Sâta a-o contegnûo

Pàize Valençiàn

39°27′57.6″N 0°21′57.6″W
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize
Da Wikipedia
ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ
Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a
comunitæ outònoma
(CA) Comunitat Valenciana
(ES) Comunidad Valenciana
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Stemma Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Bandiera
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Veduta
Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a – Veduta
O Palau de la Generalitat, sêde da comunitæ outònoma
Localizaçión
StâtoSpàgna Spàgna
Aministraçión
Capolêugo Valénçia
PrescidénteXimo Puig (PSPV-PSOE) da-o 27-06-2015
Dæta de instituçión10 de lùggio do 1982
Teritöio
Coordinæ:
do capolêugo		39°27′57.6″N 0°21′57.6″W
Altitùdine363 m s.l.m.
Superfìcce23 255 km²
Abitanti5 051 250[2] (2021)
Denscitæ217,21 ab./km²
Provìnse Alicànte
 Castelló
 Valénçia
Comunitæ outònome confinantiAragónn-a Aragónn-a
Castìggia-A Mància Castìggia-A Mància
Catalògna Catalògna
Mùrçia Mùrçia
Âtre informaçioìn
LéngoeCatalàn, Spagnòllo
Prefìsso+34 96
Fûzo oràrioErrore Lua in Modulo:Fûzo_orâio alla linea 42: bad argument #2 to 'format' (string expected, got nil).
ISO 3166-2VC
Nomme abitantivalençién
(valenciano/a in spagnòllo, valencià/valenciana in catalàn)
Sànto patrónSàn Viçénso Ferê
PIL procapite(nominâle) 20589 € (2015)
Raprezentànsa parlamentâre33 congrescìsti, 17 senatoî
Cartògrafîa
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Localizzazione
Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a – Localizzazione
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Mappa
Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a – Mappa
Màppa fìxica do Pàize Valençiàn
Wikidata · Info

O Pàize Valençiàn (País Valencià in catalàn, País Valenciano in spagnòllo)[3] o l'é 'n pàize de l'Eoröpa e do Mediterànio[4] scitoòu into levànte da penîzoa Ibérica. Co-a denominaçión ofiçiâ de Comunitæ Valençiànn-a (Comunitat Valenciana in catalàn e ofiçialménte) into 1982 o s'é constitoîo cómme 'na comunitæ outònoma da Spàgna, dòppo avéi òtegnûo l'outogovèrno into 1978 co-o Conséggio do Pàize Valençiàn, precorsô do Conséggio da Generalitæ Valençiànn-a d'ancheu[5]. In sciâ bâze do seu Statûto d'Outonomîa, i seu abitànti, o pòpolo valençiàn, són conscideræ 'na naçionalitæ stòrica[5]. A seu òrìgine stòrica a remónta a-o Régno de Valénçia, entitæ polìtica, legâle e aministratîva fondâ into 1239 e ch'a l'é restâ in vigô scìnn-a-o 1707.

Da-o pónto de vìsta giögràfico, o s'esténde da-o sciùmme Sénia scìnn-a-o comùn de Pilar de la Foradada, a-o de la da fôxe do sciùmme Segóra, co-ina frontêa terèstre ch'a l'é lónga 834 km e 'na còsta ch'a se svilùppa pe 644 km. E îzoe mediterànie de Nêuva Tabàrca e de Colonbréte, insémme a de âtre izoe ciù picìnn-e da-arénte, són sótta a l'aministraçión valençiànn-a ascì. In sciâ fìn, o Pàize Valençiàn o contròlla o coscì dîto Cantón d'Ademùs ascì, 'n teritöio valençiàn destacòu da-o rèsto da comunitæ outònoma e contornòu da di comùn de l'Aragónn-a e da Castìggia-A Mància.

A seu òrìgine a remónta a-o sécolo XIII, co-a colonizaçión feodâle di régni de tàife islàmiche de Balansìya, Alpònt e Dàniyya da pàrte de, sorviatùtto e inte l'órdine, catalén e aragonéixi, ciù che da Mùrçia ascì. Cómme a conquìsta a s'é conpîa, into 1261 o rè Giàcomo I o l'à promulgòu i Furs de Valénçia inandiàndo coscì o Régno de Valénçia, ch'o l'à coscì avûo 'n pròpio dirìtto teritoriâle pe ciù de quàttro sécoli. Defæti, l'indipendénsa legâle do régno a l'é stæta abolîa sôlo into 1707 co-i Decrêti da Nêuva Ciànta emìssi da-o rè Féipo V de Castìggia, dîto Felip el Socarrat. I prìmmi tentatîvi de recoverâ l'outogovèrno tra a fìn do sécolo XIX e l'inprinçìpio do XX són falîi pe-e ditatûe che gh'êa inte quélli moménti. Inti ànni 60 do sécolo XX, a domànda d'outogovèrno da despægie corénte ideològiche a l'à portòu, into 1978, a-a constituçión do Conséggio do Pàize Valençiàn[6]. In sciâ fìn, into 1982, l'é stæto aprovòu formalménte l'outogovèrno co-in Statûto d'Outonomîa, reformòu into 2006.

Da-o pónto de vìsta aministratîvo, o Pàize Valençiàn o confìnn-a a ponénte co-e comunitæ outònome da Castìggia-A Mància e de l'Aragónn-a, a sùd co-a Mùrçia e vèrso nòrd con Catalógna. Co-i seu 5.051.250 abitànti (a l'ànno 2021)[1], chi ghe stà o 35,6% da popolaçión totâle di teritöi de léngoa catalànn-a; a ògni mòddo o nùmero d'abitànti o l'é bén bén ciù èrto conscideràndo ascì e génte de âtre pàrte de l'Eoröpa che gh'àn chi a segónda câza e i inmigræ no censîi. E çitæ co-ina popolaçión de ciù de 100.000 persónn-e són: Valénçia (800.180 abitànti a-o 2021), Alicànte (337.482 abitànti a-o 2020), Elx (234.765 abitànti a-o 2020) e Castelló de la Plana (174.264 abitànti a-o 2020).

