Marìnn-a Zenéize

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Marìnn-a Zenéize
Flag of Genoa.svg
Bandêa de Zêna
Perîodo 1005-1815
Naçión Repùblica de Zêna
Amiràlli avoxæ Andrîa Döia, Ghigèrmo Inbriægo, Benéito Zacàia

A Marìnn-a Zenéize, indicâ co-o nómme de Flòtta Zenéize ascì, a l'é stæta l'armâ da mâ de fòrse militâri da Repùblica de Zêna. A partî da-o sécolo XI a marìnn-a a l'à avûo o cónpito de protézze i interèsci da Repùblica e de proietâ o sò potêre into Mediterànio e into Mâ Néigro. Into córso di sécoli a l'à zugòu 'n ròllo cruçiâle inta stöia de Zêna cómme Scignôa do Mâ e poténsa comerciâle marìtima.

A sò inportànsa a s'é progresivaménte amermâ tra i sécoli XVII e XVIII, perîodo into quæ o prinçipâle motô econòmico da naçión o l'êa diventòu l'ativitæ bancària, ciufîto che quélla comerciâle[1].

A marìnn-a zenéize a l'é stæta a-a fìn desmantelâ inte l'ànno 1815 aprêuvo a-a forsâ anesción da Repùblica a-o régno de Sardégna.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Fondaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]

Pitûa da flòtta zenéize ch'a tórna in pòrto dòppo 'na spediçión vitoiöza cóntra i tùrchi. Quàddro intitolòu "Vìsta de Zêna", òpera do 1597 do Cristòffa Gràsso.

Céntro comerciâle za inte l'etæ antîga, l'economîa da çitæ de Zêna a l'êa bazâ in scî tràfeghi maritìmi e i comèrci. Aprêuvo a sti fæti chi a piraterîa a raprezentâva 'na séria minàccia pe-i mercànti zenéixi, che pagâvan de gròsse sómme pi-â seguéssa di sò bàrchi. Ànche Zêna mæxima a l'êa vulneràbile a-i atàcchi di piràtti, fæto mìsso in ciæo inte l'ànno 935, quànde 'na flòtta saracìnn-a goidâ da-o Ya'qub ibn Ishaq al-Tamimi a l'à sachezòu a çitæ[2]. L'incursción mosulmànn-a a l'à dónca sponciòu a-a realizaçión de inportànti diféize into pòrto, renovàndo l'interèsse inte 'na marìnn-a mercantîle armâ ch'a batugiésse costanteménte o Mâ Lìgure. Inte l'ànno 1005, co-ina série de rifórme, s'é comensòu a-afidâ o govèrno da çitæ a 'n cónsole da-a càrega ch'a duâva quàrche ànno, nominòu tra i ciù rìcchi mercànti e propiêtâi de tære da çitæ.

A zóvena Repùblica, diventâ do tùtto indipendénte pöco dòppo, a l'êa dónca dominâ da-e necescitæ e i interèsci de conpagnîe de comèrcio, co-a marìnn-a ch'a l'êa diventâ fondamentâle pi-â seguéssa da nêuva Scignôa do Mâ. S'é dónca comensòu a nominâ 'n "âto amiràlio", che insémme a-o govèrno o l'àiva o cónpito de cordinâ e açioìn da marìnn-a, gràçie a-a quæ za into sécolo XI o Mâ Lìgure intrêgo o l'êa controlòu da-i zenéixi. A ògni mòddo, a prìmma flòtta da Repùblica a l'êa formâ de bàrchi acàtæ e apixonæ da çitadìn zenéixi, cómme mercànti e pescoéi, e no gh'êa goæi bàrchi da goæra propiaménte dîti. Cómme tâ, into sécolo XI a flòtta a l'êa sorviatùtto relegâ a-a proteçión di comèrci di rìcchi zenéixi, che continoâvan a dominâ a politìca e l'economîa da Repùblica. E inte quélli ànni gh'é i prìmmi intervénti da flòtta in de açioìn cóntra i piràtti mosulmàn, cómme quélli de l'emirâto aglàbide, scitoòu inte l'Àfrica do Nòrd[3]. Dòppo i vàrri ànni de remésci caxonæ da-a conquìsta Normànn-a da bàssa Itàlia, a marìnn-a zenéize a l'à parteçipòu, insémme a quélle de Amalfi e do Stâto Pontifìccio, a-a spediçión inandiâ da-a Repùblica de Pîza cóntra a çitæ de Mahdia inte l'ànno 1087[4][5].

Con l'òrganizaçión de prìmme croxæ, a partî da-o 1095, l'é incomensòu 'n perîodo de gràn richéssa pe Zêna. Defæti, aprêuvo a-a necescitæ de mandâ ciù fòrse militâri pi-â conquìsta da Tæra Sànta e, ciù avànti, pi-â diféiza di stâti croxæ ascì, i zenéixi són riêscîi a òtegnî di gréndi goâgni co-o traspòrto de trùppe crestiànn-e da l'Eoröpa[6][7]. Pe megioâ l'agiùtto a-i crestién into córso da Prìmma Croxâ, s'êa inandiòu 'na squàddra de dózze galêe desccegæ in Tæra Sànta. Sti bàrchi chi àivan l'inportànte cónpito de contrastâ a minàccia raprezentâ da-a marìnn-a saracìnn-a, òtegnìndo cóntra de lê de inportànti vitöie cómme a catûa de 'na sò flòtta into pòrto de Béirot inta Prìmma Croxâ. Inte quélli ànni a famìggia zenéize di Inbriæghi a l'êa diventâ asæ avoxâ in Tæra Sànta aprêuvo a-e sò inpréize, in particolâ pi-â goìdda de 'n atàcco di zenéixi da-o mâ into córso do Blòcco de Trìpoli. Óltre a-avéi riçevûo grénde richésse da-i capitànni croxæ, a Repùblica a l'êa coscì riêscîa a stabilî vàrie colònie comerciâli inti mâ Mediterànio e Néigro[6]. Pe de ciù, a çitæ de Gibelétto, into teritöio do modèrno Lìbano, a l'êa pasâ do tùtto sott'a-o contròllo zenéize, co-a Repùblica ch'a l'àiva ascì 'n térso di dirìtti in scî goâgni prodûti da-a çitæ de Sàn Gioâne d'Âcri[8]. Dòppo a conquìsta crestiànn-a da zöna a flòtta a l'à avûo sorviatùtto o cónpito de difénde i pòrti dond'a l'êa òrmezâ[8]. A-o prinçìpio do sécolo XII a marìnn-a zenéize a l'à parteçipòu a-a spediçión pizànn-a do 1113-1115 inte Îzoe Baleâri pe destrûe e bâze di piràtti de Maiòrca[9].

