Bielorùscia

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Bielorùscia ò Rùscia Giànca
Bielorùscia ò Rùscia Giànca – Bandiera Bielorùscia ò Rùscia Giànca - Stemma
Bielorùscia ò Rùscia Giànca - Localizzazione
Dæti aministratîvi
Nómme conplêto Repùbrica Bielorùscia
Nómme ofiçiâ Рэспубліка Беларусь / Respublika Belarus
Léngoe ofiçiæ bielorùscio e rùscio
Capitâle Coat of arms of Minsk.svg Minsk  (2.020.600 ab. / 2020)
Polìtica
Fórma de govèrno Repùbrica prescidençiâle unitâia
Càppo de Stâto Alexander Lukashenko
Prìmmo minìstro Raman Haloŭčenka
Indipendénsa 27 lùggio 1990 conpîa o 25/12/1991
Intrâ inte l'ONU 24 òtôbre 1945
Superfìcce
Totâle 207.600 km² (85º)
% de ægoe 1,4%
Popolaçión
Totâle 9.475.174 ab. (2021 stìmma) (96º)
Denscitæ 45,8 ab./km² (142º)
Nómme di abitànti Template:AggNaz/Bielorùscia ò Rùscia Giànca
Giögrafîa
Continénte Eoröpa
Fûzo oràrio UTC+3
Economîa
Valûta Rublo BYN
PIL (nominâle) 185,89 milioìn de $ (2020 stìmma) (69º)
PIL pro capite (nominâle) 19,758 $ (2020 stìmma) (66º)
ISU (2019) 0,823 (tànto âto) (53º)
Consùmmo energético 3707 kWh/ab. anno
Vàrie
Codici ISO 3166 BY, BLR, 112
TLD .by
Prefìsso tel. +375
Sigla autom. BY
Inno naçionâ Мы, беларусы / My, Belarusy Niâtri Bielorùsci
Fèsta naçionâ 3 lùggio
Bielorùscia ò Rùscia Giànca - Mappa
A poxiçión da Bielorùscia in sciâ càrta giögràfica
Evoluçión stòrica
Stâto precedénte RSS Bielorùscia RSS Bielorùscia
 
Cordinæ: 53°31′42″N 28°02′48″E / 53.528333°N 28.046667°E53.528333; 28.046667

A Bielorùscia ò Rùscia Giànca (Беларусь in bielorùscio, trasliteròu in Belarús, prononçiòu [bʲɛlaˈrusʲ]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica de Bielorùscia (Рэспубліка Беларусь in bielorùscio, trasliteròu in Respublika Belarús), a l'é 'n pàize de l'Eoröpa de l'èst sénsa sbócco in sciô mâ.

Giögrafîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Bielorùscia a confìnn-a co-a Rùscia a nòrd-èst e a levànte, con l'Ucraìnn-a a sùd, co-a Polònia a ponénte e con Litoània e Letònia a nòrd-òvest. A sò superfìcce totâle a l'é de 207.600 km2 e a l'à 'na popolaçión de 9,3 milioìn de persónn-e, fæti pe-i quæ a l'é o trezén pàize ciù grànde e o vintêximo ciù popolôzo de l'Eoröpa. Da-o pónto de vìsta aministratîvo a Bielorùscia a l'é spartîa in sètte regioìn. A sò capitâle, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Minsk.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Scìnn-a-o sécolo XX, vàrie naçioìn àn controlòu e tære che òua fan pàrte do modèrno stâto bielorùscio, inclûzo o Rus' de Kiev, o Prinçipâto de Polotsk, o Granducâto de Litoània, a Confederaçión polàcco-litoànn-a e l'Inpêro rùscio. Aprêuvo a-o sccéuppo da Rivoluçión rùscia into 1917, vàrri stâti se són contéixi o contròllo de l'àrea, co-a vitöia che a-a fìn a l'é anæta a-a Repùbrica Socialìsta Soviética Bielorùscia, a quæ a l'é stæta unn-a de repùbriche costitoénti a-a fondaçión de l'Unión Soviética into 1922. Depoî a goæra soviético-polàcca, a Bielorùscia a l'à perdûo squæxi a meitæ do sò teritöio in favô da Polònia. A naçión a l'é arivâ a-i sò confìn modèrni into 1939, quànde çerti teritöi da Segónda Repùbrica de Polònia són pasæ sótt'a-o sò contròllo aprêuvo a l'invaxón soviética da Polònia, confìn pöi rifinîi a-a fìn da segónda goæra mondiâle[1][2]. Into córso de quéllo conflìtto e operaçioìn militâri àn devastòu a Bielorùscia, co-a pèrdia de ciù ò mêno 'n quàrto da sò popolaçión e da meitæ de vivàgne naturâli[3], co-o repìggio econòmico ch'o l'é arivòu into dòppo goæra. Into 1945, a RSS Bielorùscia a l'é stæta un di ménbri fondatoî de l'Òrganizaçión de Naçioìn Unîe, insémme a l'Unión Soviética.

