Léngoa frànca mediterània
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
| Léngoa frànca mediterània † Sabir | |
|---|---|
| Parlòu in | Mâ Mediterànio (sorviatùtto Maròcco, Algerîa, Tunixîa, Lìbia, Lìbano, Grêcia, Çìpri) |
| Perîodo | Sécoli XI-XIX |
| Parlànti | |
| Clasìfica | estìnta |
| Clasificaçión | |
| Filogénexi | Léngoe indoeoropêe Itàliche Romànze Léngoa frànca mediterània |
| Còdichi de clasificaçión | |
| ISO 639-3 | pml (EN)
|
| Glottolog | ling1242 (EN)
|
| Linguasphere | 51-AAB-c
|
A léngoa frànca mediterània, conosciûa co-o nómme de Sabir ascì, a l'êa unn-a ò ciù léngoe de contàtto[1] ch'én stæte dêuviæ cómme léngoa frànca into baçî do Mediterànio tra i sécoli XI e XIX[2]. L'April McMahon a l'à parlòu do Sabir cómme o "pröto-pidgin do sécolo XV" e a "relìchia da prìmma léngoa frànca, 'na léngoa de l'Etæ de Mêzo parlâ da-i mercànti e da-i croxæ into Mâ Mediterànio"[3]. Defæti, pe l'Operstein e a McMahon, o Sabir e a "léngoa frànca" saiéivan dôe léngoe separæ ma con di stréiti ligàmmi fra de lô[1][3].
Etimologîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]
O nómme da léngoa frànca o vêgne da-o bàsso latìn e o doviéiva voéi dî a "léngoa di Frànchi" e, in particolâ, a l'inprinçìpio o fâva riferiménto a-a léngoa comerciâle dêuviâ a l'época into Mediterànio de Levànte[4]. O nómme "Frànchi" o l'êa defæti dêuviòu pe indicâ tùtti quélli che vegnîvan da l'Eoröpa de Ponénte into perîodo tàrdo-bizantìn[5][6]. De chi o scignificâto de "léngoa frànca" o s'é alargòu, arivàndo a indicâ 'na quæ se sæ léngoa pónte. L'âtro nómme co-o quæ a l'é conosciûa, sàiva a dî "Sabir", o dêv'êse ligòu a-a pòula saber, che inte léngoe da Penîzoa Ibérica a veu dî "savéi".
Stöia
[modìfica | modìfica wikitèsto]Òrìgine
[modìfica | modìfica wikitèsto]A l'inprinçìpio a léngoa frànca mediterània a l'êa bazâ sorviatùtto in sciô zenéize e in sciô veneçiàn, ciù de caraterìstiche segondâie ch'arivâvan da-e léngoe òcitàn-romànze cómme catalàn e òcitàn. Ciù tàrdi tra i pòrti da Barbàia, d'ancheu inta región conosciûa cómme Maghreb, a léngoa a s'é evolûa vèrso di træti ciù comùn a-o spagnòllo e a-o portoghéize. Pe de ciù, a léngoa frànca a gh'àiva di préstiti lengoìstichi da-o bérbero, da-o tùrco, da-o françéize, da-o grêgo e da l'àrabo ascì.
A gramàtica da léngoa a dêuviâva caràteri da-e léngoe diferénti che l'àivan infloensâ. L'infinîo o l'êa dêuviòu pe tùtte e fórme verbâli e o léscico o l'êa sorviatùtto de tîpo Ìtalo-Romànzo, co-în'interfàccia spagnòlla. Coscì cómme inte l'àrabo, o spàçio de vocâle o l'êa amermòu, e-e infloénse do véneto se pêuan trovâ inta chéita de çèrte vocâle e inte pöse intervocàliche.
Ûxi
[modìfica | modìfica wikitèsto]Quésta léngoa mescciâ a l'êa bén bén dêuviâ pò-u comèrcio e pi-â diplomaçîa, ciù che da-i scciâvi di bagnio, da-i pirâti da Barbàia e da-i eoropêi che stâvan a Argê into perîodo pre-coloniâle. Storicaménte, i prìmmi pòsti dónde s'é difûzo són stæti i fóndeghi zenéixi e veneçién into Levànte, pasòu l'ànno 1000.
