Pàize Valençiàn

Da Wikipedia
ZE
 Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a
comunitæ outònoma
(CA) Comunitat Valenciana
(ES) Comunidad Valenciana
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Stemma Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Bandiera
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Veduta
Palau de la Generalitat, sêde da comunitæ outònoma
Localizaçión
StâtoSpàgna Spàgna
Aministraçión
CapolêugoEscut de València.svg Valénçia
PrescidénteXimo Puig (PSPV-PSOE) da-o 27-06-2015
Catalàn, Spagnòllo
Dæta de instituçión10 lùggio 1982
Teritöio
Coordinæ:
do capolêugo		39°27′57.6″N 0°21′57.6″W / 39.466°N 0.366°W39.466; -0.366 (Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a)
Altitùdine363 m s.l.m.
Superfìcce23 255 km²
Abitanti5 057 353 (2020)
Denscitæ217,47 ab./km²
Comunitæ outònome confinantiMùrçia, Castìglia-la Mància, Aragónn-a, Catalògna
Âtre informaçioìn
Prefìsso+34 96
Fûzo oràrioErrore Lua in Modulo:Fûzo_orâio alla linea 42: bad argument #2 to 'format' (string expected, got nil).
ISO 3166-2VC
Nomme abitantivalençién (valenciano/a in spagnòllo, valencià/valenciana in catalàn)
PIL procapite(nominâle) 20589 € (2015)
Raprezentànsa parlamentâre33 congrèssisti, 17 senatoî
Cartògrafîa
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Localizzazione
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Mappa
Mappa fìxica do Pàize Valençiàn
Scîto instituçionâle
Modifica dati su Wikidata · Manuale

O Pàize Valençiàn (País Valencià in catalàn, País Valenciano in spagnòllo)[1] o l'é 'n pàize de l'Euròpa e do Mediterràneo scitoòu a-o levante da penîzoa Ibèrica. Co-a denominaçión ofiçiâ de Comunitæ Valençiànn-a (Comunitat Valenciana, in catalàn e ofiçialménte), into 1982 o se constituìsce cómme 'na comûnitæ outònoma da Spagna, dòppo d'avéi acedûo a l'aotogoværno into 1978 co-o Conséggio do Pàize Valençiàn, precorsô de l'atoâle Conséggio da Generalitæ Valençiànn-a.[2] D'acòrdio co-o seu Statûto d'Outonomîa, i seu abitànti, o pòpolo valençiàn, són conscideræ 'na naçionalitæ stòrica.[2] A seu òrìgine stòrica a remonta a-o Regno de Valénçia, entitæ politica, legâle e aministratîva fondâ into 1239, e con validitæ fin a-o 1707.

Geograficaménte, o s'esténde da-o sciùmme Sénia fìn a Pilàr de la Foradàda, ciù in là da fôxe do sciùmme Segóra, con 'na frontêa terèstre de 834 km de longhixe, e 644 km de còsta. Ànche e izoe mediterànee de Nêuva Tabòrca e e Colombréte, coscì cómme âtre izoe minoî vexìnn-e, son d'aministraçión valençiànn-a; o s'esténde ascì pe-o Cantón d'Ademùs, in teritöio valençiàn contornòu da-o comùn aragonéize e conchéize.

A seu òrìgine a remonta a-o sécolo XIII, co-a colonizaçión feodâle di catalén e di aragonéixi, fondamentalménte e pe quésto órdine, di regni de taifi islàmichi de Balansìya, Alpònt, Dàniyya, e parte da Mùrçia. Unn-a vòtta finîa quésta conquìsta, o rè Giàcomo I o promùlga i Furs de Valénçia into 1261 inandiàndo o Regno de Valénçia, con drito teritoriâle privatîvo inte ciù de quàtro sécoli. L'indipendénsa legâle do regno a ven abolîa into 1707 co-i Decreti de Nêuva Ciànta emìssi da-o rè Féipo V de Castìgla, conosciûo cómme Felip el Socarrat ascì. E prìmme prêuve pe recoviâ l'aotogoværno int'a fìn do secolo XIX e o prinçìpio do XX son stæte delùze pe-e ditatûe de quelli moménti. Inti ànni 60 do sécolo XX, a domànda d'aotogoværno da despægie corrénti ideològiche a l'é rezurtâ inta constituçión do Conséggio do Pàize Valençiàn in 1978. Finalménte, into 1982, l'aotogoværno o s'aprêuva formalménte co-in Statûto d'Aotonomîa ch'o l'à stæto reformòu into 2006.

Aministrativaménte, o limìta a ponénte con Castìgla-la Mància e l'Aragónn-a, a-o sud con Mùrçia, e a-o nörd con Catalógna. Con 5.051.250 abitànti (ànno 2021),[3] o reprezénta 'n 35,6% da popolaçión totâle di teritöi de pàrla catalànn-a scibén ch'a ghìfra d'abitànti a l'é tànto supeiô se son contæ i abitànti co-a segónda câza d'âtri pàixi d'Euròpa e di inmigròi no censîti. Coscì, le çitæ ciù grànde de 100.000 abitànti son: Valénçia (800.180 abitànti in 2021), Alacànt (337.482 abitànti in 2020), Èlx (234.765 abitànti in 2020) i Castegló de la Plàna (174.264 abitànti in 2020).

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Goerezê de Moiscént, móstra da coltûa ibèrica do sécoli V ò IV aC.

