Senaya †
        • Koy Sanjaq Surat †
        • Hertevin †
        • Turoyo †
        • Mlahso †
        • Mandaico †
        • Lengua neo-aramaica giudea †
  • Lengue àrabe
    • Àrabo
      • Fusha (trad. "eloquente"), a lengua scrita:
        • Àrabo clascico: a lengua do Coràn
        • Àrabo medio
        • Àrabo moderno standard
          • Dialetti àrabi
        • Orientâ Àrabo dialetti
        • Dialetti àrabi do Maghreb
          • Àrabo algerin
          • Àrabo saharian
          • Àrabo shuwa: Çiad
          • Àrabo hazañilla: Mauritania e Sahara
          • Àrabo libico: Libia
          • Àrabo giudeo da Tripolitannia]]: Libia
          • Àrabo de l'Andaluxia: Spagna
          • Àrabo siçilian: Siçila
        • Lengua malteise
          • Àrabo marocchin: Maròcco
          • Àrabo giudeo marocchin
          • Àrabo tunexin
          • Àrabo giudeo tunexin

Diversci dialetti Ebraici son aggrupæ co l'Àrabo clascico, se scrivan co l'Alfabeto ebraico.

Lengue Semitiche meridionæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

  • Lengue Semitiche meridionæ oççidentæ
  • Lengue antighe de l'Àrabia meridionâ
    • Sabean †
    • Minean †
    • Qatabanian †
    • Hadhramautico †
  • Lengue etiopiche:
    • Lengue etiopiche settentrionæ
    • Lengue etiopiche meridionæ
      • Trasversâ
        • Amharico-Argobba
        • Gurage Harari orientâ
          • Lengua Harari
          • Gurage orientâ
            • Silt'e
            • Zway
            • Ulbare
            • Wolane
            • Inneqor
        • Outer
          • Gruppo n
            • Lengua Gafat †
            • Soddo (dïto Kistane ascì)
            • Goggot
          • Gruppo tt:
            • Mesmes †
            • Muher
            • Gurage oççidentâ
              • Masqan Lengua
                • CPWG
                  • Gurage çentro-oççidentâ
                    • Ezha
                    • Chaha
                    • Gura
                    • Gumer
                  • Gurage oççidentâ periferiche:
                    • Gyeto
                    • Ennemor (dïto Inor ascì)
                    • Endegen
  • Lengue Semitiche meridionæ[2]
    • Bathari
    • Harsusi
    • Hobyot
    • Jibbali (dïto Shehri ascì)
    • Mehri
    • Soqotri

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. Usâ comme lengua liturgica da a Gexa ortodossa etiope e da a Gexa ortodossa eritrea
  2. Parlæ da de minoranse in ta penisoa Àraba into Yemen e Òman.

Atri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæLCCN (ENsh85119961 · GND (DE4116476-3 · BNF (FRcb11937564s (data) · NDL (ENJA00570643