Sâta a-o contegnûo

Pàize Valençiàn

39°27′57.6″N 0°21′57.6″W
Da Wikipedia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a
comunitæ outònoma
(CA) Comunitat Valenciana
(ES) Comunidad Valenciana
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Stemma Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Bandiera
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Veduta
Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a – Veduta
O Palau de la Generalitat, sêde da comunitæ outònoma
Localizaçión
StâtoSpàgna Spàgna
Aministraçión
Capolêugo Valénçia
PrescidénteXimo Puig (PSPV-PSOE) da-o 27-06-2015
Dæta de instituçión10 de lùggio do 1982
Teritöio
Coordinæ:
do capolêugo
39°27′57.6″N 0°21′57.6″W
Altitùdine363 m s.l.m.
Superfìcce23 255 km²
Abitanti5 051 250[2] (2021)
Denscitæ217,21 ab./km²
Provìnse Alicànte
 Castelló
 Valénçia
Comunitæ outònome confinantiAragónn-a Aragónn-a
Castìggia-A Mància Castìggia-A Mància
Catalògna Catalògna
Mùrçia Mùrçia
Âtre informaçioìn
LéngoeCatalàn, Spagnòllo
Prefìsso+34 96
Fûzo oràrioErrore Lua in Modulo:Fûzo_orâio alla linea 42: bad argument #2 to 'format' (string expected, got nil).
ISO 3166-2VC
Nomme abitantivalençién
(valenciano/a in spagnòllo, valencià/valenciana in catalàn)
Sànto patrónSàn Viçénso Ferê
PIL procapite(nominâle) 20589 € (2015)
Raprezentànsa parlamentâre33 congrescìsti, 17 senatoî
Cartògrafîa
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Localizzazione
Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a – Localizzazione
Pàize Valençiàn Comunitæ Valençiànn-a – Mappa
Pàize Valençiàn
Comunitæ Valençiànn-a – Mappa
Màppa fìxica do Pàize Valençiàn
Scîto instituçionâle

O Pàize Valençiàn (País Valencià in catalàn, País Valenciano in spagnòllo)[3] o l'é 'n pàize de l'Eoröpa e do Mediterànio[4] scitoòu into levànte da penîzoa Ibérica. Co-a denominaçión ofiçiâ de Comunitæ Valençiànn-a (Comunitat Valenciana in catalàn e ofiçialménte) into 1982 o s'é constitoîo cómme 'na comunitæ outònoma da Spàgna, dòppo avéi òtegnûo l'outogovèrno into 1978 co-o Conséggio do Pàize Valençiàn, precorsô do Conséggio da Generalitæ Valençiànn-a d'ancheu[5]. In sciâ bâze do seu Statûto d'Outonomîa, i seu abitànti, o pòpolo valençiàn, són conscideræ 'na naçionalitæ stòrica[5]. A seu òrìgine stòrica a remónta a-o Régno de Valénçia, entitæ polìtica, legâle e aministratîva fondâ into 1239 e ch'a l'é restâ in vigô scìnn-a-o 1707.

Da-o pónto de vìsta giögràfico, o s'esténde da-o sciùmme Sénia scìnn-a-o comùn de Pilar de la Foradada, a-o de la da fôxe do sciùmme Segóra, co-ina frontêa terèstre ch'a l'é lónga 834 km e 'na còsta ch'a se svilùppa pe 644 km. E îzoe mediterànie de Nêuva Tabàrca e de Colonbréte, insémme a de âtre izoe ciù picìnn-e da-arénte, són sótta a l'aministraçión valençiànn-a ascì. In sciâ fìn, o Pàize Valençiàn o contròlla o coscì dîto Cantón d'Ademùs ascì, 'n teritöio valençiàn destacòu da-o rèsto da comunitæ outònoma e contornòu da di comùn de l'Aragónn-a e da Castìggia-A Mància.

A seu òrìgine a remónta a-o sécolo XIII, co-a colonizaçión feodâle di régni de tàife islàmiche de Balansìya, Alpònt e Dàniyya da pàrte de, sorviatùtto e inte l'órdine, catalén e aragonéixi, ciù che da Mùrçia ascì. Cómme a conquìsta a s'é conpîa, into 1261 o rè Giàcomo I o l'à promulgòu i Furs de Valénçia inandiàndo coscì o Régno de Valénçia, ch'o l'à coscì avûo 'n pròpio dirìtto teritoriâle pe ciù de quàttro sécoli. Defæti, l'indipendénsa legâle do régno a l'é stæta abolîa sôlo into 1707 co-i Decrêti da Nêuva Ciànta emìssi da-o rè Féipo V de Castìggia, dîto Felip el Socarrat. I prìmmi tentatîvi de recoverâ l'outogovèrno tra a fìn do sécolo XIX e l'inprinçìpio do XX són falîi pe-e ditatûe che gh'êa inte quélli moménti. Inti ànni 60 do sécolo XX, a domànda d'outogovèrno da despægie corénte ideològiche a l'à portòu, into 1978, a-a constituçión do Conséggio do Pàize Valençiàn[6]. In sciâ fìn, into 1982, l'é stæto aprovòu formalménte l'outogovèrno co-in Statûto d'Outonomîa, reformòu into 2006.

Da-o pónto de vìsta aministratîvo, o Pàize Valençiàn o confìnn-a a ponénte co-e comunitæ outònome da Castìggia-A Mància e de l'Aragónn-a, a sùd co-a Mùrçia e vèrso nòrd con Catalógna. Co-i seu 5.051.250 abitànti (a l'ànno 2021)[1], chi ghe stà o 35,6% da popolaçión totâle di teritöi de léngoa catalànn-a; a ògni mòddo o nùmero d'abitànti o l'é bén bén ciù èrto conscideràndo ascì e génte de âtre pàrte de l'Eoröpa che gh'àn chi a segónda câza e i inmigræ no censîi. E çitæ co-ina popolaçión de ciù de 100.000 persónn-e són: Valénçia (800.180 abitànti a-o 2021), Alicànte (337.482 abitànti a-o 2020), Elx (234.765 abitànti a-o 2020) e Castelló de la Plana (174.264 abitànti a-o 2020).

