Comunitæ outònome da Spàgna
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno |
Unn-a comunitæ outònoma a l'é un di tréi livélli d'outonomîa inte l'òrganizaçión teritoriâle da Spàgna segóndo a sò costituçión; i âtri doî són a provìnsa e o comùn[1]. Quésto livéllo o corispónde a l'aministraçión regionâle[2]. D'acòrdio con l'artìcolo 143, e comunitæ outònome se créan segóndo l'ezercìçio do drîto a l'outonomîa riconoscûo pe-e naçionalitæ e-e regioìn ch'én pàrte do stàto spagnòllo[3]. Quéste comunitæ outònome són formæ, a-o mæximo ténpo, pe provìnse con caraterìstiche stòriche, colturâli e econòmiche comûni ò pe teritöi d'entitæ regionâle stòrica. Gödan d'outonomîa legislatîva e capaçitæ escluxîve coscì cómme da facoltæ d'aministrâse atravèrso di seu raprezentànti[4].
Da promulgaçión da Costituçión into 1978, l'è comensòu 'n procèsso de restituçión de poéi, cómme 'n drîto e no cómm'òbligaçión, vèrso e naçionalitæ e regioìn[5], pe-o quæ s'àn formòu dîsètte comunitæ e dôe çitæ outònome co-o pàsso di ànni[6].
Da-o 2003 e pe fìn statìstichi, basæ inte normatîve eoropêe stabilîe pe l'Eurostat, s'atrêuvan e unitæ NUTS in vigô a l'Unión Eoropêa. E dîsètte comunitæ outònome spagnòlle se clasifìcan segóndo livélli NUTS-2.
Formaçión
[modìfica | modìfica wikitèsto]A costituçión spagnòlla a riconósce e a garantîsce o drîto a l'outonomîa pe-e naçionalitæ e-e regioìn che fórman o stâto[7]. Poéivan acêde a l'outonomîa[8]:
- Dôe ò ciù provìnse confinànte con caraterìstiche stòriche, colturâle e econòmiche comùn.
- E îzoe.
- Unn-a provìnsa con identitæ regionâle.
E Còrte Generâle àn dónca o drîto de[9]:
- Outorizâ a creaçión de 'na comunitæ pe raxoìn d'interèsse naçionâle a despêto de 'n'estensción teritoriâle ch'a no l'arîve a quélla de 'na provìnsa ò ch'a no rispètte e âtre condiçioìn.
- Acordâ 'n statûto d'outonomîa pe-i teritöi che no són integræ inte de provìnse.
In sciâ bâze de dispoxiçioìn costituçionâli minsonæ de d'âto, tra o 1979 o 1996 l'é stæto inandiòu dîsètte comunitæ outònome e dôe çitæ outònome:
- Andalózia, Catalògna, Pàixi Bàschi e Galìçia (cómme naçionalitæ stòriche), coscì cómme l'Aragónn-a, o Pàize Valençiàn, Castìggia e Lión, Castìggia-A Mància e Estremadóra àn òtegnûo l'outogovèrno cómme comunitæ pluriprovinciâle.
- Canâie e-e Îzoe Baleâri àn òtegnûo l'outogovèrno cómme îzoe.
- Cantàbria, Astórie, A Riòja e a Región de Mùrçia àn òtegnûo l'outonomîa cómme comunitæ uniprovinciâle d'entitæ regionâle stòrica. Inte 'n mòddo scìmili a l'à goâgnòu l'outogovèrno a Navàra ascì[10], scibén ch'a-i l'à òtegnûi con de mìsse a giórno e di megioaménti di sò furs.
- A Comunitæ de Madrìd a l'à acêdûa a l'outogovèrno pe de raxoìn d'interèsse naçionâle[11].
- Çéota e Melìlla àn òtegnûo a l'outonomîa cómme çitæ pe outorizaçión de Còrte Generâle, scibén che no s'atrêuvan integræ inte nisciùnn-a provìnsa.
Òrganizaçión
[modìfica | modìfica wikitèsto]E comunitæ outònome àn cómme nòrma instituçionâle de bâze 'n statûto d'outonomîa[12]. I statûti d'outonomîa aférman a denominaçión d'ògni comunitæ segóndo a sò identitæ stòrica, o teritöio, e instituçioìn e i poéi ch'àn òtegnûo d'acòrdio a-a costituçión[13].
L'òrganizaçión instituçionâle outonòmica stipolâ inti statûti d'outonomîa a l'é bazâ in sce 'na divixón de poéi coscì òrganizâ[3][14]:
- 'N'asenblêa legislatîva outonòma, co-i sò ménbri ch'én çernûi pe vôto universâle in sciâ bâze de 'n scistêma de raprezentànsa proporçionâle ch'o l'asegûe a raprezentaçión de tùtte e pàrte che fórman o sò teritöio. L'asenblêa a l'à o poéi legislatîvo.