Etæ antîga[modìfica | modìfica wikitèsto]

Da-a preistöia gh'é a registraçión da prìmma prezénsa umànn-a inte tære valençiànn-e arénte a-o sécolo XI aC, con descoværte di neandertâli a-a Gròtta Neigra (Sciàtiva), e gròtte do Salt (Alcòi) e do Cocìno (Vigléna).[4] Da l'etæ clàscica o Pàize Valençiàn o se ritégne cómme 'na pàrte ciù importànte da civilizaçión ibérica.[5] Quésto pòpolo (ò, ciù bén, pòpoli) o l'à a seu òrìgine inte popolaçioìn indìgene de l'etæ do brónzo che mantegnìvan di inténsi scàngi commerçiæ e colturæ con tartéizi, grêghi e fenîci, e quésto o l'à razonto o seu màscimo splendô into sécolo V aC, cómme o reflètte a seu produçión artìstica, a ciù importànte espresción da quæ a l'é a Dàmma d'Èlx.[6]

E guære tra cartaginéizi e romén, resultâto de-e quæ o l'é stæto a sotomisción de tùtta a còsta valençiànn-a a l'aotoritæ de Rómma a-o prinçìpio do sécolo III aC, no àn levòu da mêzo a coltûa ibérica, perché ancón gh'attrovémmo di importànti manifestaçioìn artìstiche do pòsto, cómme e tære rósse pituæ con motîvi figuatîvi ò naratîvi fìn a-o sécolo prìmmo. L'acoltuaçión, coscì, a l'é stæta progresîva. L'òrìgine da vertebraçión do Pàize Valenciàn a l'appaisce int'a romanizaçión, in gîo da fondaçión da colònia Valentia Edetanorum (Valénçia) inte l'ànno 158 aC e da colònia Julia Illici Augusta (Èlx) into sécolo I aC, pe de ciù e divixoìn da provìnsa Ilercavònia a-o nörd, Edetània a-o çéntro e Contestània tra o Sciócher e o Segóra, segóndo a prìmma prezénsa di pòpoli ibèrichi.[7]

Etæ de mêzo[modìfica | modìfica wikitèsto]

Penó de la Conquesta (Strisción da Conquìsta), îzòu pe-i andalusìns into rêo da çitæ de Valénçia in 1238.

Dapêu da sfregoggiaçión de l'Impêio Romàn, da-o prinçìpio do sécolo VII fìnn-a l'inàndiu do VIII, grànde pàrte do teritöio a l'êa sogèto a-o regno visigô de Tolédo, e l'âtra pàrte a l'êa scignoezâ prìmma da l'Impêio Romàn de Levànte e, dòppo, da-o regno de Tudmir, con capolêugo a Oriòla. O pàtto d'Abd al-Aziz con Tudmir l'ànno 713 o l'àiva permisso l'intrâ di àrabi into teritöio, co-a quæ a coménsa unn-a de-e fase ciù importànte do Pàize Valençiàn: Al-Àndalos. Con tùtto che quésta época ancón a no l'é abbàsta studiâ, e a l'é un di periódi ciù scùo da seu stöia, l'importànsa de l'influénsa da seu coltûa e léngoa in sciâ coltûa valençiànn-a modærna a l'é generalménte açettâ, e a fava de Xarq al-Àndalos un di lêughi ciù cùlti d'Európa.

À ògni mòddo, l'òrigine dirètto e ciù lontàn do Pàize Valençiàn modærno o s'attrêuva prinçipàlmente ligòu a-a fondaçión do Regno de Valénçia, de natûa feodâle: inte l'ànno 1233 o rè Giàcomo o Conquistadô o coménsa a conquistâ di teritöi segnæ pe trei sécoli da prezénsa saraìnn-a: i regni de taifi de Balansìya, Dàniyya e Mùrçia. Tùtto giùsto fondòu o regno, sci bén ch'a gh'arestàva a popolaçión tagarìnn-a sorviatùtto, se ghe favan de repopolaçioìn di colòni crestién d'òrìgine catalén e aragonéize prinçipalménte. Quésti crestién ristrutuón l'economîa e òrganizzón o teritöio in gio pe-e çitæ con derepresentaçioìn inte l'asenblêa legistatîva valençiànn-a. Inte l'ànno 1304 o regno o s'estendêva fìnn-a Oriòla pe-a senténsa de Torrégles, e zà o l'êa provìsto de 'na condiçión politicaménte independénte co-i Furs de Valénçia da l'ànno 1262, mentre a soçietæ valençiànn-a a svilupâva a seu identitæ privatîva, ascì bén che a scompartìva rè, coltûa e léngoa co-i teritöi ispànichi da Corónn-a d'Aragónn-a.

Etæ modærna[modìfica | modìfica wikitèsto]

Tre 1519 e 1521, i corporaçioìn armæ, con l'aleànsa da borghexîa e di paizén crestién, lotón cóntra a nobilitæ e l'aristrocraçîa (sollêvo de les Germanìes). Mas se gh'imponén i nòbili, agiutæ pe-i seu sèrvi modègiari e l'aristocracîa casteglànn-a. Alôa, a vicerènn-a, Germana de Foix, a l'aprofitò pe praticâ 'na fòrte represción; sto o l'é o momènto che coménsa a casteglanisaçión da nobilitæ. Ànche o comensò o "problêma morìsco" quande l'autoritæ religiôza a l'atrovò varsciûi i batézi costréiti ch'i paizén avéivan apprichæ a-i modègiari, de mainê che vegnìn nêuvi crestién (1525). L'ànno 1563, Féipo II o commandàva o disarmaménto di morìschi valençién prevegnìndo poscìbili sollêvi, pe caxón da importànsa de quésto grùppo ino Regno de Valénçia.

Co-i vicerè, arçivéscovo e capitàgno generâle Joan de Ribera, a corónn-a a l'atrovò 'n instruménto mâvegiôzo pe praticâ o centralìsmo e le dotrìnn-e da Contrarefórma. In 1609, Féipo III (1598-1621) o decretò l'espulsción de 135.000 morischi. A pædia tùtt'asémme de 'n tærso da popolaçion a suponéiva 'n gréive dànno econòmico, particolaménte ino càmpo perché o l'êa dónde i morischi travagiàvan. À ògni mòddo, Manuel Ardit o fàva védde che l'espulsción o l'é stæta 'n stìmolo pe l'arsoîocoltûa e le conseguénse demogràfiche tornón a-a normalitæ værso a fìnn-a de sécolo XVII.[8]

Quante à-a coltûa e l'ârte, a prinçìpio de l'etæ modærna resâtón o filòsofo Joan Lluís Vives e o pittô Joan de Joanes. Do periódo aprêuvo devan êse nominòu i pittoî Francesc Ribalta e Josep de Ribera, i scortoî Ignasi i Josep Vergara e o muxicìsta Joan Baptista Cabaniles.

