Anbasciatoî britànichi inta Repùbrica de Zêna

Da Wikipedia
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Relaçioìn tra Repùbrica de Zêna e Gràn Bretàgna
Flag of Genoa.svgFlag of the United Kingdom.svg
Prìmmo anbasciatô Lambert Blackwell
Ùrtimo anbasciatô James Bird

I anbasciatoî britànichi inta Repùbrica de Zêna són stæti i raprezentànti do Régno d'Inghiltæra e do Régno de Gràn Bretàgna inta Repùbrica de Zêna, co-o tìtolo ofiçiâ de "anbasciatô de Sò Maestæ inta Repùbrica de Zêna".

Inviæ straordenâi d'Inghiltæra[modìfica | modìfica wikitèsto]

Scìnn-a-o 1707, i raprezentànti do Régno d'Inghiltæra a Zêna són stæti:

Inviæ straordenâi da Gràn Bretàgna[modìfica | modìfica wikitèsto]

Tra o 1707, ànno de proclamaçión do Régno de Gràn Bretàgna, e o 1803, i raprezentànti britànichi a Zêna són stæti:

Into perîodo 1722-1763 no gh'é stæta de raprezentànsa ofiçiâ, de fêua de quélla di cónsoi do pòsto

Into perîodo 1763-1769 són stæti pe cóntra nominæ di minìstri:

Into perîodo 1769-1793 no gh'é stæta tórna de raprezentànsa ofiçiâ, de fêua de quélla di cónsoi do pòsto

Minìstro plenipotensiâio

Raprezentànti britànichi a Zêna[modìfica | modìfica wikitèsto]

Méntre, into 1801, a Gràn Bretàgna a s'êa trasformâ into Régno Unîo de Gràn Bretàgna e Irlànda, Zêna e a Ligùria tùtta àn patîo 'na série de remésci de potêre ch'àn portòu in sciâ fìn a-a pèrdia de l'indipendénsa.

1797-1814[modìfica | modìfica wikitèsto]

Inte sto perîodo chi Zêna a l'é stæta sotopòsta a 'na fòrte infloénsa françéize, prìmma co-a creaçión da Repùbrica Lìgure e dòppo, a partî da-o 1805, con l'anesción dirétta a-o Prìmmo Inpêro françéize sott'a-o coscì dîto dipartiménto de Zêna.

1815-1861[modìfica | modìfica wikitèsto]

Scibén che, aprêuvo a-e decixoìn do Congrésso de Viénna, a Ligùria a l'êa chéita inte moén di sardegnòlli, o Régno Unîo o l'à continoòu a nominâ di cónsoi a Zêna.

1861-1946[modìfica | modìfica wikitèsto]

Dòppo a creaçión do Régno d'Itàlia, i cónsoi britànichi a Zêna són stæti:

Dòppo a 1946[modìfica | modìfica wikitèsto]

Dòppo a creaçión da Repùbrica Italiànn-a, són stæti nominæ di cónsoi a Zêna da-o 1950 a-o 1955, co-a càrega ch'a l'é in sciâ fìn diventâ sôlo scinbòlica[15].

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 (EN) David Bayne Horn, British Diplomatic Representatives: 1689-1789, in Camden third series, vol. 46, Lóndra, Royal Historical Society, 1932.
  2. (EN) H. M. Stephens e Philip Carter, Chetwynd, William Richard, third Viscount Chetwynd (1685?–1770) (abstract), in Oxford Dictionary of National Biography, Oxford, Oxford University Press, 23 novénbre 2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 (EN) The National Archives catalogue, class SP 79, The National Archives. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
  4. (EN) Deaths and Preferments, in The Scots Magazine, vol. 38, n. 363, 1786.
  5. (EN) Collet, John, (d 1786), Consul at Genoa, The National Archives. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
  6. (EN) London Gazette 13545, in sce london-gazette.co.uk. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
  7. 7,0 7,1 (EN) S. T. Bindoff, E. F. Malcolm Smith e C. K. Webster, British Diplomatic Representatives 1789-1852, in Camden third series, vol. 50, Lóndra, Royal Historical Society, 1934.
  8. 8,0 8,1 8,2 (EN) Colin Mackie, A Directory of British Diplomats: Part 1 of 4, Foreign and Commonwealth Office, 18 màrso 2014, p. 161.
  9. (EN) Foreign Office Records, Consul Joseph Brame and Francis Drake, The National Archives. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
  10. (EN) Deaths and Preferments, in The Scots Magazine, vol. 48, n. 363, Zùgno 1786.
  11. (EN) Horatio Nelson, The Dispatches and Letters of Vice Admiral Lord Viscount Nelson: 1795 to 1797, vol. 2, Colburn, 1845.
  12. (EN) Advices, Intelligence, etc., from Vice-Consul James Bird, 1798-1803., FO 28/18: UK National Archives..
  13. (EN) Victoria Sloyan, Accounts of Timothy Yeats-Brown, British Consul at Genoa, Bodleian Library, University of Oxford.
  14. 14,0 14,1 14,2 (EN) Francis Brown, Family Notes, Zêna, R. Instituto Sordomuti, 1917.
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 (IT) Alessandro Bartoli, Le colonie britanniche in Riviera tra Ottocento e Novecento, Fondazione De Mari, 2008.
  16. (EN) Jutland Letters, in sce priaulxlibrary.co.uk. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
  17. (EN) Francis Yeats-Brown, in sce kids.britannica.com. URL consultòu o 25 zùgno 2022.
  18. (EN) Foreign Office (PDF), in The London Gazette, n. 444, Lóndra, 19 zenâ 1912.
  19. (EN) Foreign Office, September 9, 1927, in The London Gazette, n. 33327, 8 novénbre 1927, p. 7113.