Stöia

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Etæ antîga

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Goerezê de Moiscént, prodûto da coltûa ibèrica di sécoli V-IV prìmma de Crìsto

A-a preistöia remóntan e prìmme testimoniànse da prezénsa de l'òmmo inte tære valençiànn-e, de tòsto 40.000 ànni fà: sàiva a dî i rèsti di òmmi de Neandertal inta gròtta Néigra de Sciàtiva, inte gròtte do Salt de Alcòi e inta gròtta de Cocìno de Vigléna[7]. Inte l'etæ clàscica l'é probàbile chò-u o Pàize Valençiàn o foîse unn-a de pàrte ciù inportànte da civiltæ ibérica[8]. Sto pòpolo chi (ò, ciù mêgio, pòpoli) o l'à a seu òrìgine inte popolaçioìn do pòsto de l'Etæ do Brónzo, che l'àivan di stréiti scàngi comerciâli e colturâli co-a çitæ-stâto de Tartésso, co-i Grêghi e co-i Fenìcci, arivàndo into sécolo V prìmma de Crìsto a-o moménto do seu màscimo splendô; cómme testimoniòu da-a seu produçión artìstica ascì, bén bén raprezentâ da-a coscì dîta Dàmma d'Èlx[9].

E goære tra cartaginéixi e romén àn portòu, a l'inprinçìpio do sécolo III prìmma de Crìsto, a-a sotomisción de l'intrêga còsta valençiànn-a a l'outoritæ de Rómma ma, a ògni mòddo, sti cangiaménti chi no l'àn fæto scentâ a coltûa ibérica. Defæti, se pêuan ancón atrovâ de inportànti manifestaçioìn artìstiche do pòsto, cómme de tære rósse pituæ con motîvi figuatîvi ò naratîvi, realizæ scìnn-a-o sécolo prìmmo dòppo Crìsto. Dónca, l'acoltuaçión a l'é stæta progresîva, co-e génte do pòsto ch'àn de manimàn adotòu a coltûa romànn-a. A prìmma strutûa do modèrno Pàize Valenciàn a l'é conpàrsa co-a seu romanizaçión, partìndo da-a fondaçión da colònia de Valentia Edetanorum (d'ancheu Valénçia) inte l'ànno 158 prìmma de Crìsto e da colònia de Julia Illici Augusta (d'ancheu Èlx) into prìmmo sécolo prìmma de Crìsto. Pe de ciù, gh'é stæto a divixón da región tra e provìnse di Ilercavones a nòrd, di Edetani a-o céntro e, tra i sciùmmi Sciócher e Segóra, di Contestani; spartiçión ch'a repigiâva quélla za existénte tra i diferénti pòpoli ibèrichi da zöna[10].

Etæ de mêzo

[modìfica | modìfica wikitèsto]
O Penó de la Conquesta, sàiva a dî o "Strisción da Conquìsta", îsòu da-i àrabi a-a réiza de Valénçia into 1238

Co-a chéita de l'Inpêro Romàn, da l'inprinçìpio do sécolo VII scìnn-a-o coménso do sécolo VIII, a ciù pàrte da región a l'é stæta sott'a-o contròllo do régno vixigöto de Tolêdo, méntre o rèsto o l'é stæto prìmma inti domìnni de l'Inpêro Romàn de Levànte e dòppo inte quélli do régno de Tudmir, con capolêugo a Oriola. O pàtto de Abd al-Aziz con Tudmir de l'ànno 713 o l'àiva permìsso l'intrâ di àrabi into teritöio, fàndo comensâ unn-a de fâze stòriche ciù inportànte do Pàize Valençiàn: l'Al-Andalus. A ògni mòddo, st'época chi a no l'é goæi conosciûa, restàndo un di perîodi ciù scûi da stöia valençiànn-a ancón a-a giornâ d'ancheu. Pe cóntra, l'Al-Andalus o l'é generalménte riconosciûo cómme 'n perîodo ch'o l'à avûo 'na gràn infloénsa in sciâ coltûa e in sciâ léngoa do pòsto, co-o Xarq al-Andalus, sàiva a dî o "Levànte de l'Al-Andalus", ch'o l'êa un di lêughi ciù instroîi de l'Eoröpa intrêga[11].

A ògni mòddo, a ciù lontànn-a e dirètta òrìgine do modèrno Pàize Valençiàn a l'é ligâ sorviatùtto a-a fondaçión do Régno de Valénçia, instituçión de natûa feodâle, into 1233. Inte st'ànno chi o rè Giàcomo I d'Aragónn-a o l'à comensòu a reconquìsta di quésti teritöi dòppo trei sécoli de prezénsa saracìnn-a, atacàndo i régni di tàifi de Balansìya, Dàniyya e Mùrçia. Sùbito dòppo a fondaçión do régno, pe 'n çèrto ténpo gh'é stæta 'na fòrte comunitæ tagarìnn-a, che inti prìmmi ànni a l'êa a magiorànsa da popolaçión, e coscì s'é comensòu 'na polìtica de insediaménto de colòni crestién, che rivâvan sorviatùtto da-a Catalògna e da l'Aragónn-a. I crestién àn dónca ristruturòu l'economîa do pòsto, òrganizàndo i teritöi d'in gîo a-e çitæ pe mêzo de raprezentànse locâli inte l'asenblêa legistatîva valençiànn-a[12]. Inte l'ànno 1304 o régno o s'é estéizo scìnn-a Oriola pe-e decixoìn da coscì dîta senténsa de Torregles, méntre o l'êa za dotòu de 'na condiçión polìtica independénte da-o 1262, gràçie a-i Furs de Valénçia. Coscì, a socjêtæ valençiànn-a a l'à comensòu a svilupâ 'na pròpia identitæ ùnica, scibén ch'a sconpartîva o rè, a coltûa e a léngoa co-i teritöi ispànichi da Corónn-a d'Aragónn-a.

Etæ modèrna

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Tra o 1519 e 1521 de conpagnîe d'armæ, con l'aleànsa da borghexîa e di paizén crestién, àn fæto scceupâ 'na rivòlta cóntra a nobilitæ e l'aristrocraçîa, conosciûa co-o nómme de ribelión de Germanìes. A-a fìn da lòtta, s'é però inpòsto i nòbili, agiutæ da-i seu sèrvi mudéjar e da l'aristocracîa castigiànn-a. A viceregìnn-a, a Germana de Foix, a l'à dónca profitòu da scitoaçión pe praticâ 'na fòrte represción; marcàndo o coménso da castigianizaçión da nobilitæ. L'é comensòu a difóndise a teorîa do "problêma morìsco" ascì, cómme che l'outoritæ religiôza a l'à diciaròu a validitæ di batézzi sforsæ che i paizén àivan inpòsto a-i mudéjar, pe fâli vegnî di "nêuvi crestién" (1525). Inte l'ànno 1563, o Féipo II o l'à decretòu o dezarmaménto di morìschi valençién pe prevegnî de nêuve solevaçioìn, aprêuvo a l'inportànte minorànsa raprezentâ de quésto grùppo étnico into Régno de Valénçia.