Inta sò prìmma fâze, a flòtta zenéize a l'êa bazâ prinçipalménte in sce doî tîpi de galêe; ö sæ unn-a ciù gròssa ch'a repigiâva e lìnie do dromón bizantìn e unn-a ciù picìnn-a scìmile a-e âtre galêe italiànn-e. A flòtta a l'êa conpletâ da 'n çèrto nùmero de bàrchi mercântili armæ d'arénbo, do tîpo ciamòu "còcca"[10][11]. In particolâ, aprêuvo a-a façilitæ co-a quæ in ténpo de goæra se convertîvan e galêe mercantîli in militâri, a marìnn-a zenéize a fâva làrgo ûzo de sta ràzza de bàrchi[12].

Goære comerciâli[modìfica | modìfica wikitèsto]

Litografîa ch'a móstra e vàrie conpagnîe ch'àn parteçipòu a-a batàggia da Melöia, vitöia gràçie a-a quæ i zenéixi àn pigiòu o contròllo do Mediterànio de ponénte

Óltre a-e òperaçioìn d'arénbo a-e goære in Tæra Sànta, a marìnn-a a l'à zugòu 'n ròllo fondamentâle inta rivalitæ tra i zenéixi e a vixìnn-a Repùblica de Pîza, co-a quæ êan in conpetiçión pò-u contròllo da Còrsega e da Sardégna[13]. A l'êa 'na pràtica bén bén comùn quélla d'atacâ i tràfeghi comerciâli di rivâli, co-i zenéixi ch'àn fîto inparòu cómme danezâ i nemîxi e, into mæximo ténpo, difénde i sò bàrchi[14]. Inte l'ànno 1119 'na squàddra navâle zenéize a l'à atacòu 'n convòlio mercantîle pizàn, e quésto o l'é stæto o prinçìpio da prìmma goæra fra Pîza e Zêna. A ògni mòddo sta prìmma batàggia a l'é finîa sénsa 'n ciæo vincitô, e quésto à portòu a quæxi 'n sécolo de àtti de piraterîa e atàcchi tra e dôe repùbliche pò-u contròllo in sce l'îzoa còrsa e quélla sàrda. Inti ànni trénta do sécolo XIII l'é comensòu 'na goæra no diciarâ tra e dôe çitæ, agravâ da-o ciù grànde conflìtto tra Ranpìn e Mascheræ. Aprêuvo a-o fòrte ligàmme tra a çitæ toscànn-a e o Sâcro Inperatô Româno, Zêna a l'à dovûo atrovâ di aleæ a l'èstero, e a s'é aleâ coscì co-o Pàppa co-o mandâghe, in ségno d'arénbo a-a càoza papâle, 'na flòtta pe trasportâ 'n'armâ de Ranpìn a Rómma. Ma i Mascheræ àn scovèrto i manézzi di sò nemîxi, e àn mandòu coscì 'na flòtta pizànn-a a intercetâ i zenéixi: o scóntro o l'é avegnûo inta coscì dîta batàggia do Gìglio do 1241. Ralentâ da-o càrego e da-i pasagê trasportæ, a marìnn-a zenéize a l'à avûo træ galêe afondæ, ciù âtre 27 caturæ inte quélla òcaxón[15]. A ògni mòddo, a segónda goæra con Pîza a l'é finîa co-o ritórno a-o status quo into 1243.

Into Mediterànio de levànte o conflìtto tra i mercànti zenéixi e veneçién de Âcri o l'à portòu a-o sccéuppo da coscì dîta goæra de Sàn Sâba, conbatûa tra o 1256 e o 1270[16]. Inte sta goæra chi a marìnn-a zenéize a l'à patîo 'na série de batòste in batàgge in cànpo avèrto cóntra Venéçia e dónca a s'é dedicâ sorviatùtto a atacâ i convòlli mercantîli ciufîto che i bàrchi da goæra[16][17]. E dûe batòste patîe cóntra pizén e veneçién àn momentaniaménte òstacolòu e anbiçioìn di zenéixi ma, pe cóntra, àn in sciâ fìn portòu a-a creaçión de 'na marìnna da goæra dedicâ a-o servìçio da Repùblica[15]. S'é dónca comensòu a costroî de galêe ciù grénde intànto che vegnîvan dæti magioî potêri a l'Âto Amiràlio; co-î avoxæ balestrê zenéixi che comensâvan a êse inclûxi inte ciùsme di bàrchi da goæra ascì. Quànde in sciâ fìn l'é scciupòu a tèrsa goæra pizàn-zenéize, a renovâ flòtta de Zêna a l'à dæto 'na grànde batòsta a-i toschén inta batàggia da Melöia do 1284. Con sta vitöia chi, inta quæ i zenéixi àn caturòu 37 galêe pizànn-e e 9.000 mainæ[13], a Repùblica de Zêna a l'ê diventâ a ciù grànde poténsa navâle do Mediterànio de ponénte[16].