Dapêu da nòmina econòmica, soçiâle e coltûal do sécolo d'öo propiçiâ pe l'espansción mediterrànea da corónn-a d'Aragónn-a a-o sécolo XV, e dovûo a-i conflìtti soçiâli, a Guæra de Sucesción spagnòlla e i Decreti de Nêuva Ciànta (1707) sfregóggian o regno co-a derogaçión di Furs; o pàize o passò à formâ pàrte do Regno de Spagna.[9]

Etæ contemporànga e prezénte[modìfica | modìfica wikitèsto]

Inte o sécolo XIX, o Pàize Valençiàn o mónta le âie cortivæ, sorviatùtto quélle relaçionæ co-a coltivaçión d'ûga, rîso, çetroìn e amàndoa. O càngio vérso l'indùstria o peu ino quârto lêugo do stàto spangòllo fìnn-a òua. A prinçìpio do sécolo XX, a societæ valenciànn-a a reclàma l'aotogoværno do seu pàize e, dapêu de 'na prìmma prêuva à-a Segónda Repùbrica Spagnòlla e anæto aprêuvo de 'n perìodo de totalitarìsmo, finalménte o dispóne d'outonomîa in 1977 inta Tranxiçión Spagnòlla. Inta segónda meitæ de quésto sécolo, un nêuvo settô econòmico che praticaménte o sostitôe l'agricoltûa a livéllo de guâgni econòmichi: o turìsmo. Con l'aprovaçión do Statóto in 1982, o l'arecóvia o seu goværno pròpio, a Generalitæ Valençiànn-a, 15 che a ne asegùa l'amisitraçión.[10]

A-o sécolo XXI, o gh'à apparso 'n penscêo sciù a discriminaçión finansiâia vers'a Comunitæ Valençiànn-a pe-o Stato Spagnol.[11] O màzo de 2016, o Tribunâ Constituçionâle o scasò a Léze 10/2007 de regìme matrimoniâle valenciàn, che a l'abilitàva 'n còdixe çivîle pròpio, permìsso pe-o Statóto d'Outonomîa.[12]

Léngoe[modìfica | modìfica wikitèsto]

Estensción do catalàn-valençiàn a-o Pàize Valençiàn segondo a Lêze d'Ûzo e Insegnaménto do 1983. Âtri comuìn da parlâ valenciànn-a fêua do pàize marchæ con vèrde ciæo.

O valençiàn, nómme ch'o reçéive a léngoa catalànn-a into Pàize Valençiàn, Mùrçia e pàrte da región aragonéize do Matarràgna, o l'é reconosciûo cómme léngoa pròpia da Generalitæ co-a Lêze d'Ûzo e Insegnaménto do 1983, e do pàize in generâle da-o 2006 pe-o Statûto.[13] A-o moménto o l'exìste a-o Pàize Valenciàn o conçètto legâle de "predomìnio lenguìstico" pe promêuve ûnn-a de differénti léngoe ofiçiæ, valençiàn ò castegiàn, dipendéndo da-o teritöio. Da mæxima mainêa ch'o catalàn o se dìxe valençiàn into Pàize Valençiàn, o spagnòllo o l'é dîto castegiàn. Pe de ciù e âtre léngoe ofiçiæ, a ciù pàrte de persónn-e sôrde do Pàize Valençiàn ûzan a léngoa di ségni valençiànn-a.

Sto pàize chi o l'à 'na realitæ soçiolenguìstica complèssa e plurâle, generalménte co-o castegiàn scignoezzàndo in zöne urbànn-e e co-o valençiàn scignoezzando inte âie de canpàgna e çitæ médie.

Storicaménte, da-i ténpi da colonizaçión feodâle, o valençiàn o l'é stæto a léngoa de ciù pàrte do pàize gràçie à 'na lêgia magiorànsa into nùmero di colòni da Catalógna; con l'eceçión de regioìn co-a frontêa con Aragónn-a (Cantón d'Ademùs, Àlto Miglàrs, Àlto Palànçia e Serràns), dónd'i colòni aragonéixi, i quæ parlàvan spagnòllo, êan stæti a magiorànsa.[14] E âtre regioìn da parlâ castegiànn-a prezénte (Fòia de Bognòl, Canàl de Navarrés, Vàgle de Cofrénts e quàrche commùn do Vinalopò) son o prodûto da repopolaçión con castegién do sécolo XVII, dapêu l'espulsción di morìschi, dovûo a quéste génte ghe travagiàvan a tæra. A región do Bàsso Segóra a l'à patîo 'n procèso de sostituçión lenguìstica do catalàn pe-o spagnòllo into sécolo XVII dapêu 'n'epidemîa de pèsta into 1648 e ch'a corpìo a popolaçión da parlâ valençiànn-a[15] A región da Plàna d'Otiél, cómme i comuìn de Vigléna e Saix, azónte a-e provìnse inte quæ o s'òrganìzza o Pàize Valençiàn, che son de coltûa e léngoa castegiànn-a. O Régno de Valénçia, donca, o no l'é stæto 'n pàize co-a doalitæ catalàn-spagnòlla ma catalàn-àraba inte l'etæ do mêzo, co-e eceçioìn prìmma dîte.

