Bibliotêca Naçionâle de Spàgna

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

O lögo da BNE

A Bibliotêca Naçionâle de Spàgna (in spagnòllo Biblioteca Nacional de España, BNE) o l'é 'n òrganìsmo outònomo[1] incaregòu do depòxito do patrimònio bibliogràfico e docomentâio da Spàgna. Dedicòu a l'arecugéita, a-a catalogaçión e a-a conservaçión di fóndi bibliogràfichi, o costodìsce ciù ò mêno trénta milioîn de publicaçioîn prodûte in Spàgna da l'inìçio do XVIII sécolo: lìbbri, revìste, màppe, incixoîn, diségni, spartîi e librétti.

A Bibliotêca Naçionâle a difónde quésto patrimònio bibliogràfico atravèrso o sò catàlogo e a redaçión da bibliografîa spagnòlla e a svilùppa servìççi a-o pùblico che van da-e sâle de consultaçión e servìççi a distànsa atravèrso o sò scîto d’Internétte[2] a-i servìççi de informaçión bibliogràfica specializâ e de préstito tra-e bibliotêche. L'intrâ a-e coleçioîn digitâli da bibliotêca a l'avêgne atravèrso a Biblioteca Digital Hispánica[3]. E coleçioîn, o fonçionaménto e a stöia da Bibliotêca Naçionâle són divulgæ atravèrso o Musêo da Bibliotêca. Pe de ciù a svilùppa 'n progràmma de evénti colturâli ascì[4]. A sò sêde prinçipâ a l'é scitoâ into Paseo de Recoletos, into coscì dîto Palàsso da Bibliotêca e di Musêi Naçionâli, costruçión ch'a l'é condivîza co-o Musêo Archiològîco Naçionâle de Spàgna. A l'à 'n'âtra sêde a Alcalá de Henares ascì.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

A faciâta prinçipâ da Bibliotêca Naçionâle de Spàgna

Òrìgine[modìfica | modìfica wikitèsto]

A-i 29 de dexénbre do 1711, o ré Féipo V o l'à aprovòu o progètto svilupòu da-i sò confesoî Pedro Robinet e Melchor de Macanaz pe creâ 'na Bibliotêca Reâ. A sò creaçión a l'é stæta 'n eleménto de dinamicitæ da coltûa spagnòlla eutoçentésca, co-a misción de "renovâ i stùddi stòrichi e svelâ e vêe réixe da naçión e da monarchîa spagnòlla"[5]. Dónca a l'é incomensâ a costruçión da sò sêde lóngo a stràdda ch'a colegâva o Real Alcázar de Madrìd co-o Convénto de l'Incarnaçión[6].

A Bibliotêca Reâ a l'é stæta avèrta a-o pùblico o 1° de màrso do 1712. A-i 2 de zenâ do 1716 o Féipo V o l'à firmòu o Rêgio Decrétto institotîvo, into quæ a l'êa mìssa in ciæo a natûa pùblica da bibliotêca, avèrta a "tùtti i studiôzi", stabiléndo e régole fondamentâli do sò fonçionaménto[7].

Quànde a bibliotêca a l'à avèrto e sò pòrte, e sò coleçioîn êan fórmæ da materiâli proveniénti da-e coleçioîn privæ di monàrchi de Spàgna, Féipo IV e Féipo V, i quæ avéivan fæto portâ da-a Frànsa ciù de 6.000 volùmmi[8]. E prìmme còpie a êse incórporæ inta coleçión són stæte confiscæ a di fîlo-oustrìachi, i quæ avéivan pèrso a Goæra de Sucesción, cómme l'arçivéscovo de Valencia Antoni Folch de Cardona[9], o marchéize de Mondéjar e o dùcca de Uceda[8]. A quésta coleçión són pöi stæte azónte çérte bibliotêche privæ de nòbili cómme o cónte de Aguilar e o dùcca de Medinaceli[10]. Into 1715 a Bibliotêca Reâ a contâva za de 28.242 lìbbri stànpæ, 1.282 manoscrîti e 20.000 medàgge[11].

O precedénte depòxito legâle, institoîo into 1716, o l'à permìsso a-a bibliotêca de anpliâ notevolménte e sò coleçioîn. O va ànche azónto l'efètto do Rêgio Órdine di 11 de màzzo do 1750, co-o quæ a Bibliotêca Reâ a l'à òtegnûo o dirìtto de schêuve e tàscie de libràie mìsse in véndia, co-a poscibilitæ de seleçionâ da l'elénco di lìbbri che vegnîvan a lê prezéntæ quélle òpere che no gh'êa inte pròpie coleçioîn.

Into 1738 a l'é stæta publicâ a prìmma òpera frûto do travàggio da bibliotêca co-o tìtolo Bibliotheca Universal de la Polygraphia Española, realizâ da Cristóbal Rodríguez. Quésto lìbbro, sostegnûo inta sò preparaçión da-o càppo bibliotecâio Juan de Ferreras, o l'é stæto o prìmmo de 'na série de travàggi in sciâ paleografîa spagnòlla[7].

A-i ténpi do Juan de Ferreras se són iniçiæ a prodûe di catàloghi e di ìndichi pe-o pùblico. In particolâ, o bibliotecâio Juan de Iriarte o l'é stæto incaregòu de quésto conpîo chi, elaboràndo a Regia Matritensis Bibliotheca Geographica et Chronologica into 1729, o prìmmo catàlogo da bibliotêca, e sucesivaménte a Regia Matritensis Bibliotheca Mathematica (catàlogo de matemàtica) e a Regiae Bibliothecae Matritensis Codices Graeci (catàlogo di manoscrîti grêghi)[8].

O Rêgio Órdine di 19 de zùgno do 1761, redàtto da-o càppo bibliotecâio Juan de Santander e aprovòu da-o rè Càrlo III, o l'à modificòu l'òriginâle do 1716, creàndo a Stànpa Reâ, a quæ a ligâva "o travàggio editoriâle da bibliotêca a-i ciù inportànti stànpæ, ligatoî da lìbbri e incizoî de l'época. O càppo bibliotecâio o diventâva o diretô da Bibliotêca Reâ e i bibliotecâi diventâvan di servitoî da Câza Reâ, co-i relatîvi privilêgi[12].

Into perîodo 1760-1778 a Bibliotêca a l'avéiva 'n louêio co-ina fonderîa pe-i caràteri da stànpa sótt'a-a direçión do Gerónimo Gil, a quæ a l'êa o nùcleo òriginâio do louêio di caràteri da Stanpàia Reâ.

XIX sécolo[modìfica | modìfica wikitèsto]

A stàtoa de Sànt'Ixidöo de Sevìggia in scî scæn de l'intrâ da bibliotêca, òpera de José Alcoverro y Amorós.

Into córso do XIX sécolo, a bibliotêca a l'à cangiòu ciù vòtte a sò sêde, iniçialménte into 1809 quànde, into régno do Giöxèppe Bonapàrte, a l'é stæta trasferîa into convénto di Trinitâi Descâsi, scitoòu inta calle de Atocha. Into 1819 a l'à dovûo cangiâ tórna a sò sêde into palàsso dónde o se riunîva o Conséggio do Rêgio Amiraliâto aprêuvo a-e pretéize avànsæ da-i trinitâi descâsi depoî o ritórno do Ferdinàndo VII e, into 1826, o gh'é stæto 'n tèrso trasferiménto inta vêgia rescidénsa di marchéixi de Alcañices, inte l'atoâle calle de Arrieta, dónde a restîa squæxi scìnn-a-a fìn do sécolo[12]. O terén dónde atoalménte a se trêuva a Bibliotêca Naçionâle o l'é quéllo dónde o gh'êa l'antîgo convénto de Copacabana, conosciûo ànche cómme o grànde convénto di agostinién recolétti de Madrìd. Quésto convénto, dòppo a sò confìsca into 1835, o l'é stæto vendûo e caciòu zu.

Ànche e coleçioîn da bibliotêca són stæte intacæ da-i fæti de l'Eutoçénto. Prìmma de tùtto, a confìsca spagnòlla a l'à portòu tànte òpere precedenteménte de propiêtæ de instituçioîn religiôze, òrmâi soprèsse, a êse depòxitæ inta bibliotêca. Defæti, into 1837, són stæte institoîe de comiscioîn provinciâli scentìfiche e artìstiche pe seleçionâ e òpere che, proveniénti da-i convénti soprèsci, dovéivan êse depòxitæ inte bibliotêche ò inti musêi, òpû mìsse a l'àsta. Inte 'sto mòddo chi, són stæti depòxitæ inta Bibliotêca Naçionâle ciù ò mêno 70.000 volùmmi che vegnîvan da-i convènti de Madrìd colpîi da-a confìsca[12]. A l'ariviâ a-a Bibliotêca ànche a ciù pàrte di bêni da Bibliotêca de las Cortes, creâ da-a Cortes de Cadice into 1814 e soprèssa into 1838[13]. In concluxón, into 1869, o Manuel Ruiz Zorrilla o l'à ordinòu o sequèstro di archìvi, de bibliotêche e de coleçioîn d'àrte de catedrâle, comuîn, monestê e òrdini militâri, co-a coscì dîta confìsca colturâle, atravèrso a quæ són intræ inta Bibliotêca Naçionâle de òpere de grànde prêgio, spécce quélle arivæ da-e catedrâle de Ávila e de Toledo.

Co-o decrétto di 28 de novénbre do 1836, a Bibliotêca Reâ a l'é stæta ribatezâ Bibliotêca Naçionâle, pasàndo a-e dipendénse do Ministêro de l'Intèrno da Penîzoa. Into 1857 o l'é stæto aprovòu o prìmmo regolaménto da Bibliotêca Naçionâle, into quæ o l'êa decîzo o bàndo, a concesción e a sucesîva publicaçión de òpere vincitrîxi di Prémmi Bibliogràfichi che a bibliotêca a l'aviéiva convocòu ògni ànno[12][14]. Quésti prémmi àn fæto scì che a Bibliotêca a diventiâ o prinçipâ promotô de òpere bibliogràfiche in Spàgna, promêuvéndo l'interèsse di bibliotecâi e di bibliogràfi. Into 1858 o l'é stæto creòu o còrpo facoltatîvo de archivìsti, bibliotecâi e archiòloghi, goidòu da-o diretô da Naçionâle[15].

Into 1876, a bibliotêca a contâva za de 300.000 lìbri, 200.000 librétti stànpæ e ciù de 30.000 manoscrîti[16]. A despæto de vàrri cangiaménti, a Bibliotêca Naçionâle a l'à continoòu a crésce, co-e sò necescitæ de spàçio che diventiàn bén bén ciù grénde da capaçitæ di scàgni scìnn-a quéllo moménto a sò dispoxiçión. Into 1857 o l'é stæto domandòu 'n progètto pe 'na nêuva sêde e, into 1864, a l'é stæta a-a fìn çèrnia l'òpera de l'architétto Francisco Jareño Alarcón[17].