A póppa da còpia de 'na galêa zenéize conservâ into Gàlata - Muzêo do Mâ

Con Pîza ch'a l'ê finîa in fórte crîxi, Zêna a s'é fîto spantegâ in Còrsega e inta Sardégna do nòrd. Inte l'ànno 1266 i mercànti zenéixi àn acatòu a çitæ de Càffa da-o Khanâto da Stréuppa d'Öo, e dòppo àn avèrto de nêuve colònie comerciâli into Mâ Néigro e inti teritöi de l'Inpêro bizantìn. Quésta espansción a l'à portòu Zêna a intrâ in conflìtto dirétto co-a Repùblica de Venéçia, ch'a l'àiva lê ascì di interèsci inta zöna[16]. A rivalitæ tra e dôe repùbliche a l'à in sciâ fìn portòu a-o sccéuppo da prìmma goæra veneçiàn-zenéize into 1296, ànno quànde a flòtta lìgure a l'êa formâ de bén 125 galêe. A ògni mòddo, a despæto da superioritæ numérica in sciâ marìnn-a veneçiànn-a, a flòtta de Zêna a no riêscîva a intercetâla, co-i mercànti da çitæ che comensâvan a patî di gròsci dànni a-i pròppi comèrci. A-a fìn, e dôe flòtte se són scontræ into 1298 co-îna grànde batàggia into Mâ Adriàtico, dâ-arénte a l'îzoa croâta de Corsòla. Inta batàggia de Corsòla, 'na flòtta de 75 galêe zenéixi a l'à dæto 'na grandìscima batòsta a-e 95 galêe veneçiànn-e prezénti, con l'afondaménto ò a catûa de 83 de quéste. A ògni mòddo i zenéixi ascì àn patîo de pérdie no trascuràbili, che no poéivan êse sostitoîe a-a spedîa da-i cantê navâli da çitæ. O conflìtto o l'é dónca finîo inte 'na scitoaçión de relatîvo stàllo a partî da l'ànno 1299. Dòppo a goæra, gràçie a-o contròllo do comèrcio di scciâvi into Mediterànio, a marìnn-a zenéize a l'à posciûo inpiêgâ migiæa de scciâvi cómme remoéi. Sta polìtica chi a l'à portòu a 'na fòrte riduçión de spéize pò-u mantegniménto da flòtta dæto che, a diferénsa de Venéçia ch'a l'adêuviâva sôlo di bonægia, no gh'êa ciù de bezéugno de pagâli. Pe cóntra, quésto o l'à però portòu a 'na diminuçión de òmmi disponìbili p'abordâ i âtri bàrchi, perché i capitànni zenéixi no se fiâvan a-armâ di scciâvi[18][19].

Inte l'ànno 1340 'na flòtta formâ da chìnze galêe zenéixi sott'a-o comàndo do Pêo Barbavêa a l'à conbatûo insémme a 'na flòtta françéize inta batàggia de Sluys, pàrte da goæra di çént'ànni cóntra o Régno d'Inghiltæra[20].

Co-a progrescîva espansción da ræ comerciâle zenéize into sécolo XIV, a marìnn-a a l'à avûo 'n ròllo ancón ciù inportànte inta diféiza di bàrchi mercantîli. Scibén chò-u comèrcio marìtimo o l'êa 'na grànde fónte de richéssa pi-â çitæ, o l'êa caxón ascì de 'na grànde propensción vèrso e-epidemîe. Defæti, dòppo l'arîvo da pèsta néigra inta çitæ de Càffa co-o blòcco móngolo da çitæ, sta moutîa chi a s'é fîto spantegâ pe mézzo di bàrchi zenéixi che scapâvan da-a Gazàia[21]. In particolâ, 'na flòtta mercantîle partîa da Càffa a l'à portòu a pèsta a Mescìnn-a, de dónde l'epidemîa a s'é spantegâ inte tùtta l'Eoröpa[22]. L'inpàtto con l'epidemîa a Zêna o l'é stæto terìbile: l'é mòrto ciù de 40.000 persónn-e e quésto o l'à amermòu i finaçiaménti e o personâ disponìbile pi-â flòtta ascì[23].

Raprezentaçión de 'na flòtta zenéize inti sécoli XIII-XIV, òpera do Quìnto Cénni.

'Na tèrsa goæra con Venéçia, conosciûa co-o nómme de "Goæra di Stréiti", a l'é scciupâ inte l'ànno 1350 pe de ratèlle in scî dirìtti comerciâli into Mâ Néigro. Venéçia a l'êa aleâ co-o Régno d'Aragónn-a e con l'Inpêro bizantìn, raxón pi-â quæ a l'àiva a dispoxiçión 'na flòtta bén bén ciù grànde de quélla zenéize. A ògni mòddo, a prêxo de gròsse pérdie, Zêna a l'é riêscîa a vìnçe 'na batàggia into stréito do Bòsforo into frevâ do 1352, e a l'à costréito i bizantìn a retiâse da-a goæra. Pe cóntra, into 1353, a marìnn-a zenéize a l'à patîo 'na dûa sconfìtta inta batàggia de Alghêro. Aprêuvo a 'sta batòsta chi gh'é stæto di remésci a Zêna, ch'àn òstacolòu ancón de ciù o sfòrso militâre da Repùblica[24], e a l'à portòu dónca a-a decixón de pasâ tenporaniaménte sott'a-o dùcca de Milàn. Into novénbre do 1354 'na flòtta zenéize a-o comàndo de l'amiràlio Paganìn Döia a l'à sorpréizo quélla veneçiànn-a dâ-arénte a-e costêe de Navarìn e, co-a sucescîva batàggia de Sapiénsa, a l'à afondòu ò caturòu bén 35 galêe veneçiànn-e. Into 1355, a Milàn, l'é stæto firmòu 'n tratâto de pâxe tra e dôe repùbliche. Intànto che into Levànte l'êa tornòu o status quo, o régno d'Aragónn-a o l'êa diventòu 'n inportànte rivâle pò-u domìnio zenéize into Mediterànio de ponénte[25]. Inte quélli ànni, aprêuvo a-a fìn da goæra, Zêna a s'é liberâ da-o contròllo milanéize ascì, e a l'é tórna repùblica[26].

Inte l'ànno 1378 l'é scciupòu a quàrta goæra con Venéçia, a coscì dîta "Goæra de Ciòzza", conbatûa quésta ascì pi-â minàccia che i Veneçién raprezentâvan pe-i comèrci zenéixi into Mâ Néigro. Co-a ciù pàrte da flòtta zenéize ch'a l'êa dêuviâ cómme scòrta pe-i sò bàrchi mercantîli ch'andâvan da Zêna inta Crimêa, i veneçién àn aprofitòu da scitoaçión, sachezàndo vàrri pàixi scitoæ lóngo e costêe. Pe de ciù, inte quéll'ànno a marìnn-a zenéize a l'é stæta batûa da-i veneçién inta batàggia de Càppo d'Ànsio. Into màzzo do 1379, aprêuvo a-a vitöia de Pöla, i zenéixi són riêscîi a sbarcâ into pòrto de Ciòzza e àn pigiòu a çitæ. Con sta conquìsta chi a flòtta a voéiva blocâ diretaménte a çitæ de Venéçia ma, con l'arîvo di rinfòrsci veneçién, a-i 24 de zùgno do 1380 a l'é stæta batûa e a l’à pèrso 17 galêe. Blocâ dónca a tæra e sénsa rinforniménti[25], l'armâ zenéize a l'à dovûo aréndise, e quésto, pöco dòppo, à portòu a-a fìn da goæra. Con sto conflìtto chi, finîo co-o ritórno a-o status quo e co-o sfiniménto de fòrse de dôe repùbliche, Zêna a l'à pèrso numerôze figûe e mézzi ciâve, perdéndo o primâto into Mediterànio de ponénte in favô di aragonéixi ascì[25].

