Soldaia

Da Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A fortéssa de l’antîga Repùblica de Zêna a Soldàia

Soldàia, ancheu conosciûa co-o nómme de Sudak ò Sudaq (in ruscio e ucraìn: Судак), a l’é ’na çitæ da penîzoa de Crimêa. Li gh’é ’n’antîga fortéssa conosciûa cómme fortéssa de l’antîga Repùblica de Zêna perché a çitæ a l’à fæto pàrte de colònie zenéixi conosciûe co-o nómme de Gazàia.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

I Veneçién són arivæ inta Crimêa a-o prinçipio do XIII sécolo e àn ciamòu a çitæ za existénte co-o nómme de Soldàia. Se cónta chò-u Marco Pölo o l’à sogiornòu inte sta çitæ into sò viâgio vèrso a Cìnn-a. A-i 19 de lùggio do 1365, i Zenéixi che stâvan a Càffa, dòppo a mòrte do Khan Berdibeg, àn conquistòu a çitæ (insémme a âtri 18 cazæ in sciô Mâ Néigro), levàndola a-i Veneçién. Coscì a çitæ a l’é diventâ ’na colònia comérciâle zenéize. I Zenéixi gh’àn costroîo ’na fortéssa ch’a se peu amirâ ancón ancheu, e àn convìnto a ciù pàrte di Grêghi deportæ da-i Veneçién a tornâghe. O domìnio zenéize o l’é duòu scinn’a-o 1475, quànde o Gràn Vizìr òtomàn Gedik Ahmed Pasha, o l’à pigiâ dòppo ’n lóngo asédio.

Annali do Gostìn Giustiniàn[modìfica | modìfica wikitèsto]

Inti Annali do Gostìn Giustiniàn (1424) - in scî posediménti zenéixi - gh'é scrîto:[1]:

O fæto l’é che Zêna inte quélli ténpi a fâva, e a frequentâva asæ o tràfego de mercançie into levànte, e a posedéiva in sce l’îzoa de Çîpro a çitæ de Famagósta, a posedéiva l’îzoa de Scîo, e a çitæ de Pêra, e into Mâ Pòntico (Mâ Néigro) ò sæ into pónto Eosîno ciamòu da-a génte Mâ Magiô a posedéiva a tæra ciamâ Samàstro, ch’a l’é inte l’Anatòlia, inte quélla pàrte che i Latìn ciàman Pònto e Bitìnia, e da-arénte a-o sciùmme Parthémio ciamòu da-i antîghi Amìstris, a posedéiva inta Tàorica Chersonésso[2], che quélli vegnûi dòppo àn ciamòu Tartàia e Gazàia, o Cébalo, Soldàia, Càffa, e a Gòthia (Dâcia), ch’o l’é o pàize abitòu, segóndo quéllo che dîxe i abitànti mæximi ò sæ quéllo che rèsta de l’ezèrcito chò-u Gofrêdo de Bogión o l’à portòu in Tæra Sànta, e o parlâ da génte de Gòthia o gh’à ancón de scimilitùdini co-a léngoa françéize, e inta Palùdde Meòtide (Meòçia), ò sæ into Mâ da Tària a posedéiva a tæra de Tànn-a da-arénte a-a fôxe do sciùmme Tànai, ch’o l’é quéllo ch’o fa da confìn fra l’Àzia e l’Ouröpa. E inta tæra ciamâ o Cöpa, inte quélla palùdde ascì, a gh’avéiva giurisdiçión, e inte tùtte e sorvedîte tære a sò presénsa a l’êa asæ grànde, cómme féugge de l’èrbo ch’a l’êa a Repùblica, e se trafegâva ascì in Scinöpi (Scinöpe), in Trapezónda (Trebizónda), in Savastòpoli (Sebastòpoli), e into Bòsforo, e co-i Scignôri de quélli pòsti a Repùblica a gh’avéiva inportànti acòrdi, e dapertùtto a ghe mandâva Cónsoli, scrivén, e âtri ofiçiâli.

Panoràmma de Soldàia (Sudak)






Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. La grande storia di Genova, Felice Volpe e Aldo Padovano, vol. III, 2008, ediz. artlibri
  2. Dîta ancheu Crimêa