- 'N Conséggio de Govèrno, co-o poéi esecutîvo e fonçioìn aministratîve, goidòu da 'n Prescidénte çernûo pe l'asenblêa cómme càppo. O prescidénte o raprezénta a comunitæ a-o de fêua do sò teritöio e o stàto drénto a-a comunitæ, méntre o Conséggio o l'é o responsàbile polìtico depoî a l'Asenblêa.
- 'N Tribunâ Superiôre de Giustìçia, sénsa pregiudìçio da giurisdiçión ch'a corespónde a-o Tribunâ Suprêmo do Stàto, ch'o dirìzze l'òrganizaçión giudiçiâia drénto a-a comunitæ; pertànto o Tribunâ o l'à o poéi giudiçiâio.
Zaché a gestión de l'outogovèrno in Spàgna a l'é fæta inte 'na mainêia ascimétrîca, no tùtte e comunitæ outònome gh'àn e mæxime capaçitæ e i mæximi poéi. Unn-a de diferénse prinçipæ a l'é a capaçitæ fiscâle, ch'a divìdde e outonomîe inti doî grùppi de:
- Comunitæ forâle (Pàize Bàsco e Navàra), che gh'àn 'n'outonomîa fiscâle ascì.
- Comunitæ de regìmme comùn, che no gh'àn de st'outonomîa chi ma che, a ògni mòddo, pêuan tegnîse 'na pàrte de tàscie arecheugûe into sò teritöio.
Conpeténse
[modìfica | modìfica wikitèsto]E conpeténse són distriboîe tra e comunitæ outònome e o govèrno çentrâle in sciâ bâze di artìcoli 148 e 149 da costituçión. E conpeténse pêuan êse escluxîve do stâto, de comunitæ òpû condivîze tra i doî sogètti[3]. Pe de ciù, o govèrno çentrâle o pêu dâ de conpeténse a-e séncie comunitæ pe mêzo de lézze struturâle e de lézze de trasferiménto de poéi[15], che pìggian o pòsto de quélle d'armonizaçión[16].
E conpeténse de comunitæ són de dôe clàsse: crêan e sò istituçioìn ò manézan i sò afâri. A mainêa d'atriboî i poéi do segóndo tîpo inte 'n mòddo definitîvo a l'é spésse vòtte a decixón ch'o pòrta a ciù conflìtti tra e outoritæ. In sciâ fìn, o poéi giudiçiâio o l'é do tùtto esclûzo da-o ripàrto de conpeténse, zaché o l'é de lóngo gestîo da-o govèrno çentrâle[17].
Pe risòlve i frequénti conflìtti de conpeténse[18] l'é stæto stabilîo doî mecanîximi giudiçiâi: o prìmmo o prevédde 'n scistêma de contençiôzo aministratîvo pò-u contròllo di òrgani aministratîvi, dòppo gh'é 'n Tribunâ Costituçionâle ascì, dêuviòu pe-i conflìtti de conpeténsa[19].
Lìsta de comunitæ outònome
[modìfica | modìfica wikitèsto]Bandêa | Nómme | Capolêugo | Provìnse | Poxiçión |
---|---|---|---|---|
Andalózia (Andalucía) | Sevìggia (Sevilla) | Almerîa (Almería) | ||
Càdiçe (Cádiz) | ||||
Córdoba | ||||
Granâda (Granada) | ||||
Oélva (Huelva) | ||||
Jaén | ||||
Màlaga (Málaga) | ||||
Sevìggia (Sevilla) | ||||
Aragónn-a (Aragón) | Saragóza (Zaragoza) | Oésca (Huesca) | ||
Teroél (Teruel) | ||||
Saragóza (Zaragoza) | ||||
Prinçipàdo de Astórie (Principado de Asturias) | Oviêdo (Oviedo-Uviéu) | Astórie (Asturias) | ||
Îzoe Baleari (Illes Balears) |
Pàrma de Maiòrca (Palma) | Îzoe Baleari (Illes Balears) | ||
Pàize Bàsco (Euskadi ò País Vasco) | Vitòria-Gastéiz (Vitoria-Gasteiz) | Àraba (Álaba-Araba) | ||
Ghipóscoa (Gipuzkoa) | ||||
Biscàggia (Bizkaia) | ||||
Îzoe Canâie (Islas Canarias) | Sànta Crôxe de Tenerìfe (Santa Cruz de Tenerife) e Las Pàlmas de Gràn Canàia (Las Palmas de Gran Canaria) | Las Pàlmas (Las Palmas) | ||
Sànta Crôxe de Tenerìfe (Santa Cruz de Tenerife) | ||||
Cantàbria (Cantabria) | Santandér (Santader) | Cantàbria (Cantabria) | ||
Castìggia-A Mància (Castilla-La Mancha) | Tolêdo (Toledo) | Albaséte (Albacete) | ||
Çitæ Reâ (Ciudad Real) | ||||
Coénca (Cuenca) | ||||
Goadalajàra (Guadalajara) | ||||
Tolêdo (Toledo) | ||||
Castìggia e Lión (Castilla y León) | Valladolìd (Valladolid) | Àbila (Ávila) | ||
Bórgos (Burgos) | ||||
Lión (León) | ||||
Palénçia (Palencia) | ||||
Salamànca (Salamanca) | ||||
Segóbia (Segovia) | ||||
Sória (Soria) | ||||