Declìn[modìfica | modìfica wikitèsto]

A coscì dîta "Màppa zenéize" òpera do 1457 de 'n artìsta sconosciûo.

A pezànte goæra cóntra Venéçia e l'inpàtto devastànte da pèsta néigra àn bén bén danezòu a poténsa navâle zenéize. Pe de ciù, a nàscita de ciù gréndi stâti naçionâli a l'à comensòu a conprométte a conpetitivitæ a livéllo militâre de repùbliche marén, ciù picìnn-e. Zêna, con l'arénbo françéize, a l'à inandiòu 'na croxâ in Tunixîa inte l'ànno 1390, con l'òbiêtivo de difénde e sò colònie comerciâli da-i atàcchi di piràtti mosulmàn. In particolâ, inte 'sta canpàgna chi, i zenéixi àn parteçipòu co-a sò flòtta méntre a fanterîa, inpiegâ into blòcco da fortéssa de Mahdia, a l'êa pi-â ciù pàrte formâ de françéixi. A consegoénsa ciù inportànte de sta croxâ chi, finîa sénsa particolâri cangiàmenti teritoriâli, a l'é stæta l'instituçión de 'na fórte infloénsa da Frànsa in sce Zêna, ch'a l'é stæta costréita into 1396 a diciarâse sò féodo. A marìnn-a zenéize ascì a l'é dónca pasâ sott'a-o contròllo françéize, e a l’é stæta inpiegâ sénsa sucèsso cóntra Venéçia inta batàggia de Modón a-i 7 d'òtôbre do 1403, dòppo ch'a l'êa stæta dêuviâ pe açioìn de piraterîa cóntra e colònie veneçiànn-e.

Màppa do móndo conosciûo fæta da-o cartògrafo zenéize Batìsta Agnéize into 1544.

A Repùblica a l'é diventâ tórna indipendénte da-a Frànsa inte l'ànno 1409 ma a sò inmàgine a l'êa òrmâi ridimenscionâ, co-a çitæ ch'a s'êa trasformâ inte 'n'anbîa conquìsta polìtica ségge pi-â Frànsa che pe l'Aragónn-a[27]. Inte l'ànno 1435 a flòtta zenéize a l'é stæta mandâ, derê domànda de Milàn, inta çitæ de Gaêta, a l'época asediâ da-i aragonéixi. Inte quélli ànni l'êa defæti in córso 'na goæra tra o Dùcca de Milàn e o Rè d'Aragónn-a pò-u contròllo do Régno de Sicìlia, co-i zenéixi a-o servìçio do Dùcca che, arivæ a Gaêta, àn fîto batûo a ciù grànde flòtta aragonéize inta batàggia de Pónsa. Inte sta batàggia chi o bàrco amiràlio aragonéize o l'é stæto caturòu, co-o Rè Arfonso V mæximo ch'o l'é stæto inprexonòu. A despæto de sti fæti chi, l'Aragónn-a a l'à in sciâ fìn vìnto a goæra, co-a Sicìlia ch'a l'é coscì pasâ sott'a-o sò contròllo. Quésto o l'à caozòu di gròsci dànni a-i comèrci zenéixi in quànte l'êa diventòu bén bén ciù conplicòu o pasàggio do stréito de Mescìnn-a, fæto ch'o l'à caxonòu vàrie interuçioìn inte rótte comerciâli da Repùblica[27][28].

Into sécolo XV, co-a creaçión de l'Inpêro òtomàn, l'é nasciûo 'na nêuva minàccia pe-i mercànti zenéixi into Levànte, co-a progrescîva chéita inte màn di Tùrchi de naçioìn amîghe de Zêna. A pèrdia contìnoa de teritöio da pàrte di bizantìn e, intànto, a distruçión de stâti crestién ciù picìn cómme Trebizónda, Cîpro e Amàsra, a l'à conpromìsso i interèsci zenéixi into Mâ Néigro. Intànto i tùrchi àivan comensòu a costroî 'na grànde flòtta e són diventæ fîto a poténsa navâle dominànte into Mediterànio de levànte[29]. Into 1453, dòppo a chéita de Costantinòpoli, l'inpêro òtomàn o l'à seròu ascì i Dardanélli e l'Elespónto a-i bàrchi crestién. Sta decixón chi a l'à caxonòu di pezantìscimi dànni a-a Repùblica de Zêna, do tùtto separâ da-e sò colònie into Mâ Néigro, che pe sécoli àivan garantîo i colegaménti co-i mercoéi da Rùscia e de l'Àzia centrâle[30]. Sénsa poscibilitæ de tornâ in pâtria e co-e pròpie lìnie de comunicaçión interótte, a flòtta zenéize do Mâ Néigro a s'é stragiâ, co-a pèrdia de magazìn, fortésse e bàrchi che òrmâi no se poéivan ciù difénde. E vêge colònie zenéixi són stæte dónca conquistæ da vàrie poténse regionâli, con Càffa che, prezénpio, a l'é stæta òcupâ da-i Tùrchi into 1475[31][32].

A despæto do declìn da Marìnn-a de Zêna e da Repùblica, i zenéixi àn continoòu a êse tra i mainæ ciù avoxæ a-o móndo. Defæti, gréndi navegatoî e cartògrafi cómme o Cristòffa Cónbo, o Batìsta Agnéize e o Pêo Vescónte vegnîvan tùtti da-a Supèrba[33].

Rifórme de l'Andrîa Döia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Ritræto de l'Andrîa Döia, òpera do Sebastiàn do Cióngio do 1526 conservâ inta Vìlla do Prìnçipe.

