Questa pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

Lengua catalann-a

Da Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Catalàn
Català
Pronónçia/kətəˈla/
Parlòu inSpagna Spagna
Andora Andora
Fransa Fransa
Italia Italia
RegioînCatalogna Catalogna
Comunitæ Valençiann-a Comunitæ Valençiann-a
Isoe Baleari Isoe Baleari
Aragonn-a Aragonn-a
Murcia Murcia
Ocitània Ocitània
Flag of Sardinia, Italy.svg Sardegna
Parlànti
Totâle~10.000.000 (2018)
Parlànti L14.100.000 (2012)
Clasificaçión
FilogéneziLéngoe indoeuropee
 Grùppo Italico
  Romànse
   Òcidentâli
    Galloromànse
     Òcitàn-romànse
      Catalàn
SudivixónÒcidentâle
Òrientâle
Còdici de clasificaçión
ISO 639-1ca
ISO 639-2cat
ISO 639-3cat (EN)
Glottologstan1289 (EN)
Linguasphere51-AAA-e
Estræto in léngoa
Diciaraçión universâle di dirìtti umâni, art. 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Catalan in Europe.png
Difuxón do Català.
ZE
Questa pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

O Catalàn (Català) o l'è 'na léngoa do grùppo lengoìstico italico òcidentâle.

Léngoa ofiçiâ de Andòrra, a l'è parlâ in Spàgna (inte regioîn de Catalògna, Comunitæ Valençiànn-a, Îzoe Baleari e, parçialménte, Aragónn-a), into sùd da Frànsa, in Itàlia (inta çittæ de Alghero) in Sardegna e da divèrsci emigræ d'òrigine sàrda, catalànn-a e valençiànn-a inte tùtto o móndo.

Òrìgine e clasificaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]

A léngoa catalann-a a l´ea za parlâ into secolo IX in sciô N.-E da Penîzoa Iberica e o Sud da Gallia. Ma a seu òrigine -e manco quella di nommi Catalunya/catalàn[1] a no l´é ciæa.

Pe dötrei lengoìsti o catalàn o formieiva insémme a-o provensâ (òcitan) una sola lengoa, de votte ciamâ "llengua llemosina" - sto nomme chi o l'é stæto adeuviòu da-o catalàn Ramon Vidal inta seu Razos de trobar, ch'a l'é a primma gramàtica in sce 'na lengoa romanza:

La parladura francesca val mais et [es] plus avinenz a far romanz et pasturellas, mas cella de Lemosin val mais per far vers et cansons et serventes. Et per totas las terras de nostre lengage son de maior autoritat li cantar de la lenga lemosina.[2] [3]

August Wilhelm von Schlegel o l'à conscideròu ch´o catalàn o l'éa 'n dialetto provensâ:

Le provençal. le limousin, le catalan, formoient un seul dialecte central dans l'Europe latine.[4]

Friedrich Christian Diez o l'aiva a mæxima opinión Inta primma ediçión da seu Grammatik der romanischen Sprachen  -inta segónda o l'à cangòu o seu pài.[5] Pe Alfred Morel-Fatio o catalàn o saieiva a lengoa (òcitann-a) portâ da-i franchi ch´aivan reconquistòu o N.-E da Penîzoa ibèrica - quélla ch'a saieiva stæta ciamâ Marca Hispànica. De maniman che a reconquista a l'anava avanti, a léngoa a saieiva stæta portâ ciù a Sud - e dappeu a València e e Îzoe Baleari

Das Catalanische gehört zur gallo-romanischen und nicht zur hispanischen (castilianisch-portugiesischen) Familie; es ist auch kein Mittelglied zwischen beiden, sondern eine blosse Spielart des Provenzalischen. Die politischen Verhältnisse, die im 8. und 9. Jahrhundert in der spanischen Mark die Gründung unabhängiger, wenn auch dem Namen nach den letzten Karolingern und den ersten Kapetingern unterworfener Staaten herbeiführten, erklären, warum von Hause aus die Einwohner Septimaniens und der Mark dieselbe Sprache redeten.[6]

Meyer-Lübke o l'à condivizo pe quarche tenpo sta opinión chi.

