Lengua catalann-a

Da Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Catalàn
Català
Pronónçia/kətəˈla/
Parlòu inSpagna Spagna
Andora Andora
Fransa Fransa
Italia Italia
RegioînCatalogna Catalogna
Comunitæ Valençiann-a Comunitæ Valençiann-a
Isoe Baleari Isoe Baleari
Aragonn-a Aragonn-a
Murcia Murcia
Ocitània Ocitània
Flag of Sardinia, Italy.svg Sardegna
Parlànti
Totâle~10.000.000 (2018)
Parlànti L14.100.000 (2012)
Clasificaçión
FilogéneziLéngoe indoeuropee
 Grùppo Italico
  Romànse
   Òcidentâli
    Galloromànse
     Òcitàn-romànse
      Catalàn
SudivixónÒcidentâle
Òrientâle
Còdici de clasificaçión
ISO 639-1ca
ISO 639-2cat
ISO 639-3cat (EN)
Glottologstan1289 (EN)
Linguasphere51-AAA-e
Estræto in léngoa
Diciaraçión universâle di dirìtti umâni, art. 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Catalan in Europe.png
Difuxón do Català.

O Catalàn (Català) o l'è 'na léngoa do grùppo lengoìstico italico òcidentâle.

Léngoa ofiçiâ de Andòrra, a l'è parlâ in Spàgna (inte regioîn de Catalògna, Comunitæ Valençiànn-a, Îzoe Baleari e, parçialménte, Aragónn-a), into sùd da Frànsa, in Itàlia (inta çittæ de Alghero) in Sardegna e da divèrsci emigræ d'òrigine sàrda, catalànn-a e valençiànn-a inte tùtto o móndo.

Òrìgine e clasificaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]

A léngoa catalann-a a l´ea za parlâ into secolo IX in sciô N.-E da Penîzoa Iberica e o Sud da Gallia. Ma a seu òrigine -e manco quella di nommi Catalunya/catalàn[1] a no l´é ciæa.

Pe arcuni lengoìsti o catalàn o formieiva insémme a-o provensâ (òcitan) una sola lengoa, de votte ciamâ "llengua llemosina" - sto nomme chi o l'é stæto adeuviòu da-o catalàn Ramon Vidal inta seu Razos de trobar, ch'a l'é a primma gramàtica in sce 'na lengoa romanza:

La parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz et pasturellas, mas cella de Lemosin val mais per far vers et cansons et serventes. Et per totas las terras de nostre lengage son de maior autoritat li cantar de la lenga lemosina.[2] [3]

August Wilhelm von Schlegel o l'à conscideròu ch´o catalàn o l'éa 'n dialetto provensâ:

Le provençal. le limousin, le catalan, formoient un seul dialecte central dans l'Europe latine.[4]

Friedrich Christian Diez o l'aiva a mæxima opinión Inta primma ediçión da seu Grammatik der romanischen Sprachen  -inta segónda o l'à cangòu o seu pài.[5] Pe Alfred Morel-Fatio o catalàn o saieiva a lengoa (òcitann-a) portâ da-i franchi ch´aivan reconquistòu o N.-E da Penîzoa ibèrica - quélla ch'a saieiva stæta ciamâ Marca Hispànica. De maniman che a reconquista a l'anava avanti, a léngoa a saieiva stæta portâ ciù a Sud - e dappeu a València e e Îzoe Baleari

Das Catalanische gehört zur gallo-romanischen und nicht zur hispanischen (castilianisch-portugiesischen) Familie; es ist auch kein Mittelglied zwischen beiden, sondern eine blosse Spielart des Provenzalischen. Die politischen Verhältnisse, die im 8. und 9. Jahrhundert in der spanischen Mark die Gründung unabhängiger, wenn auch dem Namen nach den letzten Karolingern und den ersten Kapetingern unterworfener Staaten herbeiführten, erklären, warum von Hause aus die Einwohner Septimaniens und der Mark dieselbe Sprache redeten.[6]

Meyer-Lübke o l'à condivizo pe quarche tenpo sta opinión chi.

Östlich geht es allmählich in Roussillon ins Katalanische über. Dieses selbst ist ein im VIII. Jahrhundert nach Spanien gebrachtes Provenzalisch[7]

Jo em vaig adherir a Morel-Fatio: "El català és un provençal portat a Espanya el s. VIII, que avançà progressivament cap al sud amb la lluita dels reis aragonesos contra ela àrabs", i més tard situava el català com a dialecte provençal[8]

Auguste Longnon, Màppa da « Marca Hispanica », « Navarri » e « Wasconia » into 806, 1876.