Co-i vicerè, l'arçivéscovo e o capitàgno generâle Joan de Ribera, a corónn-a a l'à in sciâ fìn trovòu 'n instruménto dràstico pe métte in pràtica o centralìsmo e-e dotrìnn-e da Controrifórma. Into 1609, o Féipo III (1598-1621) o l'à defæti decretòu l'espulsción de 135.000 morischi. A pèrdia tutt'asémme de 'n tèrso da popolaçión a l'aviéiva però portòu a 'n gròsso dànno econòmico, spécce into setoî dónde i morischi travagiâvan e s'êan specializæ. A ògni mòddo, segóndo di stùddi do Manuel Ardit, se peu védde cómme l'espulsción a ségge stæta 'n stìmolo pe l'agricoltûa, méntre a scitoaçión demogràfica a l'é tornâ a-a normalitæ vèrso a fìn do sécolo XVII[13].

Pi-â coltûa e pe l'ârte, da l'inprinçìpio de l'etæ modèrna se peu aregordâ o filòzofo Joan Lluís Vives e o pitô Joan de Joanes. Inti ànni sucesîvi gh'é stæto i pitoî Francesc Ribalta e Josep de Ribera, i scurtoî Ignasi e Josep Vergara e o muxicìsta Joan Baptista Cabaniles.

Pasòu o moménto de gràn ativitæ econòmica, sociâle e colturâle do sécolo d'öo, ch'o s'êa svilupòu aprêuvo a l'espansción mediterània da corónn-a d'Aragónn-a do sécolo XV e dòppo i conflìtti sociâli mensonæ de d'âto, a goæra de sucesción spagnòlla e i Decrétti da Nêuva Ciànta do 1707 àn de manimàn derfòu l'outonomîa do régno e derogòu i Furs; o Pàize ValençIàn o l'é stæto do tùtto integròu into Régno de Spàgna, vegnìndo uniformòu a-e lézze castigiànn-e[14].

Etæ contenporània e prezénte

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Into sécolo XIX, into Pàize Valençiàn l'é cresciûo a superfìcce cortivâ, sorviatùtto quélla ligâ a-a coltivaçión de l'ûga, do rîzo, di çetroìn e de amàndoe. O scàngio de l'economîa vèrso l'indùstria, comensòu ciù tàrdi, o l'à portòu o Pàize ValençIàn a êse a quàrta comunitæ spagnòlla pe ativitæ industriâle. A l'inprinçìpio do sécolo XX, a socjêtæ valenciànn-a a l'é tornâ a reclamâ l'outogovèrno da seu comunitæ e, dòppo 'na prìmma prêuva inta Segónda Repùbrica Spagnòlla ch'a l'é falîa pò-u sucesîvo regìmme outoritâio, into 1977 a l'à in sciâ fìn goâgnòu l'outonomîa inte l'ànbito coscì dîta Tranxiçión Spagnòlla. Inta segónda meitæ de quésto sécolo, gh'é stæto o fòrte svilùppo de 'n nêuvo setô, ch'o l'é tòsto andæto a sostitoî l'agricoltûa pe inportànsa econòmica: o turìsmo. Con l'aprovaçión do Statûto do 1982, l'é stæto institoîo o govèrno locâle, a Generalitæ Valençiànn-a, ch'o cûa l'aministraçión da comunitæ[15].

Co-o sécolo XXI, o l'é nasciûo o penscêo da discriminaçión finansiâia aplicâ da-o Stâto Spagnòllo vèrso a Comunitæ Valençiànn-a[16]. Into màzzo de 2016, o Tribunâ Constituçionâle o l'à derogòu a Lézze 10/2007 de regìmme matrimoniâle valenciàn, ch'a permetéiva o svilùppo de 'n pròpio còdice civîle, permìsso da-o Statûto d'Outonomîa[17].

Léngoe

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Estensción do catalàn-valençiàn into Pàize Valençiàn in sciâ bâze da Lêze d'Ûzo e Insegnaménto do 1983. In vèrde ciæo i comùn de parlâ valenciàn fêua di confìn da comunitæ

O valençiàn, nómme dæto a-a léngoa catalànn-a into Pàize Valençiàn, inta Mùrçia e inte 'na pàrte da comàrca aragonéize do Matarranya, o l'é reconosciûo cómme léngoa pròpia da Generalitæ Valençiànn-a co-a Lêze d'Ûzo e Insegnaménto do 1983, e do Pàize intrêgo da-o Statûto do 2006[18]. D'ancheu, into Pàize Valenciàn o l'exìste o concètto legâle de "predomìnio lengoìstico" pe decìdde in sciâ promoçión de unn-a ò l'âtra léngoa ofiçiâ, sàiva a dî do valençiàn òpû do castigiàn, in sciâ bâze do teritöio. Ciù de dôe léngoe ofiçiæ, gh'é a léngoa di ségni valençiànn-a ascì, dêuviâ da-a ciù pàrte de persónn-e sórde da comunitæ.

O Pàize Valençiàn o l'à 'na realtæ sociolengoìstica conplèssa e articolâ, caraterizâ sorviatùtto da-o predomìnio do castigiàn inte zöne urbànn-e e do valençiàn inte canpàgne e inte çitæ ciù picìnn-e. A provìnsa de Castelló e a pàrte ciù a sùd de quélla de Valénçia són e zöne dond'o valençiàn o l'é ciù parlòu méntre, pe cóntra, e zöne dond'o l'é mêno difûzo són a provìnsa de Alicànte e l'ària metropolitànn-a de Valénçia.