A marìnn-a zenéize a l'à avûo 'n perîodo de rinàscita sott'a-o comàndo de l'amiràlio e òmmo de stâto Andrîa Döia, ch'o l'à rinovòu l'interèsse inte fòrse marìtime. Nasciûo a Inêia, inti prìmmi ànni da sò vìtta o l'à conbatûo cómme merçenâio a-o servìçio de vàrie naçioìn. Tornòu da-o servìçio cómme capitànio merçenâio, inte l'ànno 1503 o l'à tentòu de incoragî Zêna a rexìste cóntra l'invaxón françéize ma o no l'à avûo sucèsso e o l'é stæto dónca costréito a lasciâ a çitæ. Tra o 1503 e o 1522 o Döia o l'à comandòu 'na squàddra de bàrchi zenéixi, into Mâ Mediterànio, che conbatéivan cóntra l'Inpêro òtomàn e i stâti barbaréschi. O s'é dòppo batûo cóntra o Sâcro Româno Inpêro, d'acòrdio co-a Frànsa, a partî da-o 1522, pe pasâ into 1528 cóntra i françéixi pe mandâli vîa da Zêna. Pasòu dónca a-o servìçio de l'inperatô Càrlo V o l'à òtegnûo o tìtolo de Amiràlio Inperiâle. Dòppo avéi incorporòu a marìnn-a zenéize inte quélla de l'inpêro, o l'à diféizo a fortéssa de Corón e pigiòu a çitæ de Patràsso. Âtra inportànte vitöia a l'é stæta quélla da Batàggia de Girolâta, inta quæ a flòtta zenéize a l'à batûo ùnze galêe tùrche e caturòu l'amiràlio Dragut. Dòppo o sò retîo da-o servìçio militâre, o Döia o s'é mìsso a travagiâ pe restitoî l'indipendénsa a-a Repùblica de Zêna, e o l'à liberòu a naçión da-e infloénse foestêe[34]. Inte quélli ànni l'economîa da Repùblica a l'à comensòu a pasâ da-o comèrcio a-e ativitæ de bànche e de manifatûe, co-o Portogàllo e a Spàgna ch'àn creòu i sò inpêri marìtimi e o Döia ch'o çercâva de cangiâ a dotrìnn-a da flòtta zenéize da quélla de scòntro a unn-a de colaboraçión co-ê âtre poténse crestiànn-e pi-â lòtta cóntra a-i piràtti barbaréschi. O l'à forteménte vosciûo l'introduçión de l'artilierîa navâle ascì, comensàndo a equipagiâ vàrri vascélli da flòtta co-i canoìn[35].

A ògni mòddo, vèrso a meitæ do sécolo XVI, o perîodo de rinàscita pi-â marìnn-a zenéize o sò conclûzo aprêuvo a 'na série de sconfìtte militàri. A flòtta inperiâle a l'é stæta batûa da-i Tùrchi into 1538 co-a batàggia de Prevêza; inte l'ànno 1541, co-a spediçión d'Algêri, a flòtta zenéize a l'é stæta danezâ da 'na série de boràsche; into 1552 'na flòtta spagnòllo-zenéize a l'é stæta batûa inta batàggia de Pónsa e, into 1553, a no l'é riêscîa a blocâ l'invaxón françéize da Còrsega. Pe de ciù a l'à parteçipòu con quàrche bàrco a-a flòtta ch'a l'é stæta batûa da-i Tùrchi inta batàggia de Gérba do 1560[26]. A ògni mòddo, into 1571, a marìnn-a zenéize a l'à contriboîo con 29 galêe - pe 53 bàrchi in tùtto - a-a flòtta da Lîga Sànta inta grànde batàggia de Lépanto, con l'amiràlio Gioâne Andrîa Döia ch'o l'à sfondòu o fiànco drîto da flòtta òtomànn-a. Aprêuvo a sta vitöia chi, i crestién són riêscîi a fâ finî o domìnio òtomàn in sce l'intrêgo Mâ Mediterànio[36].

Inte l'ànno 1556 l'é stæto creòu, pe conbàtte in mòddo ciù eficénte a piraterîa, o "Magistrâto de galêe"[37][38]. Co-a conpetiçión do sécolo XV tra Zêna, Venéçia, Spàgna e Portogàllo s'é arivòu a costroî a coscì dîta caràcca[7] (in bàrco a véia ch’o no l'àiva ciù de bezéugno di remoéi), incorporâ da-o sécolo dòppo inta marìnn-a zenéize ascì[7][39].

Declìn e fìn[modìfica | modìfica wikitèsto]

O declìn da marìnn-a zenéize o l'é continoòu into córso di sécoli XVII e XVIII, scibén ch'o l'êa comensòu za a partî da-o sécolo XVI. I cangiaménti inte l'economîa de Zêna àn portòu i banchiêri, e no ciù i mercànti, a êse a ciù inportànte fòrsa econòmica da çitæ. A necescitæ de difénde e rótte comerciâli a s'é dónca amermâ, co-in minô bezéugno de mantegnî 'na gràn flòtta[40]. Pe de ciù, o svilùppo de grénde e òrganizæ marìnn-e militâri o l'à portòu a-a difuxón de nêuvi modélli de bàrchi da goæra ch'àn fîto sorpasòu i bàrchi da-o dóggio ûzo comerciâle-militâre, preferîi da-a Repùblica de Zêna.

A-o prinçìpio da goæra di trent'ànni a flòtta zenéize a l'êa formâ sôlo da 10 galêe. Inte l'ànno 1625, aprêuvo a-a sò aleànsa co-a Spàgna inte sta goæra chi, a Frànsa a l'à asediòu a çitæ ma, gràçie a l'arîvo de 'n'armâ spagnòlla in agiùtto da Repùblica, o blòcco o l'é stæto levòu. Inte l'ànno 1684 'na flòtta françéize a l'à bonbardòu a çitæ, caxonàndo di gròsci dànni a 'na pàrte de Zêna e a-i cantê navâli da Repùblica[41]. Inti ànni dòppo a goæra o govèrno da Repùblica o l'à comensòu a comiscionâ 'n çèrto nùmero de nêuve fregàtte e corvétte pi-â marìnn-a, scibén che i prìmmi finançiaménti êan pe'n davéi mìnimi[42].

Inte l'ànno 1742 l'ùrtimo posediménto zenéize into Mâ Mediterànio, ö sæ l'îzoa de Tabàrca, o l'é stæto a-a fìn conquistòu da-i tunexìn[43].