Östlich geht es allmählich in Roussillon ins Katalanische über. Dieses selbst ist ein im VIII. Jahrhundert nach Spanien gebrachtes Provenzalisch[7]

Jo em vaig adherir a Morel-Fatio: "El català és un provençal portat a Espanya el s. VIII, que avançà progressivament cap al sud amb la lluita dels reis aragonesos contra ela àrabs", i més tard situava el català com a dialecte provençal[8]

Auguste Longnon, Màppa da « Marca Hispanica », « Navarri » e « Wasconia » into 806, 1876.

Pe âtri lengoisti o catalàn o se saieiva formòu inte´n moddo indipendente -come se vedde inta continoaçión do testo do Meyer-Lübke:

Per contra, Saroïhandy ha suprimit en la 2ª ed. del Grundriß de Gröber el fragment de Morel-Fatio abans esmentat, i l´ha substituït pel següent: "Malgrat les diferències que avui separen del castellà la llengua parlada actualment a Catalunya, creiem que no hi ha cap motiu per excloure-la de les llengües hispàniques. Es va desenvolupar, segurament, al territori muntanyenc del país [..] Les estretes relacions polítiques que durant molt de temps han vinculat el Rosselló i la Cerdanya francesa amb Catalunya expliquen, d´altra banda, per què es parla la mateixa llengua a ambdues bandes dels Pirineus orientals"[9]

Dötrei lengoisti ciù atoâli ch'àn studiòu a toponimia e o lescico di primmi testi én arivæ a-a concluxón chò-u catalàn a l'é 'na lengoa indipendente ch'a l'existeiva za primma da riconquista franca, e chò-u seu teritöio iniçiâle o l'ea no sôlo e montagne do Pirineo, ma squæxi tutta a Catalogna d'ancheu - levòu dötrei brìcchi donde s'é parlòu pe bén bén di sécoli 'na lengoa squæxi pægia a-o basco, e do Sud da Catalogna, dove se parlava o Mosarabo[10]

Dins del Principat solament els parlars de la vall de l´Ebre foren plenament mossàrabs.  [..] La zona de transició que comprèn les comarques del Camp, la Conca de Barberà  [..] territoris ocupats llargament pels sarraïns, és catalana d´una manera molt predominant. Aquest darrer fet és important perquè ens fa veure que el català no és una llengua marginal sorgida de les profunditats de les valls pirinenques  [..] ni és tampoc un dialecte occità importat, arran de la conquesta franca, a la Catalunya Vella per repobladors. Rohlfs expressava la seva opinió sobre el parentiu del català amb les llengües gal.lo-romàniques: "Das Katalanische ist in der Hauptsache  eine "dépendance" des Provenzalischen". La idea que el català és [..] una dependència de l´occità és tan antiga com ho és l´ús sorprenent del terme llemosí fent referència al català medieval literari  [..] però no és gens clar que [Rohlfs] considerés correcta la teoria segons la qual la incorporació de l´anomenada Marca Hispànica a l´Imperi  [..] i l´entrada de repobladors foren del tot decisius en la formació del català  [..] si hi hagués hagut alguna mena de substitució lingüística, la toponímia de la Catalunya Vella ho hauria posat de manifest com ho fa la toponímia de les comarques meridionals.[11]

Homilies d´Organyà. Reinpresción do 1915 (J. Miret)
Homilies d´Organyà. Reinpresción do 1915 (J. Miret)

Cómme se sæ, e dôe léngoe, catalàn e òcitàn, éan za despægie quande l´é stæto scrîto i primmi testi leterâi catalèn, Les Homilies de Tortosa[12] e Les Homilies d´Organyà[13] , e queste dôe òpie son, parçialmente, de traduçioìn o adatamenti de testi òciten

Hi ha un fet significatiu; que al final del segle XII se senti la necessitat de traduir al català homilies provençals: calia fer-les del tot intel.ligibles. Les Homilies d´Organyà deuen ser una de les més antigues traduccions entre llengües romàniques[14]

A somegiànsa tra e dôe lengoe, però, a no l´é messa in dùbio da nisciùn, e Pèire Bèc o l´à parlòu d´un ensemble occitano-roman

el català suposa una llatinitat més afí a la llatinitat de l´Occitània . és possible d´observar aquesta afinitat no solament en aquells trets lèxics compartits [..] que podem conjecturar relativament antics, com és el cas de vulgarismes com bellus o manducare o la preferència de precari sobre rogare, sinó també en aquells que d´alguna manera ens consta que són tardans, com és ara parabolare (substitut de fabulare, que continua en el castellà hablar), verb que no podia haver-se propagat abans de la implantació general del cristianisme.Potser és encara més tardà l´ús de la preposició apud en lloc de cum, o el de semper amb el significat de 'tot seguit', 'immediatament', que presenta el català medieval sempre, o el del verb tropare 'trovar'. [15]