Léngoa parlâ in famìggia inte zöne storicaménte valençiànn-e[19]
Zöna Castigiàn Valençiàn Tùtte dôe Âtre
Alicànte 78,0% 12,2% 4,5% 5,3%
Alcoi-Gandia 24,1% 67,7% 5,3% 2,9%
Valénçia e À.M. 71,6% 20,1% 8,2% 2,1%
Valénçia 24,8% 66,4% 6,7% 2,1%
Castelló 39,2% 49,1% 6,6% 5,1%
Totâle 56,5% 33,4% 6,9% 3,2%

Storicaménte, da-i ténpi da colonizaçión feodâle, o valençiàn o l'é stæto a léngoa da ciù pàrte da región aprêuvo a 'na çèrta magiorànsa into nùmero di colòni che vegnîvan Catalógna, con l'eceçión di pàixi in sciâ frontêa con l'Aragónn-a (Racó d'Ademús, Alt Millars, Alt Palància e Serrans), dónde i colòni aragonéixi, che parlâvan spagnòllo, êan a magiorànsa[20]. E âtre regioìn de parlâ castigiàn inta región (sàiva a dî Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents e di comùn in sciô Vinalopó) dêvan a sò léngoa a 'na repopolaçión castigiànn-a do sécolo XVII, fæta dòppo l'espulsción di moriscos pe poéighe tórna travagiâ a tæra. Into córso do sécolo XVII a comàrca do Bàsso Segóra a l'é stæta interesâ da 'n procèsso de sostituçión lengoìstica do catalàn pò-u spagnòllo aprêuvo a 'n'epidemîa de pèsta inte l'ànno 1648, ch'a l'àiva corpîo a popolaçión de parlâ valençiàn[21]. A comàrca da Plana d'Utiel, ch'a l'inclùdde i comùn de Villena e de Saix e ch'a fà pàrte do Pàize Valençiàn sôlo da-o sécolo XIX, a l'é pe cóntra de léngoa e coltûa castigiànn-a. A diferénsa da giornâ d'ancheu, inti ànni de l'etæ de mêzo o Régno de Valénçia o no l'àiva 'na doalitæ lengoìstica tra o valençiàn e o castigiàn ma e sò dôe léngoe prinçipæ êan o valençiàn e l'àrabo, fêua de quàrche pàize de léngoa castigiànn-a a-i confìn con l'Aragónn-a.

D'ancheu, inte grénde çitæ de regioìn de parlâ valençiàn (cómme da-e âtre pàrte ascì, dónde o fenòmeno o l'é però mêno marcòu) a prezénsa do valençiàn a l'é de lóngo ciù contegnûa pi-â minorizaçión de quésta léngoa in favô do castigiàn[22]. Segóndo o PSPV[23], l'UGT[24], l'AVL[25] e di ménbri de l'IEC[26], sta scitoaçión chi a vêgne da-a fàrta d'arénbo polìtico a-a diféiza da léngoa[27]. Defæti, da l'ùrtimo sondàggio do 2005 se peu védde cómme sôlo o 37% di intervistæ o preferìsce dêuviâ o valençiàn, méntre sta perçentoâle chi a l'êa de tòsto o 50% into 1995[28]. L'ûzo do valençiàn o s'é amermòu inte schêue ascì, co-e outoritæ che no se són ascidiæ pi-â questión. De âtre asociaçioìn dìxan chi-â côrpa a ségge do PP, o partîo polìtico ch'o l'à governòu a comunitæ da-o 1995 a-o 2015[29].

O catalàn parlòu into Pàize Valençiàn o l'inclùdde tùtti doî i dialétti prinçipæ do catalàn de ponénte; sàiva a dî quéllo nòrd-òcidentâle e quéllo sùd-òcidentâle. Do prìmmo dialétto a gh'é parlâ 'na sôla variêtæ, o tortozìn, difûzo inte comàrche ciù setentrionâli. Sta variànte chi, co-o rèsto do sò grùppo, a l'é defæti parlâ sorviatùtto inta Catalògna e inte 'na pàrte picìnn-a de l'Aragónn-a ascì. Pe de ciù, o catalàn de nòrd-òvest o l'é quéllo parlòu inta naçión d'Andòrra ascì. Do segóndo dialétto, quéllo de sùd-òvest, pe cóntra se gh'atrêuva bén bén de variêtæ: in particolâ gh'é, da nòrd a sùd, quélla de Castelló, quélla de Valénçia, a meridionâle, a meridionâle maiorchìnn-a e l'alacantìnn-a[30]. A diferénsa ciù inportànte tra e variêtæ a se trêuva inte coniugaçioìn di vèrbi, ciù antîghe e unificæ into grùppo sùd-òcidentâle méntre inte quéllo nòrd-òcidentâle són bén bén ciù despæge fra de lô, caraterizæ da evoluçioìn pròpie e da çèrte infloénse do catalàn de levànte. Dæto chi-â variêtæ stàndar do catalàn a l'é bazâ in sciô coscì dîto dialétto centrâle, sàiva a dî 'n parlâ ch'o l'é into grùppo do catalàn de levànte, o stàndard dêuviòu into Pàize Valençiàn o s'é dovûo adatâ a tâ variêtæ[31].

Divixón aministratîva

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Màppa co-e comàrche do Pàize Valençiàn.

Provìnse

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Co-a prìmma divixón da Spàgna pe provinse, fæta sott'a-o domìnio napoleònico into sècolo XIX, l'aministraçión spagnòlla a l'à spartîo a región tra e prefetûe d'Alicànte e Valénçia, ch'a confinâva con quélla de Tarragónn-a in sciâ lìnia ch'a và da Vistabella a Peníscola[32].

Into 1822 l'é stæto propòsto pi-â prìmma vòtta de provìnse scìmili a quélle da giornâ d'ancheu, co-o Pàize Valençiàn ch'o l'é stæto spartîo, da nòrd a sùd, inte provìnse de Castelló, Valénçia, Xàtiva e Alicànte. In sciâ fìn, co-a divixón propòsta da-o Javier de Burgos into 1833, o nùmero de provìnse o l'é stæto amermòu a trèi, co-a sopresción de quélla de Xàtiva.[33]

Inte l'ànno 1851, a-a provìnsa d'Alicànte l'é stæto azónto o teritöio storicaménte castigiàn de Villena, e, a quélla de Valénçia, o comùn de Requena. Pe cóntra, o comùn storicaménte valençiàn de Cabdet o no l'é ciù tornòu a fâ pàrte do Pàize Valençiàn da-o 1707, a despêto de 'na domànda in tâ sénso into 1861, restàndo coscì ligòu à-a provìnsa castiglànn-a d'Albacete[34].

Comàrche, mancomunitæ e regioìn

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Into Pàize Valençiàn gh'é 'na tradiçión bén bén areixâ de comarcalìsmo, scibén chi-â modèrna divixón in comàrche, in vigô da-o 1970 e bazâ in sciâ propòsta do Joan Soler i Riber, a l'é diferénte da quélla ciù tradiçionâle descrîta da l'Emili Beüt into 1934.[35] O ragrupaménto de comàrche inte quàttro regioìn ciù grénde, propòsta da-o Joan Soler, a no l'é stæta arenbâ da-i polìtichi a-a creaçión da comunitæ outònoma valençiànn-a inte l'ànno 1982, ch'àn pe cóntra decîzo de repigiâ a-a divixón de provìnse spagnòlle za existénte. Ste regioìn chi amiâvan de métte insémme e comàrche in sciâ bâze de critêi stòrichi, lengoìstichi e socioeconòmichi[36].

