Islanda

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A bandêa de l'Islànda
A poxiçión de l'Islànda in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica de l'Islànda

L'Islànda (Ísland in islandéize, prononçiòu [ˈistlant])[1] a l'é 'n pàize de l'Eoröpa do nòrd.

Giögrafîa

L'Islànda a l'é 'n'îzoa scitoâ inte l'Òcéano Atlàntico do nòrd e de òrìgine vulcànica. Defæti a se trêuva in sciâ dorsâle médio-atlàntica, da quæ a l'é l'ùnico tòcco sôvia o livéllo do mâ, e a l'à 'n plateu vulcànico centrâle ch'o l'erùtta de lóngo squæxi ininterotaménte[2][3]. L'intèrno de l'îzoa o l'é òcupòu da 'n plateu formòu d'ænn-a, cànpi de lâva, montàgne, giasæ e vàrri sciùmmi che chìnn-an vèrso e cianûe lóngo a còsta. L'Islànda a l'é ascâdâ da-a Corénte do Górfo e defæti, scibén ch'a se trêuva a 'n'âta latitùdine (apénn-a a sùd do cìrcolo polâre àrtico), a l'à de tenperatûe mêno rìgide e con de stæ tépide a despæto do clìmma polâre tìpico da zöna.

A capitâle de l'Islànda, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Reykjavík, inta quæ àrea metropolitànn-a ghe sta ciù do 65% da popolaçión totâle do pàize. L'Islànda a l'é o stâto sovràn eoropêo co-a ciù bàssa denscitæ de popolaçión[4], pægia a 3,5 abitànti pe chilòmetro quàddro[5]. L'islandéize, léngoa germànica setentrionâle parlâ da-a ciù pàrte da popolaçión, a vêgne da l'antîgo norén de ponénte e a l'é asæ scìmile a-o faröeize.

Stöia

Segóndo l'antîgo manoscrîto do Landnámabók, i prìmmi abitànti de l'îzoa són arivæ inte l'ànno 874, co-o capitànio norvegéize Ingólfr Arnarson ch'o l'é stæto o prìmmo manénte a stabilîse in mòddo stàbile in Islànda[6]. Inti sécoli dòppo Norvegéixi e, in mezûa minô, âtre gènte scandìnave ascì, són emigræ in Islànda, portàndo con lê di thrall, ö sæ di scciâvi, de òrìgine cèltica. L'îzoa a l'êa governâ da-o coscì dîto stâto lìbero d'Islànda, gestîo da 'n parlaménto de abitànti do pòsto ciamòu Althing, o quæ o l'é unn-a de asenblêe legislatîve ciù antîghe ancón in fonçión. Aprêuvo a 'n lóngo perîodo de conflìtto civîle, l'Islànda a l'à acetòu o domìnio norvegéize into sécolo XIII, pasàndo dónca into 1397 inte l'Unión de Kalmar insémme di régni de Norvéggia, Danimàrca e Svéçia. Co-a secesción da-a federaçión da pàrte da Svéçia into 1523, l'Islànda a l'é pasâ sótt'a-o domìnio danéize, o quæ a l'à sponciòu pi-â conversción a-o protestantêximo de l'îzoa into 1550[7].

Cómme consegoénsa da rivoluçión françéize e de goære napoliòniche, a lòtta indipendentìsta islandéize a s'é fæta ciù açéiza, portàndo inte l'ànno 1918 a-a diciaraçión de indipendénsa co-a creaçión do Régno d'Islànda, in unión personâ co-o rè de Danimàrca. Con l'òcupaçión tedèsca da Danimàrca inta Segónda Goæra Mondiâle, a popolaçión islandéize a l'à votòu, into 1944, de trasformâ a pròpria naçión inte 'na Repùbrica, segnàndo a fìn di ùrtimi legàmmi formâli co-a Danimàrca. Scibén che l'Althing o l'êa stæto sospéizo tra o 1799 e o 1845, a repùbrica islandéize a l'é vìsta cómme quélla da-o parlaménto ciù antîgo ancón in càrega a-a giornâ d'ancheu.