Goerezê de Moiscént, prodûto da coltûa ibèrica di sécoli V-IV prìmma de Crìsto

A-a preistöia remóntan e prìmme testimoniànse da prezénsa de l'òmmo inte tære valençiànn-e, de tòsto 40.000 ànni fà: sàiva a dî i rèsti di òmmi de Neandertal inta gròtta Néigra de Sciàtiva, inte gròtte do Salt de Alcòi e inta gròtta de Cocìno de Vigléna[7]. Inte l'etæ clàscica l'é probàbile chò-u o Pàize Valençiàn o foîse unn-a de pàrte ciù inportànte da civiltæ ibérica[8]. Sto pòpolo chi (ò, ciù mêgio, pòpoli) o l'à a seu òrìgine inte popolaçioìn do pòsto de l'Etæ do Brónzo, che l'àivan di stréiti scàngi comerciâli e colturâli co-a çitæ-stâto de Tartésso, co-i Grêghi e co-i Fenìcci, arivàndo into sécolo V prìmma de Crìsto a-o moménto do seu màscimo splendô; cómme testimoniòu da-a seu produçión artìstica ascì, bén bén raprezentâ da-a coscì dîta Dàmma d'Èlx[9].

E goære tra cartaginéixi e romén àn portòu, a l'inprinçìpio do sécolo III prìmma de Crìsto, a-a sotomisción de l'intrêga còsta valençiànn-a a l'outoritæ de Rómma ma, a ògni mòddo, sti cangiaménti chi no l'àn fæto scentâ a coltûa ibérica. Defæti, se pêuan ancón atrovâ de inportànti manifestaçioìn artìstiche do pòsto, cómme de tære rósse pituæ con motîvi figuatîvi ò naratîvi, realizæ scìnn-a-o sécolo prìmmo dòppo Crìsto. Dónca, l'acoltuaçión a l'é stæta progresîva, co-e génte do pòsto ch'àn de manimàn adotòu a coltûa romànn-a. A prìmma strutûa do modèrno Pàize Valenciàn a l'é conpàrsa co-a seu romanizaçión, partìndo da-a fondaçión da colònia de Valentia Edetanorum (d'ancheu Valénçia) inte l'ànno 158 prìmma de Crìsto e da colònia de Julia Illici Augusta (d'ancheu Èlx) into prìmmo sécolo prìmma de Crìsto. Pe de ciù, gh'é stæto a divixón da región tra e provìnse di Ilercavones a nòrd, di Edetani a-o céntro e, tra i sciùmmi Sciócher e Segóra, di Contestani; spartiçión ch'a repigiâva quélla za existénte tra i diferénti pòpoli ibèrichi da zöna[10].

O Penó de la Conquesta, sàiva a dî o "Strisción da Conquìsta", îsòu da-i àrabi a-a réiza de Valénçia into 1238

Co-a chéita de l'Inpêro Romàn, da l'inprinçìpio do sécolo VII scìnn-a-o coménso do sécolo VIII, a ciù pàrte da región a l'é stæta sott'a-o contròllo do régno vixigöto de Tolêdo, méntre o rèsto o l'é stæto prìmma inti domìnni de l'Inpêro Romàn de Levànte e dòppo inte quélli do régno de Tudmir, con capolêugo a Oriola. O pàtto de Abd al-Aziz con Tudmir de l'ànno 713 o l'àiva permìsso l'intrâ di àrabi into teritöio, fàndo comensâ unn-a de fâze stòriche ciù inportànte do Pàize Valençiàn: l'Al-Andalus. A ògni mòddo, st'época chi a no l'é goæi conosciûa, restàndo un di perîodi ciù scûi da stöia valençiànn-a ancón a-a giornâ d'ancheu. Pe cóntra, l'Al-Andalus o l'é generalménte riconosciûo cómme 'n perîodo ch'o l'à avûo 'na gràn infloénsa in sciâ coltûa e in sciâ léngoa do pòsto, co-o Xarq al-Andalus, sàiva a dî o "Levànte de l'Al-Andalus", ch'o l'êa un di lêughi ciù instroîi de l'Eoröpa intrêga[11].

A ògni mòddo, a ciù lontànn-a e dirètta òrìgine do modèrno Pàize Valençiàn a l'é ligâ sorviatùtto a-a fondaçión do Régno de Valénçia, instituçión de natûa feodâle, into 1233. Inte st'ànno chi o rè Giàcomo I d'Aragónn-a o l'à comensòu a reconquìsta di quésti teritöi dòppo trei sécoli de prezénsa saracìnn-a, atacàndo i régni di tàifi de Balansìya, Dàniyya e Mùrçia. Sùbito dòppo a fondaçión do régno, pe 'n çèrto ténpo gh'é stæta 'na fòrte comunitæ tagarìnn-a, che inti prìmmi ànni a l'êa a magiorànsa da popolaçión, e coscì s'é comensòu 'na polìtica de insediaménto de colòni crestién, che rivâvan sorviatùtto da-a Catalògna e da l'Aragónn-a. I crestién àn dónca ristruturòu l'economîa do pòsto, òrganizàndo i teritöi d'in gîo a-e çitæ pe mêzo de raprezentànse locâli inte l'asenblêa legistatîva valençiànn-a[12]. Inte l'ànno 1304 o régno o s'é estéizo scìnn-a Oriola pe-e decixoìn da coscì dîta senténsa de Torregles, méntre o l'êa za dotòu de 'na condiçión polìtica independénte da-o 1262, gràçie a-i Furs de Valénçia. Coscì, a socjêtæ valençiànn-a a l'à comensòu a svilupâ 'na pròpia identitæ ùnica, scibén ch'a sconpartîva o rè, a coltûa e a léngoa co-i teritöi ispànichi da Corónn-a d'Aragónn-a.

Tra o 1519 e 1521 de conpagnîe d'armæ, con l'aleànsa da borghexîa e di paizén crestién, àn fæto scceupâ 'na rivòlta cóntra a nobilitæ e l'aristrocraçîa, conosciûa co-o nómme de ribelión de Germanìes. A-a fìn da lòtta, s'é però inpòsto i nòbili, agiutæ da-i seu sèrvi mudéjar e da l'aristocracîa castigiànn-a. A viceregìnn-a, a Germana de Foix, a l'à dónca profitòu da scitoaçión pe praticâ 'na fòrte represción; marcàndo o coménso da castigianizaçión da nobilitæ. L'é comensòu a difóndise a teorîa do "problêma morìsco" ascì, cómme che l'outoritæ religiôza a l'à diciaròu a validitæ di batézzi sforsæ che i paizén àivan inpòsto a-i mudéjar, pe fâli vegnî di "nêuvi crestién" (1525). Inte l'ànno 1563, o Féipo II o l'à decretòu o dezarmaménto di morìschi valençién pe prevegnî de nêuve solevaçioìn, aprêuvo a l'inportànte minorànsa raprezentâ de quésto grùppo étnico into Régno de Valénçia.

