Comûnitæ outònome da Spàgna
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
 A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno |
Unn-a comûnitæ outònoma a l'é un di tréi livélli d'outonomîa inte l'òrganizaçión teritoriâle spagnòlla, segóndo a costituçión; i âtri doî son a provìnsa e o comùn.[1] Quésto livéllo o corispónde a l'aministraçión regionâle.[2] D'acòrdio con l'artìcolo 143, e comûnitæ outònome se créan segóndo l'ezercìçio do drîto a l'outonomîa riconoscûo pe-e naçionalitæ e regioìn che fórman pàrte do stàto spagnòllo.[3] Quéste comûnitæ outònome son formæ, a-o mæximo ténpo, pe provìnse con caraterìstiche stòriche, colturâli e econòmiche comûni ò pe teritöi d'entitæ regionâle stòrica. Gödan d'outonomîa legislatîva e capaçitæ escluxîve coscì cómme da facoltæ d'aministrâse atravèrso di seu raprezentànti.[4]
Da promulgaçión da Costituçión into 1978, l'è comensòu 'n procèsso de restituçión de poéi, cómme 'n drîto e no cómm'òbligaçión, vèrso e naçionalitæ e regioìn,[5] pe-o quæ s'àn formòu dîsètte comûnitæ e dôe çitæ outònome co-o pàsso di ànni.[6]
Da-o 2003 e pe fìn statìstichi, basæ inte normatîve eoropêe stabilîe pe l'Eurostat, s'atrêuvan e unitæ NUTS in vigô a l'Unión Eoropêa. E dîsètte comûnitæ outònome spagnòlle se clasifìcan segóndo livélli NUTS-2.
Formaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]
A costituçión spagnòlla a riconósce e a garantîsce o drîto a l'outonomîa pe-e naçionalitæ e regioìn che intégran o stàto.[7] Poéivan acêde a l'aotonomîa:[8]
- Dôe ò ciù provìnse confinànte con caraterìstiche stòriche, colturâle e econòmiche comùn.
- E îzoe.
- Unn-a provìnsa con identitæ regionâle.
Con tùtto che e Còrte Generâle àn drîto a:[9]
- Outorizâ a creaçión de 'na comûnitæ pe motîvi d'interèsse naçionâle ancón ch'o seu ànbito teritoriâle o no supére 'na provìnsa ò âtra condiçión.
- Acordâ 'n statûto d'outonomîa pe teritöi che no s'atrêuvan integræ in provìnse.
Con bazâse inte prìmme stipolaçioìn costituçionâle s'àn inandiòu, da 1979 a-o 1996, dîsètte comûnitæ outònome e dôe çitæ outònome:
- Andalosîa, Catalógna, Pàize Bàsco e Galìçia (cómme nacionalitæ stòriche), coscì cómme l'Aragónn-a, o Pàize Valençiàn, Castìlia e Lión, Castìlia-La Mància e Estremadóra àn acêdûo a l'aotogovèrno cómme comûnitæ pluriprovinciâle.
- Canàie e le Îzoe Baleare àn acêdûo a l'aotogovèrno cómme îzoe.
- Cantàbria, Astórias, A Riòja e a Región de Mùrçia àn acêdûo a l'outonomîa cómme comûnitæ uniprovinciâle d'entitæ regionâle stòrica. Ànche, o l'é Navàra[10] ma lê a l'à acêdûa con agiornaménti e repìggi di seu furs.
- A Comûnitæ de Madrìd a l'à acêdûa pe motîvi d'interèsse naçionâle.[11]
- Çéota e Melìgla, cómme çitæ, àn acêdûo a l'outonomîa pe outorizaçión de Còrte Generâle, scibén che no s'atrêuvan integræ in nisciùnn-a provìnsa.
Òrganizaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]
E comûnitæ outònome àn cómme nòrma instituçionâle bàzica 'n statûto d'outonomîa.[12] I statûti d'outonomîa aférman a denominaçión d'ògni comûnitæ segónda a seu identitæ stòrica, teritöio, instituçioìn e de capaçitæ che asùmman drénto do ch'a l'àgge stabilîe a costituçión.[13]
L'òrganizaçión instituçionâle outonòmica stipolâ inti statûti d'outonomîa a se bàza in unn-a divixón de poéi coscì:[3][14]
- Unn-a asenblêa legislatîva outonòmica, i integrànti da quæ son çernûi pe vôto universâle d'acòrdo con un scistêma de raprezentaçión proporçionâle ch'o l'aségue a raprezentaçión de divèrsce âie ch'intégran o teritöio. L'asenblêa a l'à o poéi legislatîvo.