A Lêze de Mancomunitæ do 2018, ch'a l'à pigiòu l'inspiraçión da 'na propòsta de l'Andrés Boix, profesô de dirìtto aministratîvo, a l'à dæto a libertæ a-i comùn de asociâse de seu spontània voentæ, inti lìmiti di confìn de comàrche, pe poéi sconpartî e unificâ i servìççi.[37]

Inte l'ànno 1999 o l'é stæto creòu o Consòrçio de Comàrche Centrâli do Pàize Valençiàn, ch'a l'à o fìn de portâ a-a creaçión da quàrta provìnsa da comunitæ. A-a giornâ d'ancheu into Pàize Valençiàn són reconosciûe çìnque asociaçioìn de comàrche; a ògni mòddo pi-â Generalitæ quéste regioìn no gh'àn de péizo polìtico ma sôlo quàrche fonçión aministratîva e, in particolâ, són: comàrche do nòrd, comàrche de dréntro, comàrche do Túria-Xúquer, comàrche centrâle e comàrche do sùd.[38]

Polìtica e govèrno

[modìfica | modìfica wikitèsto]
O palàçio da Generalitæ Valençiànn-a, a sêde do Conséggio.

O Pàize Valençiàn, in riconosciménto da seu identitæ cómme naçión stòrica do stâto spagnòllo ch'a gh'à a seu òrìgine into Régno de Valénçia, o l'à òtegnûo l'outogovèrno e o s'é constitoîo in comunitæ outònoma co-o nómme ofiçiâ da Comunitæ Valençiànn-a in sciâ bâze do coscì dîto Statûto de Madrìd do 1982, scrîto da-o Congrèsso di Deputæ partìndo da-o ciù antîgo Statûto de Benicàsim.[39]

Tùtte e instituçioìn do govèrno da Comunitæ Valençiànn-a fórman a seu Generalitæ. E ciù inportànte són:

E âtre instituçioìn da Generalitæ són: o Defensô Cìvico, l'Òrganìximo di Cónti, o Conséggio Valençiàn de Coltûa, l'Acadêmia Valençiànn-a da Léngoa, o Conséggio legâle e Consultîvo e a Comisción Econòmica e Sociâle[40].

Economîa

[modìfica | modìfica wikitèsto]

O Pàize Valençiàn o l'é caraterizòu da 'n teritöio difìçile, co-ina giögrafîa montagnôza e iregolâ ch'a fâ vegnî conplicæ e comunicaçioìn e l'ûzo da tæra, tànto chi-â ciù pàrte di ligàmmi co-o rèsto de l'Eoröpa a l'é concentrâ lóngo a còsta. O sò clìmma o l'é mediterànio e d'ægoa no ghe n'é goæi, scimilménte a-e vivàgne naturâle cómme i minerâli. A domànda d'ægoa a l'é ciù èrta de quélla ch'a s'ariêsce a prodûe, con quésto squilìbrio ch'o l'é bén bén ciù marcòu inte comàrche do sùd[41].

Inte l'ànno 2005 o Pàize Valençiàn o l'êa generòu o 9,64% do PIL spagnòllo e a seu dizocupaçión a l'êa do 8,82%[42]. Aprêuvo a-o sccéuppo da crîzi finançiâia mondiâle do 2008, a dizocupaçión a l'êa montâ scìnn-a-o 23% da popolaçión atîva inte l'ànno 2010[43]. Pe cóntra, l'ocupaçión a l'êa arivâ a-o 58,64% do totâle into 2005, scibén che-e diferénse co-i ciù zóveni êan za ciutòsto marcæ[42][44]. O modéllo d'ativitæ comerciâle valençiànn-a o l'é caraterizòu da-e coscì dîte Picìnn-e e Médie Inpréize (PMI), pi-â ciù pàrte gestîe da famìgge, co-a prezénsa de quàrche multinaçionâle ascì. Scibén chò-u Pàize Valençiàn o l'à patìo 'na gràn crîxi tra o 1973 e o 1985, a-a giornâ d'ancheu o l'é a segónda comunitæ outònoma spagnòlla pe esportaçioìn, co-in volùmme de prodûti in sciortîa ch'o l'êa stimòu a 16.910 milioìn d'éori pe l'ànno 2005[42].

Demografîa

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Denscitæ da popolaçión, pe comùn a-o 2004

A popolaçión do Pàize Valençiàn, in sciâ bâze de stìmme de l'Institûto Naçionâle de Statìstica (INE) a-o primmo de zenâ do 2013, a l'êa de 5.104.365 persónn-e[45].

Into pasòu, i abitànti da comunitæ êan concentræ sorviatùtto tra i comùn e-e tære tegnûe a cortivaçioìn, in scê zìnn-e di sciùmmi ciù inportànti (Júcar, Turia, Segura, Vinalopó), coscì cómme inte çitæ costêe ciù rìcche e dotæ de pòrti, dónca a se disponéiva in sciâ bâze da prezénsa de ativitæ agrìcole ò comerciâle. E çitæ ciù inportànte se trêuvan inte l'ària metropolitànn-a de Valénçia, inta región costêa tra Valénçia e Castellón de la Plana e into coridô tra Èlx e Alicànte[46].

Da quésta distribuçión tradiçionâle, ch'a s'é svilupâ in sciâ bâze de caraterìstiche giögràfiche do teritöio e da poscibilitæ d'irigaçión, se gh'à ancón a-a giornâ d'ancheu chi-â denscitæ de popolaçión a l'é ciù èrta inte comàrche a-o céntro e a-o sùd, méntre a l'é ciù contegnûa inte comàrche do nòrd e de l'entrotæra. Into córso do sécolo XX, o svilùppo demogràfico o l'é però stæto infloensòu ànche da-e ativitæ industriâle e da quélle ligæ a-i prodûti agrìcoli, fæto ch'o l'à portòu a-a cresciànsa de quàrche çitæ de l'entrotæra cómme Alcoi, Elda, Novelda, Ontinyent, Petrer, Villena e Vall d'Uixó[47].