Pe âtri lengoisti o catalàn o se saieiva formòu inte´n moddo indipendente -come se vedde inta continoaçión do testo do Meyer-Lübke:

Per contra, Saroïhandy ha suprimit en la 2ª ed. del Grundriß de Gröber el fragment de Morel-Fatio abans esmentat, i l´ha substituït pel següent: "Malgrat les diferències que avui separen del castellà la llengua parlada actualment a Catalunya, creiem que no hi ha cap motiu per excloure-la de les llengües hispàniques. Es va desenvolupar, segurament, al territori muntanyenc del país [..] Les estretes relacions polítiques que durant molt de temps han vinculat el Rosselló i la Cerdanya francesa amb Catalunya expliquen, d´altra banda, per què es parla la mateixa llengua a ambdues bandes dels Pirineus orientals"[9]

Arcuni lengoisti ciù atoâli ch´àn studiòu a toponimia e o lescico di primmi testi én aribae a-a concluxón chò-u catalàn a l´é ´na lengoa indipendente ch´a l´existeiva za primma da riconquista franca, e chò-u seu teritöio iniçiâle o l´ea no sôlo e montagne do Pirineo, ma squæxi tutta a Catalogna d´ancheu -levòu arcuni brìcchi donde s´é parlòu pe bén bén di sécoli ´na lengoa squæxi pægia a-o basco, e do Sud da Catalogna, dove se parlava o Mosarabo[10]

Dins del Principat solament els parlars de la vall de l´Ebre foren plenament mossàrabs.  [..] La zona de transició que comprèn les comarques del Camp, la Conca de Barberà  [..] territoris ocupats llargament pels sarraïns, és catalana d´una manera molt predominant. Aquest darrer fet és important perquè ens fa veure que el català no és una llengua marginal sorgida de les profunditats de les valls pirinenques  [..] ni és tampoc un dialecte occità importat, arran de la conquesta franca, a la Catalunya Vella per repobladors. Rohlfs expressava la seva opinió sobre el parentiu del català amb les llengües gal.lo-romàniques: "Das Katalanische ist in der Hauptsache  eine "dépendance" des Provenzalischen". La idea que el català és [..] una dependència de l´occità és tan antiga com ho és l´ús sorprenent del terme llemosí fent referència al català medieval literari  [..] però no és gens clar que [Rohlfs] considerés correcta la teoria segons la qual la incorporació de l´anomenada Marca Hispànica a l´Imperi  [..] i l´entrada de repobladors foren del tot decisius en la formació del català  [..] si hi hagués hagut alguna mena de substitució lingüística, la toponímia de la Catalunya Vella ho hauria posat de manifest com ho fa la toponímia de les comarques meridionals.[11]

Homilies d´Organyà. Reinpresción do 1915 (J. Miret)
Homilies d´Organyà. Reinpresción do 1915 (J. Miret)

Cómme se sæ, e dôe léngoe, catalàn e òcitàn, éan za despægie quande l´é stæto scrîto i primmi testi leterâi catalèn, Les Homilies de Tortosa[12] e Les Homilies d´Organyà[13] , e queste dôe òpie son, parçialmente, de traduçioìn o adatamenti de testi òciten

Hi ha un fet significatiu; que al final del segle XII se senti la necessitat de traduir al català homilies provençals: calia fer-les del tot intel.ligibles. Les Homilies d´Organyà deuen ser una de les més antigues traduccions entre llengües romàniques[14]

A somegiànsa tra e dôe lengoe, però, a no l´é messa in dùbio da nisciùn, e Pèire Bèc o l´à parlòu d´un ensemble occitano-roman

el català suposa una llatinitat més afí a la llatinitat de l´Occitània . és possible d´observar aquesta afinitat no solament en aquells trets lèxics compartits [..] que podem conjecturar relativament antics, com és el cas de vulgarismes com bellus o manducare o la preferència de precari sobre rogare, sinó també en aquells que d´alguna manera ens consta que són tardans, com és ara parabolare (substitut de fabulare, que continua en el castellà hablar), verb que no podia haver-se propagat abans de la implantació general del cristianisme.Potser és encara més tardà l´ús de la preposició apud en lloc de cum, o el de semper amb el significat de 'tot seguit', 'immediatament', que presenta el català medieval sempre, o el del verb tropare 'trovar'. [15]

Tout devient plus simple si l´on inscrit le catalàn, comme nous le faisons, dans un ensemble occitano-roman [..] intermédiaire, par définition, entre le gallo-roman proprement dit (langue d´oïl) et l´ibéro-roman (espagnol et portugais): le nord-occitan étant le complexus dialectal le plus celtisé, le groupe catalan et gascon le plus ibérisé[16]

Gerhard Rohlfs o l´à visto o catalàn come ´na lengoa seu de l´òcitan che, into mæximo tenpo, a l´à de fòrti ligammi con l´aragonéize e o gascon:

catalan et provençal se présentent à nous comme deux soeurs germaines [17]