Co-i vicerè, l'arçivéscovo e o capitàgno generâle Joan de Ribera, a corónn-a a l'à in sciâ fìn trovòu 'n instruménto dràstico pe métte in pràtica o centralìsmo e-e dotrìnn-e da Controrifórma. Into 1609, o Féipo III (1598-1621) o l'à defæti decretòu l'espulsción de 135.000 morischi. A pèrdia tutt'asémme de 'n tèrso da popolaçión a l'aviéiva però portòu a 'n gròsso dànno econòmico, spécce into setoî dónde i morischi travagiâvan e s'êan specializæ. A ògni mòddo, segóndo di stùddi do Manuel Ardit, se peu védde cómme l'espulsción a ségge stæta 'n stìmolo pe l'agricoltûa, méntre a scitoaçión demogràfica a l'é tornâ a-a normalitæ vèrso a fìn do sécolo XVII[13].

Pi-â coltûa e pe l'ârte, da l'inprinçìpio de l'etæ modèrna se peu aregordâ o filòzofo Joan Lluís Vives e o pitô Joan de Joanes. Inti ànni sucesîvi gh'é stæto i pitoî Francesc Ribalta e Josep de Ribera, i scurtoî Ignasi e Josep Vergara e o muxicìsta Joan Baptista Cabaniles.

Pasòu o moménto de gràn ativitæ econòmica, sociâle e colturâle do sécolo d'öo, ch'o s'êa svilupòu aprêuvo a l'espansción mediterània da corónn-a d'Aragónn-a do sécolo XV e dòppo i conflìtti sociâli mensonæ de d'âto, a goæra de sucesción spagnòlla e i Decrétti da Nêuva Ciànta do 1707 àn de manimàn derfòu l'outonomîa do régno e derogòu i Furs; o Pàize ValençIàn o l'é stæto do tùtto integròu into Régno de Spàgna, vegnìndo uniformòu a-e lézze castigiànn-e[14].

Etæ contenporània e prezénte

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Into sécolo XIX, into Pàize Valençiàn l'é cresciûo a superfìcce cortivâ, sorviatùtto quélla ligâ a-a coltivaçión de l'ûga, do rîzo, di çetroìn e de amàndoe. O scàngio de l'economîa vèrso l'indùstria, comensòu ciù tàrdi, o l'à portòu o Pàize ValençIàn a êse a quàrta comunitæ spagnòlla pe ativitæ industriâle. A l'inprinçìpio do sécolo XX, a socjêtæ valenciànn-a a l'é tornâ a reclamâ l'outogovèrno da seu comunitæ e, dòppo 'na prìmma prêuva inta Segónda Repùbrica Spagnòlla ch'a l'é falîa pò-u sucesîvo regìmme outoritâio, into 1977 a l'à in sciâ fìn goâgnòu l'outonomîa inte l'ànbito coscì dîta Tranxiçión Spagnòlla. Inta segónda meitæ de quésto sécolo, gh'é stæto o fòrte svilùppo de 'n nêuvo setô, ch'o l'é tòsto andæto a sostitoî l'agricoltûa pe inportànsa econòmica: o turìsmo. Con l'aprovaçión do Statûto do 1982, l'é stæto institoîo o govèrno locâle, a Generalitæ Valençiànn-a, ch'o cûa l'aministraçión da comunitæ[15].

Co-o sécolo XXI, o l'é nasciûo o penscêo da discriminaçión finansiâia aplicâ da-o Stâto Spagnòllo vèrso a Comunitæ Valençiànn-a[16]. Into màzzo de 2016, o Tribunâ Constituçionâle o l'à derogòu a Lézze 10/2007 de regìmme matrimoniâle valenciàn, ch'a permetéiva o svilùppo de 'n pròpio còdice civîle, permìsso da-o Statûto d'Outonomîa[17].

Estensción do catalàn-valençiàn into Pàize Valençiàn in sciâ bâze da Lêze d'Ûzo e Insegnaménto do 1983. In vèrde ciæo i comùn de parlâ valenciàn fêua di confìn da comunitæ

O valençiàn, nómme dæto a-a léngoa catalànn-a into Pàize Valençiàn, inta Mùrçia e inte 'na pàrte da comàrca aragonéize do Matarranya, o l'é reconosciûo cómme léngoa pròpia da Generalitæ Valençiànn-a co-a Lêze d'Ûzo e Insegnaménto do 1983, e do Pàize intrêgo da-o Statûto do 2006[18]. D'ancheu, into Pàize Valenciàn o l'exìste o concètto legâle de "predomìnio lengoìstico" pe decìdde in sciâ promoçión de unn-a ò l'âtra léngoa ofiçiâ, sàiva a dî do valençiàn òpû do castigiàn, in sciâ bâze do teritöio. Ciù de dôe léngoe ofiçiæ, gh'é a léngoa di ségni valençiànn-a ascì, dêuviâ da-a ciù pàrte de persónn-e sórde da comunitæ.

O Pàize Valençiàn o l'à 'na realtæ sociolengoìstica conplèssa e articolâ, caraterizâ sorviatùtto da-o predomìnio do castigiàn inte zöne urbànn-e e do valençiàn inte canpàgne e inte çitæ ciù picìnn-e. A provìnsa de Castelló e a pàrte ciù a sùd de quélla de Valénçia són e zöne dond'o valençiàn o l'é ciù parlòu méntre, pe cóntra, e zöne dond'o l'é mêno difûzo són a provìnsa de Alicànte e l'ària metropolitànn-a de Valénçia.