A-i 21 de arvî do 1866 a regìnn-a Izabèlla II a l'à pösòu a prìmma prîa do Palàsso di Archìvi, Bibliotêche e Musêi, scitoòu into Paseo de Recoletos. Aprêuvo a de raxoîn econòmiche, i travàggi són anæti avànti asæ lentaménte, vegnìndo coscì apórtæ vàrie modìfiche a-o progètto òriginâle[18]. Into 1884, Antonio Ruiz de Salces o l'à sostitoîo o Jareño a-a direçión di travàggi pi-â realizaçión da nêuva sêde da Bibliotêca Naçionâle. Into 1892 a l'é stæta conpletâ a costruçión do palàsso e, a-i 16 de màrso do 1896, a Bibliotêca Naçionâle a l'é stæta avèrta a-o pùblico inta sò nêuva sêde[12].

XX sécolo[modìfica | modìfica wikitèsto]

Detàggio do frontón da faciâta prinçipâ do palàsso da Bibliotêca.
O palàsso da Bibliotêca Naçionâle into 1904, in La Ilustración Artística.
A Sâla de Letûa

O XX sécolo o l'é incomensòu pi-â bibliotêca con l'aprovaçión do "Regolaménto de bibliotêche pùbliche do Stâto" co-o Rêgio Decrétto di 18 de òtôbre do 1901. Pe mêzo de quésta lézze, a quæ a l'abrogâva a precedénte do 1857, a Bibliotêca Naçionâle a l'é stæta mìssa a càppo de tùtte e âtre bibliotêche spagnòlle[13].

Inte 'sto perîodo chi, o l'êa o diretô da Bibliotêca Naçionâle o studiôzo spagnòllo Marcelino Menéndez Pelayo, o quæ o l'à promòsso a creaçión de catàloghi specializæ, cómme o Catálogo de los Manuscritos árabes existentes en la Biblioteca Nacional de Madrid (Francisco Guillén Robles 1899), into 1901 o Catálogo de los retratos de personajes españoles do 1901 e into 1906 o Catálogo de la colección de dibujos originales de la Biblioteca Nacional, tùtti doî curæ da Ángel M. Barcia. O l'é stæto dæto 'n nêuvo inpùlso ànche a-a Revista de Archivos, Bibliotecas, y Museos, ch'a l'é stæta 'n inportànte struménto pe-o svilùppo do cànpo da biblioteconomîa in Spàgna[19].

Into 1930, o minìstro da Pùblica Istruçión e de Bèlle Àrte, Elías Tormo, o l'à creòu o Conséggio da Bibliotêca Naçionâle, òrgano ch'o s'òcupiâ de elêze o diretô da bibliotêca, incomensàndo da-o Miguel Artigas. Inti ànni da Segónda Repùbrica Spagnòlla, l'Artigas e o Conséggio àn iniçiòu 'n procèsso de restàoro e de anpliaménto da sêde da bibliotêca, riformàndo i servìççi bibliotecâi ascì[20]. Tra di quésti a se pêu aregordâ a riorganizaçión da Sâla de Letûa, a creaçión da Sâla Generâle, avèrta a-o pùblico e inougurâ da-o prescidénte Alcalá Zamora[12], óltre che o prolongaménto de l'oràrio[21].

Inti ànni da Goæra Civîle Spagnòlla, o diretô da Bibliotêca Naçionâle o l'êa Tomás Navarro Tomás, elezûo pöco prìmma do sccéuppo da goæra e restòu in càrega scìnn-a-a sò fìn. Inte 'sto perîodo chi són stæte seræ e pórte da bibliotêca e i sò ògètti ciù preçiôzi són stæti evacoæ prìmma inte Torres dels Serrans, a Valencia, e pöi a l'èstero, a Ginêvra, in Svìsera. Pe sarvâ da-a distruçión e propiêtæ de céntri religiôzi, palàssi ò abitaçioîn privæ, són stæti trasferîi inta Bibliotêca ciù ò mêno 500.000 volùmmi pe mêzo da Junta de Incautación y Protección del Patrimonio Artístico[12]. Tànti de quésti bêni vegnîvan da rìcche bibliotêche privæ e pe vàrri péssi a no l'é stæta poscìbile a restituçión into dòppo goæra[20]. Ànche o palàsso da Bibliotêca Naçionâle o l'é stæto vìtima de numerôzi bonbardaménti inta goæra, i quæ a ògni mòddo no àn caxonòu di dànni a-e coleçioîn òspitæ a-o sò intèrno[22].

Dòppo a goæra, o l'é stæto tórna elezûo cómme diretô o Miguel Artigas e into 1939 o l'é stæto introdûto o scistêma decimâle pi-â catalogaçión de coleçioîn inte bibliotêche pùbliche spagnòlle[12]. Inti ànni do dòppo goæra se són tegnûe vàrie móstre de grànde inportànsa, tra-e quæ e dôe dedicæ a-o Miguel de Cervantes e 'n'âtra co-o tìtolo Un milenio del libro español, into 1952[23]. Into 1953 a l'é stæta inougurâ a nêuva sêde de l'Archìvio Stòrico Naçionâle, a quæ a se trovâva iniçialménte inta mæxima costruçión da Bibliotêca e do Musêo Archiològîco Naçionâle.

Scibén che inti ànni '50 són stæte aportæ vàrie rifórme a l'òrganizaçión e a-a gestión da Bibliotêca, a ciù inportànte a l'é stæta o Decrétto Òrgànico di 8 de màrso do 1957 e do corispondénte Regolaménto, publicòu a-i 20 de dexénbre do mæximo ànno. O nêuvo Regolaménto o l'à ristruturòu i servìççi da Bibliotêca, stabiléndo che o diretô o dovésse êse 'n ménbro do Còrpo Facoltatîvo, amermàndo e fonçioîn do Conséggio[23]. Into 1957 o l'é stæto promulgòu 'n nêuvo Decrétto de depòxito legâle ascì, o quæ o l'à decîzo che i stànpæ o dovessàn êse confórmi a-o papê mæximo[24].

A despæto de rifórme gh'êa ancón tànti conpîi bibliotecâi a livéllo naçionâle che a Bibliotêca a no sodisfâva. Prezénpio, into 1970 o l'é stæto creòu l'Instituto Bibliográfico Hispánico, o quæ o l'includdéiva o Servicio Nacional de Información Documental y Bibliográfica, o Depósito Legal, e a Comisión Nacional de Planificación y Coordinación Bibliográfica[12]. L'Emerotêca Naçionâle, fondâ into 1941, a l'avéiva ànche lê 'n'inportànte coleçioîn de stànpa spagnòlla. Into 1978, e coleçioîn da Bibliotêca contegnîvan ciù ò mêno çìnque milioîn de artìcoli, riçevéndo 412.000 letoî a l'ànno[25].

Into 1982 o l'é stæto realizòu o prìmmo stùdio de fatibilitæ pe l'outomaçión da Bibliotêca[12], o quæ o s'é concretizòu inte l'adoçión do scistêma SABINA, 'na versción speciâle do software spagnòllo SABINI[26]. Con Rêgio Decrétto, into 1985 se són integræ insémme a Bibliotêca Naçionâle, l'Instituto Bibliográfico Hispánico, l'Emerotêca Naçionâle e o Centro del Tesoro Documental y Bibliográfico[13]. Into mæximo ànno a BNE a l'é stæta diciarâ "l'instituçión bibliotecâia superiôre do Stâto e o càppo do scisêma bibliotecâio spagnòllo"[27]. A-a fìn di ànni '80 són incomensæ i travàggi pi-â creaçión de 'n segóndo depòxito a Alcalá de Henares (inouguròu into 1993) e l'inplementaçión do scistêma de outomaçión ARIADNA, ch'o l'à iniçiòu a fonçionâ into 1991[12].

Into 1991, con Rêgio Decrétto (R.D. 1581/1991 di 31 d'òtôbre), o l'é stæto aprovòu o Statûto da Bibliotêca Naçionâle cómme Òrganìsmo Outònomo, iniçiàndo 'na fâze de anpliaménto da Bibliotêca[13]. Són stæti avèrti nêuvi servìççi cómme Información Genealógica y Heráldica, Información General e Documentación Bibliotecaria. Into 1995 o l'é stæto inouguròu o Musêo do Lìbbro, continoàndo o progètto de outomaçión. Into 1996 a BNE a l'à avèrto 'n pròpio scîto d'Internétte ascì[28].

XXI sécolo[modìfica | modìfica wikitèsto]

E decoraçioîn pe-i 300 ànni da BNE.

A-i 11 de novénbre do 2009 o l'é intròu in vigô o nêuvo statûto da Bibliotêca Naçionâle de Spàgna, aprovòu co-o Rêgio Decrétto 1638/2009, di 30 de òtôbre. Un di cangiaménti ciù inportànti o l'é stæto quéllo do nómme de l'òrganizaçión, diventâ ofiçialménte Bibliotêca Naçionâle de Spàgna, pe 'na mêgio identificaçión inti forum e òrganizaçioîn internaçionâli[29].

O nêuvo statûto o prevédde che a Bibliotêca a garantìsce a raprezentànsa de comunitæ outònome e de universcitæ into pròpio Conséggio. Pe 'sta raxón chi, o segóndo vîce-prescidénte da Conferénsa Setoriâle da Coltûa e o prescidénte da Conferénsa di Retoî de Universcitæ Spagnòlle ne fan pàrte cómme ménbri d'ofìçio. A l'é stæta modificâ ànche a procedûa pi-â nòmina do diretô generâle, o quæ o saiâ nominòu con Rêgio Decrétto, aprovòu da-o Conséggio di Minìstri in sciâ propòsta do minìstro da Coltûa, dòppo 'na consùlta co-o Rêgio Conséggio e "segóndo i critêi de profescionalitæ e esperiénsa (...) into cànpo de bibliotêche e da gestión colturâle[29].

A-i 5 de màzzo do 2010, o Conséggio di Minìstri da Spàgna o l'à decîzo che a càrega ch'a dirìzze a Bibliotêca Naçionâle a pèrde a sò condiçión de direçión generâle inta strutûa geràrchica aministratîva do govèrno spagnòllo, convertìndose inte 'na sotodireçión generâle; dòppo quésta decixón o diretô, o Milagros del Corral, o l'à dæto e sò demiscioîn[30]. O sò sucesô o l'é stæto o prescidénte da Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (ò Fesabid), Glòria Pérez-Salmerón.