Dans beaucoup de faits linguistiques [..] on peut constater une corrélation surprenante entre le gascon et les idiomes de l´Espagne du Nord (aragonais, catalan)[18]

Inmagine[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. "Etim.: incerta. Els noms per "Catalunya i català", o les seves variants, no apareixen documentats abans del segle XII; [...] en l'alta edat mitjana el territori català és conegut amb diferents noms, com "Marca Hispànica", "Gòtia". [...] Una primera teoria considera Catalunya com a procedent de "Gotholandia", és a dir, ‘terra dels Gots’. Realment el territori de Catalunya era anomenat "Gotia" en els temps carolingis; però la derivació "Gotholandia" > "Catalunya" presenta dificultats serioses, [...]. Segons l'historiaire Pere Tomic (de la quinzena centúria), a la primeria del segle VIII hi hagué un príncep alemany, Otger Golant, que posseïa en la Guiena un castell que es deia "Cathaló", per la qual cosa ell fou anomenat Otger Cathaló i les seves gents eren dites Catalons. Aquest príncep, acompanyat d'altres nou barons i comandant un exèrcit nombrós, tingué el propòsit de conquistar la terra dels Gots; s'establí en els Pirineus, [...]  quan aquest prosseguí la conquista al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memòria del príncep Otger Cathaló, i els seus habitadors foren anomenats "Cathalans". [...] . Balari (Oríg. 30-32) establí una nova teoria amb aquestes paraules: «En la Marca hízose sentir, desde muy temprano, la necesidad imperiosa de levantar castillos y fortalezas para seguridad y defensa del territorio conquistado [...]. Esta región se vió pronto erizada de castillos. Hubo, pues, necesidad de crear una muchedumbre de castellanos, [...]  se formó en el bajo-latín de la Marca el nombre castlanus, del cual son variantes en catalán: "castlà", "catlà" y "carlà". [...] La hipòtesi de Balari sembla ben raonada en totes ses parts; només hi trobam una dificultat d'orde fonètic, que és l'estranya intercalació de la a per a formar català per catlà. A més, Balari no prova de donar cap explicació de les formes medievals "Catalaunia" i "Catalonia" ni de la moderna "Catalunya", totes les quals, com a derivades de "català", són anòmales; la derivació normal de català seria Catalània [...]. S'ha proposat una nova i atrevida etimologia, acollida per Ronjat en sa "Grammaire historique des parlers provençaux modernes" i per Grammont en el seu article "Sur la métathèse" (Misc. Alc. 167): "catalans" vindria de lacetanos, nom d'un dels pobles indígenes de Catalunya en temps dels romans, i seria efecte d'una metàtesi entre la l i la c: lacetanos> catelanos> catelans (=catalans). [...] En resum: la base remota del nom de Catalunya és encara desconeguda; com a base pròxima hem de partir d'una forma romànica o del llatí tardà, ca[t]talanos com a nom dels habitants, Ca[t]talania com a nom de la regió. ¿Com s'explica la forma "Catalaunia" dels documents medievals i la "Catalunya" actual? Al nostre entendre, s'expliquen aquestes formes per influències analògiques. A la Gàl·lia septentrional hi havia el poble dels catalauni; aquest nom adquirí celebritat en el segle V per la gran batalla que es lliurà l'any 451 en els "Campos Catalaunicos" (prop de l'actual Châlons sur-Marne) i que determinà la desfeta d'Atila. [...] és molt probable que el nom per Catalania que devia esser el vertader nom de la nostra terra es convertís en Catalaunia per etimologia popular en llavis dels pobles de la Gàl·lia, bons coneixedors de l'existencia dels Camps Catalàunics" Alcover-Moll; Diccionari Català-valencià-balear, https://dcvb.iec.cat/  s.v. Catalunya.
  2. Pigiòu da Ramon Vidal de Besalú, Obra completa; a cura d´Anton M. Espadaler; UB Edicions 9788491680451.
  3. Antoni Bastero, catalan do s. XVIII visciùo a Roma, o l'à scrîto into seu lìbbro La Crusca provenzale: "la lingua Provenzale è la stessa appunto che la mia materna Catalana, come attestano parecchi Autori (11)" e inta notta 11 o l'à çitòu Vidal.
  4. August Wilhelm von Schlegel, Observations sur la langue et la littérature provençales, 1818. O lìbbro de Schlegel o l'ea a seu rispòsta a-e teorie de Bastero e François Raynouard, che vedeivan into provensâ a langue romane nasciua da-o latin e da-a quæ provegnieivan tutte e âtre lengoe romann-e.