- Un Conséggio de Govèrno, co-o poéi esecutîvo e fonçioìn aministratîve, ch'o l'à o Prescidénte çernûo pe l'asenblêa cómme càppo. O prescidénte o raprezénta a comûnitæ fêua de sta e o stàto drénto da comûnitæ, pe-o quæ o Conséggio o l'é o responsàbile polìtico davànti l'Asenblêa.
- Un Tribunâ Superiôre de Giustìçia, sensa pregiudìçio da giurisdiçión ch'a corespónde a-o Tribunâ Suprêmo do Stàto, ch'o dirìzze l'òrganizaçión giudiçiâia drénto da comûnitæ; pertànto o Tribunâ o l'à o poéi giudiçiâio.
Zàche a restituçión d'aotogovèrno in Spàgna a l'é fæta de mainêia ascimétrîca, no tùtte e comûnitæ outònome gödîscian de mæxime capaçitæ outonòmiche. Unn-a de diferénse prinçipæ a l'é a capaçitæ fiscâle, ch'a divìdde le outonomîe in doî grùppi generâle:
- E comûnitæ forâle (Pàize Bàsco e Navàra), che gödîscian d'outonomîa fiscâle.
- E comûnitæ de regìmme comùn, che no gödîscian de sta outonomîa ma scì pêuan tegnî 'na pàrte de tàscie arecheugûe internaménte.
Capaçitæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
E capaçitæ son distriboîe tra e comûnitæ outònome e o govèrno çentrâle segóndo i artìcoli 148 e 149 da costituçión. Pêuan êse escluxîve do stàto, de comûnitæ ò pêuan êse condivîze.[3] De ciù, o govèrno çentrâle pêu dâ capaçitæ a-e comûnitæ atravèrso de lézze struturâle e lézze de trasferiménto e ne levâ co-e d'armonizaçión.[15]
E capaçitæ ch'àn e comûnitæ son de dôe clàsse: créan e seu istituçioìn ò manézan i seu afâri. E capaçitæ ciù conflitoâle son e segónde pe-a mainêa de dâghe. Méntre, o poéi giudiçiâio o l'arésta totalménte fêua da distribuçión de capacitæ perché sénpre o l'à o govèrno çentrâle.
Pe risòlve i frequénti conflìtti de capaçitæ gh'é stablî doî mecanîximi giudiçiâi: pe mêzo de 'na vivàgna contençiôzo-aministratîva pe-o contròllo d'istituçioìn ò pe mêzo do Tribunâ Costituçionâle pe fâ apélli.[16]
Lìsta de comûnitæ outònome[modìfica | modìfica wikitèsto]
| Bandêa | Nómme | Capolêugo | Provìnse | Poxiçión |
|---|---|---|---|---|
|
Andalosîa (Andalucía) | Sevìggia (Sevilla) |  Almerìa (Almería)
|
|
 Càdis (Cádiz)
| ||||
 Córdoba
| ||||
.svg){kind=small} Granàda (Granada)
| ||||
 Oélva (Huelva)
| ||||
 Jaén
| ||||
 Màlaga (Málaga)
| ||||
 Sevìggia (Sevilla)
| ||||
|
Aragónn-a (Aragón) | Saragóza (Zaragoza) | .svg){kind=small} Oésca (Huesca)
|
.png)
|
.svg){kind=small} Teroél (Teruel)
| ||||
.svg){kind=small} Saragóza (Zaragoza)
| ||||
|
Prinçipàdo de Astórias (Principado de Asturias) | Obiéo (Oviedo-Uviéu) | Astúrias (Asturias)
|
|
|
Îzoe Baleari (Illes Balears) |
Pàlma (Palma) | Îzoe Baleari (Illes Balears)
|
|
|
Pàize Bàsco (Euskadi ò País Vasco) | Vitòria-Gastéiz (Vitoria-Gasteiz) |  Àraba (Álaba-Araba)
|
.png)
|
 Ghipóscoa (Gipuzkoa)
| ||||
 Biscaia (Bizkaia)
| ||||
|
Îzoe Canàie (Islas Canarias) | Sànta Crós de Tenerìfe (Santa Cruz de Tenerife) e Las Pàlmas de Gràn Canàia (Las Palmas de Gran Canaria) |  Las Pàlmas (Las Palmas)
|
|
 Sànta Crós de Tenerìfe (Santa Cruz de Tenerife)
| ||||
|
Cantàbria (Cantabria) | Santandér (Santader) | Cantàbria (Cantabria)
|
|
|
Castìggia-A Mància (Castilla-La Mancha) | Tolédo (Toledo) |  Albaséte (Albacete)
|
|
 Çitæ Reâ (Ciudad Real)
| ||||
 Coénca (Cuenca)
| ||||
 Goadalajàra (Guadalajara)
| ||||
 Tolédo (Toledo)
| ||||
|
Castìggia e Lión (Castilla y León) | Vagliadolìd (Valladolid) |  Àbila (Ávila)
|
|
 Bórgos (Burgos)
| ||||
 Lión (León)
| ||||
 Palénçia (Palencia)
| ||||
 Salamànca (Salamanca)
| ||||
 Segóbia (Segovia)
| ||||
 Sória (Soria)
| ||||
 Vagliadolìd (Valladolid)
| ||||
 Samóra (Zamora)
| ||||
|
