Provìnse da Spàgna
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
 A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno |
E Provìnse da Spàgna son e sudivixoîn teritoriâli do segóndo livéllo de quésto stâto, de sótta a-e comunitæ outònome. Dónca 'na provìnsa spagnòlla o l'è ciù ò mêno a sudivixón corispondénte a-e provinse italiànn-e.
Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]
Institoîe into 1833, into régno de Izabèlla II, atoalménte gh'è 50 de quéste divixoîn aministratîve[1]. A escluxón di picìnn-i agiustaménti ò càngi de nómme e provìnse spagnòlle son restæ e mæxime scìn a-a giornâ d’ancheu[2], co-a sôla eceçión de Îzoe Canâie, ripartîe co-o decrétto do 21 seténbre 1927 de Miguel Primo de Rivera inte dôe provìnse separæ.
Òrganizaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]
E provìnse spagnòlle de sòlito pigian o nómme da quéllo do capolêugo o quæ, squæxi tùtte e vòtte, o pœ êse çernûo cómme capolêugo da comunitæ outònoma ascì. Eceçioîn son e çitæ de Mérida e de Santiago de Compostela, capolêughi de rispetîve comunitæ (Estremadura e Galìçia) sénsa êse capolêughi de 'n provìnsa.
Inti câxi inti quæ 'na comunitæ outònoma segge divîza inte 'na sôla provìnsa (dónca in Asturias, Cantabria, Îzoe Baleari, La Rioja, Madrid, Murcia e Navarra) i seu potêri inclùddan quélli de provìnse ascì, scimilménte a quànte acapita pe-e dôe çitæ de Ceuta e Melilla, dónde tùtti i potêri son pe cóntra concentræ into comûne.
Lìsta[modìfica | modìfica wikitèsto]
.svg)
.svg)
.svg){kind=small}
.svg)
.svg)
_in_Spain_(plus_Canarias).svg)
.svg)
.svg){kind=small}
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
_in_Spain_(plus_Canarias).svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg){kind=small}
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]
- ↑ (ES) Real decreto mandando hacer la Division territorial de Provincias, del modo que se contiene en seguida, in Colección legislativa de España, vol. 19, Madrìd, Imprenta del Ministerio de gracia y justicia, 1834.
- ↑ (ES) Antonio Villarreal, Cómo se dibujaron las provincias en España, in sce elconfidencial.com, 31 dexénbre 2019. URL consultòu o 18 arvî 2021.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Ùnica provìnsa de quésta comunitæ outònoma
Vôxe corelæ[modìfica | modìfica wikitèsto]
Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]
Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Provinse de Spagna