Inte 'sto perîodo chi són stæti òrganizæ vàrri progètti da-a Bibliotêca Naçionâle. Into 2007 o l'é stæto inouguròu o nêuvo Musêo da Bibliotêca Naçionâle, o quæ o l'à sostitoîo o vêgio Musêo do Lìbbro, anpliàndo a sò òfèrta colturâle e didàtica[31]. Into 2008 a l'é stæta prezentâ a Bibliotêca Digitâle Spagnòlla (Biblioteca Digital Hispánica), portâ da-o quæ a l'é poscìbile védde e vivàgne mìsse in sciâ Ræ da-a BNE[32]. A Bibliotêca a l'à incomensòu a parteçipâ inti social network ascì, co-a creaçión da sò pàgina Facebook into 2008 e azonzéndo pöi di profî in âtre piatafórme web 2.0 cómme Twitter, YouTube, Slideshare, Flickr e Wordpress.

Into 2009 a Bibliotêca Naçionâle a l'à aviòu 'n progètto in colaboraçión con Internet Archive, con l'òbietîvo "d'arechéugge, archiviâ e preservâ o domìnio .es"[33]. Inte l'òtôbre do 2010, a BNE a l'à inouguròu o "Quijote Interactivo", 'na versción digitâle e interatîva de l'òpera de Cervantes ch'a conprénde ànche di contegnûi che agiùtan a contestoalizâ a letûa, cómme 'na màppa co-e aventûe do Quijote e aprofondiménti in sciâ vìtta into XVII sécolo[34].

Inte l'ànbito internaçionâle, a Bibliotêca a colàbora co-a bànca dæti Dialnet, colegàndo i outoî che coincìddan inte tùtte dôe e bànche dæti[35]. A sò parteçipaçión a 'n progètto de riçèrca co-o Grupo de Ingeniería Ontológica (Ontology Engineering Group) de l'Universcitæ Politécnica de Madrìd a l'à dæto cómme frûto a creaçión de 'n portâ[36] co-ina pàrte inportànte di regìstri da BNE convertîa into formâto RDF e liberaménte disponìbile[37].

Inte asociaçioîn profescionâli IFLA e OCLC, a BNE a l'é prezénte in di inportànti grùppi de travàggio; a l'é pàrte do Virtual International Authority File (VIAF)[38] scìnn-a da-a sò creaçión e a l'é inportànte a sò prezénsa in di énti de normaçión cómme l'Òrganizaçión Internaçionâle pi-â Normaçión (ISO) e a sò òmòloga spagnòlla, l'Asociación Española de Normalización y Certificación. Scimilménte, a Bibliotêca Naçionâle de Spàgna a l'é prezénte inte l'EURIG, 'n òrganìsmo creòu pe promêuve i interèssi profescionâli comuîn di uténti e di uténti potençiâli de RDA (Resource Description and Access) in Eoröpa[39].

Pe de ciù, a Bibliotêca a l'à parteçipòu a-o progètto IMPACT[40], o quæ o fa de anàlixi pe-o riconosciménto di caràteri inti manoscrîti, e a-o Progètto ARROW ascì[41], o quæ o l'à l'òbietîvo de creâ 'na bànca dæti eoropêa in scê òpere coscì dîte "òrfane", sàiva a dî quélle òpere de quæ o no l'é conosciûo o titolâre di dirìtti de propiêtæ inteletoâle. Progètto ch'o l'é aprêuvo a-a catalogaçión di cànti di sécoli XVI-XIX ascì, in colaboraçión co-a Fondaçión Generâle de l'Universcitæ de Alcalá[42].

A-i 15 de novénbre do 2010, a Bibliotêca Naçionâle de Spàgna a l'à prezentòu o sò Catálogo bibliográfico de la colección de incunables, 'n volùmme dóggio do quæ l'outô o l'é Julián Martín Abad, càppo do Servìçio de Manoscrîti e Inconàboli da BNE, che n'arechéugge 2297 ediçioîn e 3158 ezenplâri[43].

A-i 13 de dexénbre do 2011 o rè de Spàgna o l'à inouguròu a móstra Biblioteca Nacional de España: 300 años haciendo historia, moménto co-o quæ són inìçiæ i àtti comemoratîvi da celebraçión di trexénto ànni da-a fondaçión da Bibliotêca Naçionâle[44].

Òrganizaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Bibliotêca a dipénde diretaménte da-o Ministêro da Coltûa, ò 'n sò equivalénte, e da-o sò diretô generâle, i quæ travàggian co-in Conséggio Rêgio a-o quæ a lézze a l'atriboìsce di potêri de òrgano consultîvo superiôre, o quæ o l'à 'na strutûa stàbile formâ da 'n conséggio de aministraçión, 'na direçión técnica e 'na gestión.

Conséggio Rêgio da Bibliotêca Naçionâle[modìfica | modìfica wikitèsto]

Prescidénti
  • Luis Alberto de Cuenca (2015 - 2018)
  • Soledad Puértolas (2018 - 2021)
  • Elvira Lindo (2021 - )

Sêde[modìfica | modìfica wikitèsto]

Segóndo i sò statûti, fàn pàrte do patrimònio de l'òrganìsmo outònomo da Bibliotêca Naçionâle e sêde do Paseo de Recoletos (Madrìd), de Alcalá de Henares e de l'Emerotêca Naçionâle[45]. Da-o 2010 a l'é stæta azónta a Sêde Eletrònica da Bibliotêca Naçionâle de Spàgna[46].

Depòxito legâle[modìfica | modìfica wikitèsto]

O depòxito legâle o pêu êse definîo cómme l'òbligo, inpòsto da-a lézze, de depoxitâ da 'na ò ciù agençîe specìfiche, de còpie de publicaçioîn de ògni génere, reprodûte con qualónque supòrto, pi-â distriboçión pùblica, o noêzo ò a véndia[47]. O l'à cómme òbietîvo quéllo de garantî a conservaçión e l'acescibilitæ do patrimònio colturâle de 'na Naçión a-i riçercatoî d'ancheu e de domàn.

A-i 26 de lùggio do 1716 o rè Féipo V o l'avéiva defæti diciaròu che 'na còpia de "tùtte e nêuve stànpe che se faiàn into mæ domìnio" a dovésse êse consegnâ a-a sò Bibliotêca Reâ de Madrìd[48]. Quésto privilêgio, ch'o l'é vegnûo prìmma do modèrno depòxito legâle, o l'êa detegnûo da-a Bibliotêca Reâ de Sàn Loénso de El Escorial, pe Aragónn-a e Castìlia, da-i 12 de zenâ do 1619[49].

A despæto di tùtti i tentatîvi fæti in vàrie époche stòriche, o depòxito legâle o l'é stæto scistematicaménte violòu scìnn-a l'emanaçión do Rêgio Decrétto di 23 de dexénbre do 1957[50]. Quésto regolaménto o stabilîva 'n scistêma aministratîvo ch'o permettéiva d'arivâ a 'sto òbietîvo chi. D'âtra pàrte, o stabilîva ànche che i stanpoéi foîsan responsàbili do depòxito legâle. O tîpo de materiâle ògètto de depòxito legâle o l'êa tànto grànde, da-i scrîti a-e registraçioîn sonöre, a-e càrte giögràfiche, a-e pelìcole e a-e cartolìnn-e[51].

Quésto Decrétto, scibén ch'o l'é stæto pöi abrogòu inta pàrte relatîva a-e vàrie fonçioîn, o l'é restòu pi-â ciù pàrte intàtto into sò contegnûo rizultànte da l'Ordinànsa di 30 de òtôbre do 1971[52] e da quélla di 20 de frevâ do 1973[53], co-a quæ són stæti modìficæ di artìcoli do Regolaménto de l'Instituto Bibliográfico Hispánico.

A configuraçión da Spàgna cómme stâto regionâle, co-o trasferiménto da gestión di depòxiti legâli a-e comunitæ outònome, e i cangiaménti into móndo de l'editorîa, insémme a-a conpàrsa de nêuve tecnologîe, àn réizo fondamentâle l'emanaçión de 'na nêuva lézze[54]. A lézze 23/2011, di 29 de lùggio, in sciô Depòxito Legâle a l'à decîzo e modìfiche chi de sótta:

  • o l'é indicòu l'editô cómme depoxitâio centrâle.
  • són stabilîe e conpeténse de comunitæ outònome e da BNE inte 'sta matêia chi.
  • fìssa e lìnie prinçipæ pe-o depòxito de publicaçioîn eletròniche in sciâ Ræ.
  • redûxe o nùmero de còpie da depoxitâ: a BNE a riçéive dôe còpie di lìbbri con l'ISBN a-o pòsto de træ e tùtte e bibliotêche de conservaçión sméttan de riçéive de ristànpe[55].

Nùmero de depòxito legâle[modìfica | modìfica wikitèsto]

O nùmero de depòxito legâle o l'é formòu da-a sìgla DL, da-o nùmero de costituçión do depòxito e da l'ànno de costituçión esprèsso in quàttro cîfre. Tùtte e pàrte saiàn separæ da-o rèsto da 'n spàçio, a eceçión de l'ànno, ch'o saiâ precedûo da 'n tratìn. A-a fìn de ògni ànno a saiâ serâ a numeraçión, ch'a repigiâ a l'inìio de l'ànno. E ùniche eceçioîn corispóndan a-i nùmeri òtegnûi inte Asturias, dónde o DL o pêu êse sostitoîo con DLL (depósitu llegal)[56], e in Navàrra, dónde o pêu êse sostitoîo con LG (Lege Gordailua)[57].

Legislaçión outònoma[modìfica | modìfica wikitèsto]

Dòppo l'intrâ in vigô da lézze 23/2011[58], sôlo éutto comunitæ outònome àn adatòu i pròppi regolaménti a quésta: Andalózia, Aragónn-a[59], Asturias, Castìlia-La Mancha, Ceuta[60], Catalògna[61], Estremadûa e Navàrra.

A ògni mòddo, o contegnûo de tùtti 'sti regolaménti chi o l'é o mæximo inte pàrte ciù inportànti, scibén ch'a gh'é de diferénse inte seçioîn ìndichæ chi de sótta:

Tèrmine pe l'asegnaçión do nùmero

I ùnichi regolaménti che fan esprèsso riferiménto a-a questión són quélli de Andalózia[62] e Estremadûa[63], inti quæ o l'é indicòu 'n tèrmine de dêxe giórni d'êuvéi da-a prezentaçión da domànda, e Castìlia-La Mancha e Navàrra, dónde o tèrmine o l'é pe cóntra de chìnze giórni.

Perîodo de costituçión do depòxito

Òbligatöio, prìmma da distriboçión ò da véndia e, ad eceçión de l'Aragónn-a, in doî méixi da-o relàscio do nùmero de depòxito.