Co-a difuxón da léngoa frànca into Mâ Mediterànio, gh'é stæto a sò framentaçión dialetâle, co-a diferénsa prinçipâ ch'a l'êa dovûa da-a prezénsa ciù inportànte de pòule zenéixi, veneçién e provensæ into Levànte méntre, into Maghreb, l'êa ciù comùn o léscico de derivaçión Ibêro-Romànza. Inta segónda zöna, dòppo chi-â Frànsa into sécolo XIX a l'é diventâ a poténsa dominànte, a léngoa frànca argerìnn-a a s'êa bén bén galicizâ (tànto che se dîxe che-e génte do pòsto credéivan de parlâ françéize quànde discorîvan in léngoa frànca co-i françéixi, co-i françéixi che pe cóntra credéivan de parlâ àrabo), con quésta versción da léngoa ch'a s'é conservâ scìnn-a-a fìn do sécolo XIX. O françéize argerìn o l'êa pe cóntra 'na variêtæ da léngoa françéize, scibén chi-â léngoa frànca a l'à avûo 'na çèrta infloénsa inta sò evoluçión; inte 'n mòddo scìmile, de âtre léngoe pàn infloensæ da-a léngoa frànca. Prezénpio, o pidgin italiàn-eritrêo o gh'àiva de somegiànse co-a léngoa frànca, spécce inte l'ûzo di partiçìppi italién cómme marcatoî pasæ ò perfetîvi. L'é stæto dónca teorizòu che quéste somegiànse ségge stæte trasmìsse a-i eritrêi pe mêzo di stereòtipi do parlâ forèsto italiàn[7].
E somegiànse da léngoa frànca con âtre léngoe són un di pónti de discusción in sciâ sò clasificaçión cómme léngoa. Pi-â ciù pàrte di studiôxi a saiéiva da consciderâ cómme 'n pidgin, méntre di âtri són contrâi a st'afermaçión chi e propónn-an de consciderâla cómme 'n'interléngoa.
L'Hugo Schuchardt o l'é stæto o prìmmo lengoìsta a studiâ a léngoa frànca inte 'n mòddo scistemàtico. In sciâ bâze da teorîa monogenética de l'òrìgine di pidgin ch'o l'àiva svilupòu, a léngoa frànca a l'êa conosciûa da-i navegànti do Mâ Mediterànio, inclûxi i portoghéixi ascì. Sti chi, quànde àn comensòu l'esploraçión de Àfrica, América, Àzia e Òceània, àn çercòu de comunicâ co-e génte do pòsto co-in parlâ mescciòu tra 'na versción portogheizâ da léngoa frànca e-e léngoe locâli. De lòngo pi-â teorîa do Schuchardt, quànde ingléixi e françéixi són intræ in conpetiçión co-i portoghéixi e sò ciùsme àivan inpréizo o "portoghéize corótto". In sciâ fìn, 'n procésso de relescificaçión o l'à portòu o léscico da léngoa frànca e do portoghéize a êse rinpiasòu da-a léngoe de popolaçioìn in contàtto.
Sta teorîa chi a l'amîa de mostrâ e somegiànsa tra a ciù pàrte di pidgin e de léngoe créole d'òrìgine eoropêa, cómme o tok pisin, o papiamento, o sranan tongo, o krio e o pidgin ingléize-cinéize. Di rèsti da léngoa frànca se pêuan ancón trovâ into parlâ argerìn e into polari. Gh'é de tràcce che se són conservæ inti topònimi ascì, cómme prezénpio o Còu Guardafui, ciamòu coscì da l'espresción in léngoa frànca pe "amîa e scàppa".
Dibàtito
[modìfica | modìfica wikitèsto]Bén bén de caràteri da léngoa frànca són ancón matêia de dibàtito, con de òpinioìn diferénti tra i studiôxi. Sto fæto chi o l'é dovûo da-a natûa sorviatùtto òrâle da léngoa frànca, tànto che no gh'é goæi de testimoniànse scrîte, che pi-â ciù pàrte són di ezénpi in letiatûa e no di câxi do sò ûzo pràtico. Quésto o poriéiva êse o ségno de 'na léngoa no fisâ ma ch'a càngia bén bén co-o ténpo.
Gh'é di dibàtiti in sciâ sò clasificaçión e in sce l'òrìgine do pòula "léngoa frànca". Scibén che, pi-â ciù pàrte di studiôxi, a saiéiva da consciderâ cómme 'n pidgin, pe di lengoìsti st'afermaçión chi a no l'é goæi precîza e preferìscian parlâ de interléngoa ò de léngoa de koiné. In sce l'òrìgine do nómme, tra e âtre teorîe se pénsa che "léngoa frànca" o véugge dî "léngoa lìbera", fòscia con riferiménto a-o lìbero comèrcio, òpû ch'o vêgne da 'na traduçión da l'àrabo pe "léngoa latìnn-a" ò "léngoa comerciâle". Tra i âtri scignificâti propòsti gh'é quélli de "léngoa di véneti", "léngoa di òcidentâli" ò, senpliceménte, "léngoa di frànchi"[8].