Léngoa parlâ in famìggia inte zöne storicaménte valençiànn-e[19]
Zöna Castigiàn Valençiàn Tùtte dôe Âtre
Alicànte 78,0% 12,2% 4,5% 5,3%
Alcoi-Gandia 24,1% 67,7% 5,3% 2,9%
Valénçia e À.M. 71,6% 20,1% 8,2% 2,1%
Valénçia 24,8% 66,4% 6,7% 2,1%
Castelló 39,2% 49,1% 6,6% 5,1%
Totâle 56,5% 33,4% 6,9% 3,2%

Storicaménte, da-i ténpi da colonizaçión feodâle, o valençiàn o l'é stæto a léngoa da ciù pàrte da región aprêuvo a 'na çèrta magiorànsa into nùmero di colòni che vegnîvan Catalógna, con l'eceçión di pàixi in sciâ frontêa con l'Aragónn-a (Racó d'Ademús, Alt Millars, Alt Palància e Serrans), dónde i colòni aragonéixi, che parlâvan spagnòllo, êan a magiorànsa[20]. E âtre regioìn de parlâ castigiàn inta región (sàiva a dî Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents e di comùn in sciô Vinalopó) dêvan a sò léngoa a 'na repopolaçión castigiànn-a do sécolo XVII, fæta dòppo l'espulsción di moriscos pe poéighe tórna travagiâ a tæra. Into córso do sécolo XVII a comàrca do Bàsso Segóra a l'é stæta interesâ da 'n procèsso de sostituçión lengoìstica do catalàn pò-u spagnòllo aprêuvo a 'n'epidemîa de pèsta inte l'ànno 1648, ch'a l'àiva corpîo a popolaçión de parlâ valençiàn[21]. A comàrca da Plana d'Utiel, ch'a l'inclùdde i comùn de Villena e de Saix e ch'a fà pàrte do Pàize Valençiàn sôlo da-o sécolo XIX, a l'é pe cóntra de léngoa e coltûa castigiànn-a. A diferénsa da giornâ d'ancheu, inti ànni de l'etæ de mêzo o Régno de Valénçia o no l'àiva 'na doalitæ lengoìstica tra o valençiàn e o castigiàn ma e sò dôe léngoe prinçipæ êan o valençiàn e l'àrabo, fêua de quàrche pàize de léngoa castigiànn-a a-i confìn con l'Aragónn-a.

D'ancheu, inte grénde çitæ de regioìn de parlâ valençiàn (cómme da-e âtre pàrte ascì, dónde o fenòmeno o l'é però mêno marcòu) a prezénsa do valençiàn a l'é de lóngo ciù contegnûa pi-â minorizaçión de quésta léngoa in favô do castigiàn[22]. Segóndo o PSPV[23], l'UGT[24], l'AVL[25] e di ménbri de l'IEC[26], sta scitoaçión chi a vêgne da-a fàrta d'arénbo polìtico a-a diféiza da léngoa[27]. Defæti, da l'ùrtimo sondàggio do 2005 se peu védde cómme sôlo o 37% di intervistæ o preferìsce dêuviâ o valençiàn, méntre sta perçentoâle chi a l'êa de tòsto o 50% into 1995[28]. L'ûzo do valençiàn o s'é amermòu inte schêue ascì, co-e outoritæ che no se són ascidiæ pi-â questión. De âtre asociaçioìn dìxan chi-â côrpa a ségge do PP, o partîo polìtico ch'o l'à governòu a comunitæ da-o 1995 a-o 2015[29].

O catalàn parlòu into Pàize Valençiàn o l'inclùdde tùtti doî i dialétti prinçipæ do catalàn de ponénte; sàiva a dî quéllo nòrd-òcidentâle e quéllo sùd-òcidentâle. Do prìmmo dialétto a gh'é parlâ 'na sôla variêtæ, o tortozìn, difûzo inte comàrche ciù setentrionâli. Sta variànte chi, co-o rèsto do sò grùppo, a l'é defæti parlâ sorviatùtto inta Catalògna e inte 'na pàrte picìnn-a de l'Aragónn-a ascì. Pe de ciù, o catalàn de nòrd-òvest o l'é quéllo parlòu inta naçión d'Andòrra ascì. Do segóndo dialétto, quéllo de sùd-òvest, pe cóntra se gh'atrêuva bén bén de variêtæ: in particolâ gh'é, da nòrd a sùd, quélla de Castelló, quélla de Valénçia, a meridionâle, a meridionâle maiorchìnn-a e l'alacantìnn-a[30]. A diferénsa ciù inportànte tra e variêtæ a se trêuva inte coniugaçioìn di vèrbi, ciù antîghe e unificæ into grùppo sùd-òcidentâle méntre inte quéllo nòrd-òcidentâle són bén bén ciù despæge fra de lô, caraterizæ da evoluçioìn pròpie e da çèrte infloénse do catalàn de levànte. Dæto chi-â variêtæ stàndar do catalàn a l'é bazâ in sciô coscì dîto dialétto centrâle, sàiva a dî 'n parlâ ch'o l'é into grùppo do catalàn de levànte, o stàndard dêuviòu into Pàize Valençiàn o s'é dovûo adatâ a tâ variêtæ[31].

Divixón aministratîva

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Màppa co-e comàrche do Pàize Valençiàn.

Co-a prìmma divixón da Spàgna pe provinse, fæta sott'a-o domìnio napoleònico into sècolo XIX, l'aministraçión spagnòlla a l'à spartîo a región tra e prefetûe d'Alicànte e Valénçia, ch'a confinâva con quélla de Tarragónn-a in sciâ lìnia ch'a và da Vistabella a Peníscola[32].

Into 1822 l'é stæto propòsto pi-â prìmma vòtta de provìnse scìmili a quélle da giornâ d'ancheu, co-o Pàize Valençiàn ch'o l'é stæto spartîo, da nòrd a sùd, inte provìnse de Castelló, Valénçia, Xàtiva e Alicànte. In sciâ fìn, co-a divixón propòsta da-o Javier de Burgos into 1833, o nùmero de provìnse o l'é stæto amermòu a trèi, co-a sopresción de quélla de Xàtiva.[33]

Inte l'ànno 1851, a-a provìnsa d'Alicànte l'é stæto azónto o teritöio storicaménte castigiàn de Villena, e, a quélla de Valénçia, o comùn de Requena. Pe cóntra, o comùn storicaménte valençiàn de Cabdet o no l'é ciù tornòu a fâ pàrte do Pàize Valençiàn da-o 1707, a despêto de 'na domànda in tâ sénso into 1861, restàndo coscì ligòu à-a provìnsa castiglànn-a d'Albacete[34].