Nùmero de còpie da depoxitâ

In relaçión a lìbbri, librétti e vivàgne multimediâli inte quæ un di supòrti o l'é de càrta, publicaçioîn in série, arecugéite de fascìcoli, spartîi, màppe, ciànte, atlànti ò scìmili, o nùmero de còpie da depoxitâ o saiâ de quàttro, dôe pi-â comunitæ e dôe pi-â BNE.

Pe tùtti i âtri papê, cómme indicòu inta tabélla chi de sótta:

Naçionâle Andalózia Aragónn-a Asturias Castìlia-La Mancha Ceuta Catalògna Extremadûa Navàrra
Aplicaçioîn informàtiche 1
Anónçi e striscioîn publicitâi 1 1 1 2
Boletìn ofiçiæ disponìbili in sciâ Ræ 3 3
No disponìbili in sciâ Ræ 1 3 3 3 3 3 2
Manifèsti 3 2 1 3 2 3 2
Figurìnn-e 2 1 2 1 2 1 1
Papê eletrònichi sénsa supòrto fìxico ò disponibilitæ in sciâ Ræ 2 1 2 1 2 1 2
File òudio 1 4 3 3 3 3 3 3 2
File òudiovixîvi 1 4 3 3 3 3 3 4 2
Ligatûe 1 3 3 2 3 3 3 3 2
Stànpe òriginâli 1 3 3 2 3 3 3 3 2
Fotografîe modificæ 1 3 3 2 3 3 3 3 2
Féuggi stànpæ no comerciâli 2 1 2 4 2 1
Féuggi 2 1 1 2 1 2 1 1
Lìbbri artìstichi ò bibliofìli 1 3 3 2 3 3 3 3 2
Lìbbri de tèsto 1 3 2 3 2 3 2 3 2
Microfórme 1 3 3 2 2 3 2 3 2
Càrte 1 1 2 1 1 1 1
Pelìcole 2 1 1 2 1 1
Cartolìnn-e de paizàggi ò de çitæ 1 3 3 2 3 3 3 3 2
Âtre cartolìnn-e 2 1 1 2 1 2 1 1
Publicaçioîn eletròniche in formâto ch'o se peu tocâ 1 3 3 2 3 3 3 3 2

Depòxito legâle de publicaçioîn in sciâ Ræ[modìfica | modìfica wikitèsto]

O l'é regolòu da-o R.D. 635/2015[64], di 10 de lùggio, e o l'é intéizo pe quélle publicaçioîn sénsa 'n supòrto fìxico materiâle.

Quésto tîpo de depòxito legâle o l'é pêu aplicòu a-i scîti d'Internétte e a-e sò publicaçioîn, bàsta che contêgnan 'n patrimònio bibliogràfico, vixîvo, sonöro, òudiovixîvo ò digitâle de coltûe da Spàgna.

E prinçipæ diferénse rispètto a-a disciplìnn-a do depòxito legâle de publicaçioîn materiâli són:

  • L'iniçiatîva do depòxito a l'é da-i editoî vèrso i céntri de conservaçión.
  • E publicaçioîn in sciâ Ræ no aviàn 'n nùmero de depòxito legâle.
  • I céntri de conservaçión són quélli che deciddiàn i scîti d'Internétte da caturâ e depoxitâ pi-â sò conservaçión.
    • Pe quélli liberaménte acescìbili se pêu dêuviâ 'n robòtto.
    • Pe quélli protètti ò no caturæ outomaticaménte, o mòddo mêgio pe fâlo o saiâ concordòu con l'editô.
  • L'ùnica òbligaçión di editoî a saiâ quélla de consentî l'arecugéita da publicaçión.
  • A saiâ de lóngo rispetâ a normatîva in matêia de propiêtæ inteletoâle e proteçión di dæti personæ.

Sâle e sò fóndi[modìfica | modìfica wikitèsto]

Sâle de consultaçión[65]
Sâle Fóndi Dipartiménto
Sâla Informaçioîn Generâli

Dipartiménto de Riferiménto

Sâla María Moliner
  • Lìbbri costodîi inti depòxiti generâli, in sce supòrto òriginâle ò riproduçioîn
  • Coleçioîn de riferiménto generâle, a vìxita lìbera
Dipartiménto de Riferiménto
Sâla de Alcalá de Henares
  • Fóndi costodîi inti depòxiti de quésta sêde
Àrea de Cordinaménto de Coleçioîn
Sâla Cervantes
  • Manoscrîti antîghi e modèrni, archìvi personæ
  • Archìvio da Bibliotêca Naçionâle
  • Inconàboli
  • Stànpe di sécoli XVI, XVII e XVIII, prìmme ediçioîn e òpere speciâli di sécoli sucesîvi
  • Òpere de tiâtro
  • Òpere de Cervantes
  • Coleçioîn de riferiménto a vìxita lìbera
Dipartiménto do Patrimònio Bibliogràfico
Sâla Goya
  • Diségni e incixoîn
  • Lìbbri ilustræ con stànpe òriginâli
  • Ephemera e ex libris
  • Manifèsti
  • Fotografîe
  • Màppe antîghe e modèrne, manoscrîti e stànpe, giögrafîa, viâgi e pàixi
  • Bibliotêca de riferiménto e specializâ in àrte, diségni, incixoîn, fotografîe, cartografîa e iconografîa, a vìxita lìbera
Dipartiménto de Bèlle Àrte e Cartografîa
Sâla Barbieri
  • Partitûa manoscrîti e stànpe, lìbbri specializæ in mûxica manoscrîti e stànpe, revìste e librétti specializæ e archìvi muxicâli spagnòlli òriginâli
  • Registraçioîn òudio
  • File òudiovixîvi e multimediâli
  • Bibliotêca de riferiménto pe mûxica e cîne, òpere conplête de conpoxitoî, coleçioîn de partitûe forèste, revìste specializæ, a vìxita lìbera
Dipartiménto de Mûxica e Òudiovixîvi
Sâla de Publicaçioîn e Revìste
  • Revìste, publicaçioîn e boletìn ofiçiæ
  • Coleçioîn de riferiménto generâle e òpere specializæ in publicaçioîn e mézzi de comunicaçión, a vìxita lìbera
  • Coleçioîn de revìste a vìxita lìbera
  • Microformat (periòdichi, revìste e boletìn ofiçiæ) e publicaçioîn digitalizæ
  • Publicaçioîn ofiçiæ de ciù inportànti òrganizaçioîn internaçionâli
Dipartiménto de Riferiménto
Sâla de Informaçión Bibliogràfica
  • Bibliografîe generâli e specializæ
  • Bànche dæti
  • Catàloghi de bibliotêche spagnòlle e forèste
  • Âtre òpere de riferiménto
Dipartiménto de Riferiménto
Sâla de Docomentaçión Bibliotecâia
  • Òpere specializæ in Biblioteconomîa, Docomentaçión, Archivìstica, Museologîa e ànbiti scìmili. Tùtte a vìxita lìbera, fêua i nùmeri antîghi de revìste forèste
  • Òpere in scê nêuve tecnologîe aplicæ a l'informaçión.
Dipartiménto de Riferiménto

Fóndi e coleçioîn[modìfica | modìfica wikitèsto]

Stàtoa do rè Alfónso X o Sàvio in sciâ scainâ a l'intrâ da bibliotêca. Òpera do J. Alcoverro, 1892.

A coleçión da Bibliotêca Naçionâle de Spàgna a l'é o spêgio da socjêtæ spagnòlla inti ùrtimi tréi sécoli da sò stöia, mostràndo i gùsti e a coltûa do Pàize. A sò antighitæ, insémme a-a raprezéntativitæ di vàrri avegniménti stòrichi, ne fan unn-a de ciù inportànti a-o móndo, eséndo formâ da viâxi tezöi, ségge pe-e sò caraterìstiche leterâie e artìstiche che pi-â sò inportànsa stòrica e bibliogràfica. Quésto patrimònio o l'é arivòu scìnn-a niâtri gràçie a l'entuxàsmo e a-o travàggio de 'n grànde nùmero de persónn-e da-e condiçioîn asæ despægie, da-i bibliofìli a-i bibliotecâi e i çitadìn comuîn, che co-o sò contribûto personâ e e sò conoscénse àn contriboîo a-o svilùppo da modèrna bibliotêca.

E coleçioîn stòriche[modìfica | modìfica wikitèsto]

A-a coleçión iniçiâle se són azónte co-o ténpo âtre òpere atravèrso vàrie modalitæ de acquixiçión. Óltre che i sórva minsonæ sequèstri a-i nòbili che sostegnîvan a pàrte oustrìaca inta Goæra de Sucesción, cómme quélli a dànno do dùcca de Uceda, do marchéize de Mondéjar, etc., gh'é stæti di scàngi de fóndi co-i convénti de Sàn Tomâxo de Ávila e de Sàn Vinçénso de Plasencia, coscì cómme de donaçioîn pe testaménto ò fæte da-i ménbri de instituçioîn eclesiàstiche e da nobiltæ, spésse vòtte dêuviæ cómme mézzo pe òtegnî i favoî di rè.

O l'é stæto però inti sécoli XVIII e XIX, ö sæ quànde a Bibliotêca Naçionâle de Spàgna a s'é afermâ in mòddo stàbile cómme l'instituçión bibliotecâia centrâle do Pàize, ch'o l'é iniçiòu 'n fòrte aoménto de sò coleçioîn, ségge con l'incorporaçión de bibliotêche di gréndi studiôzi, scritoî, bibliofìli e polìtichi de l'época, gràçie a acàtti e donaçioîn[66], che pe-i vàrri sequèstri di fóndi eclesiàstichi fæti inte l'Eutoçénto. Quéste són stæte de fónte inportànti pe l'acquixiçión di fóndi da pàrte da Bibliotêca Naçionâle de Spàgna, con inportànti coleçioîn che vegnîvan da convénti, monestê e órdini militâri, instituçioîn che pe tànti ànni són stæte produtrîxi e curatrîxi de 'n grànde patrimònio colturâle. Inta confìsca do 1869, dîta a "Confìsca Colturâle", promulgâ da-o Manuel Ruiz Zorrilla, a BNE a l'à òtegnûo vàrie òpere da-e catedrâli de Toledo e de Ávila ascì[67].