Inti ùrtimi ànni a l'é de lóngo ciù acentoâ a concentraçión da popolaçión inte çitæ ciù grénde e-e seu àrie metropolitànn-e (spécce Torrent, Mislata, Paterna, Burjassot, San Vicente del Raspeig, etc.) e, sorviatùtto, inti comùn e inte çitæ da còsta. Coscì, di pàixi storicaménte picìn cómme Benidorm ò Torrevieja àn patîo 'n fòrte aoménto di abitànti dovûo a-e migraçioìn caxonæ da-o turìsmo, de lóngo ciù marcæ inti méixi da stæ[48].

Dónca se peu dî che, a-a giornâ d'ancheu, a demografîa do Pàize Valençiàn a ségge pi-â ciù pàrte urbànn-a e bén bén infloensâ da-e migraçioìn stagionâli vèrso e segónde câze e da-o turìsmo, prinçipalménte vèrso i vilàggi da còsta.

Çitæ con ciù de 50.000 abitànti
Scùddo
Çitæ Valénçia Alicànte Elx Castelló Torrevella Torrent Oriola Gandia Paterna Benidorm Sagunt Alcoi Sant Vicent del Raspeig Elda Vila-real
Popolaçión 800.215 337.482 234.765 174.264 84.667 83.962 78.505 75.798 71.035 70.450 67.173 59.354 58.978 52.813 51.293

Coltûa e tradiçioìn

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Òfèrta a-a Madònna inte falles con doî mûxichi che sunn-àn o tabalet e a dolçaina, 2017.

I atribûti colturâli valençién són, int'in mòddo ciæo, de tîpo mediterànio pe raxoìn giögràfiche e stòriche, con de infloénse de tùtti i pòpoli che ghe són pasæ. A religión catòlica, ch'a l'é ancón quélla da ciù pàrte di credénti, a l'é caraterizâ da træti particolæ ascì, ségge individoâli e che de tùtti i valençién.

Scibén che tànte tradiçioìn antîghe poriéivan avéi 'n'òrìgine româna (cómme, prezénpio, l'adoraçión do fêugo), a-a mæxima mainêa che di âtri lêughi do Mediterànio e coscì cómme a sò mòddo de mangiâ, gh'é ascì de inportànti infloénse àrabe inta coltûa, spécce inta gastronomîa.

Da-a conquìsta feodâle, ancón a-a giornâ d'anchêu se peu védde e diferénse colturâli tra i vilàggi de repopolaçión catalànn-a, quélli aragonéixi (ciamæ xurros) e quélli castigén (cómme a comàrca da Plana d'Utiel e l'antîga scignorîa de Villena).

De quéste tradiçioìn colturâli se peu, prezénpio, fâ mençión de:

  • Spòrt bén bén areixæ into Pàize Valençián, cómme o tir i arrossegament[49], ò, sorviatùtto, o ciù avoxòu de tùtti: a bàlla valençiànn-a (pilota valenciana).
  • Pasaténpi popolâri de antîga tradiçión, cómme a conbicoltûa.
  • Zêughi de cârte ch'àn svilupòu 'na sò coltûa e 'n sò vocabulâio, cómme o joc del truc.
  • Grànde popolaritæ da mûxica indipendenteménte da l'etæ, o génere, a clàsse soçiâle, etc. gràçie a-e bànde de mûxica e-e socjêtæ muxicâli do Pàize Valençiàn.
  • L'ûzo do tabalet e a dolçaina, instruménti tradiçionâli e popolâri sunæ pe-e stràdde.
  • Cànti, cómme e albades, e bàlli bén bén antîghi, ségge pùbrichi e popolâri cómme de dànse ò ciù tradiçionâli, cómme a jota.
  • Röbe tradiçionâle, de vòtte ancón adêuviâ pe di bàlli tradiçionâli e inte fèste popolâri.
  • Fèste, co-ina grànde inportànsa do fêugo (falles e fogueres), da lûxe (gaiates), di fùrgai, de röbe e da mûxica.
  • A gastronomîa, con bén bén de dôçi e de mainêe pe chêuxe o rîzo[50].

Spòrt

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Zêugo do raspall, in tîpo de bàlla valençiànn-a, inte 'n trinquet

O spòrt tradiçionâle pe ecelénsa da comunitæ o l'é a bàlla valençiànn-a, tànto che gh'é di zugoéi profescionâli e 'na squàddra valençiànn-a de bàlla ch'a pìggia pàrte inte conpetiçioìn internaçionâle ciù inportànte. Quésto spòrt o l'é praticòu inte ciù de éutto modalitæ, ségge pe-e stràdde che inti coscì dîti trinquet. Inte partîe, o sucêde de spésso chò-u pùbrico o s'atrêuve squæxi invadéndo o cànpo de zêugo, co-a prezénsa de un ò doî marxadors ch'arechéuggian e scomìsse in sce ciaschedùnn-a de squàddre. I doî coî dêuviæ són o bleu e o rósso, ciù de pàrte giànche, che se trêuvan in scê brâghe e in scê espardille di zugoéi. A pràtica e a conoscénsa de quésto spòrt a l'é montâ da quànde gh'é di incóntri trasmìsci a-a televixón e di nêuvi institûti d'educaçión che gh'àn di cànpi da zêugo dedicæ[51].

'N'âtra ativitæ bén bén caraterìstica a l'é a conbicoltûa, sàiva a dî l'alevaménto de cónbi da conpetiçión, 'na praticâ comensâ inti ànni '20. L'é tradiçionâle o zêugo da petanca ascì, 'na spêce de bòcce.

A ògni mòddo o spòrt ciù popolâre, cómme inta ciù pàrte do pianêta, o l'é o zêugo do balón. Into Pàize Valençiàn gh'é de squàddre de balón bén bén conosciûe cómme o València CF, o Villarreal CF, o Levante UE (o ciù antîgo, fondòu into 1909), l'Elche CF, l'Hércules CF, o Castelló CF e o CE Alcoià. 'N âtro spòrt olìnpico bén praticòu o l'é o bàsket, co-e squàddre do València Bàsquet e de l'Etosa Alacant. O spòrt femenìn ciù popolâre o l'é l'handball, co-e squàddre, d'ancheu scentæ, do Balonmano Mar Sagunto e do Club Balonmano Calpisa ch'àn goâgnòu numerôxi tìtoli[52].