Anchêu, inte grénde çitæ de regioìn da parlâ valençiànn-a (cómme qualónque âtre) a prezénsa do valençiàn a l'é minô pe caxón da minoizaçión de quésta léngoa in favô do castegiàn.[16] Segondo o PSPV (Partîo Soçialìsta do Pàize Valenciàn), a UGT (Unión Generâle di Travaggiànti), l'AVL e l'IEC, o l'é coscì in bónn-a pàrte pe fârta d'arénbo polìtico.[17][18][19][20] De fæto, o derê scandàggio do 2005 o móstra che quæxi o 37% di scandæ o l'adêuvia o valenciàn preferençialménte, intànto che a perçentoâle a l'êa do 50% into 1995.[21][22] L'ûzo inte schêue o l'é ammermòu ascí, ancón e autoritæ no son ascidiæ. Âtre assoçiaçioìn dìxan ch'a côrpa a l'é do PP, o partîo polìtico ch'o gh'à governòu da-o 1995 a-o 2015.[17][18][20][23]

O catalàn parlòu into Pàize Valençiàn o l'inclùdde tùtti doî dialétti prinçipâli do catalàn ponentìn: nörd-occidentâle e sud-occidentâle. Do prìmmo dialétto, sôlo 'na varietæ a gh'é parlâ, o tortosìn, e sôlo inta región ciù setentrionâle. Quésta varietæ, e o rèsto do dialétto, a l'é parlâ in Catalógna e Aragónn-a ascí. Pe de ciù, o dialétto ocidentâle o l'é parlòu into stàto d'Andorra. Do segondo dialétto, o sùd-ocidentâle, se gh'atrêuvan tànte ciù varietæ; quéste son o casteglonéngo, o valentìn, o meridionâle, o meridionâle maiorchìn e l'alacantìn[24] da nòrd a sùd, de mainêa che sto dialétto chi o l'é o ciù parlòu do pàize e, alôa, o segondo de tùtti i dialétti catalén. A prinçipâle diferénsa tra i doî dialétti a l'é a coniogaçión verbâle, ciù conservâ e omogénia into sùd-ocidentâle, ma in càngio o nòrd-ocidentâle o l'é ciù despægio con varietæ conservæ, evoluçioìn pròpie ò influénsa do catalàn levantìn. In realtæ, a varietæ stàndar do catalàn a l'é bazâ into dialetto çentrâle da léngoa, ch'o l'appartêgne a-o catalàn levantìn, coscì ch'o stàndar adêuviòu into Pàize Valençiàn o l'é adatòu.[25]

Divixón aministratîva[modìfica | modìfica wikitèsto]

Màppa da divixón do teritöio do Pàize Valençiàn segondo Joan Soler into 1970.

Provìnse[modìfica | modìfica wikitèsto]

Ina prìmma divixón da provinsa de Spàgna sótta domìnio napoleònico, a-o sècolo XIX, l'amisitraçión spagnòlla a spartì o teriöio fra prefetûe d'Alacànt e Valénçia, ch'a l'astrenzéiva co-a de Tarragónn-a ina lìgna ch'a l'unìva Vistabégla e Penìscola.[26]

In 1822, pe prìmma vòta 'ne provìnse cómme le prezénte son pòste e spartìvan o pàize, de nörd a sud, in le provìnse de Castegló, Valénçia, Sciàtiva e Alacànt. Finalménte, in 1833, co-a divixón de Javier de Burgos, o nùmeo o l'arésta in trei sopriméndo a de Sciàtiva.[27]

In 1851, s'azzontàvan i teritöi casteglén de Vigléna à-a provìnsa d'Alacànt, e de Rechéna à-a de Valénçia. Per âtra pàrte, a commùn störica valençiànn-a de Cabdét, con tùtto ch'o avéi domandòu in 1861, a no tornò a formâ pàrte do Pàize Valençiàn da 1707, e a rèsta ligâ à-a provìnsa casteglànn-a d'Albaçéte.[28]

Comàrche, mancommunitæ e regioìn[modìfica | modìfica wikitèsto]

Gh'à 'na tradiçión bén areixâ de comarcalìsmo, sci bén a divixón comarcâle prezénte da 1970 a l'é differénte da clàscica descrìta pe Emili Beüt in 1934.[29] L'assoçiaçión de comàrche in quàtro regioìn ciù grànde propòsta pe Joan Soler a no gustàva a-i polìtichi quànde a comunitæ outònoma a l'êa creâ l'annò 1982, e a s'accomodò à-a divixón da provìnsa spagnòlla che zà a l'existéiva. Quéste regioìn çercàvan assoçiâ le comàrche segondo critêi störichi, linguìstichi e soçioeconòmichi.[30]

A Lêze Mancommunitæ de 2018, inspiâ ina propòsta do profesô in drìto aministratîvo Andrés Boix, a dà libèrtæ a-e commùn pe assoçiâse volontâiaménte respettàndo i confìn comarcâli ò pe scompartî servìxi.[31]

L'ànno 1999, o Consòrçio de Comàrche Çentràle do Pàize Valençiàn o se créa, co-a finalitæ de consegoî 'na quàrta provìnsa spagnòlla. A-o moménto, gh'àn reconoscæ çìnque assoçiaçioìn de comàrche pe-a Generalitæ ma quéste regioìn no àn péizo polìtico ò quàrche fonçión aministratîva: Comàrche do Nörd, Comàrche de Déntro, Comàrche do Tória-Sciócher, Comàrche Çentràle e Comàrche do Sud.[32]

Polìtica e govèrno[modìfica | modìfica wikitèsto]

Palàçio da Generalitæ Valençiànn-a, alöggio do Conséggio.

O Pàize Valençiàn, in riconosciménto da seu identitæ cómme naçión störica do stàto spagnòllo, proveniénte da-o Régno de Valénçia, o l'accêde a l'aotogovèrno e o se constituìsce in comunitæ outònoma co-o nómme ofiçiâ da Comunitæ Valençiànn-a, segondo o seu prìmmmo statûto aprovòu, o Statûto de Madrìd, in 1982 dapêu ch'o Congrèsso de los Diputàdos o riscrive o Statûto de Benicàsim.[33]

Tùtte e instituçioìn do govèrno da Comunitæ Valençiànn-a créan a Generalitæ. E prinçipæ son:

  • Le Còrts Valençiànn-e: l'òrgano lesgislatîvo de la comunitat integròu pe 'n mìnimo de nuvantanéuve deputæ elètti segondo a raprezentaçión proporçionâle pe 'n perîodo de quàtro ànni.
  • A Prescidénsa, dirètta pe-o prescidénte da Generalitæ, elezûo pe-e Còrts.
  • O Conséggio: l'òrgano colegiâle de govèrno co-o poéi esecutîvo e regolamentâ. O l'é fæto pe-o prescidénte e âtri mémbri çernûi pe lê.