Tout devient plus simple si l´on inscrit le catalàn, comme nous le faisons, dans un ensemble occitano-roman [..] intermédiaire, par définition, entre le gallo-roman proprement dit (langue d´oïl) et l´ibéro-roman (espagnol et portugais): le nord-occitan étant le complexus dialectal le plus celtisé, le groupe catalan et gascon le plus ibérisé[16]

Gerhard Rohlfs o l´à visto o catalàn come ´na lengoa seu de l´òcitan che, into mæximo tenpo, a l´à de fòrti ligammi con l´aragonéize e o gascon:

catalan et provençal se présentent à nous comme deux soeurs germaines [17]

Dans beaucoup de faits linguistiques [..] on peut constater une corrélation surprenante entre le gascon et les idiomes de l´Espagne du Nord (aragonais, catalan)[18]

Caraterìstiche[modìfica | modìfica wikitèsto]

Dötræ caraterìstiche e paragoìn co-e léngoe vexinn-e, con ezénpi in catalàn da giornâ d´ancheu e in quello di primmi tenpi[19]

  • .Càzze e vocâle àtone finâli de pòule latinn-e -feua che a -A-, cómme inte (o inte âtre) lengoe gallo-romann-e: FLORE- → Flor 'sciô'; MURU- →Mur 'miâgia' (in spagnòlo, in cangio, càzze sôlo arcune E: Flor; in aragonéize càzze tutte e E àtone: Debant 'davànti' -cf. cat. Davant; Sp. antîgo Adelant)
  • Conservaçión di gruppi PL-, CL-, FL- comme in òcitàn e françéize: PLICARE, CLAVE-, FLAMMA- → plegar, clau, flama.  Questi gruppi vegnan cangiæ in Ll- in spagnolo ma se mantegnan in aragonéize (in arcune varietæ co-ina palatisaçión squæxi pægia a quella de l´italiàn: Pllano it. piano)
  • A U latinn-a a no se prononçia Y -levòu in çerti dialetti a contàtto con l´òcitàn
  • E vocâle latinn-e Ŏ Ĕ se conservan', segge in scìlaba serâ che avèrta : FOCU- → Foc fêugo' (Òc. Fuòc, ma òcitan do medioêvo Foc; Fr. Ciel, Sp. Fuego; Ar. Fuego -ma inta varietæ do Benasque, de tranxiçión cò-u catalan, Foc; Fr. Feu). CE.LUM (L. Cl. caelum)→Cel 'çê'; Òc. Cel (Fr. Ciel; Sp. Cielo; Ar. Zielo) HĔR. BA→ Herba; 'Èrba' Òc. Èrba; Fr. Herbe (Sp. Hierba; Ar. Yerba) Ascì quande in òcitàn s´é formòu ditóngo:  PETRA→ Pedra 'prîa' (In òcitàn a T a se vocaliza davanti a E e A[20]: Peira; Sp./Ar. Piedra -ma benasquéize Pedra; Fr. Pierre)
  • In contàtto co-a iod Ĕ e Ŏ ([ɛ] e [ɔ]) latinn-e vegnan I e U:  LĔCTU → *Leits → Llit 'létto' (ma in ligure gh´é di rimazùggi de quello ch´o saiva stæto o vêgio ditongo: Lieto a Rovegno[21]) ; Fr. Lit (Òc. Lièch, Lièit; Sp. Lecho; Ar. Leito)    ŎCULU → *Oillu → Ull 'euggio' (Òc. Uèlh, Uòlh; Fr. œil; Sp. Ojo; Ar. Uello). Fan eceçión VĔCLU → Vell (e no *Vill) 'vegio' e  NŎCTE → Nit (e no *Nut) 'néutte'   L´é stæto ipotizòu che inte´n primmo momento s´êa formòu ditóngo -comme in òcitàn, (gascon ascì) e aragonéize-, ch´o l´é scentòu fito cò-u trasformâse in -I e -U, ma inti vêgi testi no s´atreuva e forme co-o ditóngo:
    Greuges de Guitard Isarn (circa 1080)
    Greuges de Guitard Isarn (circa 1080)

sí pres mils [catalàn d´o di d´ancheu: Millor] Mir Arnall que jo no.l li doné [..]  et són rancunós [..] de les forces que fa [..] del servici del kastel et del Pug [ancheu: Puig]

Tant en la vocal E (mils <MELIUS) com en la O (Pug <PODIU) ja s´ha donat el tancament (E breu + iod>i; O breu + iod>u) [Greuges de Guitard..]

