Gazaia

Da Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
A Gazàia: e colònie zeneixi in Crimêa into XV sécolo

Gazàia (colònia zenéize)

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Gazàia o l’é ’n nómme d’òrìgine medievâle ch’o ne vȇgne da-a paròlla “Cazàia” co-a quæ vegnîvan ciamæ e colònie chi-â Repùblica de Zȇna a l’à avûo in Crimȇa da l’ànno 1266 a-o 1475. L’inportànsa comerciâle da colònia a l’ȇa dovûa a-o fæto ch’a controlâva unn-a de estremitæ òcidentâli (quélla ciù a setentrión) da stràdda da sæa[1].

A premìssa polìtica pe stabilî de colònie a Gazàia l’ȇa stæto o Tratâto do Ninfȇo de l’ànno 1261, co-o quæ l’inperatô de Nicȇa (Ninfȇa, ancheu Nàffo) o dâva a-i zenéixi l’escluxîva do comèrcio into “Mare Maius” (Mâ Néigro) [2] la dónde prìmma gh’ȇa i Veneçién.

De consegoénsa inte l’ànno 1266 l’é stæto dæto a Zȇna a çitæ de Càffa, ch’a l’é dòppo diventâ a capitâle di posediménti da Gazàia.

Inte l’ànno 1308 i Móngoli da Strèuppa d’öo comandæ da-o Khan Tòqtâi, dòppo ’n legendâio asédio, àn pigiòu Càffa. Çìnque ànni dòppo, a tùtti i mòddi, i Zenéixi àn tórna avûo a sò colònia da-o sucesô do Tòqtâi, o Uzbèk[2] ch’o l’ȇa interesòu a ristabilî e relaçioìn comerciâli.

Inte l’ànno 1313, avûo tórna o posèsso da çitæ, a Compagna Communis a l’à òrganizòu inte ’n mòddo ciù ordinòu l’aministraçión da colònia [3]. O potȇre de fâ e lézze o l’ȇa atriboîo a l’Officium Gazarie, formòu da éutto magistrâti che stâvan in càrega sôlo sȇi méixi e dòppo nominâvan lô mæximi i sò sucesoî. Quésti, dæta a distànsa da colònia da-a madrepàtria, avéivan ’na grànde outonomîa. O potȇre ezecutîvo o l’ȇa afidòu a-o Cónsole de Càffa, ch’o stâva in càrega pe ’n ànno, agiutòu da ’n scrivàn ò cançelȇ, tùtti doî nominæ da-o govèrno zenéize. In càngio, l’ȇa elètto o conséggio de 24 sòcci (ch’o duâva lȇ ascì ’n ànno) di quæ meitæ ȇan nòbili e meitæ mercànti ò artexén. De quésti ùrtimi quàttro poéivan ȇse génte do pòsto ch’avéivan òtegnûo a çitadinànsa zenéize. In sciâ fìn, o conséggio o l’elezéiva ’n conséggio ciù picìn formòu da sȇi sòcci estèrni a quéllo di 24. E âtre çitæ da colònia gh’avéivan aministraçioìn scìmili che dipendéivan da quélla de Càffa.

Inte l’ànno 1341 e lézze che vàivan inta Gazàia zenéize són stæte arecugéite into Liber Gazarie, ancheu costodîo inte l’Archìvio de Stâto de Zȇna[2]. L’acugéita a l’é stæta dòppo agiornâ inte l’ànno 1441 co-o nómme de Statuta Gazarie.

Inte l’ànno 1347 a Stréuppa d’öo, sta vòtta chi goidâ da-o Ganī Bek, a l’à asediòu tórna Càffa. A crònaca anònima [4], ma atriboîa a-o fràtte françescàn, o Michȇ da Ciàssa, a cónta che pâ che-i asediànti avésan caciòu con de catapùrte drénto a-e miâge da çitæ i cadàveri di sò conpàgni mòrti de ’na moutîa vegnûa da-o Levànte, a pèsta néigra. I abitànti de Càffa pâ ch’avésan caciòu sùbito i cadàveri in mâ, ma-a pèsta a l’ȇa òrmâi intrâ in çitæ. Da Càffa, a pèsta a l’é intrâ inta ræ comerciâle di zenéixi ch’a creuvîva tùtto o Mediterànio. A bòrdo di bàrchi comerciâli che partîvan da Càffa inte l’ötùnno do 1347 a pèsta a l’é arivâ a Costantinòpoli, prìmma çitæ ouropȇa contagiâ, dòppo a l’é arivâ a Mescìnn-a e da li a s’é spantegâ pe tùtta l’Ouröpa.

A sécca de Càffa a batéiva àspri d’argénto [5]. E intrâte fiscâli da Gazàia ȇan stæte asegnæ a-a “Compera di Gazaria (Inpréstito de Gazàia)”, a societæ di creditoî do Stâto ch’a l’avéiva inprestòu e palànche pe-e spéize pe-a diféiza da colònia. Ma a “Compera (l’Inpréstito) a l’ȇa do Bànco Sàn Zòrzo e coscì o l’ȇa quésto ch’o l’aministrâva e tàsce da Gazàia [6].

Dòppo a chéita de Costantinòpoli, inte l’ànno 1453, a Compagna Communis a l’à cedûo a-o Bànco de Sàn Zòrzo a sovranitæ in sciâ Gazàia, perché o l’ȇa l’ùnico ch’o poéiva òrganizâ a rexisténsa cóntra i Tùrchi. Ma ste colònie chi són stæte in sciâ fìn conquistæ da l’Inpȇro Tùrco inte l’ànno 1474.

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. Piero Boccardo, Clario Di Fabio (a cura di), Il secolo dei genovesi, Milano, Electa, 1999, 472 p.
  2. Giovanni Forcheri, Navi navigazione a Genova nel Trecento. Il Liber Gazarie, Bordighera, Istituto internazionale di studi liguri, 1974
  3. J.M. Pardessus, Collection des lois maritimes antérieurs au XVIII siècle, Parigi, Imprimerie Royale, 1837, rist. Torino, Gaudenzi, 1968, vol. IV, pag. 423-434
  4. Historia, quae fratris Michaelis de Placea siculi, ordinis sancti Francisci, nomine circumfertur. Cfr. Raffaele Starrabba, Scritti inediti o rari di Antonino Amico, Palermo 1891, p. 307
  5. Le collezioni numismatiche della Banca CARIGE
  6. sito La Casa di San Giorgio