Sâta a-o contegnûo

Catoliceximo

Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize
Da Wikipedia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ


Catolicêximo o l’é l’atribûto da Gêxa Apostòlica Româna e o gh'à o scignificâto de “Universalitæ”. De tùtte e dotrìnn-e crestiànn-e a l’é a ciù difûza into mondo e a se distìngoe pò-u primâto de dotrìnn-a e de giurisdiçión atriboîo a-o Pàppa, càppo vixìbile da Gêxa, erêde do Pêo e vicâio de Crìsto. A veitæ do Catolicêximo a l'é into Testaménto Antîgo e Nêuvo (a Rivelaçión) interpretâ da-a Gêxa cómme potêre dotrinâle ò de magistêro ò sæ de insegnaménto. A vocaçión universâle da Gêxa a ne vêgne da-i Apòstoli e da-a sò misción de predicâ l’Evangêio a tùtte e creatûe da tæra.

Santificæ da-o Sacramènto do Batêximo, i fedêli fórman in còrpo ùnico co-o Crìsto e con quésto pêuan agoantâ a totâle e pìnn-a unión con Dîo. Animæ da-a Gràçia saiàn perfètti cómme l’é perfètto o Poæ. L'aotoritæ a-o Pàppa (quæ sucesô do Pêo) a gh’é dæta diretaménte da-o Gexù e pe quésto l’é açetòu universalménte o sò primâto e a sò infalibilitæ. E tùtti quélli che nêgan quésto són conscideræ erétichi e fêua da-a Gêxa Catòlica (scominigæ). L'aotoritæ do Pàppa a no l'é subordinâ a nisciùnn-a aprovaçión da pàrte de chi fórma o Concìlio Ecuménico e da scindacâti civîli.

A giurisdiçión do Pàppa a l'é dirètta, universâle, pìnn-a e perfètta, e a l’é sórva ògni âtro potêre institoîo da l’òmmo. O Pàppa o l’ezèrcita a sò aotoritæ ex-cathedra, ò sæ cómme ùnico e màscimo ofìçio de Pastô e de Méistro. 'Na vòtta elètto, o Pàppa o gh’à pìnn-a aotoritæ e cóntra e sò decixoìn no gh’à potêre ni o Colêgio di Véscovi, ni quéllo Ecuménico; l'aotoritæ de quésti doî òrgani a vén con l’aprovaçión do Pàppa mæximo.

Agiùtan o Pàppa into govèrno (govèrno pe âtro definîo “teocràtico”) i Cardinâli che fórman in Colêgio. Agiùtan ascì o Pàppa inte l’ezercìçio da sò misción e Congregaçioìn Sâcre che gh’àn o potêre de emétte decrétti e prononçiâ senténse pò-u regolâre fonçionaménto da Gêxa. Subordinæ a l’aotoritæ do Pàppa són i Véscovi, sucesoî dirètti di Apòstoli. Vêgnan nominæ diretaménte da-o Pàppa e da Lê són investîi d’aotoritæ pe dirìtto divìn. L’aotoritæ di Véscovi a l’é limitâ a-a sò diòcexi: quéste no són âtro che quéllo che into Stâto Civîle són e Regioìn. E diòcexi són spartîe in Paròchie presiedûe da ’n Pàreco (ò Sacerdöte) ch’o l’à a fonçión de Pastô pe-a popolaçión ch’a vîve inta paròchia.

A baxìlica de Sàn Pê a Romma

Âtri eleménti inportànti pe-a difuxón do Catolicêximo són i Òrdini Monàstichi e-e Congregaçioìn Religiôze. I Pàixi in scî quæ s’esténde l’aotoritæ spiritoâle do Pàppa són spartîi inte træ categorîe che són: a Congregaçión pe-i Véscovi, a Congregaçión pe-e Gêxe òrientâli e quélla pe l’Evangelizaçión di Pòpoli.

Congregaçión pe-i Véscovi: dipéndan da quésta i Patriàrchi de Lisbónn-a e de Venéçia e tùtte e Rescidénse latìnn-e fêua che quélle che se trêuvan inti Pàixi de Miscioìn ò scìmili.

Congregaçión pe-e Gêxe Òrientâli: dipéndan da quésta i patriàrchi de Lisciàndria di Còpti, d’Antiòchia di Maronîti, d'Antiòchia di Melchîti, d'Antiòchia di Scirién, de Babilònia di Câdæi e da Çilìçia di Armêni. A quésti vàn azónti i vicariâti apostòlichi do rîto Bùlgaro e Còpto, e Gêxe do rîto Armêno (Trebizónda), do rîto Câdæo (Bàghdad, Màrdin e Mosól), do rîto sciriàn (Scìria e Çiliçia). Congregaçión pe l’Evangelizaçión di pòpoli : dipendàn da quésta o Patriarcâto de Geruzalémme e tùtte e rescidénse di pàixi ch’êan sótta a-a sò giurisdiçión ò sæ di Pàixi de Misción; tùtti i vicariâti e-e prefetûe apostòliche. A tùtto ancheu apartêgnan a-a Gêxa Catòlica 1.285.000.000 de persónn-e, ò sæ ciù da meitæ di Crestién de âtre dotrìnn-e.

Âtri progètti

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Contròllo de outoritæGND (DE4030027-4