Inta tabélla chi de sótta són ripòrtæ e ciù inportànti coleçioîn pe nùmero de òpere òtegnûe, pe mézzo de acàtti, donaçioîn e testaménti, da-a BNE inti sò tréi sécoli de stöia:

Coleçión Informaçioîn Péssi
Bibliotêca de l'Otramâ Són stæti concèssi a-a BNE, con Rêgio Órdine di 6 de màzzo do 1899, i bêni ch'apartegnîvan a-a Bibliotêca do Ministêro de l'Otramâ, incórporæ inte l'ànno a vegnî. Co-o Rêgio Órdine di 4 de frevâ do 1908 o l'é stæto incorporòu o rèsto da coleçión, ségge co-a sîgla R che con VE[68][69]. 6137
Cayetano Alberto de la Barrera Bibliotecâio da BNE into XIX sécolo, studiôzo de Cervantes e amîgo de Bartolomé Gallardo, co-o sò testaménto o l'à donòu i sò lìbbri a-a Bibliotêca Naçionâle, da-a quæ són stæti riçevûi into 1872[70]. Védde di ezénpi da-a Bibliotêca Digitâle Spagnòlla chi. 484
Coleçión Agustín Durán Acquistâ pe 9.000 duros da-a sò vìdoa, María Cayetana Cuervo, aprêuvo a-o Rêgio Órdine di 27 de zùgno do 1863. A l'é formâ da òpere dramàtiche, ségge stànpæ che scrîte a màn[71]. 666
Coleçión Barbieri Són stæti regalæ a-a Bibliotêca Naçionâle into 1894, ma sôlo into 1899 a l'é stæta incorporâ quésta arecugéita formâ da mûxiche, a partî da-o medioêvo e scìnn-a-o XIX sécolo, e da 'na série de papê conosciûa cómme e "càrte Barbieri": létie, biografîe, melodîe, librétti de operétte, etc. Into 1999 a Bibliotêca Naçionâle a l'à acatòu ciù ò mêno âtre 200 òpere scrîte a màn da-o conpoxitô, e quæ conplêtan a coleçión[72]. Védde di ezénpi da-a Bibliotêca Digitâle Spagnòlla chi. 6151
Coleçión Castellano Into 1871 l'Hartzenbusch o l'à scangiòu de còpie de stànpe con Manuel Castellano pe dotâ a BNE de 'na coleçión de fotografîe. A-a sò mòrte, into 1880, o rèsto da coleçión o l'é stæto acatòu da-o sò nêvo[73]. Védde di ezénpi da-a Bibliotêca Digitâle Spagnòlla chi. 2045
Coleçión Comín Colomer Donâ into 1975, dòppo a sò mòrte, da-a vìdoa Julia Martín, lê o l'êa 'n comisâio de poliçîa e scritô. I têmi in scî quæ a l'êa incentrâ a sò bibliotêca êan a Masonerîa, l'anarchìsmo, o terorìsmo, i afâri internaçionâli e i fæti ligæ a-o Partîo Comunìsta de Spàgna, tra i âtri[74]. 14.370
Coleçión Dùcca de Osuna Into 1886, a-a Bibliotêca Naçionâle a l'é stæta incorporâ a Bibliotêca Ducâle de Osuna e Infantado, con l'acquixiçión ciù inportànte do XIX sécolo ségge pe manoscrîti che pe inconàboli. Insémme a quésta a l'é stæta coscì incorporâ ànche a Bibliotêca do Marchéize de Santillana e quélla di Cónti de Benavente, unîe a quélla da Câ Ducâle de Osuna into 1771[67]. 4915
Pascual de Gayangos Bibliofìlo, editô, studiôzo da coltûa àraba e diplomàtico, o l'avéiva fæto gréndi acàtti de lìbbri, sénsa curâse ciù de tànto do venditô ò da proveniénsa. 'Na prìmma acquixiçión parçiâle, ö sæ quélla di lìbbri òrientâli, a l'é stæta efetoâ into 1895, con l'incorporaçión conplêta da sò coleçión inta Bibliotêca Naçionâle ch'a l'é stæta concordâ into màrso do 1900, pe 'n totâle de 400.000 pesetas. L'insémme de òpere da-a particolâ raritæ e interèsse pi-â stöia da letiatûa spagnòlla e quélle apartenénti a-i sécoli XVI e XVII o l'é stæto incorporòu into Dipartiménto di Lìbbri Râri e Preçiôzi, méntre o rèsto de stànpe o l'é finîo into depòxito generâle da bibliotêca[67]. 17.158
Coleçión Gómez-Imaz O l'à mìsso insémme pe tùtta a sò vìtta unn-a de ciù grénde coleçioîn privæ in sciâ Goæra d'Indipendénsa Spagnòlla. L'ereditæ de Gómez Imaz a l'é stæta vendûa inte 'n'àsta pùblica da câ Saskia-Sotheby’s into màzzo do 1977, co-o Centro Nacional del Tesoro Documental y Bibliográfico ch'o n'à acatòu 148 di 244 péssi, con quélli acàtæ da âtri che a ògni mòddo êan sénsa 'n interèsse docomentâio ò bibliogràfico, óltre che e publicaçioîn de quæ êan za disponìbili de còpie inte coleçioîn da Bibliotêca Naçionâle. Tra de quésti, són numerôzi i péssi ùnichi, sorviatùtto giornâli e revìste di sécoli XVIII e XIX, ma ànche lìbbri de prêgio, manoscrîti, càrte e papê che àn inrichîo, in mòddo consciderévole, i fóndi in sciâ Goæra d'Indipendénsa Spagnòlla che a Bibliotêca Naçionâle a l'avéiva za a dispoxiçión[67]. 4521
Coleçión Graiño Lê o l'avéiva mìsso insémme 'n'inportànte coleçión de lìbbri filipìn ch'a l'é stæta pöi acatâ da-i sò erêdi, i fræ Suárez, into 1959. Quésta a l'é 'n'arecugéita de eceçionâle valô, no sôlo pi-â raritæ de çèrti sò péssi ùnichi e sconosciûi a-i bibliògrafi. Ciù de 'n tèrso de quéste òpere o l'é scrîto in de léngoe do pòsto (Tagalog, Pangasinàn, Ceboàn, Bisaya) e stanpòu da-e prinçipæ stanpàie filipìnn-e[66]. 768
Infante Francisco de Paula A Bibliotêca Naçionâle de Spàgna a contêgne a bibliotêca de mûxica de l'Infante Francisco de Paula Antonio (1794-1865), fræ de Ferdinàndo VII. A BNE a l'à acatòu 'sta bibliotêca chi into 1878 da 'n librâ de nómme Manuel Montes[75]. A contêgne ciù de 650 òpere, prinçipalménte de mûxica làica e religiôza e de aotoî tra-i sécoli XVII e XVIII, con particolâ interèsse vèrso l'òpera italiànn-a. 775
Coleçión Izquierdo O l'é stæto nominòu da-o Godoy Consegê de Stâto e agénte diplomàtico in Eoröpa. O l'à visciûo pe vàrri ànni a Parìggi, dónde o l'à mìsso insémme pe-o Prìnçipe de la Paz 'na coleçión de lìbbri, stànpe e diségni che, aprêuvo a di fæti polìtichi, a l'é restâ inta bibliotêca do Gabinétto de Stöia Naturâle scìnn-a quànde a no l'é stæta trasferîa a-a Bibliotêca Naçionâle, into 1904. 1518
Coleçión Madrazo A Bibliotêca Naçionâle a l'à acatòu, pe 5.000 pesetas, l'insémme di diségni ch'o l'avéiva dæto a-a sò fìggia Cecilia Madrazo. In Itàlia o Madrazo o l'avéiva acatòu 'na milîa seleçión de diségni e 'na coleçión de caregatûe bolognéixi e veneçién di sécoli XVII e XVIII[73]. 944
Coleçión Mendoza A coleçión de màppe mìssa insémme da-o Mendoza a l'é intrâ inta Bibliotêca Naçionâle into 1913, arivàndo da-o Ministêro de Stâto, d'ancheu o Ministêro di Afâri Èsteri, a quæ Bibliotêca a conservâva i fóndi de l'antîga Segreterîa de Stâto. A l'é formâ de 2.405 càrte giögràfiche, spartîe tra dôe série: a prìmma, creâ a partî da-o 1697 con péssi stànpæ, inta segónda meitæ di ànni '90, pi-â ciù pàrte in Gràn Bretàgna a l'é stæta pöi anpliâ da 'na segónda série de 708 màppe incîze in di âtri pàixi, cómme Frànsa, Germània, Spàgna, Rùscia, etc.[76][77] Védde di ezénpi da-a Bibliotêca Digitâle Spàgnolla chi. 2365
Coleçión Pi y Margall A Bibliotêca de Francisco Pi y Margal, prescidénte da Prìmma Repùbrica Spagnòlla, a l'é stæta incorporâ inta Bibliotêca Naçionâle into 1902 pe ereditæ da sò mogê Petra Arsuaga; 'sta coleçión chi a l'é rìcca de fóndi de filozofîa e in scê l'América[78]. 1835
Porcones Quésto nómme o l'identifìca 'n fóndo formòu da denónçie e memoriâli che, ségge stànpæ che manoscrîti, són stæti prezéntæ inte querêle de pàrte coinvòlte inti procèssi. O nómme da coleçión o vêgne da l'unión de paròlle (“Por” e “Con”) che, tipograficaménte evidençiæ, conpàian in scê covertìnn-e di mòdoli dêuviæ pe introdûe e motivaçioîn de ciaschedùnn-a de dôe pàrte (querelànte e querelòu). Són dónca 'n spêgio da stöia polìtica, sociâle e econòmica, detagiâ pe mézzo de còuze promòsse da-e divèrse clàsse sociâli[79]. 311
Coleçión F. Condeminas Inta coleçión di atlànti e de òpere de cartografîa, giögrafîa, viâgi, etc., antîghi e modèrni, o resâta 'n inportànte grùppo de atlànti fiamìnghi e olandéixi, óltre che di âtri françéixi, italién, ingléixi e tedéschi, stànpæ inti sécoli che van da-o XVI a-o XIX. Particolâ atençión mérita l'arecugéita Condeminas de lìbbri de navegaçión, donâ into 1969[80]. 921
Fernando José de Velasco Giurìsta avoxòu, a vìdoa a s'é liberâ fîto da sò bibliotêca, co-ina pàrte de quésta, a ciù inportànte, ch'a l'é finîa inta bibliotêca do marchéize da Romana ciù ò mêno into 1805. A l'êa 'na bibliotêca particolarménte rìcca de stànpæ, ma co-a coleçión di manoscrîti ch'a conprendéiva di còdichi medievâli ascì[67]. 1727
García Figueras A coleçión García Figueras a l'é conosciûa prinçipalménte pe-o fæto d'êse 'n'arecugéita specializâ in sce l'Àfrica e o móndo àrabo in generâle, co-in particolâ riferiménto a-o Protetorâto da Spàgna in Maròcco; a l'é stæta donâ a-a Bibliotêca into 1966 da Tomás García Figueras. Con 'sta coleçión chi, insémme a di âtri fóndi za de propiêtæ BNE, a-i 23 de novénbre do 1966 a l'é stæta inougurâ a coscì dîta Seçión Àfrica[78]. 18.259
Juan María Guelbenzu A coleçión a l'é stæta acatâ da-o Fernando Rico Barrios in træ vòtte: 1990, 1992 e 2003. A coleçión Juan María Guelbenzu, ch'a l'é conservâ inta Bibliotêca Naçionâle de Spàgna, a l'é costitoîa da quéllo ch'o formâva a sò bibliotêca personâ, con ciù ò mêno 1.200 spartîi stànpæ e 'na çinquanténn-a de manoscrîti; coleçión ch'a l'é stæta incomensâ da sò poæ, José Guelbenzu. O contêgnuo do repertöio o l'é, pi-â ciù pàrte, clàscico e do romanticìsmo tedésco, inte ediçioîn françéixi e tedésche da fìn do XVIII sécolo e o prinçìpio do XIX, scibén che són chi raprezéntæ l'òpera italiànn-a, a letiatûa pedàgogica e a mûxica spagnòlla contenporània a-o Guelbenzu ascì[72]. 1704
Hartzenbusch A-i 19 de zenâ do 1899 o Juan Eugenio Hartzenbusch o l'à donòu 'n totâle de ùnze volùmmi manoscrîti, ma l'incorporaçión do rèsto do làscito a l'é avegnûa sôlo a-i 29 de lùggio do 1910[67]. 731
Làscito Condesa del Campo de Alange Acatâ into 1884 da-a BNE, a bibliotêca de Manuela de Negrete y Cepeda, contéssa de Campo de Alange, a l'é rìcca de féuggi de cordel e, trasferîa inti stùddi de Sànt'Ixidöo, a quésta són stæti mìssi insémme, into 1890, i lìbbri che mancavân inta Bibliotêca Naçionâle[67]. 173
Ramón de Garciasol O poêta Ramón de Garciasol, o quæ nómme vêo o l'é Miguel Alonso Calvo[81], o l'à lasciòu in ereditæ a sò bibilotêca e i manoscrîti aotògrafi de sò òpere (insémme a-o sò archìvio de létie, ch'o dêve ancón êse consegnòu) into 1994. 4830
Valentín Carderera Into 1867 a l'é stæta acatâ da-o Stâto a coleçión do pitô e studiôzo Valentín Carderera, pitô da càmia de Isabella II, formâ da ritræti, diségni e lìbbri con incixoîn de aotoî spagnòlli, italién, tedéschi, fiamìnghi e françéixi[73]. 6796