O parlaménto da repùbrica o l'à proclamòu a sovranitæ da Bielorùscia a-i 27 de zùgno do 1990 e, into procèsso da chéita de l'Unión Soviética, a naçión a l'à diciaròu a sò indipendénsa a-i 25 de agósto do 1991[4]. Depoî l'adoçión de 'na nêuva costituçión into 1994, Alexander Lukashenko o l'é stæto elezûo prescidénte da Bielorùscia inte prìmme e sôle eleçioìn lìbere depoî a diciaraçión de indipendénsa[5]. O Lukashenko o goìdda 'n govèrno outoritâio ch'o l'à portòu a 'n scàrso rispètto di dirìtti umâni e a abûxi de potêre[6][7][8][9].

Economîa e polìtica[modìfica | modìfica wikitèsto]

In Bielorùscia són stæte continoæ numerôze de polìtiche de l'etæ soviética, cómme prezénpio o contròllo statâle in sce gréndi setoî de l'economîa. Pe de ciù, a l'é a sôla naçión eoropêa inta quæ a l'é ancón in vigô a pénn-a de mòrte. Inte l'ànno 2000, a Bielorùscia e a Rùscia àn firmòu 'n tratâto pe 'na ciù stréita colaboraçión tra e dôe naçioìn, ciamòu Unión Rùscia-Bielorùscia.

A Bielorùscia a l'é 'na naçión in vîa de svilùppo ch'a se trêuva a-o 53° pòsto inta clasìfica de l'Ìndice de Svilùppo Umâno. A l'é un di ménbri de Naçioìn Unîe scìnn-a da-a sò fondaçión e a fa pàrte da Comunitæ di Stâti Indipendénti, de l'Òrganizaçión do tratâto de seguéssa comùn, de l'Unión Econòmica Éoro-aziàtica, de l'Òrganizaçión pi-â seguéssa e a coperaçión in Eoröpa e do Moviménto di stâti no aliniæ. A no l'à mostròu interèsse a intrâ inte l'Unión Eoropêa ma a ògni mòddo a l'à mantegnûo de relaçioìn bilaterâli co-o blòcco eoropêo, parteçipàndo a-i doî progètti UE de l'Iniçiatîva de Baku e de l'Eastern Partnership. A Bielorùscia a l'à sospéizo a sò partecipaçión a 'sti progètti chi a-i 28 de zùgno do 2021 aprêuvo a-e sançioìn decîze da l'Unión Eoropêa cóntra de lê[10][11].

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. (EN) Rawi Abdelal, National Purpose in the World Economy: Post-Soviet States in Comparative Perspective, Cornell University Press, 2001, ISBN 0-801-43879-9.
  2. (EN) Taylor & Francis Group, Belarus, in Europa World Year, Book 1, Taylor & Francis, 2004, ISBN 1-857-43254-1.
  3. (EN) Albert Axell, Russia's Heroes, 1941-45, Carroll & Graf Publishers, 2002, p. 247.
  4. (EN) Belarus - The World Factbook, in sce cia.gov. URL consultòu o 5 arvî 2022.
  5. (EN) Profile: Europe's last dictator?, in sce news.bbc.co.uk, 10 novénbre 2001. URL consultòu o 5 arvî 2022.
  6. (EN) Steven Levitsky e Lucan A. Way, Competitive Authoritarianism: Hybrid Regimes after the Cold War, Cambridge, Cambridge University Press, 2010, ISBN 1-139-49148-2.
  7. (EN) Human rights by country - Belarus, in sce amnesty.org. URL consultòu o 5 arvî 2022.
  8. (EN) Henry Austin, European lawmakers condemn 'violent repression' in Belarus, call for sanctions against president, in sce nbcnews.com, 17 novénbre 2020. URL consultòu o 5 arvî 2022.
  9. (EN) EU, UK, US, and Canada issue coordinated sanctions against Belarus over Ryanair flight diversion, in sce euronews.com, 21 zùgno 2021. URL consultòu o 5 arvî 2022.
  10. (EN) EU relations with Belarus, in sce consilium.europa.eu. URL consultòu o 5 arvî 2022.
  11. (EN) Belarus freezes migrant cooperation deal over EU sanctions, in sce dw.com. URL consultòu o 5 arvî 2022.

Bibliografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Colegaménti estèrni[modìfica | modìfica wikitèsto]

  • (BEEN) Scîto ofiçiâ, in sce belarus.by. URL consultòu o 5 arvî 2022.
Contròllo de outoritæVIAF (EN122714179 · ISNI (EN0000 0001 2171 2080 · LCCN (ENn91128701 · GND (DE4079143-9 · BNF (FRcb153259176 (data) · BNE (ESXX451313 (data) · NDL (ENJA00577502 · WorldCat Identities (ENn91-128701