Lengue semitiche

Semitiche
Parlòu in	Àfrica, Médio Levànte e Mâta
Clasificaçión
Filogénezi	Lengue afroasiatiche; Lengue semitiche
Sudivixón	Semitiche òrientâli †; Semitiche òcindentâli
Còdici de clasificaçión
ISO 639-2	sem
ISO 639-5	sem
Glottolog	semi1276 (EN)
	Difuxón de léngoe semitiche.
	Manuale

E lengue semitiche son parlæ da circa 240 milion de personne in to Medio Levante, Nòrd Africa e Est Africa. A lengua semitega de longo ciù parlâ a-o mondo o l'è l'àrabo con çirca 200 mioin de personn-e. E lengue semiteghe son stæte tra e primme a ese scrite in to terso millennio avanti Criste, o termine semitico o vegne da o personaggio biblico Sem, un di trei figgi de Noè.

Clascificaçion[modìfica | modìfica wikitèsto]

Difuxón stòrica de léngoe semitiche.

Lengue semitiche orientæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

Lengua accadica †
- Lengua assira †
- Lengua babiloneise †
Lengua eblaita †

Lengue semitiche oççidentæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

Lengue semitiche çentræ[modìfica | modìfica wikitèsto]

Lengue semitiche nord-oççidentæ
- Lengua amorita †
- Lengua ugaritica †
- Lengue canaanite
  - Lengua ammonita †
  - Lengua moabita †
  - Lengua edomita †
  - Lengue ebraiche
    - Lengua ebraica biblica †
    - Lengua ebraica Mishnaic †
    - Lengua ebraica medievâ †
    - Lengua ebraica mizrahi †
    - Lengua ebraica sefardi †
    - Lengua ebraica ashkenazi †
    - Lengua ebraica samaritan-a †
    - Lengua ebraica
  - Lengua feniçia †
    - Leungua punega †
- Lengue aramaiche
  - Lengue aramaiche oççidentæ
  - Lengua aramaica nabatea †
  - Lengue aramaiche oççidentæ medie
    - Lengua aramaica ebraica palestineise †
    - Lengua aramaica samaritan-a †
    - Lengua aramaica cristiann-a palestineise †
  - Lengue neo-aramaiche oççidentæ †
  - Lengue aramaiche oççidentæ
    - Lengua aramaica biblica †
    - Lengua aramaica hatran †
    - Lengua sciriaca †
    - Lengua aramaica ebraica babiloneise †
    - Lengua neo-aramaica caldea †
    - Lengua neo-aramaica ascira †
    - Lengua Senaya †
    - Koy Sanjaq Surat †
    - Hertevin †
    - Turoyo †
    - Mlahso †
    - Mandaico †
    - Lengua neo-aramaica giudea †

Lengue àrabe
- Àrabo
  - Fusha (trad. "eloquente"), a lengua scrita:
    - Àrabo clascico: a lengua do Coràn †
    - Àrabo medio
    - Àrabo moderno standard
      - Dialetti àrabi
    - Orientâ Àrabo dialetti
      - Dialetti da penisoa àraba
        Àrabo Dhofari: Òman/Yemen
        
        Àrabo yemenita: Yemen
        Àrabo de San'a
        
        Àrabo de Aden
        
        Àrabo giudeo yemenita
        
        Àrabo hijazi: Arabia Saudïa
        
        Àrabo najdi: Arabia Saudïa
        
        Àrabo omanita: Òman
      - Dialetti àrabi beduin
        Àrabo bedawi orientâ egiçian
        
        Àrabo bedawi da penisoa
      - Dialetti de l'Asia çentrâ
        Àrabo Tajiki: Tajikistan
        
        Àrabo Uzbeko: Uzbekistan
      - Àrabo egiçian: Egitto - Cairo
        Àrabo saidi: Ato Egitto
      - Dialetti do gorfo persego
        Àrabo baharna: Bahrain
        
        Àrabo do gorfo
        
        Àrabo shihhi: Emirati Àrabi Unïi
      - Dialetti àrabi levantin
        Àrabo çipriota maronita
        
        Dialetti àrabi levantin settentrionæ: Libano / Sciria
        Àrabo libaneise
        
        Dialetti àrabi levantin meridionæ: Giòrdannia / Stato de Palestinn-a / Isræ
        Àrabo palestineise
      - Àrabo iracheno: Iraq / Iran
      - Àrabo da Mesopotamia settentrionâ: Iraq do nòrd / Sciria
      - Àrabo giudeo iracheno
      - Àrabo sudaneise: Sudan
    - Dialetti àrabi do Maghreb
      - Àrabo algerin
      - Àrabo saharian
      - Àrabo shuwa: Ciad
      - Àrabo hazañilla: Mauritania e Sahara
      - Àrabo libico: Libia
      - Àrabo giudeo da Tripolitannia: Libia
      - Àrabo de l'Andaluxia: Spagna †
      - Àrabo siçilian: Siçila †
    - Lengua malteise
      - Àrabo marocchin: Maròcco
      - Àrabo giudeo marocchin
      - Àrabo tunexin
      - Àrabo giudeo tunexin

Diversci dialetti Ebraici son aggrupæ co l'Àrabo clascico, se scrivan co l'Alfabeto ebraico.

Lengue Semitiche meridionæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

Lengue Semitiche meridionæ oççidentæ
Lengue antighe de l'Àrabia meridionâ
- Sabean †
- Minean †
- Qatabanian †
- Hadhramautico †

Lengue etiopiche:
- Lengue etiopiche settentrionæ
  - Ge'ez †^[1]
  - Tigrin: Eritrea
  - Tigré
  - Dahlik
- Lengue etiopiche meridionæ
  - Trasversâ
    - Amharico-Argobba
      - Amharico: Etiopia
      - Argobbà
    - Gurage Harari orientâ
      - Lengua Harari
      - Gurage orientâ
        Silt'e
        
        Zway
        
        Ulbare
        
        Wolane
        
        Inneqor
    - Outer
      - Gruppo n
        Lengua Gafat †
        
        Soddo (dïto Kistane ascì)
        
        Goggot
      - Gruppo tt:
        Mesmes †
        
        Muher
        
        Gurage oççidentâ
        Masqan Lengua
        CPWG
        Gurage çentro-oççidentâ
        Ezha
        
        Chaha
        
        Gura
        
        Gumer
        
        Gurage oççidentâ periferiche:
        Gyeto
        
        Ennemor (dïto Inor ascì)
        
        Endegen

Lengue Semitiche meridionæ^[2]
- Bathari
- Harsusi
- Hobyot
- Jibbali (dïto Shehri ascì)
- Mehri
- Soqotri

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

↑ Usâ comme lengua liturgica da a Gexa ortodossa etiope e da a Gexa ortodossa eritrea
↑ Parlæ da de minoranse in ta penisoa Àraba into Yemen e Òman.

Atri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Lengue semitiche

Contròllo de outoritæ	LCCN (EN) sh85119961 · GND (DE) 4116476-3 · BNF (FR) cb11937564s (data) · BNE (ES) XX527453 (data) · NDL (EN, JA) 00570643

[1] Usâ comme lengua liturgica da a Gexa ortodossa etiope e da a Gexa ortodossa eritrea

[2] Parlæ da de minoranse in ta penisoa Àraba into Yemen e Òman.

[1]

[2]