Âtre instituçioìn da Generalitæ son: o Defensô Cìvico, l'Òrganìximo de Cónti, o Conséggio Valençiàn de Coltûa, Acadêmia Valençiànn-a da Léngoa, o Conséggio legâle e Consultîvo e a Commisción Econòmica e Soçiâle.[34]

Economîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

O Pàize Valençiàn o l'é 'n teritöio alarghîo, con 'na geografîa montagnôza e iregolâ a quæ a l'à fæto difícoltôze e comunicaçioìn e o profittaménto da tæra, sôlo o l'à a còsta cómme conesción con l'Euròpa. Con in clìmma mediterràneo e pöca ægua, e rizórse naturâli do pàize son ræe in minerâli. Gh'à ciù domànda d'ægua de quella ch'a se prodûxe, e quésto squilìbrio o l'é particolaménte sério a-e comàrche do sud.[35]

Inte l'ànno 2005 o Pàize Valençiàn o l'êa generòu o 9,64% do PIB statâle e a dizocupaçión a l'êa de 8,82%.[36] Con tùtto che, pe-a crîxi mondiâle do 2008, a dizocupaçión a l'à montâ fìn a-o 23% da popolaçión attîva inte l'ànno 2010.[37] Pe quante l'à da fâ e rizorse umànn-e, l'ocupaçión a l'êa arivâ a-o 58,64% do totâle into 2005, scibén ch'e diferense de zénne êan ciutòsto accaxonæ.[36][38] O modéllo d'attivitæ comerçiâ valençiàn caraterìstico o l'é Picìnn-e e Médie Impréize (PMI), pe-a ciù pàrte de famiggia, con tùtto che gh'é di multinaçionâli. Ascì bén ch'o l'à patìo a gréive crîxi tra o 1973 e o 1985, into prezénte o l'é a segonda outonomîa esportatôa do stàto con in volùmme d'esportaçioìn çèrnegiòu in 16,910 mioìn d'éuro inte l'ànno 2005.[36]

Demografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Denscitæ da popolaçión do Pàize Valençiàn (2004) pe comùn.

A popolaçión stimâ pe l'Institûto Naçionâle de Statìstica (INE) a-o primmo de zenâ do 2013 a l'êa de 5,104,365 persónn-e.[39] A demografîa do Pàize Valençiàn a l'êa stæta conçentrâ in commùn e zöne cortivæ a-a zìnn-a di sciùmmi ciù importànti (Sciócher, Tória, Segóra, Vinalopó), coscì cómme in popolaçioìn da còsta co-in pòrto importànte. E popolaçioìn ciù importànte s'atrêuvan inte l'âia metropolitànn-a de Valénçia, o coridô tra Valénçia e Castegló de la Plana e o coridô tra Èlx e Alacànt.[40]

De quésta distribuçión tradiçionâle a l'é stæto òriginâ pe-e caraterìstiche giögràfiche e a poscibilitæ d'irigaçión, ûn o l'acapìsce ch'a denscitæ de popolaçión a l'é magiô inte comàrche çentrâle e do sud, e minô inte comàrche do nòrd e de l'entrotæra. A grànde ativitæ industriâle e di prodûti agrìcoli a l'à influensòu a demografîa ascì, inte çitæ de l'entrotæra cómme Alcòi, Élda, Novélda, Ontignént, Petrér, Vigléna e a Vàgl d'Usció.

Inti ûrtimi ànni, a conçentraçión a s'è acentoâ inti gràndi çitæ e e seu âie metropolitànn-e (ne resâtan Torént, Mislàta, Patèrna, Borgiasòt, Sànt Viçènt del Raspéig, etc.) e, particolaménte, vilàggi e çitæ da còsta. Coscì, vilàggi tradiçionalménte picìn cómme Benidòrm ò Torevégla àn patîo 'n auménto notévole dovûo a-e migraçioìn provochæ pe-o turìsmo, ancón ciù notévole int'i méixi da stæ.[41]

Se peu dî, donca, ch'a demografîa do Pàize Valençiàn a-a giornâ d'ancheu a l'é zà pe-a ciù pàrte urbànn-a, con tànta influénsa de migraçioìn staxonæ e pe-o turìsmo, prinçipalménte vèrso i vilàggi da còsta.

Coltûa e tradiçioìn[modìfica | modìfica wikitèsto]

I atribûti coltuâli valençién son, int'in mòddo ciæo, mediterrànei pe raxoìn giögràfiche e störiche con influénse de tùtti i pòpoli che gh'àn intervegnûo. A religión catòlica, ancón co-a ciù pàrte di credénti, a l'à marchæ e caraterìstiche individoâle e de tùtti, ascì.

Scibén tànte tradiçioìn antîghe pêuan avéi 'n'òrìgine româna (cómm'o cùlto a-o fêugo ò a diêta) da mæxima mainêa ch'âtri lêughi do Mediterràneo, gh'é anche di importànti influénse àrabe inta coltûa, prinçipalménte inta gastronomîa.

Òffrìnda a-a Madònna inte Falles con doî mùxichi fàndo sunâ o tabalet e a dolçaina, 2017.

Da conquìsta feodâle, ancón anchêu l'é vixibile e diferense coltuæ tra i vilàggi de repopolaçión catalànn-a, aragonéize (ciamæ xurros) e de Castégia.

