Soldaia
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
| Soldaia città | ||
|---|---|---|
| Судак (Sudak) | ||
| ||
 | ||
| Localizaçión | ||
| Stâto |  Rùscia Ucraìnn-a
| |
| Circondâio federâle | Meridionale | |
| Sogètto federâle | Crimea | |
| Rajon | Sudak | |
| Aministraçión | ||
| Scìndico | Andreï Dementiev | |
| Teritöio | ||
| Coordinæ: | 44°51′05″N 34°58′21″E | |
| Altitùdine | 50 m s.l.m. | |
| Superfìcce | 15 km² | |
| Abitanti | 15 368 (2012) | |
| Denscitæ | 1 024,53 ab./km² | |
| Âtre informaçioìn | ||
| Léngoe | Rùscio, Ucrain, Tataro | |
| CAP | 98000 - 98015 | |
| Prefìsso | +380-6566 | |
| Fûzo oràrio | Errore Lua in Modulo:Fûzo_orâio alla linea 42: bad argument #2 to 'format' (string expected, got nil). | |
| Còdice Rosstat | 0111700000 | |
| Targa | AК (UKR); 82 (RUS) | |
| Cartògrafîa | ||
 | ||
Soldàia[1], ancheu conosciûa co-o nómme de Sudak ò Sudaq (in ruscio e ucraìn: Судак), a l'é 'na çitæ da penîzoa de Crimêa. Li gh'é 'n'antîga fortéssa conosciûa cómme fortéssa de l'antîga Repùblica de Zêna perché a çitæ a l'à fæto pàrte de colònie zenéixi conosciûe co-o nómme de Gazàia.
Stöia
I Veneçién són arivæ inta Crimêa a-o prinçipio do XIII sécolo e àn ciamòu a çitæ za existénte co-o nómme de Soldàia. Se cónta chò-u Marco Pölo o l’à sogiornòu inte sta çitæ into sò viâgio vèrso a Cìnn-a. A-i 19 de lùggio do 1365, i Zenéixi che stâvan a Càffa, dòppo a mòrte do Khan Berdibeg, àn conquistòu a çitæ (insémme a âtri 18 cazæ in sciô Mâ Néigro), levàndola a-i Veneçién. Coscì a çitæ a l'é diventâ ’na colònia comérciâle zenéize. I Zenéixi gh’àn costroîo ’na fortéssa ch’a se peu amirâ ancón ancheu, e àn convìnto a ciù pàrte di Grêghi deportæ da-i Veneçién a tornâghe. O domìnio zenéize o l’é duòu scinn’a-o 1475, quànde o Gràn Vizìr òtomàn Gedik Ahmed Pasha, o l’à pigiâ dòppo ’n lóngo asédio.
Annali do Gostìn Giustiniàn
Inti Annali do Gostìn Giustiniàn (1424) - in scî posediménti zenéixi - gh'é scrîto:[2]:
« O fæto l'é che Zêna inte quélli ténpi a fâva, e a frequentâva asæ o tràfego de mercançie into levànte, e a posedéiva in sce l’îzoa de Çîpro a çitæ de Famagósta, a posedéiva l’îzoa de Scîo, e a çitæ de Pêra, e into Mâ Pòntico (Mâ Néigro) ò sæ into pónto Eosîno ciamòu da-a génte Mâ Magiô a posedéiva a tæra ciamâ Samàstro, ch'a l'é inte l'Anatòlia, inte quélla pàrte che i Latìn ciàman Pònto e Bitìnia, e da-arénte a-o sciùmme Parthémio ciamòu da-i antîghi Amìstris, a posedéiva inta Tàorica Chersonésso[3], che quélli vegnûi dòppo àn ciamòu Tartàia e Gazàia, o Cénbalo, Soldàia, Càffa, e a Gòthia (Dâcia), ch’o l'é o pàize abitòu, segóndo quéllo che dîxe i abitànti mæximi ò sæ quéllo che rèsta de l'ezèrcito chò-u Gofrêdo de Bogión o l’à portòu in Tæra Sànta, e o parlâ da génte de Gòthia o gh’à ancón de scimilitùdini co-a léngoa françéize, e inta Palùdde Meòtide (Meòçia), ò sæ into Mâ da Tària a posedéiva a tæra de Tànn-a da-arénte a-a fôxe do sciùmme Tànai, ch’o l’é quéllo ch’o fa da confìn fra l'Àzia e l'Ouröpa. E inta tæra ciamâ o Cöpa, inte quélla palùdde ascì, a gh'avéiva giurisdiçión, e inte tùtte e sorvedîte tære a sò presénsa a l’êa asæ grànde, cómme féugge de l’èrbo ch’a l’êa a Repùblica, e se trafegâva ascì in Scinöpi (Scinöpe), in Trapezónda (Trebizónda), in Savastòpoli (Sebastòpoli), e into Bòsforo, e co-i Scignôri de quélli pòsti a Repùblica a gh’avéiva inportànti acòrdi, e dapertùtto a ghe mandâva Cónsoli, scrivén, e âtri ofiçiâli. »
Nòtte
- ↑ in zeneize antigo: Sodaja
- ↑ La grande storia di Genova, Felice Volpe e Aldo Padovano, vol. III, 2008, ediz. artlibri
- ↑ Dîta ancheu Crimêa
Atri progètti
Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Soldaia
| Contròllo de outoritæ | VIAF (EN) 158236367 · LCCN (EN) n98010840 · GND (DE) 4224857-7 · WorldCat Identities (EN) n98-010840 |
|---|