Lengue semitiche

E lengue semitiche son parlæ da circa 240 milion de personne in to Medio Levante, Nòrd Africa e Est Africa. A lengua semitega de longo ciù parlâ a-o mondo o l'è l'àrabo con çirca 200 mioin de personn-e. E lengue semiteghe son stæte tra e primme a ese scrite in to terso millennio avanti Criste, o termine semitico o vegne da o personaggio biblico Sem, un di trei figgi de Noè.

Clascificaçion[modìfica | modìfica wikitèsto]

E lengue con un asterisco vexin son estinte

Lengue semitiche orientæ:

Akkadian *
Eblaite *

Lengue semitiche çentræ
Lengue semitiche oççidentæ

Lengue semitiche nord-oççidentæ
- Lengua Amorita*
- Lengua Ugaritica*
- Lengue canaanite
  - Lengua ammonita*
  - Lengua Moabita*
  - Lengua Edomita*
  - Lengue Ebraiche
    - Lengua ebraica biblica*
    - Lengua ebraica Mishnaic*
    - Lengua ebraica medievâ*
    - Lengua ebraica mizrahi*
    - Lengua ebraica sefardi*
    - Lengua ebraica ashkenazi*
    - Lengua ebraica samaritan-a*
    - Ebraico
  - Lengua feniçia*
    - Punego *
- Lengue aramaiche
  - Lengue aramaiche oççidentæ
  - Lengua aramaica nabatea*
  - Lengue aramaiche oççidentæ medie
    - Lengua aramaica ebraica palestineise*
    - Lengua aramaica samaritan-a*
    - Lengua aramaica cristiann-a palestineise *
  - Lengue neo-aramaiche oççidentæ*
  - Lengue aramaiche oççidentæ
    - Lengua aramaica biblica*
    - Lengua aramaica hatran*
    - Lengua sciriaca*
    - Lengua aramaica ebraica babiloneise*
    - Lengua neo-aramaica caldea*
    - Lengua neo-aramaica ascira*
    - Lengua Senaya*
    - Koy Sanjaq Surat*
    - Hertevin*
    - Turoyo*
    - Mlahso*
    - Mandaico*
    - Lengua neo-aramaica giudea*

Lengue àrabe

àrabo
- Fusha (trad. "eloquente"), a lengua scrita:
  - Àrabo clascico: a lengua do Coràn*
  - Àrabo medio
  - Àrabo moderno standard
    - Dialetti àrabi
  - Orientâ Àrabo dialetti
    - Dialetti da penisoa àraba
      - Àrabo Dhofari: Òman/Yemen
      - Àrabo yemenita: Yemen
        Àrabo de San'a
        
        Àrabo de Aden
        
        Àrabo giudeo yemenita
      - Àrabo hijazi: Arabia Saudïa
      - Àrabo najdi: Arabia Saudïa
      - Àrabo omanita: Òman
    - Dialetti àrabi beduin
      - Àrabo bedawi orientâ egiçian
      - Àrabo bedawi da penisoa
    - dialetti de l'Asia çentrâ
      - Àrabo Tajiki: Tajikistan
      - Àrabo Uzbeko: Uzbekistan
    - Àrabo egiçian: Egitto - Cairo
      - Àrabo saidi:ato Egitto
    - dialetti do gorfo persego
      - Àrabo baharna: Bahrain
      - Àrabo do gorfo
      - Àrabo shihhi: Emirati Àrabi Unïi
    - Dialetti àrabi levantin
      - Àrabo çipriota maronita
      - Dialetti àrabi levantin settentrionæ: Libano / Sciria
        Àrabo libaneise
      - Dialetti àrabi levantin meridionæ: Giòrdannia / Palestinn-a - Autoritæ Palestineise / Isræ
        Àrabo palestineise
    - Àrabo iracheno: Iraq / Iran
    - Àrabo da Mesopotamia settentrionâ: Iraq do nòrd / Sciria
    - Àrabo giudeo iracheno
    - Àrabo sudaneise: Sudan
  - Dialetti àrabi do Maghreb
    - Àrabo algerin
    - Àrabo saharian
    - Àrabo shuwa: Çiad
    - Àrabo hazañilla: Mauritania e Sahara
    - Àrabo libico: Libia
    - Àrabo giudeo da Tripolitannia]]: Libia
    - Àrabo de l'Andaluxia: Spagna*
    - Àrabo siçilian: Siçila*
  - Lengua malteise
    - Àrabo marocchin: Maròcco
    - Àrabo giudeo marocchin
    - Àrabo tunexin
    - Àrabo giudeo tunexin

Diversci dialetti Ebraici son aggrupæ co l'Àrabo clascico, se scrivan co l'Alfabeto ebraico.
Lengue Semitiche meridionæ

Lengue Semitiche meridionæ oççidentæ
Lengue antighe de l'Àrabia meridionâ
- Sabean*
- Minean*
- Qatabanian*
- Hadhramautico*

Lengue etiopiche:
- Lengue etiopiche settentrionæ
  - Ge'ez* ¹
  - Tigrin: Eritrea
  - Tigré
  - Dahlik
- Lengue etiopiche meridionæ
  - Trasversâ
    - Amharico-Argobba
      - Amharico: Etiopia
      - Argobbà
    - Gurage Harari orientâ
      - Lengua Harari
      - Gurage orientâ
        Silt'e
        
        Zway
        
        Ulbare
        
        Wolane
        
        Inneqor
    - Outer
      - Gruppo n
        Lengua Gafat *
        
        Soddo (dïto Kistane ascì)
        
        Goggot
      - Gruppo tt:
        Mesmes *
        
        Muher
        
        Gurage oççidentâ
        Masqan Lengua
        CPWG
        Gurage çentro-oççidentâ
        Ezha
        
        Chaha
        
        Gura
        
        Gumer
        
        Gurage oççidentâ periferiche:
        Gyeto
        
        Ennemor (dïto Inor ascì)
        
        Endegen

Lengue Semitiche meridionæ

Parlæ da de minoranse in ta penisoa Àraba into Yemen e Òman.

Bathari
Harsusi
Hobyot
Jibbali (dïto Shehri ascì)
Mehri
Soqotri

usâ comme lengua liturgica da a Gexa ortodossa etiope e da a Gexa ortodossa eritrea

Atri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Wikimedia Commons a contégne di inmàgine ò di âtri files in sce Lengue semitiche

Contròllo de outoritæ	LCCN (EN) sh85119961 · GND (DE) 4116476-3 · BNF (FR) cb11937564s (data) · NDL (EN, JA) 00570643

Lengue semitiche

Clascificaçion[modìfica | modìfica wikitèsto]

Atri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Menu de navegaçion

Riçèrca