Valladolìd (Valladolid) | ||||
Samóra (Zamora) | ||||
Catalógna (Catalunya) | Barçelónn-a (Barcelona) | Barçelónn-a (Barcelona) | ||
Xirónn-a (Girona) | ||||
Gléida (Lleida) | ||||
Taragónn-a (Tarragona) | ||||
Estremadóra (Extramadura) | Mérida | Badajós (Badajoz) | ||
Càçeres (Cáceres) | ||||
Galìçia (Galicia) | Santiàgo de Compostéla (Santiago de Compostela) | A Corógna (A Coruña) | ||
Lógo (Lugo) | ||||
Ourénse (Ourense) | ||||
Pontevédra (Pontevedra) | ||||
Comunitæ de Madrìd (Comunidad de Madrid) | Madrìd (Madrid) | Madrìd (Madrid) | ||
Región de Mùrçia (Región de Murcia) | Mùrçia (Murcia) e Cartagéna (Cartagena) | Mùrçia (Murcia) | ||
Comunitæ Foràl de Navàrra (Navarra ò Nafarroa) | Panplónn-a (Pamplona ò Iruña) | Navàrra (Navarra ò Nafarroa) | ||
A Riója (La Rioja) | Logrógno (Logroño) | A Riója (La Rioja) | ||
Pàize Valençiàn (Comunitat Valenciana) | Valénçia (València) | Alicànte (Alicante-Alacant) | ||
Castegló (Castelló) | ||||
Valénçia (Valencia-València) |
Çitæ outònome | Poxiçión | |
---|---|---|
Çéota (Ceuta) | ||
Melìgla (Melilla) |
Nòtte
[modìfica | modìfica wikitèsto]- ↑ Rodríguez, Ezcurra & González, 1996, p. 425
- ↑ Paniagua Soto & Alvarado Pérez, 1997, p. 18
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (ES) Ernesto Pérez de Lama, Manual del Estado Español, Madrid, LAMA, 1999, p. 43, ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ (ES) Ernesto Pérez de Lama, Manual del Estado Español, Madrid, LAMA, 1999, p. 695, ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Aragón Reyes, 2006, p. 81
- ↑ Paniagua Soto & Alvarado Pérez, 1997, pp. 29-30
- ↑ (ES) Artìcolo 2: Preànbolo, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
- ↑ (ES) Artìcolo 143: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
- ↑ (ES) Artìcolo 144: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
- ↑ (ES) Sinópsis del estatuto de Autonomía de Navarra, in Costituçión Spagòlla, Madrìd, 5 màrso 2008. URL consultòu o 10 de dezénbre, 2007.
- ↑ (ES) Sinópsis del estatuto de Autonomía de la Comunidad de Madrid, in Costituçión Spagnòlla, Madrìd, 11 dexénbre 2009. URL consultòu o 10 de dezénbre 2007.
- ↑ (ES) Artìcolo 147: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, Madrìd, 14 agòsto 2007.
- ↑ Rodríguez, Ezcurra & González, 1996, p. 428
- ↑ (ES) Artìcolo 152: Tìtolo VIII, in Costituçión Spagnòlla, 14 agòsto 2007.
- ↑ Viciano, 2005, p. 186
- ↑ Viciano, 2005, pp. 186-188
- ↑ Rebollo Delgado & Pais Rodríguez, 2004, p. 216
- ↑ Rebollo Delgado & Pais Rodríguez, 2004, p. 218
- ↑ Rebollo Delgado & Pais Rodríguez, 2004, p. 219
Bibliografîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (ES) Manuel Aragón Reyes, La construcción del Estado autonómico (PDF), in Cuadernos constitucionales de la Cátedra Fadrique Furió Ceriol, n. 54-55, 2006, pp. 75-95.
- (ES) Julio Castelao Rodríguez, Marta Villar Ezcurra e Arturo González, Régimen local y autonómico, Madrìd, Universitas, 1996, ISBN 84-7991-057-7.
- (ES) Juan Luis Paniagua Soto e Emilio Alvarado Pérez, Introducción al estudio de las Comunidades Autónomas, Madrìd, Universitas, 1997, ISBN 84-7991-065-8.
- (ES) Lucrecio Rebollo Delgado e Ramón Pais Rodríguez, Introducción al derecho I (Derecho público), Madrìd, Dykinson, 2004, ISBN 84-9772-331-7.
- (ES) Roberto Viciano, Constitución y reforma de las estatutos de autonomía: Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico, Valénçia, Tirant lo Blanch, 2005, ISBN 84-8456-252-2.
Âtri progètti
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce comûnitæ outònome da Spàgna
Contròllo de outoritæ | LCCN (EN) sh86006399 · BNF (FR) cb12236937p (data) |
---|