Sâta a-o contegnûo

Gazaia

Da Wikipedia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Gazàia
Gazàia – BandêaGazàia - Stémma
(detàggi) (detàggi)
Dæti aministratîvi
Léngoe parlæLìgure, Latìn
CapitâleCàffa
Dipendénte da Repùblica de Zêna
Polìtica
Nàscita1266 con Obèrto Spìnoa
CaxónConquìsta zenéize de l'àrea
Fìn1477 con Galiàsso da Levànto
CaxónConquìsta òtomànn-a de l'àrea
Teritöio e popolaçión
A Crimêa tra i sécoli XIV e XV, e zöne in rósso són quélle sott'a-o contròllo di zenéixi.
Evoluçión stòrica
Precedûo da Khanâto da Stréuppa d'Öo‎
Sucedûo da Inpêro òtomàn
(Eyalet de Kefe)
Òua pàrte deUcraìnn-a Ucraìnn-a (de iure)
Rùscia Rùscia (de facto)

Gazàia a l'é 'n nómme d'òrìgine medievâle ch'o ne vén da-a paròlla "Cazàia" co-a quæ êan ciamæ e colònie che a Repùblica de Zȇna a l'à avûo in Crimȇa da l'ànno 1266 a-o 1475. L'inportànsa comerciâle da colònia a l'ȇa dovûa a-o fæto ch'a controlâva unn-a de estremitæ òcidentâli (quélla ciù a setentrión) da stràdda da sæa[1].

A premìssa polìtica pe stabilî de colònie a Gazàia o l'ȇa stæto o Tratâto do Ninfȇo de l'ànno 1261, co-o quæ l'inperatô de Nicȇa (Ninfȇa ancheu Nàffo) o dâva a-i zenéixi l’escluxîva do Comèrcio into "Mare Maius" (Mâ Néigro)[2] la dónde prìmma gh'ȇa i Veneçién.

De consegoénsa inte l'ànno 1266 l'é stæto dæto a Zȇna a çitæ de Càffa[2] ch'a l'é dòppo diventâ a capitâle di posediménti da Gazàia.

Inte l'ànno 1308 i Móngoli da Strèuppa d'öo comandæ da-o Khan Tòqtâi, dòppo 'n legendâio asédio, àn pigiòu Càffa. Çìnque ànni dòppo, a tùtti i mòddi, i Zenéixi àn tórna avûo a sò colònia da-o sucesô do Tòqtâi, o Uzbèk[2], ch'o l'ȇa interesòu a ristabilî e relaçioìn comerciâli.

Inte l'ànno 1313, avûo tórna o posèsso da çitæ, a Compagna Communis a l'à òrganizòu inte 'n mòddo ciù ordinòu l'aministraçión da colònia[3]. O potȇre de fâ e lézze o l'ȇa atriboîo a l'Officium Gazarie, formòu da éutto magistrâti che stâvan in càrega sôlo sȇi méixi e dòppo nominâvan lô mæximi i sò sucesoî[2]. Quésti, dæta a distànsa da colònia da-a madrepàtria, àivan 'na grànde outonomîa[3]. O potȇre ezecutîvo o l'ȇa afidòu a-o Cónsole de Càffa, ch'o stâva in càrega pe 'n ànno, agiutòu da 'n scrivàn ò cançelȇ, tùtti doî nominæ da-o govèrno zenéize[3]. In càngio, l'ȇa elètto o conséggio de 24 sòcci (ch'o duâva lȇ ascì 'n ànno) di quæ meitæ ȇan nòbili e meitæ mercànti ò artexén. De quésti ùrtimi, quàttro poéivan ȇse génte do pòsto ch'àivan òtegnûo a çitadinànsa zenéize[2]. In sciâ fìn, o conséggio o l'elezéiva in conséggio ciù picìn formòu da sȇi sòcci estèrni a quéllo di 24. E âtre çitæ da colònia gh'àivan aministraçioìn scìmili che dipendéivan da quélla de Càffa[3].