  • O gruppo -ACT- o vegne -ET': FACTU- → Feit → Fet fæto'; Sp. Hecho (Òcitan do Llenguadoc Fait, Gascon Hèit; Fr. Fait; Aragonéize Feito -ma in arcuna varietæ Feto-)

Arcuni vêgi testi prezentan e forme Faita (antîga) e Feta (quella do catalàn d´ancheu), ma inti tutti doî i câxi fòscia a prononçia a l´êa ancon Feita

Per mal che Mir Arnall m´avia fait et dict Qaunt al grup primari CT, solament apareix gràficament l´estadi -ai-, mentre que des del punt de vista fonètic, Coromines creu que el pas a -ei- es devia donar entre el segle IX i X [Greuges de Guitard..]

axí co lo bispe feta la à escriure Costa de creure que la forma feta, amb reducció de la i de feita (FACTA), fos ja vigent a l´àrea del bisbat d´Urgell [..] tots els altres documents en català dels segles XI-XIII publicats per J. Miret i P. Pujol presenten sense excepció les formes feit, feita [Jurament de pau..]

scritures són ensems fetes en nom damsdús La forma fetes (v 3) (FACTAS), en lloc de feites, deu ésser una simplificació gràfica únicament, perquè llavors la iod encara no s´havia assimilat a la vocal anterior en la pronúncia. [Liber iudiciorum]

  • Riduçión do ditóngo latin -AU a O: PAUCU → Poc 'pö(co)'   L´òcitàn o-u mantegne (Pauc), levòu inte quarche dialetto gascon

ke greu és a kosir  [Kosir a l´é ´na pòula do catalàn antîgo ch´a l´é equivalente de òcitàn Causir e françeize Choisir] contrasta amb el manteniment d´aquest diftong en occità, àdhuc en gascó [Liber iudiciorum]

  • Plurâle feminìn in -Es (Òcitan, Spagnòllo, aragonéize -As). Inti dialetti òrientâli do catalàn queste e tûtte e âtre -E àtone se prononçian co-in són neutro fra -A e -E 

[Als Greuges de Guitard] Hi ha diversos exemples de plurals que presenten la grafia -as (las folias) [.. ] que hem d´interpretar com una persistència gràfica llatinitzant, car la pronúncia ja era E [..] com podem comprovar en els casos que sí que empren -es

Aquest text [Liber iudiciorum] presenta regularment el tancament d´A llatina en E en síl.laba final davant consonant, fenòmen que afecta els plurals femenins akeles 'aquelles' [..] es tracta d´un fenòmen [..] no compartit per les llengües romàniques veïnes [..] Respecte de les terminacions verbals, no presenten aquesta inflexió A →e [..] les formes de 6ª persona: conkistan 'conquisten' [..] Per contra [..] presenten la ternimació -en no pas -on com en occità) acrexen, deuen [..]

  • Riduçión do gruppo -ND→ -N. MANDARE → Manar 'mandâ'. A s´atreuva ascì in quarche dialetto gascon e do Languedoc, e in aragonéize (aragonéize Mandar ma into Benasque Manar; Fr, Mander; Sp. Mandar)

Aissí com jo.l.i avia comanad malgrat que la majoria d´exemples encara presenten gràficament la geminació de l´estadi intermedi (comannà) [..] ja hi ha casos on apareix la forma simple  [Greuges de Guitard]

El nostre document [Liber iudiciorum] presenta el periode de transició [..] perquè la primera d´aquestes solucions apareix encara en les formes comenna (COMENDAT) [..] i la reduïda -n- en el mot graneza

