Italia

Da Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Itàlia
Itàlia – Bandiera Itàlia - Stemma
(detàggi) (detàggi)
Itàlia - Localizzazione
Dæti aministratîvi
Nómme conplêto Repùblica Italiànn-a
Nómme ofiçiâ Repubblica Italiana
Léngoe ofiçiæ italiàn
Capitâle Romma  (2.706.428 ab. / 2007)
Polìtica
Fórma de govèrno Repùbbrica Parlamentâ
Presidente do Conseggio di Ministri Giuseppe Conte
Intrâ inte l'ONU Flag of the United Nations.svg 14 dexénbre 1955
Intrâ inte l'UE Flag of Europe.svg 25 marso 1957
(ménbro fondatô)
Superfìcce
Totâle 301 338 km² (69º)
% delle acque 2,4%
Popolaçión
Totâle 60 589 445 ab. (2016) (23º)
Denscitæ 201,1 ab./km² (42º)
Nómme di abitanti Template:AggNaz/Itàlia
Giögrafîa
Continénte Eoröpa
Fûzo orâio UTC +1
Economîa
Valûta Euro
PIL (nominâle) 2,234,500 milioìn de $ (2016 stima) (12º)
PIL pro capite (nominâle) 36,833 $ (2016 stima) (34º)
ISU (2005) 0,941 (arto) (20º)
Consùmmo energetico 0,63 kW/h kWh/ab. anno
Vàrie
Codici ISO 3166 IT, ITA, 380
TLD .it, .eu
Prefìsso tel. +39
Sigla autom. I
Inno naçionâ O Canto di Italien
nòto comme
Inno de Mameli o Fratelli d'Italia ascì.
Fèsta naçionâ 2 zùgno
Itàlia - Mappa
 

Coordinæ: 42°30′N 12°30′E / 42.5°N 12.5°E42.5; 12.5

L'Itàlia (Nómme ofiçiâ: Repubblica Italiana), o l'é in paize do sud Euròpa , fondatô da Comunitæ Europea into 1957, a seu capitâ a l'é Romma.

L'Itàlia a confìnn-a a nòrd ovest co-a Fransa, a nòrd co-a Svissëa e l'Austria e a nòrd est co-a Slovenia. I stati sovren de San Marin e do Vatican son a l'interno do teritöio italiàn. Campion d'Italia a l'é un'exclave italiann-a into teritöio svìsseo.

L'Itàlia a l'é stæta a patria de inportanti coltûe eoropêe: Etruschi, Greghi e Romen.

A seu capitâ Romma a l'é a sêde da Gexa Cattolica e un di çentri ciù inportanti do Crestianeximo.

L'Itàlia a l'é stæta o céntro de l'Impêo Roman e de l'Eoröpa fin a-e invaxoìn di bàrbari e a-o consegoente declìn.

Co-o Renascimento, a coltûa italiànn-a a l'à repigiòu o seu ròllo dominante in Eoröpa, mantegnûo fin a-o prinçipio do ventéximo sécolo.
Politicamente l'Italia, doppo a-a cheita de l'impêo roman, a l'é stæta divîza in diversci stati sovren, soventi controlæ da de potense foreste, fin a-e guære d'indipendensa e a-a monarchia di Savoia. Doppo a tragica esperiensa da dittatûa fascista, l'Itàlia a l'é vegnûa unn-a repùbbrica democràtega, ménbro do G8 e fondatô da Comunitæ Europea.

Stöia

Preistöia e pròtostöia

Colonizaçión fenìçia e grêga

Etæ romànn-a

A región giogràfica da penîzoa italiànn-a a vêgne unîa politicaménte pe-a prìmma vòtta co-a Repùblica Româna (509-27 prìmma de Crìsto), ma o caràtere inperiâle de conquìste fæte inti sécoli dòppo da Rómma o travîza o caràtere naçionâle che sta región chi a l’êa li pe consegoî in sciâ fin do I sécolo primma de Crìsto.

Arivâ in çìmma a-o svilùppo polìtico, econòmico e sociâle, Rómma inperiâle, co-a sò òrganizaçión sòcio-polìtica, a làscia ’n ségno perpétoo inta stöia de l’umanitæ. Inte tùtti i teritöi de l’inpêro, i Români tiàn sciù çitæ, stràdde, pónti, condûti e fortificaçioìn, e espòrtan dapertùtto o sò modéllo de civiltæ e, into mæximo ténpo, ìntegran e popolaçioìn e e civiltæ asogetæ inte’n procèsso coscì profóndo che pe sécoli, ancón dòppo a fìn de l’inpêro, ste génte chi contìnoan a ciamâse “române”. A civiltæ nasciûa in scê zìnn-e do Téivie, cresciûa inte l’época republicànn-a e in sciâ fìn svilupâ inte l’etæ inperiâle, a l’é a-a bâze de l’atoâle civiltæ òcidentâle.

Medioêvo

Etæ moderna

Unitæ d'Itàlia

Régno d'Itàlia

Fascìsmo

Italia republicànn-a

Geögrafìa

L'Itàlia a l'é comunemente ciammà "o stivâ" pe a seu forma, co-a Puggia in sciô tacco e a Calabbria in sciâ pónta. O nòrd d'Itàlia o l'é caraterizòu da-e cadenn-e montagnôze de Arpi e da-a cianûa padann-a. I Appennin van da-a Ligùria fin a-o meridión d'Italia e dividdan a còsta do mâ Tirren da quella do mâ Adriatego. O monte ciù erto d'Italia e d'Eoröpa o l'é o Monte Gianco, ch'o segna ascì o confìn co-a Fransa. A Siçilia a l'é l'izôa ciù grande d'Italia e do Mâ Mediterraneo.

Galerîa d'inmàgine

Vôxe corelæ

Regioin d'Italia

Colegaménti esterni

Contròllo de outoritæVIAF (EN152361066 · ISNI (EN0000 0001 2186 9395 · LCCN (ENn79021783 · GND (DE4027833-5 · NDL (ENJA00564289 · WorldCat Identities (ENn79-021783