Crimea

Da Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

E colònie zeneixi inta Crimêa into XV sécolo

Crimêa (in léngoa ucraìnn-a e rùscia Krym) - Penîzoa de l’Ucrainn-a.

Descriçion e stòia[modìfica | modìfica wikitèsto]

A costitoîva a Repùbrica outònoma de Crimêa (26.100 km2 con 2.353.100 abitanti into 2014), con capolêugo Simferopol, e a fâxeiva parte da Repùblica de l'Ucraìnn-a, scinn- a-o 2014, quand'a l'é stæta anéssa a-a Rùscia, dòppo 'n referendom tegnûo inte quel'anno. A comunitæ internaçionâle a no l'à riconosciûo sto referendom e a parla d'anesción.

Inta Crimêa gh'êa inte l'Etæ de Mêzo inportanti colònie zeneixi, comme Caffa, ch'ancheu a se ciamma Feodòsia (ò Theodòsia), e Soldàia, ch'ancheu a se ciamma Sudak.

Queste colònie formâvan a provinça ciamâ Gothia, c'a l'êa 'na striscia into Sud da Crimêa ch'a l'andâva da Caffa scinn-a Cénbalo. O primmo càrego de sæa da-a Cinn-a o l'êa arivòu chi into 1257.

I Zeneixi són restæ into Mâ Neigro scinn- a-o 1475, quande e colònie son stæte conquistæ da-i Òtomànn-i[1]

Fortificaçión zeneize a Sudak

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. Manfred Pittioni: Genua Die versteckte Weltmacht, Verlag Mandelbaum, 2011, ISBN 978-3854763499

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæVIAF (EN235468721 · GND (DE4033166-0 · WorldCat Identities (EN235468721