Comàrche, mancomunitæ e regioìn

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Into Pàize Valençiàn gh'é 'na tradiçión bén bén areixâ de comarcalìsmo, scibén chi-â modèrna divixón in comàrche, in vigô da-o 1970 e bazâ in sciâ propòsta do Joan Soler i Riber, a l'é diferénte da quélla ciù tradiçionâle descrîta da l'Emili Beüt into 1934.[35] O ragrupaménto de comàrche inte quàttro regioìn ciù grénde, propòsta da-o Joan Soler, a no l'é stæta arenbâ da-i polìtichi a-a creaçión da comunitæ outònoma valençiànn-a inte l'ànno 1982, ch'àn pe cóntra decîzo de repigiâ a-a divixón de provìnse spagnòlle za existénte. Ste regioìn chi amiâvan de métte insémme e comàrche in sciâ bâze de critêi stòrichi, lengoìstichi e socioeconòmichi[36].

A Lêze de Mancomunitæ do 2018, ch'a l'à pigiòu l'inspiraçión da 'na propòsta de l'Andrés Boix, profesô de dirìtto aministratîvo, a l'à dæto a libertæ a-i comùn de asociâse de seu spontània voentæ, inti lìmiti di confìn de comàrche, pe poéi sconpartî e unificâ i servìççi.[37]

Inte l'ànno 1999 o l'é stæto creòu o Consòrçio de Comàrche Centrâli do Pàize Valençiàn, ch'a l'à o fìn de portâ a-a creaçión da quàrta provìnsa da comunitæ. A-a giornâ d'ancheu into Pàize Valençiàn són reconosciûe çìnque asociaçioìn de comàrche; a ògni mòddo pi-â Generalitæ quéste regioìn no gh'àn de péizo polìtico ma sôlo quàrche fonçión aministratîva e, in particolâ, són: comàrche do nòrd, comàrche de dréntro, comàrche do Túria-Xúquer, comàrche centrâle e comàrche do sùd.[38]

Polìtica e govèrno

[modìfica | modìfica wikitèsto]
O palàçio da Generalitæ Valençiànn-a, a sêde do Conséggio.

O Pàize Valençiàn, in riconosciménto da seu identitæ cómme naçión stòrica do stâto spagnòllo ch'a gh'à a seu òrìgine into Régno de Valénçia, o l'à òtegnûo l'outogovèrno e o s'é constitoîo in comunitæ outònoma co-o nómme ofiçiâ da Comunitæ Valençiànn-a in sciâ bâze do coscì dîto Statûto de Madrìd do 1982, scrîto da-o Congrèsso di Deputæ partìndo da-o ciù antîgo Statûto de Benicàsim.[39]

Tùtte e instituçioìn do govèrno da Comunitæ Valençiànn-a fórman a seu Generalitæ. E ciù inportànte són:

E âtre instituçioìn da Generalitæ són: o Defensô Cìvico, l'Òrganìximo di Cónti, o Conséggio Valençiàn de Coltûa, l'Acadêmia Valençiànn-a da Léngoa, o Conséggio legâle e Consultîvo e a Comisción Econòmica e Sociâle[40].

O Pàize Valençiàn o l'é caraterizòu da 'n teritöio difìçile, co-ina giögrafîa montagnôza e iregolâ ch'a fâ vegnî conplicæ e comunicaçioìn e l'ûzo da tæra, tànto chi-â ciù pàrte di ligàmmi co-o rèsto de l'Eoröpa a l'é concentrâ lóngo a còsta. O sò clìmma o l'é mediterànio e d'ægoa no ghe n'é goæi, scimilménte a-e vivàgne naturâle cómme i minerâli. A domànda d'ægoa a l'é ciù èrta de quélla ch'a s'ariêsce a prodûe, con quésto squilìbrio ch'o l'é bén bén ciù marcòu inte comàrche do sùd[41].

Inte l'ànno 2005 o Pàize Valençiàn o l'êa generòu o 9,64% do PIL spagnòllo e a seu dizocupaçión a l'êa do 8,82%[42]. Aprêuvo a-o sccéuppo da crîzi finançiâia mondiâle do 2008, a dizocupaçión a l'êa montâ scìnn-a-o 23% da popolaçión atîva inte l'ànno 2010[43]. Pe cóntra, l'ocupaçión a l'êa arivâ a-o 58,64% do totâle into 2005, scibén che-e diferénse co-i ciù zóveni êan za ciutòsto marcæ[42][44]. O modéllo d'ativitæ comerciâle valençiànn-a o l'é caraterizòu da-e coscì dîte Picìnn-e e Médie Inpréize (PMI), pi-â ciù pàrte gestîe da famìgge, co-a prezénsa de quàrche multinaçionâle ascì. Scibén chò-u Pàize Valençiàn o l'à patìo 'na gràn crîxi tra o 1973 e o 1985, a-a giornâ d'ancheu o l'é a segónda comunitæ outònoma spagnòlla pe esportaçioìn, co-in volùmme de prodûti in sciortîa ch'o l'êa stimòu a 16.910 milioìn d'éori pe l'ànno 2005[42].

Denscitæ da popolaçión, pe comùn a-o 2004

A popolaçión do Pàize Valençiàn, in sciâ bâze de stìmme de l'Institûto Naçionâle de Statìstica (INE) a-o primmo de zenâ do 2013, a l'êa de 5.104.365 persónn-e[45].

Into pasòu, i abitànti da comunitæ êan concentræ sorviatùtto tra i comùn e-e tære tegnûe a cortivaçioìn, in scê zìnn-e di sciùmmi ciù inportànti (Júcar, Turia, Segura, Vinalopó), coscì cómme inte çitæ costêe ciù rìcche e dotæ de pòrti, dónca a se disponéiva in sciâ bâze da prezénsa de ativitæ agrìcole ò comerciâle. E çitæ ciù inportànte se trêuvan inte l'ària metropolitànn-a de Valénçia, inta región costêa tra Valénçia e Castellón de la Plana e into coridô tra Èlx e Alicànte[46].

Da quésta distribuçión tradiçionâle, ch'a s'é svilupâ in sciâ bâze de caraterìstiche giögràfiche do teritöio e da poscibilitæ d'irigaçión, se gh'à ancón a-a giornâ d'ancheu chi-â denscitæ de popolaçión a l'é ciù èrta inte comàrche a-o céntro e a-o sùd, méntre a l'é ciù contegnûa inte comàrche do nòrd e de l'entrotæra. Into córso do sécolo XX, o svilùppo demogràfico o l'é però stæto infloensòu ànche da-e ativitæ industriâle e da quélle ligæ a-i prodûti agrìcoli, fæto ch'o l'à portòu a-a cresciànsa de quàrche çitæ de l'entrotæra cómme Alcoi, Elda, Novelda, Ontinyent, Petrer, Villena e Vall d'Uixó[47].

