Letònia

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A bandêa da Letònia
A poxiçión da Letònia in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica da Letònia

A Letònia (Latvija in lètone[1], prononçiòu [ˈlatvija]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica de Letònia[2] (Latvijas Republika in lètone[3]), a l'é 'n pàize de l'Eoröpa scitoòu inta región bàltica.

Giögrafîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Letònia a l'é unn-a de træ naçioìn bàltiche e a confìnn-a con l'Estònia a nòrd, a Litoània a sùd, a Rùscia a levànte e Bielorùscia a sùd-èst. Pe de ciù, a l'à 'n confìn marìtimo in sciô Mâ Bàltico, a ponénte, co-a Svéçia ascì. A naçión a l'à 'n'àrea de 64.589 km2, 'na popolaçión de 1,9 milioìn de persónn-e e 'n clìmma tenpiòu[4].

A capitâle da Letònia, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Vilnius; e âtre çitæ ciù inportànti són Daugavpils e Liepāja. A ciù pàrte da popolaçión a l'é do grùppo étno-lengoìstico di Bàlti e a pàrla o lètone, unn-a de pöche léngoe bàltiche dêuviæ ancón a-a giornâ d'ancheu. A ciù inportànte minorànsa étnica do pàize són i Rùsci, i quæ són squæxi 'n quàrto da popolaçión.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Depoî vàrri sécoli de domìnio tedésco, svedéize, polàcco-litoàn e rùscio, con l'aristocraçîa locâle ch'a l'êa formâ sorviatùtto da tedéschi do Bàltico, a Repùbrica de Letònia a l'à diciaròu a sò indipendénsa a-i 18 de novénbre do 1918, separàndose da l'inpêro tedésco aprêuvo a l'éxito da Prìmma Goæra Mondiâle[5]. A ògni mòddo, inti ànni '30 a repùbrica a l'à vìsto a creaçión de 'n regìmme aotocràtico depoî o còrpo de stâto do 1934 da pàrte de Kārlis Ulmanis[6].

L'indipendénsa de facto da Letònia a l'é finîa a-o prinçìpio da Segónda Goæra Mondiâle, con l'anesción a l'Unión Soviética e a sucesîva invaxón da Germanîa nazìsta into 1941. Inte l'ànno 1944 a naçión a l'é stæta òcupâ tórna da-i soviétichi, fæto ch'o l'à portòu a-a creaçión da RSS Lètone. Aprêuvo a l'inportànte imigraçión de rùsci inti ànni de l'òcupaçión soviética, quésti són diventæ a ciù inportànte minorànsa do pàize e a-a giornâ d'ancheu són ciù de 'n quàrto da popolaçión. Co-a pacìfica "rivoluçión cantâ", incomensâ into 1987, a naçión a l'à trovòu tórna a sò indipendénsa a-i 21 de agósto do 1991[7]. Da quéllo moménto a Letònia a l'é 'na repùbrica parlamentâre, democràtica e unitâia.

Economîa e polìtica[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Letònia a l'é 'n pàize svilpòu co-în'economîa a âto rédito e 'n livéllo asæ âto de svilùppo segóndo a scâ de l'Ìndice de Svilùppo Umâno. A l'à 'n bón livéllo de libertæ civîli, de stànpa, de informaçión e de democraçîa e pâxe in generâle.

A naçión a l'é un di ménbri de l'Unión Eoropêa, do Conséggio d'Eoröpa, de l'Eorozöna, de l'Àrea Schengen, da NATO, do Conséggio di Stâti do Mâ Bàltico, do Fóndo Monetâio Internaçionâle, di Nordic-Baltic Eight, da NIB, de l'OECD, de l'OSCE e da WTO.

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. Latveja in letgàllo, Leţmō in livòn
  2. (LVEN) Costituçión da Letònia, in sce likumi.lv. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  3. Latvejas Republika in letgàllo, Leţmō Vabāmō in livòn
  4. (EN) Weather information in Latvia, in sce travelsignposts.com. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  5. G̦ērmanis & Kalniņš, 2018
  6. (EN) History of Latvia 1918-1940, in sce latvia.eu. URL consultòu o 10 arvî 2022.
  7. A-i 21 de agósto do 1991, depoî o tentatîvo de còrpo de stâto soviético, o Conséggio Suprêmo lètone o l'à adotòu 'na lézze costituçionâle "in sciâ sovranitæ da Repùbrica de Letònia", diciaràndo l'invaliditæ de l'artìcolo 5 de 'sta diciaraçión chi, meténdo fìn a-o perîodo de tranxiçión e restaoràndo de facto l'indipendénsa.

Bibliografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Colegaménti estèrni[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæVIAF (EN125422131 · ISNI (EN0000 0001 2151 8114 · LCCN (ENn80150219 · GND (DE4074187-4 · NDL (ENJA00569322 · WorldCat Identities (ENn80-150219