  • Riduçión do gruppo -MB→ -M. Colom/coloma 'cónbo' Sp. Paloma (da PALUMBUS/A] (Òc. Colomb/a; Fr. Colombe)
  • Cheita da -N fra vocâle in scilaba finâle: PANE-, VINU- → Pa, Vi 'pàn' 'vìn' (Fr. Pan, Vin; Sp. Pan, Vino); prezénte in òcitàn do Languedoc ma no inte quello gascon e provensâ. In catalàn i plurâli conservan a -n: pans, vins Fâ eceçión: I monoscìlabi proclitici. Ezenpi:  "Un home bo" ma "Un bon home"; "Això no és ben bé així";  e ascì i agetîvi derivæ da Un

A l'êa generâle inti squaexi tûtti i primmi testi, con quàrche eceçión (e pòule Vino, o into Liber iudiciorum composicion, possession

  • Sconpàrsa de  -TI, -CI/CE,  -D in scilaba tonica: RATIONE → Raó 'raxón' (Òc. Rason; Fr. Raison; Sp./Ar. Razón)  VICINU → Veí 'vexìn'  (òc. Vesin. Fr. Voisin. Sp. Vecino); SUDARE → Suar; 'suâ' Fr. Suer (òc. Susar -Nisàrdo Sudar; ma Provensâ Suar; Sp. Sudar). Inti vêgi testi se gh´atreuva d´ezenpi de forme che saieivan intermezze, comme Susar
  • In fin de pòula -TI, -CI/CE,  -D,   →U Coscì a frâze 'Tocæ a crôxe cò-u pê' a se dixe: Toqueu la creu amb el peu (òc. Tocatz, Crotz, Pè). Fâ eceçión FEDE→ Fe  MERCEDE → Mercè Questa caraterìstica a l´existe sôlo in catalàn ma a no l´êa ancón prezente inti primmi testi, e se credde che e 2e .personn-e plurâle àn conservòu ina forma squæxi pægia a quella òcitann-a scinn-a-o s. XIV[22]

treva & paz tenré & a mons òmens tener la mannaré    La grafia z en posició final representa el so africat [d]  [..] al mot paz (PACE) [..] que aviat es transformarà en -u: pau [Jurament de pau..]

li seus hereds o auran ab entegre    En el cas d´hereds 'hereus' (HEREDES) la d representa un so sonor fricatiu que seguidament, ja en el segle XII, va esdevenir [w] en posició final [Liber iudiciorum]

  • Ciù antîgo o passo de B(L) e V de scilaba atona a U [W]; TABULA→ Taula;  BOVE  → Bou 'beu' (Òc. Buòu; Fr. bœuf; Sp. Buey) ascì inte personn-e 2,3 e 3 pl. de verbi comme Moure 'mesciâ': Tu mous, ell mou, ells mouen (Òc. 2ª mòves 3ª pl. mòvon)
  • Palatalisation de L- iniçiâle: LUNA,LEGE →Luna, Llei
  • Existensa d'un pronomme neutro Ho: L´he vist 'ò visto (lê)' ma Ho he vist 'ò visto (quello)'. Questo pronomme o s´atreuva ascì in òcitàn, sótta bén bén de forme: O, Ac, Va[23]

O s´atreuva in tutti i vêgi testi, de votte in conbinaçión cò-u pronomme Hi (unn-a conbinaçión scentâ in catalàn atoâle):

acsí com damont és escrit, & hom líger-i o pod [ancheu: Ho pot llegir] [Jurament de pau..]

  • Pasòu remöto formòu cò-u verbo Anar 'andâ' coniogòu + infinîo:

Vaig cantar 'ò cantòu' -Vas cantar   -Va cantar   -Vam (o Vàrem) cantar   -Vau (o Vàreu) cantar   -Van cantar

  (e forme de 4ª e 5ª personn-a se spostan da coniugaçión normâle do verbo, ch´a l´é Anem e Aneu)  

e forme senplixi (quelle adeuviæ inti vêgi testi) Cantí, Cantares, Cantà, Cantàrem, Cantàreu, Cantaren én ancon in ûzo sorviatutto inte varietæ valençiann-e e inti scrîti formâli. In algueréize s´adeuvia e forme de pasòu proscimo (êse ò avéi + partiçìpio)

Pe Ronjat sta chi a saieiva unn-a de caraterìstiche che diferençian catalàn e òcitàn, ma o pasòu cò-u verbo Anar o s´atreuva in quarche dialetto gascon ò d'origine alpinn-a: prezénpio in quello da Guardia Piemontese (prov. Cosenza): aíer vau chanta, 'vêi ò cantòu'[24]. Ascì in quarche dialetto aragonéize.