  5. A primma ediçión a l'é chi inta segónda o l'à conscideròu ch'o catalan o l'êa ´na lengoa indipendénte: "Die catalanische Sprache [...] stecht zur provenzalischen nicht eigentlich im Verhaltnisse einer Mundart", Grammatik der romanischen Sprachen, 1856.
  6. O testo o s'atreuva into Grundriss der romanischen philologie, 1888.
  7. Grammatik der Romanischen Sprachen, 1890.
  8. Das Katalanische, 1925. Traduçión catalann- de Guillem Calaforra, 1998.
  9. Meyer-Lübke; Op. cit. O testo de Saroïhandy da 2ª ed. do Grundriß o s´atreuva chi
  10. A teoria a l´é de Joan Coromines, ch´o s´é bazòu in sciô studio da toponimia:  "Cette collection de faits nous montre que l´emploi des parlers basques s´est étendu bien plus qu´on ne le croit d´ordinaire, et dans un sens chronologique, et dans un sens géographique"  Joan Coromines; Survivance du basque (artìcolo do lìbbro: Estudis de toponímia catalana Vol.1; Editorial Barcino (1965) 84-7226-080-1)
  11. Joan Bastardas; La llengua catalana mil anys enrere (1995); Curial Edicions; 84-7256-904-7. L´outô o va avanti coscì: "en els documents del segle IX, tan propers a l´inici del domini franc  [..] tot és coherent amb el català  [..] Dono dos exemples  [..] : en català (i no en cap de les llengues veïnes) existeix un representant masculí del mot llatí stella; i això és el que trobem en un pergamí original de Vic del 889, en què es fa menció d´un cavall "cum stelo albo in fronte"; també és [..] coherent amb el català estel, la simplificació gal.loromànica de la geminada llatina -ll-, que la grafia del mot posa de manifest. L´altre exemple és aquest: els ordinals catalans es formen mitjançant el sufix -enus, i això és el que trobem en una venda de l´any 918, pergamí original també de Vic:  [..] ipsa sesena parte  [..]"
  12. E Homilies de Tortosa én stæte pubrichæ pe-a primma votta da Antoine Thomas (rev. Annales du Midi, 1897) e studiæ da Josep Moran Ocerinjauregui (Les Homilies de Tortosa; 1990). E Homilies én a copia d´un testo provensâ ch´o copista o l´à catalanizòu: prezenpio co-a dexinénsa plurâle -es e co-a riduçión do nesso -mb a -m: "les colomes" in cangio de "las colombas". Inta Homilia III o testo òcitan o l´é stæto scancelòu e o copista o gh´à scrîto sorvia ´n neuvo testo in catalàn: "És ben sabut que una de les diferències més paleses entre el català medieval i la llengua dels trobadors és la manca de declinació nominal en català. En aquesta llengua no apareixen les formes específiques de nominatiu en funció de subjecte o de vocatiu si no és per influència occitana, i només en alguns documents en català arcaic podem trobar genuïnament el nominatiu singular en funció d’atribut (Bastardas 1995). Els catalans, que no estaven habituats a la declinació occitana i francesa, devien trobar estranyes i confusionàries les formes de singular amb desinència -s de nominatiu singular, però més encara els plurals sense -s, és a dir, les formes occitanes de nominatiu plural. Per aquest motiu, la mateixa mà que probablement va escriure la part catalana d´aquest sermó, va esmenar el nominatiu plural subjecte occità "li colom..." [..] per "los coloms"". J. Moran; Op.c. Pag. 189
  13. Pubrichae pe-a primma votta do 1904 da Joaquim Miret inta Revista de Bibliografia catalana, saivan pe J.Moran a traduçión d´un testo òcitàn: "ningú que conegui la llengua i la prosa catalanes d’aquell temps podrà acceptar que un escrivà que traduïa directament del llatí al català pogués incloure occitanismes fonètics com audid (al costat d’odid), fraires (al costat de frares), demandà (al costat de demanà), i sobretot formes verbals com lexet (al costat de lexà), etc." J.Moran; Homilies d’Organyà. Edicions i estudis nous. Pe de ciù, inte ´na Homilia o copista o l´à eròu a traduçion percöse o no l´à acapìo bén o testo provensâ: " És molt possible que [..] l’adaptador confongui el present diz amb el perfet dis occitans i que de vegades posi el segon en comptes del primer"
  14. Joan Bastardas; Op. cit.
  15. Joan Bastardas; Op. cit.
  16. Pèire Bèc; Manuel pratique de philologie romane (1970)  
  17. Gerhard Rohlfs; Catalan, provençal, gascon et espagnol (1970)
  18. G.Rohlfs; Le gascon: Études de philologie pyrénéenne; (1935, reed. 1977)

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæLCCN (ENsh85020782 · GND (DE4120218-1 · BNF (FRcb11937940w (data)