De quéste tradiçioìn coltuæ se pêu çitâ generalménte:

  • Spört förteménte areixæ a-o Pàize Valençián, cómme o tir i arrossegament, ò destintîvo, cómme a bàla valençiànn-a (pilota valenciana).
  • Pasaténpi popolæ: a combicoltûa.
  • Zêughi de cârte con vocabulâio pròpio: o truc.
  • Grànde popolaritæ da mùxica indipendenteménte de l'etæ, o génere, a clàsse soçiâle, etc. pe mêzo de bànde de mùxica e e soçietæ muxichæ do Pàize Valençiàn.
  • L'ûzo do tabalet e a dolçaina, instruménti tradiçionâli e popolæ.
  • Cànti, cómme e albades, e bàlli bén antîghi: pùbrichi, popolæ (dànse), tradiçionâli (a jota).
  • Röba tradiçionâle, arecoviâ pe bàlli e fèste.
  • Fèste, con 'na grànde importànsa do fêugo, a lùxe, o fûrgao, a röba e a mùxica: Falles, Fogueres, gaiates, etc.
  • A gastronomîa, con grànde varietæ de rîzi e dôçe.[42]

Spört[modìfica | modìfica wikitèsto]

Zêugo de raspall, in tipo de bàla valençiànn-a, in un trinquet.

O spört tradiçionâle pe eçelénsa o l'é a bàla valençiànn-a, fìn a-o pónto d'avéi zugoéi profescionæ e 'na squàdra valençiànn-a de bàla ch'a parteçìpa inte conpetiçioìn internaçionâle ciù importànte. Quésto spört o l'é praticòu in ciù de êutto modalitæ, bén a-a strâ bén in un trinquet. Int'incóntri, o l'é tìpico ch'o pùbrico o s'atrêuve quæxi invadéndo o spàçio de zêugo e a prezénsa d'un ò doî marxadors arecugéndo e scomìse pe ciaschedùnn-a de squàddre. Sôlo s'adêuvian doî cô, pe de ciù o giànco, o blêu e o rósso pe-e braghe e e espardille. A pràttica e conoscénsa de quésto spört a monta co-i incóntri retrasmìssi pe TV e i nêuvi institûti d'educaçión che gh'àn di piste pe zugâ.[43]

Unn-a âtra ativitæ bén caraterìstica a l'é a combicoltûa, ò cómbi spörtîvi, 'na pratticâ començâ inti ànni 20. L'é tradiçionâle ascì o zêugo da petanca, unn-a spêce de bòcce.

Ma o spört ciù popolâ, cómme in quæxi tùtto o pianêta, o l'é o zêugo do balón. A-o Pàize Valençiàn gh'é de squàddre importànti de balón: o València CF, o Villarreal CF, o Levante UE (o ciù antîgo, fondòu into 1909), l'Elche CF, l'Hércules CF, o Castelló CF e o CE Alcoià. Un âtro spört olìmpico resaltòu o l'é o bàsket, co-e squàddre València Bàsquet e Etosa Alacant. O spört femenìn ciù popolæ o l'é l'hànbòl, into quæ e squàddre zà scentæ de Balonmano Mar Sagunto e Club Balonmano Calpisa àn guagnòu numerôxi tìtoli importànti.[44]

O pàize o l'à anche o famôzo circoìto de Xèst, con ciù de 4.000 mêtri pe gîo, donde se fà o Gràn Prémio da Comunitæ Valençiànn-a inte disciplìnn-e de motociclìsmo, MotoGP e Superbike inte l'ûrtima giornâ do Canpionòu do Móndo de motociclìsmo.[45] Quésto circoìto o l'é stæto inöguòu o 19 de seténbre do 1999 e o se ciàmma “Ricardo Tormo”, in òmàgio pòstumo a-o pilòtto valençiàn.[46] O circoìto o l'à 65000 carêghe e capaçitæ pe 120.000 persónn-e, pöcasæ.[45]

L'ànno 2008, o Grànde Prémio d'Euròpa o se començàva a çelebrâ con pìche da Formula 1, GP 2, Formula 3, Formula BMW e Porsche Mobil 1 Supercup into Circoìto Urbàn de Valénçia.[47][48] Quésto circoìto o l'à 5.473 mêtri pe gîo e capaçitæ pe 110.000 spetatoî distribuî in 23 scainæ.[49][50] O grànde prémio avéiva de supóne un inpàto econòmico de 70 mioìn d'euri a l'ànno,[51] ma no o s'adêuvia da 2013 e a infrastrutûa a se ponéiva in cæga o 2017.[52]

Fogueres de Sànto Zâne, fòu Carolinas Altas 2011.

Fèste[modìfica | modìfica wikitèsto]

E fèste ciù renomæ a livello internaçionâle e ciù importànti do Pàize Valençiàn son:

  • In tùtto o pàize se çelebran Settemànn-a Sànta e a Pàsqua, fèste dónde o l'é tradiçionâle îsâ a comêta e mangiâ 'n dóçe ciamòu “mona”.
  • Les Falles de Sàn Giöxèpe son tànto importànti into cappolêugo e i vilàggi arénte. Se çelebran da l'1 a-o 19 de màrso. Gh'é ascì de Falles che se çelebran pe âtri sànti ma no son coscì renomæ.
  • La Magdalena a l'é a magiô fèsta de Castegló de la Plana.
  • Çelebraçioìn de Möo e Crestién, pròpi do sud-èst da penîzoa ibérica ma con particolâ importànsa inte comàrche çentrâle: o comùn d'Alcoi, a Vàgl d'Albàida, o meu da Vila Joiosa, o Comtàt, e comàrche pe dónde o pàssa o sciùmme Vinalopó, etc.
  • Les Fogueres de Sànto Zâne: a l'é a magiô fèsta d'Alacànt.
  • O Mistêio d'Èlx (El Misteri d'Elx), ch'o l'é 'n'êuvia de tiâtro çentenâ fæto inta çitæ d'Èlx.
  • La mocadorada a l'é 'na tradiçión reçente da çitæ de Valénçia e contorni pe Sàn Dionìxo, o 9 d'òtô, o giórno grànde do Pàize Valençiàn.
  • E Fèste da Madònna da Sanitæ d'Algemesì con tànti bàlli cómm'a muixeranga, i tornejants, o bolêro, etc.
  • Fèste in önô de sànti e patroìn do pòsto ò da naçión, cómme Sànto Vinçénso patrón do Pàize Valençiàn.
    Gaiata, monuménto pe-e fèste de La Magadalena

Gastronomîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

A gastronomîa a l'é marcâ pe-a giögrafîa do pàize. Coscì, a-a còsta resâtan e coques (tòrti e fugàse) e i tóndi de çereâle (rîzo, gràn, granón), legùmi, frûta (ûga, çetrón) e âtri òrtàgi; ma in càngio a déntro resâtan a produçión de nôxe, amàndoa, lugànega, tóndi cómm'o gaspàcio ò e pugnàte, e prodûti de càccia. E contriboçioìn grêghe, romànn-e, mosulmànn-e e crestiànn-e ciù notévole son, respetîvaménte: l'amàndoa e o vìn; l'òrzâ e l'êuio d'oîva; o torón, i friscéu, o arnadí e âtre dôçe; a sobrassada, i beschéutti e o espencat.[42]

Paella tradiçionâle de polàstro, conìgio, faxêu, etc.
  • Beviàgi: mistela, cafèlicor, herbero, ægua de Valénçia, aiguardent, absenta, cassalla, òrzâ, barrejat, vìn do pàize.
  • Aperitîvi: rosquilletes (pàn), tortìn de giæa.
  • Rîzi: paella, arròs a banda, arròs i crosta, rîzo a-o fôrno, arròs amb fesols i naps, arròs negre, arròs a la pedrada, arròs caldós, arrossejat.
  • Tóndi generâli: fideuà, putxero (bogîo), esgarrat ò espencat , meizànn-e farçîe, all-i-pebre, coques (tòrti) -tra quéste a coca de mullador, e coques de dacsa, a coca de tonyina, a coca de fira e a coca de xulla-, bullit (bogîo), sang amb ceba, gaspatxo.
  • Dôçe: arnadí, bunyols de sùca, coca de llauna (fugàsa), coca de sucre (fugàsa), delìçie d'Èlx, panellets, tortìn d'amàndoa ò de patàta dôçe, torró, almoixàvenes ò monjòvenes, sùca a-o fôrno, carabassat (sùca), casca (fugàsa), arrop i tallaetes, mona, flaó, fartons, coca celestial (fugàsa), tonya ò pa socarrat (fugàsa), pestinyos.
  • Âtri: allioli, mullador, embotit (lugànega), gh'includûi a sobrassada da Marìnn-a.