Fogueres de Sàn Zâne a Alicànte inte l'ànno 2011

O Pàize Valençiàn o l'é rinomòu pò-u circoìto de Valénçia ascì, da-a longhéssa de 4.005 mêtri e dónde ghe côre o Gràn Prémio da Comunitæ Valençiànn-a pe-e categorîe motociclìstiche da MotoGP e da Superbike, inte l'ùrtima giornâ do Canpionòu do Móndo de motociclìsmo[53]. Sto circoìto chi o l'é stæto inouguròu a-i 19 de seténbre do 1999 e o l'é ciamòu "Ricardo Tormo", co-în òmàggio pòstumo a-o pilòtto valençiàn[54]. O circoìto o l'à 65.000 pòsti asetæ e 'na capaçitæ de pöcasæ 120.000 persónn-e in tùtto[53].

Da l'ànno 2008 e scìnn-a-o 2012, o Gràn Prémio d'Eoròpa o l'é stæto inandiòu into Circoìto Urbàn de Valénçia, co-a córsa de categorîe da Formula 1, da GP 2, da Formula 3, da Formula BMW e da Porsche Mobil 1 Supercup[55][56]. Sto circoìto chi o l'àiva 'na longhéssa de 5.473 mêtri pe gîo e 'na capaçitæ de 110.000 spetatoî spartîi tra 23 scainæ[57][58]. O gràn prémio de Valénçia o l'àiva 'n inportànte inpàtto econòmico stimòu a 70 milioìn d'éori a l'ànno[59], ma o no vêgne ciù inandiòu da-o 2013 e di tòcchi de sò infrastrutûe són stæti vendûi in caæga do 2017[60].

Fèste

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Gaiata, monuménto pe-e fèste de La Magadalena

E fèste ciù inportànti do Pàize Valençiàn, e ciù renomæ a livéllo internaçionâle, són[61]:

Gastronomîa

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Paella tradiçionâle de polàstro, conìggio, faxeu, etc.

A gastronomîa a l'é marcâ da-a giögrafîa do pàize. Coscì, lóngo a còsta resâtan e coques (tortìn e fugàsse) e de pitànse de cereâli (rîzo, gràn, granón), legùmmi, frûta (ûga, çetrón) e âtri òrtàggi; méntre, pe cóntra, inte l'entrotæra gh'é a produçión de nôxe, amàndoe, lugànega e de pitànse cómm'o gaspatxos, di stufæ e di prodûti da càccia. E contriboçioìn grêghe, române, mosulmànn-e e crestiànn-e ciù caraterìstiche són, rispetivaménte: l'amàndoa e o vìn; l'òrzâ e l'êuio d'oîva; o torón, i frisceu, o arnadí e âtri dôsci; a sobrassada, i beschéutti e o espencat.[50]