A-a fìn, a l'é da sotoliniâ l'inportànsa ch'a l'à òtegnûo, a partî da-o 1716, a legislaçión ch'a l'é stæta promulgâ into córso da sò stöia, cómme e lézze in sciâ stànpa e in sciâ propiêtæ inteletoâle, rispetivaménte do 1847 e do 1875, o decrétto do 1938, ch'o prevédde a tutêla de modèrne invençioîn de àrte gràfiche e i procèsci de riproduçión[82], a lézze do 1939 de recùpero e restituçión, promulgâ dòppo a Goæra Civîle, co-a quæ i lìbbri che no vegnîvan rivendicæ da-i sò propiêtâi intrâvan inta Bibliotêca Naçionâle de Spàgna. Tra e ciù inportànti decixoîn legislatîve se pêu aregordâ o decrétto do 1957 in sciô Depòxito legâle[83], o quæ o l'é ariêscîo a rénde realménte eficénte l'adenpiménto do Depòxito, aomentàndo in mòddo consciderévole o flùsso in intrâ de tùtti i tîpi de materiâli.

Tùtte 'ste dispoxiçioîn chi àn creòu l'atoâle flùsso in intrâ di fóndi a-a Bibliotêca Naçionâle de Spàgna, o quæ o pêu sucêde inte tréi mòddi prinçipæ, ö sæ co-o Depòxito Legâle, l'acàtto e o scàngio ò a donaçión.

Fóndi atoâli[modìfica | modìfica wikitèsto]

A-a giornâ d'ancheu, a Bibliotêca Naçionâle de Spàgna a l'à de coleçioîn che no són valutæ in mòddo conplêto, ma che a ògni mòddo arivan scìnn-a-i 28 milioîn de còpie. Tra de quéste a resâta l'arecugéita de manoscrîti, ch'a conprénde òpere scìn da-o IX sécolo, pe 'n totâle de 23.000 volùmmi, e quélla di inconàboli, con 2.298 ediçioîn de inconàboli raprezentæ da 3.159 còpie, inclûzi doî lìbbri de csilografîe.

O l'é particolarménte difìçile ariêscî a numerâ e stànpe ciù antîghe; defæti into catàlogo outomatizòu d'ancheu gh'é 145 - 150 tìtoli, ma se stìmma che de quésti a gh'é 'na perçentoâle asæ inportànte ch'a l'é descrîta sôlo inti catàloghi manoâli. Tra e coleçioîn che se pêuan aregordâ, gh'é quélle de Barbieri, Gayangos, Gómez Imaz, Graiño, Usoz e Rico e Sinobas[79]. Coleçioîn de grànde inportànsa són quélle Cervantes e Cervantes-Sedó ascì[84].

Âtro grànde insémme de materiâli o l'é quéllo ch'o l'apartêgne a-o Dipartiménto de Bèlle Àrte e Cartografîa, costitoîo da incixoîn (ciù de 100.000 stànpe séncie e âtre 600.000 inclûze in di lìbbri)[85], diségni, fotografîe[86] e màppe (da evidençiâ a l'é a coleçión Mendoza e quélla de Tomás López e fìggi)[87] ò e arecugéite de ephemera ò ex libris.

E òpere conservæ into Dipartiménto de Mûxica e Òudiovixîvi[88] conpréndan partitûe a stànpa e manoscrîti (pe 'n totâle de 179.228 péssi), registraçioîn sonöre inte tùtti i formâti (dìschi in gommalàcca, cilìndri fonogràfichi, vinîli e cascétte, pe 'n totâle de 323.699 into catàlogo outomatizòu) e vìdeo (2000, Beta, VHS, DVD e Blu-ray, atoalménte 98.487 péssi into catàlogo).

A coleçión de giornâli e revìste da Bibliotêca Naçionâle a l'é de grànde inportànsa pi-â riçèrca sociològica e stòrica, e a conprénde d'ancheu 157.682 péssi; a ciù pàrte da stànpa e de revìste stòriche a l'é disponìbile inte l'Emerotêca Digitâle ascì. Quésta coleçión e o sò aoménto anoâle àn però creòu 'n sério problêma de spàçio, insémme a l'arecugéita de lìbbri modèrni, che a-a giornâ d'ancheu a l'é formâ da 2.713.606 volùmmi e a crésce de 100.000 a l'ànno[89].

Into 2020, 'n acòrdo tra Ministêro da Coltûa (ch'o l'à cangiòu a legislaçión pe l'òcaxón), l'Asociaçión Spagnòlla de Videozêughi (AEVI), l'Asociaçión di Uténti de Informàtica Clàscica (AUIC) e l'Asociaçión Spagnòlla de Inpréize Produtrîxi e Svilupatrîxi de Videozêughi e Software pe Demoâse (DEV) o l'à permìsso a l'instituçión de depoxitâ tùtti i videozêughi svilùpæ in Spàgna ascì[90].

Catàloghi[modìfica | modìfica wikitèsto]

Catàlogo generâle[modìfica | modìfica wikitèsto]

I prìmmi catàloghi da Bibliotêca Reâ Pùblica són di catàloghi scrîti a màn e rileghæ, cómme e sórva minsonæ òpere de Juan de Iriarte. A quantitæ stramezuâ de catàloghi a stànpa a l'é stæta inserîa inta Goìdda a-i catàloghi de càrte da Bibliotêca Naçionâle che, inta sò tèrsa ediçión do 2006, a contâva de 514 catàloghi a stànpa in monografîa ò in publicaçioîn in série; 'sti catàloghi chi arechéuggian tùtti i tîpi de coleçioîn, da-e stànpe a manoscrîti, màppe, etc[91].

De grànde inportànsa són e tradiçionâli schêde pe aotô, tìtolo, argoménto ò CDU, mantegnûe in mòddo scropolôzo e agiornæ co-i sécoli da 'n catàlogo intèrno "moæ", o coscì dîto Ìndice Generâle. Into 1956 a l'à incomensâ a stezûa do coscì dîto catàlogo do diçionâio, o quæ o mescciâva insémme inte 'na sôla sequénsa i vàrri critêi de òrdinaménto, aotoî, tìtoli e argoménti. A-o mæximo mòddo, e vàrie sâle contìnoan a tegnî di catàloghi specializæ de divèrse coleçioîn, i quæ de spésso són 'na vivàgna ùnica.

A partî da-o 1994, a Bibliotêca Naçionâle a dispónn-e de 'n OPAC (Online Public Access Catalog), ö sæ 'n catàlogo in sciâ Ræ bazòu in sciô scistêma Sirtex, o quæ o l'à gestîo a bànca dæti Ariadna. Into 1996, Ariadna a l'é intrâ inte l'Internétte, cómme a ciù pàrte di gréndi catàloghi, e pöco dòppo a l'é diventâ acescìbile ànche o catàlogo de outoritæ. A-a giornâ d'ancheu, o catàlogo outomatizòu da Bibliotêca Naçionâle o cónta de ciù ò mêno quàttro milioîn de òpere de ògni tîpo, 8 milioîn de volùmmi[92] e ciù ò mêno 500.000 schêde de aotoî[93].

Inventâio Generâle di Manoscrîti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Into 1953, o l'é stæto pi-â prìmma vòtta publicòu l'Inventâio Generâle di Manoscrîti da Bibliotêca Naçionâle, o quæ o l'arechéugge i còdichi da Seçión di Manoscrîti da bibliotêca. Quésto inventâio o cónta d'ancheu de chìnze volùmmi e o l'arechéugge 11.000 tìtoli di ciù de 23.000[94] che són conservæ inta bibliotêca. O l'é poscìbile acêde a-a ciù pàrte di manoscrîti da-o catàlogo outomatizòu.

Catàlogo Generâle de Publicaçioîn Periòdiche[modìfica | modìfica wikitèsto]

Pe de ciù, a Bibliotêca Naçionâle a gestìsce ànche o Catàlogo Generâle de Publicaçioîn Periòdiche, ò CCPP (Catálogo Colectivo de Publicaciones Periódicas)[95], o quæ o da de informaçioîn in scê coleçioîn de stànpe e de revìste conservæ da-e ciù inportànti bibliotêche spagnòlle. O contêgne de informaçioîn in sce ciù ò mêno 88.000 tìtoli de série ò de sò còpie, pe 369.000 ezenplâri distriboîi da ciù ò mêno 1.100 bibliotêche spagnòlle[96]. O Diretoîo de Bibliotêche e de Emerotêche Spagnòlle, ò DIBI, o l'arechéugge dæti in sce ciù de 10.400 bibliotêche e o l'agiùtta a localizaçión di ezenplâri into CCPP.