Catalógna (Catalunya) | Barçelónn-a (Barcelona) | .svg){kind=small} Barçelónn-a (Barcelona)
|
|
 Xirónn-a (Girona)
| ||||
 Gléida (Lleida)
| ||||
 Taragónn-a (Tarragona)
| ||||
|
Estremadóra (Extramadura) | Mérida |  Badajós (Badajoz)
|
|
 Càçeres (Cáceres)
| ||||
|
Galìçia (Galicia) | Santiágo de Compostéla (Santiago de Compostela) | A Corógna (A Coruña) | 
|
 Lógo (Lugo)
| ||||
 Ourénse (Ourense)
| ||||
 Pontevédra (Pontevedra)
| ||||
|
Comûnitæ de Madrìd (Comunidad de Madrid) | Madrìd (Madrid) | Madrìd (Madrid)
|
|
|
Región de Mùrçia (Región de Murcia) | Mùrçia (Murcia) e Cartagéna (Cartagena) | Mùrçia (Murcia)
|
|
|
Comûnitæ Foràl de Navàra (Navarra ò Nafarroa) | Panplónn-a (Pamplona ò Iruña) | Navàra (Navarra ò Nafarroa)
|
|
.svg){kind=small}
|
A Riója (La Rioja) | Logrógno (Logroño) | A Riója (La Rioja)
|
|
.svg){kind=small}
|
Pàize Valençiàn (Comunitat Valenciana) | Valénçia (València) | .svg){kind=small} Alacánt (Alicante-Alacant)
|
|
.svg){kind=small} Castegló (Castelló)
| ||||
 Valénçia (Valencia-València)
|
| Çitæ outònome | Poxiçión | |
|---|---|---|
|
Çéota (Ceuta) | 
|
|
Melìgla (Melilla) | 
|
Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]
- ↑ (ES) Julio Castelao Rodríguez, Marta Villar Ezcurra e Arturo González, Régimen local y autonómico, Madrid, 1996, p. 426, ISBN 84-7991-057-7.
- ↑ (ES) Juan Luís Paniagua Soto e Emilio Alvarado Pérez, Introducción al estudio de las Comunidades Autónomas, Madrid, Universitas, 1997, p. 18, ISBN 84-7991-065-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (ES) Ernesto Pérez de Lama, Manual del Estado Español, Madrid, LAMA, 1999, p. 43, ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ (ES) Ernesto Pérez de Lama, Manual del Estado Español, Madrid, LAMA, 1999, p. 695, ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ (ES) Manuel Aragón Reyes, La construcción del estado autonómico (PDF), in Cuadernos constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, 2006, pp. 54-55.
- ↑ (ES) Juan Luís Paniagua Soto e Emilio Alvarado Pérez, Introducción al estudio de las Comunidades Autónomas, Madrid, Universitas, 1997, pp. 29-30, ISBN 84-7991-065-8.
- ↑ (ES) Artìcolo 2: Preànbolo, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
- ↑ (ES) Artìcolo 143: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
- ↑ (ES) Artìcolo 144: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
- ↑ (ES) Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra, in Costituçión Spagòlla, Madrìd, 5 màrso 2008. URL consultòu o 10 de dezénbre, 2007.
- ↑ (ES) Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid, in Costituçión Spagnòlla, Madrìd, 11 dexénbre 2009. URL consultòu o 10 de dezénbre 2007.
- ↑ (ES) Artìcolo 147: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, Madrìd, 14 agòsto 2007.
- ↑ (ES) Julio Castelao Rodríguez, Marta Villar Excurra e Arturo Gonzalez, Régimen local y autonómico, Madrìd, Universitas, 1996, p. 428, ISBN 84-7991-057-7.
- ↑ (ES) Artìcolo 152: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
- ↑ (ES) Roberto Viciano, Constitución y reforma de las estatutos de autonomía : Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico, Valénçia, Tirant lo Blanch, 2005, pp. 186-188, ISBN 84-8456-252-2.
- ↑ (ES) Lucrecio Rebollo Delgado e Ramón Pais Rofríguez, Introducción al derecho I (Derecho público), Madrìd, Dykinson, 2004, pp. 216-219, ISBN 84-9772-331-7.
Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]
Wikimedia Commons a contêgne di files in sce comûnitæ outònome da Spàgna
| Contròllo de outoritæ | LCCN (EN) sh86006399 · BNF (FR) cb12236937p (data) |
|---|