Goære napoliòniche[modìfica | modìfica wikitèsto]

A batàggia navâle de Càppo Nöi, òpera do Nicholas Pocock, 1810

Dòppo a-o sccéuppo da rivoluçión françéize e a creaçión do Prìmmo Inpêro, a scitoaçión polìtica da Repùblica de Zêna a l'êa diventâ do tùtto insostegnìbile. Scibén chi-â Repùblica a s'êa ofiçialménte diciarâ neotrâle into córso de goære rivoluçionâie françéixi, a sò vixinànsa a-o stâto françéize a l'êa fónte de fortìscime prescioìn vèrso Zêna. Co-a batàggia de Càppo Nöi do 1795 'na flòtta françéize, agiutâ da-i zenéixi, a l'é stæta batûa da-a Royal Navy lóngo a Rivêa de Ponénte[44]. Sta vitöia chi a l'à permìsso a-i ingléixi de institoî 'n blòcco navâle, duòu quæxi 'n ànno, a-o pòrto da Zêna, caxonàndo di gròsci dànni a l'economîa da Repùblica[45].

Inte l'ànno 1797, co-a chéita da vêgia repùblica aristocràtica, a çitæ de Zêna a l'é stæta òcupâ da-i françéixi, ch'àivan in pràtica o contròllo do nêuvo stâto creòu a-o sò pòsto, ö sæ a Repùblica Lìgure. A ògni mòddo a marìnn-a zenéize a l'êa restâ pi-â ciù pàrte intrêga, con quàrche bàrco ch'o l'é stæto dêuviòu sôlo into 1798 co-a canpàgna d'Egìtto e de Scìria do Napolión Bonapàrte; finîa, a-o mànco pi-â pàrte navâle, into dezàstro françéize da batàggia do Nîlo e a distruçión da sò flòtta[45].

Into 1804 o Bonapàrte, apénn-a nominòu inperatô, a l'à çercòu de pigiâ o contròllo di rèsti da flòtta zenéize e di vêgi cantê da Repùblica pe dêuviâli cóntra o Régno Unîo, inandiàndo dónca a costruçión de dêxe vascélli (un di quæ, o Brillant, o l'é stæto caturòu méntre o l'êa ancón in costruçión, pasàndo coscì inta Royal Navy co-o nómme de HMS Genoa) e dêxe fregàtte pi-â marìnn-a françéize. In càngio de sto servìçio chi, a-i ofiçiæ e a-i mainæ zenéixi l'é stæto asegnòu di pòsti in scî bàrchi françéixi e, pe de ciù, a tùtti i bàrchi da Repùblica Lìgure gh'êa permìsso de îsâ a bandêa françéize[46].

Co-a fìn de goære napoliòniche, pe decixón do Congrésso de Viénna, Zêna a l'é stæta a-a fìn anéssa a-o Régno de Sardégna, co-a marìnn-a zenéize ch'a l'é stæta dónca desmantelâ a-i 3 de zenâ do 1815, into mæximo giórno da pèrdia de l'indipendénsa[44][47].

Òrganizaçión[modìfica | modìfica wikitèsto]

A marìnn-a zenéize a l'é spartîa tra 'na flòtta pùblica e unn-a privâ[48]. A flòtta pùblica a l'êa diretaménte finançiâ da-o govèrno da çitæ, co-i sò bàrchi che vegnîvan costroîi a spéize da naçión. Sti bàrchi chi êan dêuviæ ségge inte batàgge ciù inportànti che pe difénde o pòrto de Zêna. A flòtta privâ, ch'a l'êa bén bén ciù grànde de quélla pùblica, a l'êa costitoîa da bàrchi de propiêtæ de vàrie famìgge de mercànti che dominâvan a polìtica da çitæ.

Tùtte dôe e flòtte êan sott'a-o contròllo de l'ofìçio de l'Âto Amiràlio, ch'o vegnîva nominòu da-o govèrno da çitæ, e dónca da-o dûxe, o poistæ òpû o cónsole in sciâ bâze do perîodo da stöia de Zêna conscideròu[42][44].

Equipagiaménto[modìfica | modìfica wikitèsto]

Ricostruçión de 'na galêa zenéize

Bàrchi[modìfica | modìfica wikitèsto]

O ciù inportànte modéllo de bàrco dêuviòu da-a marìnn-a zenéize o l'é de lóngo stæto a galêa. Sto bàrco chi, a diferénsa di quélli sôlo a véia, o l'àiva 'n inportànte vantàggio in manovrabilitæ e a sò strutûa a ne permetéiva 'na costruçión ciù spedîa[49]. E galêe zenéixi êan de sòlito ciù legêre e lónghe (ciù ò mêno 45 mêtri cóntra i 40-42 stàndard into Mâ Mediterànio) de quélle da marìnn-a òtomànn-a e veneçiànn-a, garantìndo 'na ciù èrta velocitæ a spéize, però, da manovrabilitæ e da duâta do bàrco mæximo. Pe de ciù, gh'é da òservâ, che-e galêe zenéixi àivan de stîve ciù grénde de quélle de âtre naçioìn, fæto ch'o permetéiva de caregâle con ciù vìveri, mèrçe e sordàtti. A-o mæximo mòddo di sò nemîxi, cómme veneçién e aragonéixi, i zenéixi se són specializæ into convertî a-a spedîa e galêe mercantîli in bàrchi da goæra into câxo fîse necesâio[12].

Zêna a l'adêuviâva doî tîpi de galêe: unn-a ciù lèsta e picìnn-a co-o cónpito d'avardâ e rótte comerciâli in perîodo de pâxe e, pe cóntra, de galêe ciù gròsse, che repigiâvan e lìnie do dromón di bizantìn, costroîe specificaménte pi-â batàggia e o servìçio de goarnixón. E galêe ciù lêgie, pi-â ciù pàrte clascificæ cómme galiöte, êan bén bén ciù comùn, méntre quélle ciù pezànti êan de sòlito mìsse in mâ (ò costroîe, into câxo a flòtta a foîse sotodimenscionâ) sôlo in ténpo de goæra[49][50].