  • -E dexinense da 1ª p. scingolâre és despægie a segónda do dialetto (inte´n moddo scìmile a quello di dialetti lonbardi): a forma antîga sénsa dexinénsa a se conserva inte Baleari e a l'Alghero: Cant; inte âtre varietæ gh'é e dexinense: -O (-Ut, -Uc) in Catalogna, -E, Valencia   -I inta Catalogna Nord (franzéize)

Inmagine[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. "Etim.: incerta. Els noms per "Catalunya i català", o les seves variants, no apareixen documentats abans del segle XII; [...] en l'alta edat mitjana el territori català és conegut amb diferents noms, com "Marca Hispànica", "Gòtia". [...] Una primera teoria considera Catalunya com a procedent de "Gotholandia", és a dir, ‘terra dels Gots’. Realment el territori de Catalunya era anomenat "Gotia" en els temps carolingis; però la derivació "Gotholandia" > "Catalunya" presenta dificultats serioses, [...]. Segons l'historiaire Pere Tomic (de la quinzena centúria), a la primeria del segle VIII hi hagué un príncep alemany, Otger Golant, que posseïa en la Guiena un castell que es deia "Cathaló", per la qual cosa ell fou anomenat Otger Cathaló i les seves gents eren dites Catalons. Aquest príncep, acompanyat d'altres nou barons i comandant un exèrcit nombrós, tingué el propòsit de conquistar la terra dels Gots; s'establí en els Pirineus, [...]  quan aquest prosseguí la conquista al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memòria del príncep Otger Cathaló, i els seus habitadors foren anomenats "Cathalans". [...] . Balari (Oríg. 30-32) establí una nova teoria amb aquestes paraules: «En la Marca hízose sentir, desde muy temprano, la necesidad imperiosa de levantar castillos y fortalezas para seguridad y defensa del territorio conquistado [...]. Esta región se vió pronto erizada de castillos. Hubo, pues, necesidad de crear una muchedumbre de castellanos, [...]  se formó en el bajo-latín de la Marca el nombre castlanus, del cual son variantes en catalán: "castlà", "catlà" y "carlà". [...] La hipòtesi de Balari sembla ben raonada en totes ses parts; només hi trobam una dificultat d'orde fonètic, que és l'estranya intercalació de la a per a formar català per catlà. A més, Balari no prova de donar cap explicació de les formes medievals "Catalaunia" i "Catalonia" ni de la moderna "Catalunya", totes les quals, com a derivades de "català", són anòmales; la derivació normal de català seria Catalània [...]. S'ha proposat una nova i atrevida etimologia, acollida per Ronjat en sa "Grammaire historique des parlers provençaux modernes" i per Grammont en el seu article "Sur la métathèse" (Misc. Alc. 167): "catalans" vindria de lacetanos, nom d'un dels pobles indígenes de Catalunya en temps dels romans, i seria efecte d'una metàtesi entre la l i la c: lacetanos> catelanos> catelans (=catalans). [...] En resum: la base remota del nom de Catalunya és encara desconeguda; com a base pròxima hem de partir d'una forma romànica o del llatí tardà, ca[t]talanos com a nom dels habitants, Ca[t]talania com a nom de la regió. ¿Com s'explica la forma "Catalaunia" dels documents medievals i la "Catalunya" actual? Al nostre entendre, s'expliquen aquestes formes per influències analògiques. A la Gàl·lia septentrional hi havia el poble dels catalauni; aquest nom adquirí celebritat en el segle V per la gran batalla que es lliurà l'any 451 en els "Campos Catalaunicos" (prop de l'actual Châlons sur-Marne) i que determinà la desfeta d'Atila. [...] és molt probable que el nom per Catalania que devia esser el vertader nom de la nostra terra es convertís en Catalaunia per etimologia popular en llavis dels pobles de la Gàl·lia, bons coneixedors de l'existencia dels Camps Catalàunics" Alcover-Moll; Diccionari Català-valencià-balear, https://dcvb.iec.cat/  s.v. Catalunya.
  2. Pigiòu da Ramon Vidal de Besalú, Obra completa; a cura d´Anton M. Espadaler; UB Edicions 9788491680451.
