Lengue semitiche

Da Wikipedia
Vanni a: navegaçión, çerca

E lengue semitiche son parlæ da circa 240 milion de personne in to Medio Levante, Nòrd Africa e Est Africa. A lengua semitega de longo ciù parlâ a-o mondo o l'è l'àrabo con çirca 200 mioin de personn-e. E lengue semiteghe son stæte tra e primme a ese scrite in to terso millennio avanti Criste, o termine semitico o vegne da o personaggio biblico Sem, un di trei figgi de Noè.

Clascificaçion[Càngia | modifica wikitesto]

E lengue con un asterisco vexin son estinte

Lengue semitiche orientæ:

  • Akkadian *
  • Eblaite *

Lengue semitiche çentræ
Lengue semitiche oççidentæ

  • Lengue semitiche nord-oççidentæ
    • Lengua Amorita*
    • Lengua Ugaritica*
    • Lengue canaanite
      • Lengua ammonita*
      • Lengua Moabita*
      • Lengua Edomita*
      • Lengue Ebraiche
        • Lengua ebraica biblica*
        • Lengua ebraica Mishnaic*
        • Lengua ebraica medievâ*
        • Lengua ebraica mizrahi*
        • Lengua ebraica sefardi*
        • Lengua ebraica ashkenazi*
        • Lengua ebraica samaritan-a*
        • Ebraico
      • Lengua feniçia*
        • Punego *
    • Lengue aramaiche
      • Lengue aramaiche oççidentæ
      • Lengua aramaica nabatea*
      • Lengue aramaiche oççidentæ medie
        • Lengua aramaica ebraica palestineise*
        • Lengua aramaica samaritan-a*
        • Lengua aramaica cristiann-a palestineise *
      • Lengue neo-aramaiche oççidentæ*
      • Lengue aramaiche oççidentæ
        • Lengua aramaica biblica*
        • Lengua aramaica hatran*
        • Lengua sciriaca*
        • Lengua aramaica ebraica babiloneise*
        • Lengua neo-aramaica caldea*
        • Lengua neo-aramaica ascira*
        • Lengua Senaya*
        • Koy Sanjaq Surat*
        • Hertevin*
        • Turoyo*
        • Mlahso*
        • Mandaico*
        • Lengua neo-aramaica giudea*

Lengue àrabe

  • àrabo
    • Fusha (trad. "eloquente"), a lengua scrita:
      • Àrabo clascico: a lengua do Coràn*
      • Àrabo medio
      • Àrabo moderno standard
        • Dialetti àrabi
      • Orientâ Àrabo dialetti
      • Dialetti àrabi do Maghreb
        • Àrabo algerin
        • Àrabo saharian
        • Àrabo shuwa: Çiad
        • Àrabo hazañilla: Mauritania e Sahara
        • Àrabo libico: Libia
        • Àrabo giudeo da Tripolitannia]]: Libia
        • Àrabo de l'Andaluxia: Spagna*
        • Àrabo siçilian: Siçila*
      • Lengua malteise
        • Àrabo marocchin: Maròcco
        • Àrabo giudeo marocchin
        • Àrabo tunexin
        • Àrabo giudeo tunexin

Diversci dialetti Ebraici son aggrupæ co l'Àrabo clascico, se scrivan co l'Alfabeto ebraico.
Lengue Semitiche meridionæ

  • Lengue Semitiche meridionæ oççidentæ
  • Lengue antighe de l'Àrabia meridionâ
    • Sabean*
    • Minean*
    • Qatabanian*
    • Hadhramautico*
  • Lengue etiopiche:
    • Lengue etiopiche settentrionæ
    • Lengue etiopiche meridionæ
      • Trasversâ
        • Amharico-Argobba
        • Gurage Harari orientâ
          • Lengua Harari
          • Gurage orientâ
            • Silt'e
            • Zway
            • Ulbare
            • Wolane
            • Inneqor
        • Outer
          • Gruppo n
            • Lengua Gafat *
            • Soddo (dïto Kistane ascì)
            • Goggot
          • Gruppo tt:
            • Mesmes *
            • Muher
            • Gurage oççidentâ
              • Masqan Lengua
                • CPWG
                  • Gurage çentro-oççidentâ
                    • Ezha
                    • Chaha
                    • Gura
                    • Gumer
                  • Gurage oççidentâ periferiche:
                    • Gyeto
                    • Ennemor (dïto Inor ascì)
                    • Endegen

Lengue Semitiche meridionæ

Parlæ da de minoranse in ta penisoa Àraba into Yemen e Òman.

  • Bathari
  • Harsusi
  • Hobyot
  • Jibbali (dïto Shehri ascì)
  • Mehri
  • Soqotri
  1. usâ comme lengua liturgica da a Gexa ortodossa etiope e da a Gexa ortodossa eritrea