Pe de ciù, a flòtta a l'adêuviâva bén bén de bregantìn e de felûe, bàrchi a véia ciù picìn con cònpiti d'avistaménto e de sachézzo quànde e galêe da Repùblica no êan in gràddo de òperâ in mòddo eficénte[51]. Óltre a-e sò galêe e a-i bàrchi a véia picìn, a Zêna vegnîvan de spésso convertîi di bàrchi mercantîli in quélli da goæra. Co-o progrèsso da tecnologîa navâle, a marìnn-a zenéize a l'à incomensòu a incorporâ di galeoìn e di man-o-war ascì inta sò flòtta, a ògni mòddo con nùmeri ridûti rispétto a quélli de galêe[18][39].

Ricostruçión de 'na caràcca da flòtta zenéize, 'n bàrco a véia da càrego e da goæra armòu de canoìn, con doî castélli un a prôa e un a póppa. Da l'àrabo Harräqa; brulòtto, con l'azónta do vèrbo caregâ. Da-a caràcca deriviâ a caravélla. No gh'é de bezéugno de rémme pe fâla andâ: bàstan e véie. I zenéixi l'àn dêuviæ pi-â prìmma vòtta into 1416 (inta goæra fra Frànsa e Inghiltæra - Zêna a l’êa aleâ co-i Françèixi).

Mainæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

I mainæ zenéixi vegnîvan reclutæ tra a popolaçión da çitæ e quélla de sò colònie, con numerôxi de quésti che no fâvan o militâre pe profesción ma che servîvan a marìnn-a pe'n çèrto perîodo, tornàndo pöi a-o pròpio travàggio de mainâ mercantîle, pescòu ò merçenâio. A Repùblica a "reclutâva" inte ciùsme de sò galêe criminâli, prexonê de goæra e scciâvi ascì[19].

E condiçioìn di mainæ, ségge pe-i scciâvi che pe-i bonægia, êan asæ difìçili, co-în èrto réizego de amoutîse. Pe sta raxón chi, a Marìnn-a a l'incoragîva i sò capitànni a-avéi cûra da salûte da pròpia ciùsma, relasciàndo de bolétte a quélli ch'avésan pèrso tròppi òmmi. Pe de ciù, l'êa òbligatöio avéi in sce ògni galêa 'n barbê, ch'o l'êa 'n chirùrgo ascì, pe mantegnî 'n bón livéllo de igêne a bòrdo[52].

Pe dâ a-i sò mainæ di vestî rexisténti e che se poêsan portâ ségge da sciûti che da bagnæ, a marìnn-a a l'à incomensòu into sécolo XV a equipagiâ i pròppi òmmi co-in tesciûo fæto pròpio a Zêna, ö sæ o jeans, ch'o l'é fîto diventòu asæ popolâre[53][54][55]. I mainæ zenéixi êan armæ co-ina spâ d'arenbàggio e 'n scùddo da màn, òpû con balèstra e moschétto. Into sécolo XVI i mainæ d'arenbàggio êan protètti da coràsse de færo ò âsâ e portâvan in tèsta di morioìn[35].

Strutûe[modìfica | modìfica wikitèsto]

O govèrno zenéize o mantegnîva 'na série de strutûe speçiâli pi-â Marìnn-a scitoæ into pòrto Zêna. Conosciûe co-o nómme de arsenâ de Zêna êan dêuviæ pi-â costruçión, o mantegniménto e l'òrmézzo de galêe da Repùblica[50].

Ereditæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

I cazaménti a tæra da marìnn-a zenéize àn lasciòu 'n'inportànte tràccia into pòrto modèrno de Zêna. E grénde strutûe de l'arsenâ de Zêna depoî l'anesción a-o régno de Sardégna són stæte convertîe da l'ûzo militâre a quéllo civîle, co-o pòrto ch'o l'êa fîto diventòu o motô do econòmico svilùppo da çitæ. Graveménte danezæ da-i bonbardaménti ingléixi inta Segónda Goæra Mondiâle, co-a sò rinovaçión l'àrea a l'à cangiòu destinaçión. Defæti, co-o stramûo di cantê navâli fêua do pòrto antîgo, i terén de quéllo ch'o l'êa l'arsenâ són stæti convertîi inte di meu da òrmézzo e inta staçión marìtima. A sò pàrte ciù antîga a l'é pe cóntra diventâ a sêde do Gàlata - Muzêo do Mâ; 'n muzêo dedicòu a-a stöia navâle de Zêna[50][56].