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. ↑ (ES) Número 1848A (26 juny 1978), in sce rtve.es. URL consultòu o 7 òtôbre 2022. (Vànni a-o menûto 8:18)
  2. ↑ 2,0 2,1 (CA) Generalitat Valenciana, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (PDF), in Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, n. 5238, País Valencià, 11 arvî 2006. URL consultòu o 7 òtôbre 2022.
  3. ↑ (ES) Comunidad Valenciana, in sce datosmacro.expansion.com. URL consultòu o 7 òtôbre 2022.
  4. ↑ (ES) José María Soler, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino (Villena, Alicante), in Serv. Invest. Preh. Dip. Prov. de Valencia, Diversos treballs, 19, Valénçia, 1956.
  5. ↑ (EN) Vicent Ortells, La ciutat preindustrial valenciana, Universitat Jaume I, 1997, p. 33, ISBN 8480210869.
  6. ↑ (ES) José María Blázquez Martínez, Primitivas religiones ibéricas, Madrìd, Ediciones Cristiandad, 1983, pp. 116-187, ISBN 8470573330.
  7. ↑ (ES) M. Consuelo Mata Parreño e David Quixal Santos, Los íberos en la Comunitat Valenciana, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2021, p. 21, ISBN 8491333630.
  8. ↑ (CA) Manuel Ardit, Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII), 2ª ed., Catarroja - Barçelónn-a, Afers, 2016, ISBN 84-16260-25-7.
  9. ↑ (ES) Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reduccion á las leyes y gobierno de Castilla, in Novisima recopilación de las Leyes de España, 1805, p. 13.
  10. ↑ (CA) Anselm Bodoque Arribas, La política lingüística dels governs valencians (1983-2008), Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2011, p. 33, ISBN 84-37083-69-9.
  11. ↑ (ES) José Luís Barbería, La ilusión del atajo a la prosperidad, El País, 2 màzzo 2015. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  12. ↑ (CA) Javier Bigneres Barceló Doménech, La inconstitucionalitat de la Llei de règim econòmic matrimonial valencià, in Bigneres, n. 11, Associació Cultural Font Bona, 2016, pp. 44-45.
  13. ↑ (CA) Estadística d'usos Lingüístics a Catalunya, in sce www20.gencat.cat. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  14. ↑ (CA) Guinot Rodríguez, Enric, Els Fundadors del regne de València, Valénçia, Eliseu Climent, 1999, ISBN 84-75025-91-9.
  15. ↑ (ES) Gimeno Menéndez, Francisco, El seseo valenciano de la comunidad de habla alicantina (PDF), in Anales de Literatura Española, n. 1, Universitat d'Alacant, pp. 354-356.
  16. ↑ (ES) Palomero, Josep, Valenciano y castellano en la Comunidad Valenciana, III Congreso Internacional de la Lengua Española: Identidad y Globalización, Rosario, 2017.
  17. ↑ 17,0 17,1 (ES) Agència EFE, O PSPV o denùnçia che l'inibiçión de instituçioìn a l'à açimentòu a chéita de l'ûzo do valençiàn, in sce aulaintercultural.org. URL consultòu o 19 màrso 2005 (archiviòu da l'url òriginâle o 19 màrso 2005).
  18. ↑ 18,0 18,1 (CA) Elena Pineda, Avui, després de tres segles, in Levante EMV, 26 arvî 2007. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  19. ↑ (ES) Ferran Bono, La Acadèmia urge a firmar un "nuevo pacto cívico" ante el retroceso social del valenciano, in El País de la Comunidad Valenciana, 26 òtôbre 2005. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  20. ↑ 20,0 20,1 (CA) Es presenta "La tribu valenciana", una reflexió sobre la desestructuració de la comunitat lingüística valenciana, in El Butlletí de l'IEC, n. 129, Institut d'Estudis Catalans, 27 frevâ 2009. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  21. ↑ (CA) Enquesta 2005 sobre Coneixement i ús social del valencià (síntesi de resultats), in Fons de dades numèriques. Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES), Generalitat Valenciana, zùgno-lùggio 2005.
  22. ↑ (CA) Coneixement i ús del valencià 1995, in Fons de dades numèriques. Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES), Generalitat Valencian, 1995. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  23. ↑ (ES) Eduardo Zaplana, Biografía de Eduardo Zaplana, 2009.
  24. ↑ (CA) Vicent Beltran Calvo e Carles Segura Llopes, Els parlars valencians, 1ª ed., Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2017, ISBN 84-91340-10-6.
  25. ↑ (CA) Jordi Colomina Castanyer, De la dialectologia a la teoria de la variació lingüística: el cas del valencià meridional alacantí (PDF), Alacànt, Universitat d'Alacant, 1983.
  26. ↑ (ES) Prontuario de las leyes y decretos del Rey Nuestro Señor Don José Napoleon I, Imprenta Real, 1810, p. 125.
  27. ↑ (ES) Cebreiro Núñez, José Ignacio, Los orígenes de la división provincial en España, Madrid, Instituto Nacional de Administración Pública, 1997.
  28. ↑ (CA) Garrido, David, Cabdet: la València irredempta, in Diari La Veu, 3 lùggio 2018. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  29. ↑ (CA) Emili Beüt, Geografia elemental del Regne de València, 2ª ed., Valénçia, Lo Rat Penat, 1971, ISBN 84-40053-86-X.
  30. ↑ (ES) Joan Carles Membrado i Tena e Juan Piqueras Haba, La política territorial de la Generalitat Valenciana: La comarcalització pendent (PDF), vol. 58, Valénçia, Cuadernos de Geografía. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, 1995, pp. 337-365.
  31. ↑ (CA) Moisés Pérez, Una comarcalització a la valenciana, in El Temps, 24 lùggio 2017. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  32. ↑ (CA) Cervera Arbona, Joan Ignaci, Comarques centrals valencianes: Un nou marc cap al desenvolupament sostenible, in Estudios y documentos, n. 8, Valénçia, Publicaçioìn de l'Universcitæ de Valénçia, 2011, p. 55.
  33. ↑ (ES) «LLEI ORGÀNICA 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. [2006/4177] (PDF), in Boletón Oficial del Estado, 11 arvî 2006, pp. 13339 ss.
  34. ↑ (CA) La Generalitat: Institucions, in sce gva.es. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  35. ↑ (CA) Vicent Soler, Economia espanyola i del País Valencià, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2004, p. 74, ISBN 84-37060-25-7.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 (ES) La Comunidad Valenciana, Cambra de Comerç de València. URL consultòu o 19 òtôbre 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 2 zùgno 2009).
  37. ↑ (ES) Manuel Llamas, La tendencia avanza tasas de paro de entre el 25% y el 30% en España, in Libertad Digital, 30 arvî 2010. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  38. ↑ Instituto Nacional de Estadística, p. 18
  39. ↑ (CA) El País Valencià perd habitants per primera vegada des de 1996, La Veu del País Valencià, 22 arvî 2013. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  40. ↑ (CA) Atles escolar del País Valencià, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 1997, p. 42, ISBN 84-37029-10-4.
  41. ↑ (CA) Miguel Giménez, Torrevella canvia de model i aposta ara pels gratacels... Vol ser Benidorm?, in El Diario, 2 màzzo 2021. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  42. ↑ 42,0 42,1 (CA) J. Martí Dominguez, Els Nostres Menjars, in Col·lecció Temàtica Valenciana, Vicent García, 1978.
  43. ↑ (CA) Federaçión de Bàlla Valençiànn-a, Història de la pilota valenciana, in sce fedpival.es. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  44. ↑ (ES) Se cumplen 40 años de la histórica Recopa del extraordinario Calpisa, in El Mundo Deportivo, 19 arvî 2020. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  45. ↑ 45,0 45,1 (CA) Història del Circuit, un Circuit dins d'un Estadi, Circuit de València. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  46. ↑ (CA) Esports, in sce L'Annuari 2000, 19 seténbre 1999. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  47. ↑ (CA) Ecclestone diu ara que la F-1 de València no depèn de la continuïtat de Camps, in Avui, 12 màzzo 2007. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  48. ↑ (CA) Horari provisional del Gran Premi Telefónica d'Europa 2008, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 7 seténbre 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  49. ↑ (CA) Descripció del traçat i recorregut del circuit de Formula 1 per l'entorn del Port de València, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 7 seténbre 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  50. ↑ (CA) Posada a punt del Valencia Street Circuit, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 16 agòsto 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  51. ↑ (CA) Camps compleix la seva 'promesa electoral', in Avui, 1º màzzo 2007. URL consultòu o 7 seténbre 2008.
  52. ↑ (ES) Cristina Vázquez, Salen a subasta los boxes y otros activos de la F-1 en Valencia, in El País, 18 seténbre 2017. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæVIAF (EN) 141448251 · ISNI (EN) 0000 0001 2353 2112 · GND (DE) 4354544-0 · WorldCat Identities (EN) 141448251
Estræto da "https://lij.wikipedia.org/w/index.php?title=Pàize_Valençiàn&oldid=236491"