  3. Antoni Bastero, catalan do s. XVIII visciùo a Roma, o l'à scrîto into seu lìbbro La Crusca provenzale: "la lingua Provenzale è la stessa appunto che la mia materna Catalana, come attestano parecchi Autori (11)" e inta notta 11 o l'à çitòu Vidal.
  4. August Wilhelm von Schlegel, Observations sur la langue et la littérature provençales, 1818. O lìbbro de Schlegel o l'ea a seu rispòsta a-e teorie de Bastero e François Raynouard, che vedeivan into provensâ a langue romane nasciua da-o latin e da-a quæ provegnieivan tutte e âtre lengoe romann-e.
  5. A primma ediçión a l'é chi inta segónda o l'à conscideròu ch'o catalan o l'êa ´na lengoa indipendénte: "Die catalanische Sprache [...] stecht zur provenzalischen nicht eigentlich im Verhaltnisse einer Mundart", Grammatik der romanischen Sprachen, 1856.
  6. O testo o s'atreuva into Grundriss der romanischen philologie, 1888.
  7. Grammatik der Romanischen Sprachen, 1890.
  8. Das Katalanische, 1925. Traduçión catalann- de Guillem Calaforra, 1998.
  9. Meyer-Lübke; Op. cit. O testo de Saroïhandy da 2ª ed. do Grundriß o s´atreuva chi
  10. A teoria a l´é de Joan Coromines, ch´o s´é bazòu in sciô studio da toponimia:  "Cette collection de faits nous montre que l´emploi des parlers basques s´est étendu bien plus qu´on ne le croit d´ordinaire, et dans un sens chronologique, et dans un sens géographique"  Joan Coromines; Survivance du basque (artìcolo do lìbbro: Estudis de toponímia catalana Vol.1; Editorial Barcino (1965) 84-7226-080-1)
  11. Joan Bastardas; La llengua catalana mil anys enrere (1995); Curial Edicions; 84-7256-904-7. L´outô o va avanti coscì: "en els documents del segle IX, tan propers a l´inici del domini franc  [..] tot és coherent amb el català  [..] Dono dos exemples  [..] : en català (i no en cap de les llengues veïnes) existeix un representant masculí del mot llatí stella; i això és el que trobem en un pergamí original de Vic del 889, en què es fa menció d´un cavall "cum stelo albo in fronte"; també és [..] coherent amb el català estel, la simplificació gal.loromànica de la geminada llatina -ll-, que la grafia del mot posa de manifest. L´altre exemple és aquest: els ordinals catalans es formen mitjançant el sufix -enus, i això és el que trobem en una venda de l´any 918, pergamí original també de Vic:  [..] ipsa sesena parte  [..]"
  12. E Homilies de Tortosa én stæte pubrichæ pe-a primma votta da Antoine Thomas (rev. Annales du Midi, 1897) e studiæ da Josep Moran Ocerinjauregui (Les Homilies de Tortosa; 1990). E Homilies én a copia d´un testo provensâ ch´o copista o l´à catalanizòu: prezenpio co-a dexinénsa plurâle -es e co-a riduçión do nesso -mb a -m: "les colomes" in cangio de "las colombas". Inta Homilia III o testo òcitan o l´é stæto scancelòu e o copista o gh´à scrîto sorvia ´n neuvo testo in catalàn: "És ben sabut que una de les diferències més paleses entre el català medieval i la llengua dels trobadors és la manca de declinació nominal en català. En aquesta llengua no apareixen les formes específiques de nominatiu en funció de subjecte o de vocatiu si no és per influència occitana, i només en alguns documents en català arcaic podem trobar genuïnament el nominatiu singular en funció d’atribut (Bastardas 1995). Els catalans, que no estaven habituats a la declinació occitana i francesa, devien trobar estranyes i confusionàries les formes de singular amb desinència -s de nominatiu singular, però més encara els plurals sense -s, és a dir, les formes occitanes de nominatiu plural. Per aquest motiu, la mateixa mà que probablement va escriure la part catalana d´aquest sermó, va esmenar el nominatiu plural subjecte occità "li colom..." [..] per "los coloms"". J. Moran; Op.c. Pag. 189