Bibliotêca Digitâle Spagnòlla[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Bibliotêca Digitâle Spagnòlla (BDH, Biblioteca Digital Hispánica) a l'é o portâ da BNE pe mézzo do quæ se pêu consultâ in mòddo lìbero e de bàdda e òpere digitalizæ da-a Bibliotêca. I materiâli disponìbili inclùddan lìbbri stànpæ tra o XV e o XIX sécolo, manoscrîti, diségni, incixoîn, librétti, manifèsti, fotografîe, màppe, atlànti e registraçioîn sonöre[97]. Pe de ciù, co-a colaboraçión do Dipartiménto de Mûxica e Òudiovixîvi, a l'é stæta efetoâ 'na digitalizaçión in màssa de partitûe[98].

Atravèrso a BDH e gràçie a-o protocòllo OAI-PMH, a Bibliotêca Naçionâle de Spàgna a fa pàrte de Europeana, o progètto da Comisción Eoropêa pe creâ 'na Bibliotêca Digitâle Eoropêa, co-o Ministêro de Educaçión, Coltûa e Spòrt che o l'é o responsàbile pi-â Spàgna de l'arecugéita de vivàgne digitâli.

Pe de ciù, 'na série de òpere seleçionæ a l'é stæta incorporâ inta Bibliotêca Digitâle Mondiâle (World Digital Library) de l'UNESCO[99].

Pe mézzo da BDH o l'é poscìbile acêde ànche a l'aplicaçión de l'Emerotêca Digitâle, a quæ a permétte de consultâ ciù ò mêno 900 tra giornâli e revìste. L'Emerotêca, creâ into màrso do 2007, a da a poscibilitæ de vixitâ a coleçión digitâle de stànpe stòriche òspitâ da-a bibliotêca, L'òbietîvo o l'é quéllo de òfrî a-o pùblico i ciù inportànti giornâli de l'época pe façilitâ o sò stùdio e a riçèrca. Inte l'Emerotêca (coscì cómme inte tùtta a BDH) o l'é poscìbile efetoâ de riçèrche into tèsto integrâle di papê gràçie a-o scistêma de Riconosciménto Òtico di Caràteri (Optical Character Recognition, OCR)[100].

Comunitæ BNE[modìfica | modìfica wikitèsto]

A l'é 'na piatafórma digitâle ch'a s'atrêuva into scîto da Bibliotêca Naçionâle de Spàgna. Con quésta se pêu travagiâ insémme, creàndo coscì 'na comunitæ tra i sò ménbri atravèrso di progètti.

A conscìste in vàrri progètti avèrti inti quæ tùtti pêuan parteçipâ con di travàggi che promêuvan l'inrichîse da Bibliotêca Naçionâle.

O sò mòtto o l'é:

(ES)

«Mucha gente pequeña en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, pueden cambiar el mundo.»

(LIJ)

«Tànte persónn-e picìnn-e in lêughi picìn, faxéndo cöse picìnn-e, pêuan cangiâ o móndo.»

(Eduardo Galeano)

Crìtiche[modìfica | modìfica wikitèsto]

Into XIX sécolo o romanzê Armando Palacio Valdés o l'à criticòu forteménte o terìbile servìçio òfèrto da-a Bibliotêca Naçionâle into sò artìcolo "La Biblioteca Nacional", incorporòu into sò lìbbro Aguas fuertes. Novelas y cuadros (Madrid: Establecimiento tipográfico de Ricardo Fe, 1884) ascì. D'âtra pàrte o no vegnîva efetoòu 'n rigorôzo contròllo in sciâ proveniénsa de vàrie donaçioîn e di fóndi, fæto ch'o consentîva di gréivi ladronìssi da pàrte no sôlo do pùblico, ma di bibliotecâi ascì, i quæ de spésso riçevéivan de ganascéuie da-i colezionìsti.

Into Nêuveçénto, a despæto da lézze in sciô depòxito legâle, a Bibliotêca Naçionâle a l'êa diventâ, inte paròlle do specialìsta Jesús Cuadrado, "a ciù grànde chintànn-a pi-â sconpàrsa di prodûti da coltûa popolâre", da-i fumétti a-o cròmmo, a-i fotoromànsi, a-i romànsi de génere, a-i adexîvi, a-e decalcomanîe, a-e popónn-e de càrta, a-i dioràmmi e a-i manifèsti, i quæ vegnîvan sotræti da-i adétti a-o netîxe e da-i archivìsti[101]. Pe de ciù, tra i âtri manoscrîti, lìbbri e màppe preçiôze, o l'é stæto xatòu 'n còdice Lionàrdo da Vinci àsci.

Con l'arîvo da democraçîa a scitoaçión a no l'é pe nìnte megioâ, zaché o no l'é conscideròu 'na prioritæ conservâ, mantegnî, sostitoî ò catalogâ a coscì dîta coltûa popolâre. Inte 'sto mòddo chi "ciù da meitæ da meitæ da meitæ de tùtti i fumétti (ségge òrizóntali che verticâli) són sconparîi; a gh'é sôlo i chip, e mànco tùtti"[101]. O mæximo se pêu dî di adexîvi e di fotoromànsi sopravisciûi, i quæ són stæti alughæ abrétio inti depòxiti[102]. Aprêuvo a quésta scitoaçión, vàrri studiôzi de 'sti setoî chi voriéivan a creaçión de 'n Céntro de Docomentaçión da Stöia da Coltûa Popolâre[103] pe evitâ a "pèrdia ireparàbile da nòstra memöia gràfica"[104]. Defæti, ancón a-a giornâ d'ancheu, a Bibliotêca Naçionâle a patìsce l'asénsa de intrêghe arecugéite de fumétti[105].

inte l'agósto do 2012, a ògni mòddo, a l'é stæta òrganizâ l'espoxiçión El rastro del cómic (o sentê di fumétti), inta quæ se són móstræ 155 ànni de coleçión de fumétti, di quæ l'instituçión ne consèrva a-a giornâ d'ancheu 9.600 ezenplâri[106].