Nòtte
[modìfica | modìfica wikitèsto]- ↑ 1,0 1,1 (EN) Natalie Operstein, The syntactic structures of Lingua Franca in the Dictionnaire de la langue franque (PDF), in The Italian Journal of Linguistics, vol. 29, 2017, pp. 87-130.
Although written representations of, and/or extra-linguistic comments on, LF come from more than one period and more than one area of the Mediterranean, the principal documentation of this contact language is circumscribed by the area of the Maghreb in the period between the second half of the sixteenth and the first half of the nineteenth century (Cifoletti 1989, 2004; Camus Bergareche 1993; Arends 1998; Couto 2002)
- ↑ (IT) Francesco Bruni, Storia della lingua italiana: Gli scambi linguistici nel Mediterraneo e la lingua franca, in sce italica.rai.it. URL consultòu o 27 lùggio 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 28 màrso 2009).
- ↑ 3,0 3,1 (EN) April McMahon, Understanding Language Change, Cambridge University Press, 1994, p. 256, ISBN 0-521-44665-1.
- ↑ (EN) Lingua franca, in sce oed.com. URL consultòu o 27 lùggio 2023.
- ↑ (EN) Lexico Triantaphyllide online dictionary, Greek Language Center (Kentro Hellenikes Glossas), lemma Franc (Φράγκος Phrankos), Lexico tes Neas Hellseenikes Glossas, G.Babiniotes, Kentro Lexikologias(Legicology Center) LTD Publications, in sce komvos.edu.gr, 2002. URL consultòu o 27 lùggio 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 24 màrso 2012).
- ↑ (EN) Ernest Weekley, frank, in An etymological dictionary of modern English, Lóndra, 1921, p. 595.
- ↑ (EN) Mikael Parkvall e Alan D. Corré, Foreword to A Glossary of Lingua Franca, in sce pantherfile.uwm.edu, 2005 (archiviòu da l'url òriginâle o 4 màrso 2016).
- ↑ (EN) Joanna Nolan, The elusive case of lingua franca: fact and fiction, Palgrave Macmillan, 31 dexénbre 2019, ISBN 3-030-36456-9.
Bibliografîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (EN) Henry Romanos Kahane, The Lingua Franca in the Levant: Turkish Nautical Terms of Italian and Greek Origin, University of Illinois, 1958.
- (EN) Hugo Schuchardt, Pidgin and Creole Languages: Selected Essays by Hugo Schuchardt, Cambridge University Press, 1980, ISBN 0-521-22789-5.
- (EN) John A. Holm, Pidgins and Creoles, Cambridge University Press, 1989, p. 607, ISBN 0-521-35940-6,.
- (EN) George Lang, The Literary Settings of Lingua Franca (1300-1830), in Neophilologus, vol. 76, n. 1, 1992, pp. 64-76.
- (FR) Jocelyne Dakhlia, Lingua Franca - Histoire d'une langue métisse en Méditerranée, Actes Sud, 2008, ISBN 2-7427-8077-7.
- (EN) Eric R. Drusteler, Speaking in Tongues: Language and communication in the Early Modern Mediterranean, in Past and Present, vol. 217, 2012, pp. 4-77.
- (EN) Louise A. Hitchcock e Aren M. Maeir, A Pirate's Life for me: The Maritime culture of the Sea Peoples, in Palestine Exploration Quarterly, vol. 148, n. 4, 2016, pp. 245-264.
- (EN) Natalie Operstein, Inflection in Lingua Franca: from Haedo's Topographia to the Dictionnaire de la langue franque, in Morphology, vol. 28, 2018, pp. 145-185.
- (EN) Joanna Nolan, The Elusive Case of Lingua Franca, Palgrave Macmillan, 2020, ISBN 3-030-36456-9.
- (EN) Joshua Brown, On the Existence of a Mediterranean Lingua Franca and the Persistence of Language Myths, in Karen Bennett e Angelo Cattaneo, Language Dynamics in the Early Modern Period, Lóndra, Routledge, 2022, pp. 169-189, ISBN 1-000-57461-X.
Colegaménti estèrni
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (FR) Dictionnaire de la Langue Franque ou Petit Mauresque, in sce gallica.bnf.fr, 1830. URL consultòu o 28 lùggio 2023.
- (EN) Alan Corré, A Glossary of Lingua Franca, in sce minds.wisconsin.edu, 2005. URL consultòu o 28 lùggio 2023.
- (FR) Kaddour- Fables et Contes en Sabir, in sce alger-roi.net. URL consultòu o 28 lùggio 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 23 frevâ 2009).