Inte l'ànno 1341 e lézze che vàivan inta Gazàia zenéize són stæte arecugéite into Liber Gazarie, ancheu costodîo inte l'Archìvio de Stâto de Zȇna[2]. L'acugéita a l'é stæta dòppo agiornâ inte l'ànno 1441 co-o nómme de Statuta Gazarie[3].

Inte l'ànno 1347 a Stréuppa d'öo, sta vòtta chi goidâ da-o Ganī Bek, a l'à asediòu tórna Càffa. A crònaca anònima[4], ma atriboîa a-o fràtte françescàn, o Michȇ da Ciàssa[5], a cónta che pàiva che-i asediànti avésan caciòu con de catapùrte drénto a-e miâge da çitæ i cadâvei di sò conpàgni mòrti de 'na moutîa vegnûa da-o Levànte, a pèsta néigra. Pâ che i abitànti de Càffa avésan caciòu sùbito i cadâvei in mâ, ma-a pèsta a l'ȇa òrmâi intrâ inta çitæ. Da Càffa, a pèsta a l'é intrâ inta ræ comerciâle di zenéixi ch'a crovîva tùtto o Mediterànio. A bòrdo di bàrchi comerciâli che partîvan da Càffa inte l'ötùnno do 1347, a pèsta a l'é arivâ a Costantinòpoli, prìmma çitæ eoropȇa contagiâ, dòppo a l'é arivâ a Mescìnn-a e da li a s'é spantegâ pe tùtta l'Eoröpa.

A zécca de Càffa a batéiva àspri d'argénto[6]. E intrâte fiscâli da Gazàia ȇan stæte asegnæ a-a "Compera di Gazaria" (Inpréstito de Gazàia), a societæ di creditoî do Stâto ch'a l'àiva inprestòu e palànche pe-e spéize pe-a diféiza da colònia. Ma a "Compera" (l'Inpréstito) a l'ȇa do Bànco Sàn Zòrzo e coscì o l'ȇa quésto ch'o l'aministrâva e tàsce da Gazàia[7].

Dòppo a chéita de Costantinòpoli, inte l'ànno 1453, a Compagna Communis a l'à cedûo a-o Bànco de Sàn Zòrzo a sovranitæ in sciâ Gazàia, perché o l'ȇa l'ùnico ch'o poéiva òrganizâ a rexisténsa cóntra i Tùrchi. Ma ste colònie chi són stæte in sciâ fìn conquistæ da l'Inpȇro Tùrco inte l'ànno 1474[7].

  1. (IT) Piero Boccardo e Clario Di Fabio, Il secolo dei genovesi, Milàn, Electa, 1999, ISBN 978-88-43-57270-0.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (IT) Giovanni Forcheri, Navi navigazione a Genova nel Trecento. Il Liber Gazarie, , internazionale di studi liguri, Bordighêa, Institûto Internaçionâle de Stùddi Lìguri, 1974.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (FR) Jean Marie Pardessus, XXVII - Droit maritime de la République de Gênes, in Collection de lois maritimes antérieures au 18. siècle, vol. 4, Parìggi, Imprimerie royale, 1837, p. 419 ss.
  4. (LA) Historia, quae fratris Michaelis de Placea siculi, ordinis sancti Francisci, nomine circumfertur, Palèrmo, Raffaele Starrabba, Scritti inediti o rari di Antonino Amico, 1891, p. 307.
  5. Publicâ pi-â prìmma vòtta da-o Rozâio Grigheu into 1791 co-o tìtolo de Historia Sicula.
  6. (IT) E coleçioìn de monæe da bànca Carige (PDF), in sce gruppocarige.it. URL consultòu l'8 màzzo 2022.
  7. 7,0 7,1 (IT) La Casa delle Compere e dei Banchi di San Giorgio - Colonie del Levante, in sce lacasadisangiorgio.it. URL consultòu l'8 màzzo 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 17 agósto 2017).

Âtri progètti

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Colegaménti estèrni

[modìfica | modìfica wikitèsto]