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. (ES) Real Decreto 1638/2009, de 30 de octubre, por el que se aprueba el Estatuto de la Biblioteca Nacional de España, in sce boe.es. URL consultòu o 9 novénbre 2021.
  2. (ESCAEUGLENFR) Scîto ofiçiâ, in sce bne.es. URL consultòu o 9 novénbre 2021.
  3. (ESCAEUGLENFR) Scîto ofiçiâ da Biblioteca Digital Hispánica, in sce bne.es. URL consultòu o 9 novénbre 2021.
  4. (ESCAEUGLENFR) Actividades culturales de la Biblioteca Nacional de España, in sce bne.es. URL consultòu o 9 novénbre 2021.
  5. Carrión Gútiez, 1996, p. 15
  6. Carrión Gútiez, 1996, p. 16
  7. 7,0 7,1 Carrión Gútiez, 1996, p. 26
  8. 8,0 8,1 8,2 García Ejarque, 1997
  9. (ES) Joan F. Mira, Almansa 1707: després de la batalla, Alzira, Bromera, 2006, pp. 26, 106, ISBN 84-98-24145-6.
  10. Carrión Gútiez, 1996, pp. 20-21
  11. Carrión Gútiez, 1996, p. 25
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 (ES) Historia de la Biblioteca Nacional de España (PDF), Biblioteca Nacional de España. URL consultòu o 9 novénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 16 dexénbre 2011).
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 García Ejarque, 1992, pp. 203-257
  14. (ES) Decreto orgánico y reglamento de la Biblioteca Nacional dados por S.M. en 3 y en 7 de Enero de 1857, in sce babel.hathitrust.org. URL consultòu o 9 novénbre 2021.
  15. Carrión Gútiez, 1996, p. 48
  16. Carrión Gútiez, 1996, p. 49
  17. Carrión Gútiez, 1996, p. 52
  18. Carrión Gútiez, 1996, p. 53
  19. Carrión Gútiez, 1996, p. 65
  20. 20,0 20,1 Carrión Gútiez, 1996, pp. 67-69
  21. Carrión Gútiez, 1996, p. 67
  22. Navarro Tomás, 2005, p. 229
  23. 23,0 23,1 Carrión Gútiez, 1996, p. 70
  24. Guastavino Gallent, 1962
  25. Carrión Gútiez, 1996, p. 72
  26. Dexeus, 2008
  27. Carrión Gútiez, 1996, p. 73
  28. Carrión Gútiez, 1996, p. 78
  29. 29,0 29,1 (ES) Real Decreto 1638/2009, de 30 de octubre, por el que se aprueba el Estatuto de la Biblioteca Nacional de España (PDF), Boletín Oficial del Estado (271), 2009.
  30. (ES) Tereixa Constenla, Bofetada a la Biblioteca Nacional, in sce elpais.com, 5 màzzo 2010. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  31. (ES) Consejo Internacional de Museos (ICOM España), Inauguración del Museo de la Biblioteca Nacional, in sce icom-ce.org. URL consultòu o 18 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle l'11 novénbre 2014).
  32. (ES) La Biblioteca Digital Hispánica lleva 10.000 fondos a la Red, in sce cultura.elpais.com, 16 zenâ 2008. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  33. (ES) Mar Pérez Morillo, Icíar Muguerza López, El archivo web de la BNE, in sce slideshare.net, 27 zùgno 2011. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  34. (ES) Luis Medina, La aventura interactiva de Don Quijote, in sce elpais.com, 26 òtôbre 2010. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  35. (ES) Fundación Dialnet, Instituciones colaboradoras, in sce fundaciondialnet.es, 1º zùgno 2012. URL consultòu o 18 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 1º zùgno 2012).
  36. (ES) Portal de datos de la Biblioteca Nacional de España, in sce datos.bne.es. URL consultòu o 18 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 26 òtôbre 2015).
  37. (ES) Datos enlazados en la BNE, in sce bne.es, 14 màzzo 2012. URL consultòu o 18 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 14 màzzo 2012).
  38. (ES) Biblioteca Nacional de España, VIAF, in sce bne.es. URL consultòu o 18 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 5 frevâ 2012).
  39. (ES) Biblioteca Nacional de España, Las principales bibliotecas nacionales europeas firman el acuerdo de cooperación de EURIG, in sce bne.es, 5 òtôbre 2011. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  40. (ES) Biblioteca Nacional de España, Proyecto IMPACT, in sce bne.es. URL consultòu o 18 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 4 frevâ 2012).
  41. (ES) Biblioteca Nacional de España, Proyecto ARROW, in sce bne.es. URL consultòu o 18 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 19 frevâ 2012).
  42. (ES) Biblioteca Nacional de España, Conciertos y música, in sce bne.es. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  43. (ES) Biblioteca Nacional de España, Catálogo bibliográfico de la colección de incunables de la Biblioteca Nacional de España, in sce bne.es. URL consultòu o 18 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 14 frevâ 2012).
  44. (ES) Los Reyes inauguran la exposición '300 años haciendo historia', in sce abc.es, 13 dexénbre 2011. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  45. (ES) Real Decreto 1581/1991, de 31 de octubre, por el que se aprueba el Estatuto de la Biblioteca Nacional. BOE. 08/11/1991;(268): 36110-2. (PDF), in sce boe.es. URL consultòu o 9 novénbre 2021.
  46. (ES) Resolución de 14 de abril de 2010, de la Biblioteca Nacional de España, por la que se crea la Sede Electrónica de la Biblioteca Nacional de España. BOE. 12/5/2010; (116):42029-30 (PDF), in sce boe.es. URL consultòu o 9 novénbre 2021.
  47. Lunn, 1981, p. 5
  48. Guastavino Gallent, 1962, p. 8
  49. García Ejarque, 1994, pp. 9-10
  50. Guastavino Gallent, 1962, pp. 49-57
  51. Guastavino Gallent, 1962, pp. 95-97
  52. (ES) España, Orden de 30 de octubre de 1971, por la que se aprueba el Reglamento del Instituto Bibliográfico Hispánico, cuyo capítulo II regula el Depósito Legal (PDF), in Boletín Oficial del Estado, n. 276, 18 novénbre 1971, pp. 18572-18576.
  53. (ES) España, Orden de 20 de febrero de 1973 del Ministerio de Educación y Ciencia por la que se modifican algunos artículos del Reglamento del Instituto Bibliográfico Hispánico (PDF), in Boletín Oficial del Estado, n. 54, 3 màrso 1973, pp. 4252-4253.
  54. Oliván Plazaola, 2009, pp. 146-155
  55. (ES) España, Ley 23/2011, de 29 de julio, de depósito legal (PDF), in Boletín Oficial del Estado, n. 182, 30 lùggio 2011, pp. 86716-86727.
  56. (ES) Decreto 13/2013, de 6 de marzo, sobre depósito legal en el ámbito del Principado de Asturias (PDF), in Boletín Oficial del Principado de Asturias, 16 màrso 2013.
  57. (ES) Decreto Foral 33/2013, de 29 de mayo, por el que se regula el Depósito legal en la Comunidad Foral de Navarra (PDF), in Diario Oficial de Navarra, 11 zùgno 2013.
  58. (ES) Ley 23/2011, de 29 de julio, de depósito legal (PDF), BOE, 30 lùggio 2011. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  59. (ES) DECRETO 181/2012, de 17 de julio, del Gobierno de Aragón, por el que se regula el depósito legal en Aragón (PDF), Boletín Oficial de Aragón, 26 lùggio 2012. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  60. (ES) Reglamento 1/2012, de 28 de noviembre, de depósito legal de la Ciudad de Ceuta (PDF), Boletín Oficial de la Ciudad de Ceuta, 28 dexénbre 2012. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  61. (ES) Decreto 116/2012, de 9 de octubre, del depósito legal (PDF), Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 11 òtôbre 2012. URL consultòu o 2021-18-12.
  62. (ES) Decreto 161/2014, de 18 de noviembre, por el que se regula la gestión del depósito legal en la Comunidad Autónoma de Andalucía (PDF), Boletín Oficial de la Junta de Andalucía, 19 dexénbre 2014. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  63. (ES) DECRETO 6/2014, de 4 de febrero, por el que se regula el depósito legal en la Comunidad Autónoma de Extremadura (PDF), Diario Oficial de Extremadura, 10 frevâ 2014. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  64. (ES) Real Decreto 635/2015, de 10 de julio, por el que se regula el depósito legal de las publicaciones en línea (PDF), BOE, 25 lùggio 2015. URL consultòu o 18 dexénbre 2021.
  65. (ES) Biblioteca Nacional de España, Salas de consulta, in sce bne.es. URL consultòu o 19 dexénbre 2021.
  66. 66,0 66,1 Sánchez Mariana, 1993
  67. 67,0 67,1 67,2 67,3 67,4 67,5 67,6 Martín Abad, 1992, pp. 97-117
  68. (ES) Museo-Biblioteca de Ultramar en Madrid, Catálogo de la Biblioteca, in Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, II, 1899, pp. 382-383.
  69. (ES) Museo-Biblioteca de Ultramar en Madrid, Catálogo de la Biblioteca, in Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, IV, 1900, p. 115.
  70. (ES) José Lara Garrido, Riesgo y ventura de un gran bibliógrafo, estudioso del Siglo de Oro. Nuevo perfil de C. A. de la Barrera, in Lectura y signo: revista de literatura, vol. 245, 2006.
  71. (ES) M. Rivadeneyra, Inventario de la librería que fue del excelentísimo señor don agustín Duran comprada por el Gobierno de S.M. con destino a la Biblioteca Nacional en virtud de real Orden fecha en 27 de junio de 1863. en: Memoria remitida al Excmo. Sr. Ministro de Fomento, instrucción y Obras Públicas, por el Director de la Biblioteca Nacional. Es copia del Ms 18.849 bis de la BN.
  72. 72,0 72,1 (ES) Isabel Lozano Martínez, Los archivos personales y de entidades musicales del Departamento de Música y Audiovisuales de la Biblioteca Nacional (PDF), Quintas Jornadas de Archivo y Memoria. Extraordinarios y fuera de serie: formación, conservación y gestión de archivos personales, 2011.
  73. 73,0 73,1 73,2 Santiago Páez, 1992, pp. 117-150
  74. (ES) José Antonio Ferrer Benimeli, Fondo masónico Comín Colomer de la Biblioteca Nacional, in La masonería en la historia de España. Actas del I Symposium de Metodología aplicada a la Historia de la masonería española, Zaragoza, Departamento de Cultura y Educación, 1986, pp. 379-383.
  75. (ES) Colecciones singulares de la Biblioteca Nacional un estudio realizado por Isabel Lozano y José María Soto, BN.Archivo C. 498-03.
  76. (ES) Los Mapas de la Colección Mendoza, in sce bne.es. URL consultòu o 23 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 20 frevâ 2012).
  77. (ES) Carmen Líter Mayayo, Fondos cartográficos de la Biblioteca Nacional, in Boletín de la ANABAD, XLII, n. 1, 1992, pp. 152-164.
  78. 78,0 78,1 Carrión Gútiez, 1996
  79. 79,0 79,1 (ES) Impresos antiguos, in sce bne.es. URL consultòu o 23 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 4 frevâ 2012).
  80. (ES) Colecciones del Servicio de Cartografía (PDF), in sce bne.es. URL consultòu o 23 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 12 arvî 2012).
  81. (ES) Archivos personales, in sce bne.es. URL consultòu o 23 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 4 frevâ 2012).
  82. (ES) María Isabel Niño Mas, Breve reseña histórica de la Sección de Música y Archivo de la Palabra Hablada, in Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, n. 73, 1966, p. 184.
  83. (ES) España, Decreto por el que se aprueba el Reglamento del Servicio de Depósito Legal (PDF), in Boletín Oficial del Estado, n. 17, 20 zenâ 1958.
  84. (ES) Biblioteca Nacional de España, Colecciones Cervantes, in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.
  85. (ES) Biblioteca Nacional de España, Colecciones: Grabados, in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 4 frevâ 2012).
  86. (ES) Biblioteca Nacional de España, Colecciones: Fotografía, in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.
  87. (ES) Biblioteca Nacional de España, Colecciones: Geografía y Mapas, in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 15 frevâ 2012).
  88. (ES) Biblioteca Nacional de España, Colecciones: Geografía y Mapas, in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.
  89. (ES) Biblioteca Nacional de España, 2010 Memoria (PDF), in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.
  90. (ES) Borja Ruete, La Biblioteca Nacional conservará todos los videojuegos españoles, MeriStation, 4 frevâ 2020. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.
  91. (ES) Biblioteca nacional de España, Colecciones, in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.
  92. (ES) Biblioteca nacional de España, Estadísticas de catálogos (PDF), in sce bne.es, 2012. URL consultòu o 24 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 5 frevâ 2012).
  93. (ES) Biblioteca nacional de España, Estadísticas de Autoridades, in sce bne.es, 2011. URL consultòu o 24 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 5 frevâ 2012).
  94. (ES) Pedro Sorela, La soledad de los manuscritos, in El País, 10 frevâ 1985.
  95. (ES) Biblioteca nacional de España, Catálogo Colectivo de Publicaciones Periódicas (C.C.P.P.), in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 3 frevâ 2012).
  96. (ES) Biblioteca nacional de España, Catálogo Colectivo de Publicaciones Periódicas (C.C.P.P.), in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 3 frevâ 2012).
  97. (ES) Biblioteca nacional de España, Presentación de la Biblioteca Digital Hispánica, in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 27 màrso 2012).
  98. (ES) Cayetano Hernández Muñiz, Los registros sonoros en la Biblioteca Digital Hispánica, in sce bne.es, 27 arvî 2012. URL consultòu o 24 dexénbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 7 zùgno 2012).
  99. (ES) Biblioteca nacional de España, La difusión de la colección en la era de Google (PDF), in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.
  100. (ES) Biblioteca nacional de España, Información sobre la Hemeroteca Digital, in sce bne.es. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.
  101. 101,0 101,1 (ES) Jesús Cuadrado, La estricnina y los archivirus, in La Zancadilla, n. 6, Barçelónn-a, Hustler, òtôbre 1992.
  102. (ES) Jesús Cuadrado, La chamarilería europea, in Al borde del pesebre, vol. 1, n. 5, Madrìd, Cómic independiente, novénbre 1993.
  103. (ES) Jesús Cuadrado, Primera Cargancia, in Epistolatazo, n. 2, Almería, De Tebeos, seténbre 1993.
  104. (ES) Jesús Cuadrado, Las venganzas del desván, in Rodilla Herida, n. 18, Barçelónn-a, Makoki, seténbre 1991.
  105. Cruz Pérez, 2008, p. 18
  106. (ES) La Biblioteca Nacional de España abre sus puertas al cómic, in sce rtve.es, 9 agòsto 2012. URL consultòu o 24 dexénbre 2021.

Bibliografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Colegaménti estèrni[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæVIAF (EN150572288 · ISNI (EN0000 0004 1765 9012 · LCCN (ENn79007200 · GND (DE1027025-5 · BNF (FRcb11873556v (data) · BNE (ESXX4891886 (data) · ULAN (EN500302319 · NLA (EN35391277 · BAV 494/70872 · WorldCat Identities (ENn79-007200