Scìnn-a-o sécolo XX l'economîa islandéize a l'êa bazâ sorviatùtto in sciâ pésca e l'agricoltûa, co-o fórte svilùppo econòmico ch'o l'é incomensòu depoî a Segónda Goæra Mondiâle gràçie a l'industrializaçión di inpiànti pi-â lavoraçión do péscio e a-i agiùtti do Ciàn Marshall, con l'îzoa ch'a l'é fîto diventâ unn-a de naçioìn ciù rìcche e svilupæ a-o móndo. A l'é intrâ into Spàçio Econòmico Eoropêo into 1994, fæto ch'o l'à portòu a-a cresciànsa de nêuve ativitæ econòmiche inti setoî da finànsa, de biotecnologîe e da manifatûa ascì.

Economîa e polìtica

L'Islànda a l'é 'n'economîa de mercòu che, paragonâ a quélle di âtri pàixi OECD, a l'à 'n livéllo d'inpoxiçión fiscâle asæ contegnûo[8], óltre che o livéllo de asociaçión scindacâle ciù âto do móndo[9]. A ògni mòddo a consèrva 'n fórte stâto sociâle, bazòu in sciô do coscì dîto modéllo nòrdico, ch'o garantìsce 'n'ascisténsa sanitâia universâle e 'n'educaçión, livéllo universcitâio inclûzo, de bàdda a tùtti i sò çitadìn[10]. A naçión a l'âto livéllo de stabilitæ econòmica, sociâle e democràtica, óltre che de egoaliànsa, trovàndose a-o tèrso pòsto a-o móndo pe richéssa mediànn-a pe çitadìn. Inte l'ànno 2020 a l'êa a-o quàrto pòsto inta clasìfica globâle de l'Ìndice de Svilùppo Umâno[11] e a-o prìmmo pe-o Global Peace Index. A naçión a l'é alimentâ squæxi do tùtto da energîa rinovàbile.

A coltûa islandéize a l'é bazâ in sce l'òrìgine scandìnava da naçión, co-a ciù pàrte di abitànti de l'îzoa che són di discendénti di manénti vichìnghi e cèltichi. A popolaçión do pàize a l'é a ciù picìnn-a tra quélle di ménbri da NATO, òrganizaçión inta quæ a l'é l'ùnico stâto sovràn sénsa 'n ezèrcito ma sôlo co-in còrpo de goàrdia costêa[12].

Nòtte

  1. Scibén che in quàrche papê se peu trovâ, cómme fórma conplêta, a scrîta "Repùbrica d'Islànda", quésto nómme o no l'à o status de ofiçiâ. Védde: Interinstitutional Style Guide of the European Union, Annex A5
  2. (EN) Alison Rae, Earthquakes and Volcanoes, Evans Brothers, 2008, p. 9, ISBN 0-237-53763-X.
  3. (EN) Mélody Philippon, Christoph Von Hagke, Jacqueline E. Reber e Alain Zanella, Cutting-Edge Analogue Modeling Techniques Applied to Study Earth Systems, Frontiers Media SA, 2020, p. 99, ISBN 2-889-63286-5.
  4. Fêua da Groenlàndia, a quæ però, a-o mêno formalménte, a l'é 'na dipendénsa da Danimàrca.
  5. (EN) Statistics Iceland, Statistical Institute of Iceland. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  6. (EN) Richard F. Tomasson, Iceland, the first new society, Richard F. Tomasson, University of Minnesota Press, 1980, p. 63, ISBN 0-816-60913-6.
  7. (EN) Jón R. Hjálmarsson, History of Iceland: From the Settlement to the Present Day, Iceland Review, 1993, ISBN 99-79-51071-4.
  8. (EN) OECD Tax Database, in sce oecd.org. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 25 zenâ 2010).
  9. (EN) ILOSTAT, in sce ilo.org. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 13 agósto 2019).
  10. (EN) Stefán Ólafsson, The Icelandic Welfare State and the Conditions of Children, in sce borg.hi.is, 12 màzzo 2004. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 18 agósto 2005).
  11. (EN) Human Development Report 2020 The Next Frontier: Human Development and the Anthropocene (PDF), United Nations Development Programme, 15 dexénbre 2020, pp. 343-350. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  12. (EN) The Military Balance 2014, The International Institute of Strategic Studies (IISS), 2014.

Bibliografîa

Âtri progètti

Colegaménti estèrni

Contròllo de outoritæVIAF (EN133608068 · ISNI (EN0000 0001 2189 3811 · LCCN (ENn80140759 · GND (DE4027754-9 · NDL (ENJA00560122 · WorldCat Identities (ENn80-140759