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. (EN) James Theodore Bent, Genoa: How the Republic Rose and Fell, Harvard University, C. K. Paul & Co, 1881.
  2. (EN) Yaacov Lev, The Fatimid Navy, Byzantium and the Mediterranean Sea, 909-1036 CE/297–427 AH (abstract), in Byzantion, vol. 54, n. 1, 1984, p. 232.
  3. (EN) H. E. J. Cowdrey, The Mahdia campaign of 1087 (abstract), in The English Historical Review, vol. 92, Zenâ 1977, pp. 1-29.
  4. (EN) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, Princeton University Press, 2019, ISBN 0-691-19764-4.
  5. (EN) H. E. J. Cowdrey, The Mahdia campaign of 1087 (abstract), in The English Historical Review, vol. 92, Zenâ 1977, pp. 1-29.
  6. 6,0 6,1 Housley, 2006, pp. 152-154
  7. 7,0 7,1 7,2 (EN) George Charles Vincent Holmes, Ancient and Modern Ships - Part I. Wooden Sailing-Ships, Read Books Ltd, 2016, ISBN 1-473-36062-5.
  8. 8,0 8,1 (IT) Enrico Giustiniani, Storia Della Citta' Di Genova Dalle Sue Origini Alla Fine Della Repubblica Marinara, in sce giustiniani.info. URL consultòu o 18 arvî 2022.
  9. (EN) Henri Pirenne, A History of Europe (Routledge Revivals): From the Invasions to the XVI Century, Routledge, 2010, ISBN 1-136-87934-X.
  10. (EN) Nicholas Walton, Genoa: The Cog in the New Medieval Economy, in sce medievalists.net. URL consultòu o 18 arvî 2022.
  11. (EN) Venetians, Genoese and Turks: The Mediterranean 1300-1500, in sce cogandgalley.com. URL consultòu o 18 arvî 2022.
  12. 12,0 12,1 (EN) Louis Sicking, Naval Warfare in Europe, c. 1330-c. 1680, in European Warfare, 1350-1750, Cambridge University Press, 2010, ISBN 0-521-88628-7.
  13. 13,0 13,1 (EN) David Abulafia, c.1198-c.1300, in The New Cambridge Medieval History, vol. 5, Cambridge University Press, 2015, p. 439, ISBN 1-107-46066-2.
  14. (EN) Merchants and marauders : Genoese maritime predation in the twelfth-century Mediterranean, Alexandria Digital Research Library. URL consultòu o 19 arvî 2022.
  15. 15,0 15,1 (EN) Henry Hart Milman, History of Latin Christianity, vol. 4, Creative Media Partners, 2019, ISBN 0-526-82213-9.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Lane, 1973, pp. 73-78
  17. (EN) Sandra Alvarez, Fleet Operations in the First Genoese-Venetian War, 1264-1266, De Re Militari, 13 dexénbre 2013. URL consultòu o 19 arvî 2022.
  18. 18,0 18,1 (EN) William Ledyard Rodgers, Naval warfare under oars, 4th to 16th centuries: a study of strategy, tactics and ship design, U.S. Naval Institute, 1967, pp. 132-134, ISBN 0-870-21487-X.
  19. 19,0 19,1 (EN) Steven A. Epstein, Speaking of Slavery: Color, Ethnicity, and Human Bondage in Italy, Cornell University Press, 2018, ISBN 1-501-72513-0.
  20. (EN) Clifford J. Rogers, William Caferro e Shelley Reid, The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology, vol. 3, Oxford University Press, 2010, p. 16, ISBN 0-195-33403-5.
  21. (EN) Channel 4 - History - The Black Death, in sce channel4.com. URL consultòu o 19 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 25 zùgno 2008).
  22. (EN) Johannes Nohl, The Black Death: A Chronicle of the Plague, Westholme, 2006, ISBN 1-594-16029-5.
  23. (LA) Rosario Gregorio, Bibliotheca scriptorum qui res in Sicilia gestas retulere, 1791, p. 562.
  24. (EN) Bill Thompson, Great Power Rivalries, Univ of South Carolina Press, 1999, p. 142, ISBN 1-570-03279-3.
  25. 25,0 25,1 25,2 (EN) Michael W. B. Sanderson, Sea Battles: A Reference Guide, Wren, 1975, p. 51, ISBN 0-858-85192-X.
  26. 26,0 26,1 (EN) Nicholas Walton, Genoa, 'La Superba': The Rise and Fall of a Merchant Pirate Superpower, Oxford University Press, 2015, ISBN 1-849-04614-X.
  27. 27,0 27,1 (DE) Richard von Meerheimb, Von Palermo bis Gaëta, 1865.
  28. (EN) Jean-Charles-Léonard e Simonde Sismondi, A History of the Italian Republics, Carey & Lea, 1832.
  29. (EN) Rhoads Murphey, Ottoman Warfare 1500-1700, Routledge, 2006, p. 23, ISBN 1-135-36591-1.
  30. Ossian De Negri, 2003
  31. (EN) Franz Babinger, Mehmed the Conqueror and His Time, Princeton University Press, 1978, pp. 343 ss., ISBN 0-691-09900-6.
  32. (RUUKIT) The unknown holocaust of the Crimeans, in sce italianinelmondo.com. URL consultòu o 19-04-2022.
  33. (EN) John Horace Parry, The Age of Reconnaissance: Discovery, Exporation and Settlement, 1450-1650, Hachette UK, 2010, p. 102, ISBN 0-297-86595-1.
  34. (EN) Andrea Doria | Genoese statesman - Encyclopædia Britannica, in sce britannica.com. URL consultòu o 20 arvî 2022.
  35. 35,0 35,1 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Firearms".
  36. (EN) Alan G. Jamieson, Lords of the Sea: A History of the Barbary Corsairs, Reaktion Books, 2013, p. 70, ISBN 1-861-89946-7.
  37. (IT) Archivio di Stato di Genova > Magistrato delle galee (IT-GE0429 - IT-ASGE-F90110376) - Archives Portal Europe, in sce archivesportaleurope.net. URL consultòu o 20 arvî 2022.
  38. (IT) Magistrato delle galee, in sce dati.san.beniculturali.it. URL consultòu o 20 arvî 2022.
  39. 39,0 39,1 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "From galleons to vessels".
  40. (EN) James Theodore Bent, Genoa: How the Republic Rose and Fell, Harvard University, C. K. Paul & Co, 1881, p. 96.
  41. (EN) Genoa 1684, in sce zum.de. URL consultòu o 19 arvî 2022.
  42. 42,0 42,1 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Crisis of the Republic, crisis of the marine".
  43. (EN) Janice Alberti Russell, The Italian Community in Tunisia, 1861-1961: A Viable Minority, Columbia University, 1977, p. 142.
  44. 44,0 44,1 44,2 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "The age of revolution".
  45. 45,0 45,1 (EN) Catia Brilli, Genoese Trade and Migration in the Spanish Atlantic, 1700–1830, Cambridge University Press, 2016, ISBN 1-107-13292-4.
  46. (EN) Adolphe Thiers, History of the Consulate and Empire of France Under Napoleon, Nimmo, 1876.
  47. (EN) Herbert George Wells, Raymond Postgate e G. P. Wells, The Outline of History, Being a Plain History of Life and Mankind, Garden City, 1956.
  48. (EN) Thomas Allison Kirk, Genoa and the Sea: Policy and Power in an Early Modern Maritime Republic, 1559-1684, JHU Press, 2013, ISBN 1-421-41270-5.
  49. 49,0 49,1 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Genoese galleys".
  50. 50,0 50,1 50,2 Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "The Arsenal of Genoa".
  51. Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Long ships, round ships".
  52. Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "Convicts; better alive than dead".
  53. (EN) Genova - Heddels, in sce heddels.com. URL consultòu o 20 arvî 2022.
  54. (EN) Michael C. Howard, Transnationalism and Society: An Introduction., McFarland, 2014, pp. 234-237, ISBN 0-786-48625-2.
  55. (EN) Jeans, in sce facweb.cs.depaul.edu. URL consultòu o 20 arvî 2022.
  56. Informaçioìn da un di panélli into Gàlata - Musêo do Mâ; in particolâ o l'é quéllo intitolòu "City; old and new".

Bibliografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]