  13. Pubrichae pe-a primma votta do 1904 da Joaquim Miret inta Revista de Bibliografia catalana, saivan pe J.Moran a traduçión d´un testo òcitàn: "ningú que conegui la llengua i la prosa catalanes d’aquell temps podrà acceptar que un escrivà que traduïa directament del llatí al català pogués incloure occitanismes fonètics com audid (al costat d’odid), fraires (al costat de frares), demandà (al costat de demanà), i sobretot formes verbals com lexet (al costat de lexà), etc." J.Moran; Homilies d’Organyà. Edicions i estudis nous. Pe de ciù, inte ´na Homilia o copista o l´à eròu a traduçion percöse o no l´à acapìo bén o testo provensâ: " És molt possible que [..] l’adaptador confongui el present diz amb el perfet dis occitans i que de vegades posi el segon en comptes del primer"
  14. Joan Bastardas; Op. cit.
  15. Joan Bastardas; Op. cit.
  16. Pèire Bèc; Manuel pratique de philologie romane (1970)  
  17. Gerhard Rohlfs; Catalan, provençal, gascon et espagnol (1970)
  18. G.Rohlfs; Le gascon: Études de philologie pyrénéenne; (1935, reed. 1977)
  19. Se tratta di 3 primmi testi in catalàn; i tòcchi e i comenti di lengoisti che l´àn studiæ én pigiæ da: -Greuges de Guitard Isarn;  (circa 1080) ed. J.A. Rabella: PAM:  Publicacions de l´Abadia de Montserrat (1997) 978-8478268948 -Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà (circa 1100; se conserva ina copia do testo originale); J. Moran; Treballs de lingüística històrica catalana; PAM; (1994) 9788478265688  pp.95-117   -Traduçión do Liber iudiciorum (c. 1150):  J. Moran; Estudis d´història de la llengua catalana; PAM (2004); 9788484156727;  pp. 49-72   Arcune pòule e esprescioìn catalann-e s´atreuvan za inti vêgi testi in latin; ved. prezénpio Julien-Bernard Alart; Documents sur la langue catalane des anciens comtés du Roussillon et Cerdagne (1881) L´é stæto consultòu ascì e òpie generâli:  -Francesc de B. Moll; Gramàtica històrica catalana; Publicacions de la Universitat de València (1991, reed. 2006); 9788437064123   -Joseph Gulsoy; Estudis de gramàtica històrica PAM  (1993) 9788478264285   -Philip D. Rasico; El català antic; Curbet edicions (2006); 9788496444836   Pe-i testi òciten antîghi ved. prezénpio François-Just-Marie Raynouard; Lexique Roman (1840) Pe-a Gramàtica: Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux modernes (1913) e Grammaire historique des parlers provençaux modernes.... Partie 1,Tome 1  (1930)Ronjat, Jules (1864-1925). Auteur du texte I ezénpi aragonéizi én pigiæ da https://aragonario.aragon.es/search/?q=llano&l=es-ar   
  20. Prezénpio: PATRE→Òc. Pàire; cf. ventemigliusu Paire: il contado di Ventimiglia conserva compatto le forme payre e mayre, e queste sono anche alla base delle forme genovesi PWé e mwé (payre > *pwayre > *pwaye > PWé)che risultano largamente diffuse in Liguria. Giulia Petracco-Sicardi; Il problema dei rapporti linguistici tra la Liguria e la Provenza (1968)
  21. G.Rohlfs; Grammatica Storica Della Lingua Italiana e dei suoi dialetti, vol .1 (1966)
  22. Exemples, pour au: [..] pacem=paz= pau  Pour eu: decem=dex=déu [..] Pour iu: dicit=diz=diu [..] Pour ou: crucem=crots=cróu (aujourd. créu)  [..] c´est la forme intermédiaire dez qui existe à l´interieur, dans desena (dizaine) L´usage des formes en au, eu, iu à la seconde personne du pluriel s´était déjà manifestée à Barcelone dès l´an 1380 [..] concurrenment avec la forme presque provençale ats, ets, its. Julien-Bernard Alart; Diphtongaison de la seconde personne du pluriel des verbes; Revue des langues romanes (1877)
  23. Ved. Ronjat: https://archive.org/details/essaidesyntaxede00ronjuoft/page/147/mode/1up?q=hoc
  24. Ved. Irene Micali; Le colonie linguistiche galloromanze di Guardia Piemontese, Faeto e Celle San Vito  

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæLCCN (ENsh85020782 · GND (DE4120218-1 · BNF (FRcb11937940w (data) · BNE (ESXX528064 (data)