Inti ùrtimi ànni a l'é de lóngo ciù acentoâ a concentraçión da popolaçión inte çitæ ciù grénde e-e seu àrie metropolitànn-e (spécce Torrent, Mislata, Paterna, Burjassot, San Vicente del Raspeig, etc.) e, sorviatùtto, inti comùn e inte çitæ da còsta. Coscì, di pàixi storicaménte picìn cómme Benidorm ò Torrevieja àn patîo 'n fòrte aoménto di abitànti dovûo a-e migraçioìn caxonæ da-o turìsmo, de lóngo ciù marcæ inti méixi da stæ[48].

Dónca se peu dî che, a-a giornâ d'ancheu, a demografîa do Pàize Valençiàn a ségge pi-â ciù pàrte urbànn-a e bén bén infloensâ da-e migraçioìn stagionâli vèrso e segónde câze e da-o turìsmo, prinçipalménte vèrso i vilàggi da còsta.

Çitæ con ciù de 50.000 abitànti
Scùddo
Çitæ Valénçia Alicànte Elx Castelló Torrevella Torrent Oriola Gandia Paterna Benidorm Sagunt Alcoi Sant Vicent del Raspeig Elda Vila-real
Popolaçión 800.215 337.482 234.765 174.264 84.667 83.962 78.505 75.798 71.035 70.450 67.173 59.354 58.978 52.813 51.293

Coltûa e tradiçioìn

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Òfèrta a-a Madònna inte falles con doî mûxichi che sunn-àn o tabalet e a dolçaina, 2017.

I atribûti colturâli valençién són, int'in mòddo ciæo, de tîpo mediterànio pe raxoìn giögràfiche e stòriche, con de infloénse de tùtti i pòpoli che ghe són pasæ. A religión catòlica, ch'a l'é ancón quélla da ciù pàrte di credénti, a l'é caraterizâ da træti particolæ ascì, ségge individoâli e che de tùtti i valençién.

Scibén che tànte tradiçioìn antîghe poriéivan avéi 'n'òrìgine româna (cómme, prezénpio, l'adoraçión do fêugo), a-a mæxima mainêa che di âtri lêughi do Mediterànio e coscì cómme a sò mòddo de mangiâ, gh'é ascì de inportànti infloénse àrabe inta coltûa, spécce inta gastronomîa.

Da-a conquìsta feodâle, ancón a-a giornâ d'anchêu se peu védde e diferénse colturâli tra i vilàggi de repopolaçión catalànn-a, quélli aragonéixi (ciamæ xurros) e quélli castigén (cómme a comàrca da Plana d'Utiel e l'antîga scignorîa de Villena).

De quéste tradiçioìn colturâli se peu, prezénpio, fâ mençión de:

  • Spòrt bén bén areixæ into Pàize Valençián, cómme o tir i arrossegament[49], ò, sorviatùtto, o ciù avoxòu de tùtti: a bàlla valençiànn-a (pilota valenciana).
  • Pasaténpi popolâri de antîga tradiçión, cómme a conbicoltûa.
  • Zêughi de cârte ch'àn svilupòu 'na sò coltûa e 'n sò vocabulâio, cómme o joc del truc.
  • Grànde popolaritæ da mûxica indipendenteménte da l'etæ, o génere, a clàsse soçiâle, etc. gràçie a-e bànde de mûxica e-e socjêtæ muxicâli do Pàize Valençiàn.
  • L'ûzo do tabalet e a dolçaina, instruménti tradiçionâli e popolâri sunæ pe-e stràdde.
  • Cànti, cómme e albades, e bàlli bén bén antîghi, ségge pùbrichi e popolâri cómme de dànse ò ciù tradiçionâli, cómme a jota.
  • Röbe tradiçionâle, de vòtte ancón adêuviâ pe di bàlli tradiçionâli e inte fèste popolâri.
  • Fèste, co-ina grànde inportànsa do fêugo (falles e fogueres), da lûxe (gaiates), di fùrgai, de röbe e da mûxica.
  • A gastronomîa, con bén bén de dôçi e de mainêe pe chêuxe o rîzo[50].
Zêugo do raspall, in tîpo de bàlla valençiànn-a, inte 'n trinquet

O spòrt tradiçionâle pe ecelénsa da comunitæ o l'é a bàlla valençiànn-a, tànto che gh'é di zugoéi profescionâli e 'na squàddra valençiànn-a de bàlla ch'a pìggia pàrte inte conpetiçioìn internaçionâle ciù inportànte. Quésto spòrt o l'é praticòu inte ciù de éutto modalitæ, ségge pe-e stràdde che inti coscì dîti trinquet. Inte partîe, o sucêde de spésso chò-u pùbrico o s'atrêuve squæxi invadéndo o cànpo de zêugo, co-a prezénsa de un ò doî marxadors ch'arechéuggian e scomìsse in sce ciaschedùnn-a de squàddre. I doî coî dêuviæ són o bleu e o rósso, ciù de pàrte giànche, che se trêuvan in scê brâghe e in scê espardille di zugoéi. A pràtica e a conoscénsa de quésto spòrt a l'é montâ da quànde gh'é di incóntri trasmìsci a-a televixón e di nêuvi institûti d'educaçión che gh'àn di cànpi da zêugo dedicæ[51].

'N'âtra ativitæ bén bén caraterìstica a l'é a conbicoltûa, sàiva a dî l'alevaménto de cónbi da conpetiçión, 'na praticâ comensâ inti ànni '20. L'é tradiçionâle o zêugo da petanca ascì, 'na spêce de bòcce.

A ògni mòddo o spòrt ciù popolâre, cómme inta ciù pàrte do pianêta, o l'é o zêugo do balón. Into Pàize Valençiàn gh'é de squàddre de balón bén bén conosciûe cómme o València CF, o Villarreal CF, o Levante UE (o ciù antîgo, fondòu into 1909), l'Elche CF, l'Hércules CF, o Castelló CF e o CE Alcoià. 'N âtro spòrt olìnpico bén praticòu o l'é o bàsket, co-e squàddre do València Bàsquet e de l'Etosa Alacant. O spòrt femenìn ciù popolâre o l'é l'handball, co-e squàddre, d'ancheu scentæ, do Balonmano Mar Sagunto e do Club Balonmano Calpisa ch'àn goâgnòu numerôxi tìtoli[52].