Nòtte

[modìfica | modìfica wikitèsto]
  1. ↑ 1,0 1,1 (ES) Comunidad Valenciana, in sce datosmacro.expansion.com. URL consultòu o 7 òtôbre 2022.
  2. ↑ [1]
  3. ↑ (ES) Número 1848A (26 juny 1978), in sce rtve.es. URL consultòu o 7 òtôbre 2022. (Vànni a-o menûto 8:18)
  4. ↑ (CA) El País Valencià (XML), in sce Gran Enciclopèdia Catalana, Barçelónn-a, Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ 5,0 5,1 (CA) Generalitat Valenciana, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (PDF), in Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, n. 5238, País Valencià, 11 arvî 2006. URL consultòu o 7 òtôbre 2022.
  6. ↑ (CA) Vicent Flor i Moreno, 90 anys de la declaració valencianista (PDF), Valénçia, ACV Tirant lo Blanc, 2009. URL consultòu o 28 zùgno 2023.
  7. ↑ (ES) José María Soler, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino (Villena, Alicante), in Serv. Invest. Preh. Dip. Prov. de Valencia, Diversos treballs, 19, Valénçia, 1956.
  8. ↑ (EN) Vicent Ortells, La ciutat preindustrial valenciana, Universitat Jaume I, 1997, p. 33, ISBN 8480210869.
  9. ↑ (ES) José María Blázquez Martínez, Primitivas religiones ibéricas, Madrìd, Ediciones Cristiandad, 1983, pp. 116-187, ISBN 8470573330.
  10. ↑ (ES) M. Consuelo Mata Parreño e David Quixal Santos, Los íberos en la Comunitat Valenciana, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2021, p. 21, ISBN 8491333630.
  11. ↑ (CA) Francesc A. Martínez e Antonio Laguna, De nómadas a ciudadanos, in La Gran Historia de la Comunitat Valenciana, Valénçia, Editorial Prensa Valenciana, 2007, ISBN 8-487-50289-X.
  12. ↑ (CA) Vicent Lluïs Simó Santonja, Les Corts Valencianes, Valénçia, Corts Valencianes, 1997.
  13. ↑ (CA) Manuel Ardit, Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII), 2ª ed., Catarroja - Barçelónn-a, Afers, 2016, ISBN 84-16260-25-7.
  14. ↑ (ES) Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reduccion á las leyes y gobierno de Castilla, in Novisima recopilación de las Leyes de España, 1805, p. 13.
  15. ↑ (CA) Anselm Bodoque Arribas, La política lingüística dels governs valencians (1983-2008), Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2011, p. 33, ISBN 84-37083-69-9.
  16. ↑ (ES) José Luís Barbería, La ilusión del atajo a la prosperidad, El País, 2 màzzo 2015. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  17. ↑ (CA) Javier Bigneres Barceló Doménech, La inconstitucionalitat de la Llei de règim econòmic matrimonial valencià, in Bigneres, n. 11, Associació Cultural Font Bona, 2016, pp. 44-45.
  18. ↑ (CA) Estadística d'usos Lingüístics a Catalunya, in sce www20.gencat.cat. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  19. ↑ (CA) Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Zùgno 2005. URL consultòu o 30 zùgno 2023.
  20. ↑ (CA) Guinot Rodríguez, Enric, Els Fundadors del regne de València, Valénçia, Eliseu Climent, 1999, ISBN 84-75025-91-9.
  21. ↑ (ES) Gimeno Menéndez, Francisco, El seseo valenciano de la comunidad de habla alicantina (PDF), in Anales de Literatura Española, n. 1, Universitat d'Alacant, pp. 354-356.
  22. ↑ (ES) Palomero, Josep, Valenciano y castellano en la Comunidad Valenciana, III Congreso Internacional de la Lengua Española: Identidad y Globalización, Rosario, 2017.
  23. ↑ (ES) Agència EFE, O PSPV o denùnçia che l'inibiçión de instituçioìn a l'à açimentòu a chéita de l'ûzo do valençiàn, in sce aulaintercultural.org. URL consultòu o 19 màrso 2005 (archiviòu da l'url òriginâle o 19 màrso 2005).
  24. ↑ (CA) Elena Pineda, Avui, després de tres segles, in Levante EMV, 26 arvî 2007. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  25. ↑ (ES) Ferran Bono, La Acadèmia urge a firmar un "nuevo pacto cívico" ante el retroceso social del valenciano, in El País de la Comunidad Valenciana, 26 òtôbre 2005. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  26. ↑ (CA) Es presenta "La tribu valenciana", una reflexió sobre la desestructuració de la comunitat lingüística valenciana, in El Butlletí de l'IEC, n. 129, Institut d'Estudis Catalans, 27 frevâ 2009. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  27. ↑ (CA) Enquesta 2005 sobre Coneixement i ús social del valencià (síntesi de resultats), in Fons de dades numèriques. Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES), Generalitat Valenciana, zùgno-lùggio 2005.
  28. ↑ (CA) Coneixement i ús del valencià 1995, in Fons de dades numèriques. Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES), Generalitat Valencian, 1995. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  29. ↑ (ES) Neus Caballer, La proporción de alumnos que estudia en valenciano en la ESO cae 7 puntos, in sce elpais.com, 14 seténbre 2007. URL consultòu o 30 zùgno 2023.
  30. ↑ (CA) Vicent Beltran Calvo e Carles Segura Llopes, Els parlars valencians, 1ª ed., Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2017, ISBN 84-91340-10-6.
  31. ↑ (CA) Jordi Colomina Castanyer, De la dialectologia a la teoria de la variació lingüística: el cas del valencià meridional alacantí (PDF), Alacànt, Universitat d'Alacant, 1983.
  32. ↑ (ES) Prontuario de las leyes y decretos del Rey Nuestro Señor Don José Napoleon I, Imprenta Real, 1810, p. 125.
  33. ↑ (ES) Cebreiro Núñez, José Ignacio, Los orígenes de la división provincial en España, Madrid, Instituto Nacional de Administración Pública, 1997.
  34. ↑ (CA) Garrido, David, Cabdet: la València irredempta, in Diari La Veu, 3 lùggio 2018. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  35. ↑ (CA) Emili Beüt, Geografia elemental del Regne de València, 2ª ed., Valénçia, Lo Rat Penat, 1971, ISBN 84-40053-86-X.
  36. ↑ (ES) Joan Carles Membrado i Tena e Juan Piqueras Haba, La política territorial de la Generalitat Valenciana: La comarcalització pendent (PDF), vol. 58, Valénçia, Cuadernos de Geografía. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, 1995, pp. 337-365.
  37. ↑ (CA) Moisés Pérez, Una comarcalització a la valenciana, in El Temps, 24 lùggio 2017. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  38. ↑ (CA) Cervera Arbona, Joan Ignaci, Comarques centrals valencianes: Un nou marc cap al desenvolupament sostenible, in Estudios y documentos, n. 8, Valénçia, Publicaçioìn de l'Universcitæ de Valénçia, 2011, p. 55.
  39. ↑ (ES) «LLEI ORGÀNICA 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. [2006/4177] (PDF), in Boletón Oficial del Estado, 11 arvî 2006, pp. 13339 ss.
  40. ↑ (CA) La Generalitat: Institucions, in sce gva.es. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  41. ↑ (CA) Vicent Soler, Economia espanyola i del País Valencià, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2004, p. 74, ISBN 84-37060-25-7.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 (ES) La Comunidad Valenciana, Cambra de Comerç de València. URL consultòu o 19 òtôbre 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 2 zùgno 2009).
  43. ↑ (ES) Manuel Llamas, La tendencia avanza tasas de paro de entre el 25% y el 30% en España, in Libertad Digital, 30 arvî 2010. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  44. ↑ Instituto Nacional de Estadística, p. 18
  45. ↑ (CA) El País Valencià perd habitants per primera vegada des de 1996, La Veu del País Valencià, 22 arvî 2013. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  46. ↑ (CA) Atles escolar del País Valencià, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 1997, p. 42, ISBN 84-37029-10-4.
  47. ↑ (CA) La geografia humana, El País Valencià. URL consultòu o 1º lùggio 2023.
  48. ↑ (CA) Miguel Giménez, Torrevella canvia de model i aposta ara pels gratacels... Vol ser Benidorm?, in El Diario, 2 màzzo 2021. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  49. ↑ (ES) Ediciones El País, Deportes autóctonos en Valencia, Madrìd, El País, 30-05-1982.
  50. ↑ 50,0 50,1 (CA) J. Martí Dominguez, Els Nostres Menjars, in Col·lecció Temàtica Valenciana, Vicent García, 1978.
  51. ↑ (CA) Federaçión de Bàlla Valençiànn-a, Història de la pilota valenciana, in sce fedpival.es. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  52. ↑ (ES) Se cumplen 40 años de la histórica Recopa del extraordinario Calpisa, in El Mundo Deportivo, 19 arvî 2020. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  53. ↑ 53,0 53,1 (CA) Història del Circuit, un Circuit dins d'un Estadi, Circuit de València. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  54. ↑ (CA) Esports, in sce L'Annuari 2000, 19 seténbre 1999. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  55. ↑ (CA) Ecclestone diu ara que la F-1 de València no depèn de la continuïtat de Camps, in Avui, 12 màzzo 2007. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  56. ↑ (CA) Horari provisional del Gran Premi Telefónica d'Europa 2008, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 7 seténbre 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  57. ↑ (CA) Descripció del traçat i recorregut del circuit de Formula 1 per l'entorn del Port de València, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 7 seténbre 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  58. ↑ (CA) Posada a punt del Valencia Street Circuit, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 16 agòsto 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  59. ↑ (CA) Camps compleix la seva 'promesa electoral', in Avui, 1º màzzo 2007. URL consultòu o 7 seténbre 2008.
  60. ↑ (ES) Cristina Vázquez, Salen a subasta los boxes y otros activos de la F-1 en Valencia, in El País, 18 seténbre 2017. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  61. ↑ (CA) País Valencià, in sce festes.org. URL consultòu o 4 lùggio 2023.

Âtri progètti

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Conligaménti estèrni

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Contròllo de outoritæVIAF (EN) 141448251 · ISNI (EN) 0000 0001 2353 2112 · LCCN (EN) n82020875 · GND (DE) 4354544-0 · BNF (FR) cb152193759 (data) · BNE (ES) XX450898 (data) · BAV (EN, IT) 494/10370 · WorldCat Identities (EN) n82-020875
Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Pàize_Valençiàn&oldid=253374"