Provìnse da Spàgna

Da Wikipedia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Màppa de provìnse de Spagna

E Provìnse da Spàgna son e sudivixoîn teritoriâli do segóndo livéllo de quésto stâto, de sótta a-e comunitæ outònome. Dónca 'na provìnsa spagnòlla o l'è ciù ò mêno a sudivixón corispondénte a-e provinse italiànn-e.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Institoîe into 1833, into régno de Izabèlla II, atoalménte gh'è 50 de quéste divixoîn aministratîve[1]. A escluxón di picìnn-i agiustaménti ò càngi de nómme e provìnse spagnòlle son restæ e mæxime scìn a-a giornâ d’ancheu[2], co-a sôla eceçión de Îzoe Canâie, ripartîe co-o decrétto do 21 seténbre 1927 de Miguel Primo de Rivera inte dôe provìnse separæ.

Òrganizaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]

E provìnse spagnòlle de sòlito pigian o nómme da quéllo do capolêugo o quæ, squæxi tùtte e vòtte, o pœ êse çernûo cómme capolêugo da comunitæ outònoma ascì. Eceçioîn son e çitæ de Mérida e de Santiago de Compostela, capolêughi de rispetîve comunitæ (Estremadura e Galìçia) sénsa êse capolêughi de 'n provìnsa.

Inti câxi inti quæ 'na comunitæ outònoma segge divîza inte 'na sôla provìnsa (dónca in Asturias, Cantabria, Îzoe Baleari, La Rioja, Madrid, Murcia e Navarra) i seu potêri inclùddan quélli de provìnse ascì, scimilménte a quànte acapita pe-e dôe çitæ de Ceuta e Melilla, dónde tùtti i potêri son pe cóntra concentræ into comûne.

Lìsta[modìfica | modìfica wikitèsto]

Lìsta de provìnse spagnòlle, inte l'òrdine alfabético
Nómme Capolêugo Comunitæ outònoma Àrea (km²) Popolaçión Màppa Stémma
Álava Vitoria Pàixi Bàschi Pàixi Bàschi 3 037 320 297
Albacete Albacete Castìggia-A Mància Castìggia-A Mància 14 926 395 007
Alicante Alicante Pàize Valençiàn Pàize Valençiàn 5 817 1 842 963
Almeria Almería Andalózia Andalózia 8 775 690 851
Asturias[3] Oviedo Astùrie Astùrie 10 603 1 041 754
Àvila Ávila Castìggia e Lión Castìggia e Lión 8 050 165 786
Badajoz Badajoz Estremadûa Estremadûa 21 766 686 032
Barçelónn-a Barçelónn-a Catalògna Catalògna 7 733 5 427 322
Burgos Burgos Castìggia e Lión Castìggia e Lión 14 022 362 935
Cáceres Cáceres Estremadûa Estremadûa 19 868 405 560
Cádiz Cádiz Andalózia Andalózia 7 440 1 248 625
Cantabria[3] Santander Cantàbria Cantàbria 5 321 585 411
Castellón Castellón de la Plana Pàize Valençiàn Pàize Valençiàn 6 636 574 906
Ciudad Real Ciudad Real Castìggia-A Mància Castìggia-A Mància 19 813 514 543
Córdoba Córdoba Andalózia Andalózia 13 771 795 718
Cuenca Cuenca Castìggia-A Mància Castìggia-A Mància 17 140 206 653
Gerona Gerona Catalògna Catalògna 5 909 740 537
Granada Granada Andalózia Andalózia 12 646 919 329
Guadalajara Guadalajara Castìggia-A Mància Castìggia-A Mància 12 214 254 388
Guipúzcoa San Sebastián Pàixi Bàschi Pàixi Bàschi 1 997 707 298
Huelva Huelva Andalózia Andalózia 10 127 522 216
Huesca Huesca Aragónn-a Aragónn-a 15 636 221 942
Îzoe Baleari[3] Palma de Mallorca Îzoe Baleâri Îzoe Baleâri 4 991 1 124 744
Jaén Jaén Andalózia Andalózia 13 496 652 253
La Coruña La Coruña Galìçia Galìçia 7 950 1 128 807
Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria Îzoe Canâie Îzoe Canâie 4 065 1 106 779
La Rioja[3] Logroño La Rioja La Rioja 5 045 319 002
León León Castìggia e Lión Castìggia e Lión 15 580 480 209
Lérida Lérida Catalògna Catalògna 12 172 430 655
Lugo Lugo Galìçia Galìçia 9 856 338 873
Madrid[3] Madrìd Madrìd Madrìd 8 027 6 377 364
Málaga Málaga Andalózia Andalózia 7 306 1 632 949
Murcia[3] Murcia Mùrçia Mùrçia 11 313 1 463 249
Navarra[3] Pamplona Navàrra Navàrra 10 391 636 638
Orense Orense Galìçia Galìçia 7 273 318 739
Palencia Palencia Castìggia e Lión Castìggia e Lión 8 052 165 782
Pontevedra Pontevedra Galìçia Galìçia 4 494 948 496
Salamanca Salamanca Castìggia e Lión Castìggia e Lión 12 349 342 045
Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife Îzoe Canâie Îzoe Canâie 3 381 1 021 868
Segovia Segovia Castìggia e Lión Castìggia e Lión 6 920 158 085
Seviggia Seviggia Andalózia Andalózia 14 036 1 939 625
Soria Soria Castìggia e Lión Castìggia e Lión 10 306 92 221
Tarragona Tarragona Catalògna Catalògna 6 302 792 619
Teruel Teruel Aragónn-a Aragónn-a 14 809 137 838
Toledo Toledo Castìggia-A Mància Castìggia-A Mància 15 369 692 124
Valencia Valencia Pàize Valençiàn Pàize Valençiàn 10 807 2 521 681
Valladolid Valladolid Castìggia e Lión Castìggia e Lión 8 110 527 508
Vizcaya Bilbao Pàixi Bàschi Pàixi Bàschi 2 217 1 136 716
Zamora Zamora Castìggia e Lión Castìggia e Lión 10 561 184 238
Zaragoza Zaragoza Aragónn-a Aragónn-a 17 274 967 157
Çitæ outònome da Spàgna
Ceuta Ceuta Çitæ outònoma 18,5 84 726
Melilla Melilla Çitæ outònoma 13,4 84 621

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. (ES) Real decreto mandando hacer la Division territorial de Provincias, del modo que se contiene en seguida, in Colección legislativa de España, vol. 19, Madrìd, Imprenta del Ministerio de gracia y justicia, 1834.
  2. (ES) Antonio Villarreal, Cómo se dibujaron las provincias en España, in sce elconfidencial.com, 31 dexénbre 2019. URL consultòu o 18 arvî 2021.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Ùnica provìnsa de quésta comunitæ outònoma

Vôxe corelæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]