Fogueres de Sàn Zâne a Alicànte inte l'ànno 2011

O Pàize Valençiàn o l'é rinomòu pò-u circoìto de Valénçia ascì, da-a longhéssa de 4.005 mêtri e dónde ghe côre o Gràn Prémio da Comunitæ Valençiànn-a pe-e categorîe motociclìstiche da MotoGP e da Superbike, inte l'ùrtima giornâ do Canpionòu do Móndo de motociclìsmo[53]. Sto circoìto chi o l'é stæto inouguròu a-i 19 de seténbre do 1999 e o l'é ciamòu "Ricardo Tormo", co-în òmàggio pòstumo a-o pilòtto valençiàn[54]. O circoìto o l'à 65.000 pòsti asetæ e 'na capaçitæ de pöcasæ 120.000 persónn-e in tùtto[53].

Da l'ànno 2008 e scìnn-a-o 2012, o Gràn Prémio d'Eoròpa o l'é stæto inandiòu into Circoìto Urbàn de Valénçia, co-a córsa de categorîe da Formula 1, da GP 2, da Formula 3, da Formula BMW e da Porsche Mobil 1 Supercup[55][56]. Sto circoìto chi o l'àiva 'na longhéssa de 5.473 mêtri pe gîo e 'na capaçitæ de 110.000 spetatoî spartîi tra 23 scainæ[57][58]. O gràn prémio de Valénçia o l'àiva 'n inportànte inpàtto econòmico stimòu a 70 milioìn d'éori a l'ànno[59], ma o no vêgne ciù inandiòu da-o 2013 e di tòcchi de sò infrastrutûe són stæti vendûi in caæga do 2017[60].

Gaiata, monuménto pe-e fèste de La Magadalena

E fèste ciù inportànti do Pàize Valençiàn, e ciù renomæ a livéllo internaçionâle, són[61]:

Paella tradiçionâle de polàstro, conìggio, faxeu, etc.

A gastronomîa a l'é marcâ da-a giögrafîa do pàize. Coscì, lóngo a còsta resâtan e coques (tortìn e fugàsse) e de pitànse de cereâli (rîzo, gràn, granón), legùmmi, frûta (ûga, çetrón) e âtri òrtàggi; méntre, pe cóntra, inte l'entrotæra gh'é a produçión de nôxe, amàndoe, lugànega e de pitànse cómm'o gaspatxos, di stufæ e di prodûti da càccia. E contriboçioìn grêghe, române, mosulmànn-e e crestiànn-e ciù caraterìstiche són, rispetivaménte: l'amàndoa e o vìn; l'òrzâ e l'êuio d'oîva; o torón, i frisceu, o arnadí e âtri dôsci; a sobrassada, i beschéutti e o espencat.[50]

  1. 1,0 1,1 (ES) Comunidad Valenciana, in sce datosmacro.expansion.com. URL consultòu o 7 òtôbre 2022.
  2. [1]
  3. (ES) Número 1848A (26 juny 1978), in sce rtve.es. URL consultòu o 7 òtôbre 2022. (Vànni a-o menûto 8:18)
  4. (CA) El País Valencià (XML), in sce Gran Enciclopèdia Catalana, Barçelónn-a, Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 (CA) Generalitat Valenciana, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (PDF), in Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, n. 5238, País Valencià, 11 arvî 2006. URL consultòu o 7 òtôbre 2022.
  6. (CA) Vicent Flor i Moreno, 90 anys de la declaració valencianista (PDF), Valénçia, ACV Tirant lo Blanc, 2009. URL consultòu o 28 zùgno 2023.
  7. (ES) José María Soler, El yacimiento musteriense de la cueva del Cochino (Villena, Alicante), in Serv. Invest. Preh. Dip. Prov. de Valencia, Diversos treballs, 19, Valénçia, 1956.
  8. (EN) Vicent Ortells, La ciutat preindustrial valenciana, Universitat Jaume I, 1997, p. 33, ISBN 8480210869.
  9. (ES) José María Blázquez Martínez, Primitivas religiones ibéricas, Madrìd, Ediciones Cristiandad, 1983, pp. 116-187, ISBN 8470573330.
  10. (ES) M. Consuelo Mata Parreño e David Quixal Santos, Los íberos en la Comunitat Valenciana, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2021, p. 21, ISBN 8491333630.
  11. (CA) Francesc A. Martínez e Antonio Laguna, De nómadas a ciudadanos, in La Gran Historia de la Comunitat Valenciana, Valénçia, Editorial Prensa Valenciana, 2007, ISBN 8-487-50289-X.
  12. (CA) Vicent Lluïs Simó Santonja, Les Corts Valencianes, Valénçia, Corts Valencianes, 1997.
  13. (CA) Manuel Ardit, Els homes i la terra del País Valencià (segles XVI-XVIII), 2ª ed., Catarroja - Barçelónn-a, Afers, 2016, ISBN 84-16260-25-7.
  14. (ES) Derogación de los fueros de Aragón y Valencia; y su reduccion á las leyes y gobierno de Castilla, in Novisima recopilación de las Leyes de España, 1805, p. 13.
  15. (CA) Anselm Bodoque Arribas, La política lingüística dels governs valencians (1983-2008), Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2011, p. 33, ISBN 84-37083-69-9.
  16. (ES) José Luís Barbería, La ilusión del atajo a la prosperidad, El País, 2 màzzo 2015. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  17. (CA) Javier Bigneres Barceló Doménech, La inconstitucionalitat de la Llei de règim econòmic matrimonial valencià, in Bigneres, n. 11, Associació Cultural Font Bona, 2016, pp. 44-45.
  18. (CA) Estadística d'usos Lingüístics a Catalunya, in sce www20.gencat.cat. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  19. (CA) Servei d'Investigació i Estudis Sociolingüístics de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Zùgno 2005. URL consultòu o 30 zùgno 2023.
  20. (CA) Guinot Rodríguez, Enric, Els Fundadors del regne de València, Valénçia, Eliseu Climent, 1999, ISBN 84-75025-91-9.
  21. (ES) Gimeno Menéndez, Francisco, El seseo valenciano de la comunidad de habla alicantina (PDF), in Anales de Literatura Española, n. 1, Universitat d'Alacant, pp. 354-356.
  22. (ES) Palomero, Josep, Valenciano y castellano en la Comunidad Valenciana, III Congreso Internacional de la Lengua Española: Identidad y Globalización, Rosario, 2017.
  23. (ES) Agència EFE, O PSPV o denùnçia che l'inibiçión de instituçioìn a l'à açimentòu a chéita de l'ûzo do valençiàn, in sce aulaintercultural.org. URL consultòu o 19 màrso 2005 (archiviòu da l'url òriginâle o 19 màrso 2005).
  24. (CA) Elena Pineda, Avui, després de tres segles, in Levante EMV, 26 arvî 2007. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  25. (ES) Ferran Bono, La Acadèmia urge a firmar un "nuevo pacto cívico" ante el retroceso social del valenciano, in El País de la Comunidad Valenciana, 26 òtôbre 2005. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  26. (CA) Es presenta "La tribu valenciana", una reflexió sobre la desestructuració de la comunitat lingüística valenciana, in El Butlletí de l'IEC, n. 129, Institut d'Estudis Catalans, 27 frevâ 2009. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  27. (CA) Enquesta 2005 sobre Coneixement i ús social del valencià (síntesi de resultats), in Fons de dades numèriques. Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES), Generalitat Valenciana, zùgno-lùggio 2005.
  28. (CA) Coneixement i ús del valencià 1995, in Fons de dades numèriques. Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES), Generalitat Valencian, 1995. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  29. (ES) Neus Caballer, La proporción de alumnos que estudia en valenciano en la ESO cae 7 puntos, in sce elpais.com, 14 seténbre 2007. URL consultòu o 30 zùgno 2023.
  30. (CA) Vicent Beltran Calvo e Carles Segura Llopes, Els parlars valencians, 1ª ed., Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2017, ISBN 84-91340-10-6.
  31. (CA) Jordi Colomina Castanyer, De la dialectologia a la teoria de la variació lingüística: el cas del valencià meridional alacantí (PDF), Alacànt, Universitat d'Alacant, 1983.
  32. (ES) Prontuario de las leyes y decretos del Rey Nuestro Señor Don José Napoleon I, Imprenta Real, 1810, p. 125.
  33. (ES) Cebreiro Núñez, José Ignacio, Los orígenes de la división provincial en España, Madrid, Instituto Nacional de Administración Pública, 1997.
  34. (CA) Garrido, David, Cabdet: la València irredempta, in Diari La Veu, 3 lùggio 2018. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  35. (CA) Emili Beüt, Geografia elemental del Regne de València, 2ª ed., Valénçia, Lo Rat Penat, 1971, ISBN 84-40053-86-X.
  36. (ES) Joan Carles Membrado i Tena e Juan Piqueras Haba, La política territorial de la Generalitat Valenciana: La comarcalització pendent (PDF), vol. 58, Valénçia, Cuadernos de Geografía. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, 1995, pp. 337-365.
  37. (CA) Moisés Pérez, Una comarcalització a la valenciana, in El Temps, 24 lùggio 2017. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  38. (CA) Cervera Arbona, Joan Ignaci, Comarques centrals valencianes: Un nou marc cap al desenvolupament sostenible, in Estudios y documentos, n. 8, Valénçia, Publicaçioìn de l'Universcitæ de Valénçia, 2011, p. 55.
  39. (ES) «LLEI ORGÀNICA 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. [2006/4177] (PDF), in Boletón Oficial del Estado, 11 arvî 2006, pp. 13339 ss.
  40. (CA) La Generalitat: Institucions, in sce gva.es. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  41. (CA) Vicent Soler, Economia espanyola i del País Valencià, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 2004, p. 74, ISBN 84-37060-25-7.
  42. 42,0 42,1 42,2 (ES) La Comunidad Valenciana, Cambra de Comerç de València. URL consultòu o 19 òtôbre 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 2 zùgno 2009).
  43. (ES) Manuel Llamas, La tendencia avanza tasas de paro de entre el 25% y el 30% en España, in Libertad Digital, 30 arvî 2010. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  44. Instituto Nacional de Estadística, p. 18
  45. (CA) El País Valencià perd habitants per primera vegada des de 1996, La Veu del País Valencià, 22 arvî 2013. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  46. (CA) Atles escolar del País Valencià, Valénçia, Universcitæ de Valénçia, 1997, p. 42, ISBN 84-37029-10-4.
  47. (CA) La geografia humana, El País Valencià. URL consultòu o 1º lùggio 2023.
  48. (CA) Miguel Giménez, Torrevella canvia de model i aposta ara pels gratacels... Vol ser Benidorm?, in El Diario, 2 màzzo 2021. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  49. (ES) Ediciones El País, Deportes autóctonos en Valencia, Madrìd, El País, 30-05-1982.
  50. 50,0 50,1 (CA) J. Martí Dominguez, Els Nostres Menjars, in Col·lecció Temàtica Valenciana, Vicent García, 1978.
  51. (CA) Federaçión de Bàlla Valençiànn-a, Història de la pilota valenciana, in sce fedpival.es. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  52. (ES) Se cumplen 40 años de la histórica Recopa del extraordinario Calpisa, in El Mundo Deportivo, 19 arvî 2020. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  53. 53,0 53,1 (CA) Història del Circuit, un Circuit dins d'un Estadi, Circuit de València. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  54. (CA) Esports, in sce L'Annuari 2000, 19 seténbre 1999. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  55. (CA) Ecclestone diu ara que la F-1 de València no depèn de la continuïtat de Camps, in Avui, 12 màzzo 2007. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  56. (CA) Horari provisional del Gran Premi Telefónica d'Europa 2008, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 7 seténbre 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  57. (CA) Descripció del traçat i recorregut del circuit de Formula 1 per l'entorn del Port de València, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 7 seténbre 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  58. (CA) Posada a punt del Valencia Street Circuit, WEB OFICIAL Valencia Street Circuit, 16 agòsto 2008. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  59. (CA) Camps compleix la seva 'promesa electoral', in Avui, 1º màzzo 2007. URL consultòu o 7 seténbre 2008.
  60. (ES) Cristina Vázquez, Salen a subasta los boxes y otros activos de la F-1 en Valencia, in El País, 18 seténbre 2017. URL consultòu o 19 òtôbre 2022.
  61. (CA) País Valencià, in sce festes.org. URL consultòu o 4 lùggio 2023.

Âtri progètti

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Conligaménti estèrni

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Contròllo de outoritæVIAF (EN150114496 · ISNI (EN0000 0001 2353 2112 · LCCN (ENn82020875 · GND (DE4354544-0 · BNF (FRcb152193759 (data) · BNE (ESXX450898 (data) · BAV (ENIT494/10370 · WorldCat Identities (ENn82-020875