Milan

ZE	Sta pàgina a l'é scrîta in zenéize

Milàn comùn
(LMO) Milan, (IT) Milano
Milàn – Veduta Panoràmma de Milàn co-o quartê de Pòrta Nêuva
Localizaçión
Stâto	Itàlia
Región	Lombardia
Çitæ metropolitann-a	Milan
Aministraçión
Scìndico	Giuseppe Sala (indipendénte) da-o 21-6-2016
Teritöio
Coordinæ:	45°28′01″N 9°11′24″E45°28′01″N, 9°11′24″E (Milàn)
Altitùdine	138 m s.l.m.
Superfìcce	181,67 km²
Abitanti	1 367 209 (30-6-2025)
Denscitæ	7 525,78 ab./km²
Fraçioìn	nisciùnn-a
Comùn confinanti	Arese, Assago, Baranzate, Bollate, Bresso, Buccinasco, Cesano Boscone, Cologno Monzese, Cormano, Corsico, Cusago, Novate Milanese, Opera, Pero, Peschiera Borromeo, Rho, Rozzano, San Donato Milanese, Segrate, Sesto San Giovanni, Settimo Milanese, Trezzano sul Naviglio, Vimodrone
Âtre informaçioìn
CAP	20121, 20122, 20123, 20124, 20125, 20126, 20127, 20128, 20129, 20131, 20132, 20133, 20134, 20135, 20136, 20137, 20138, 20139, 20141, 20142, 20143, 20144, 20145, 20146, 20147, 20148, 20149, 20151, 20152, 20153, 20154, 20155, 20156, 20157, 20158, 20159, 20161 e 20162
Prefìsso	02
Fûzo oràrio	UTC+1
Còdice ISTAT	015146
Cod. cadastrâ	F205
Targa	MI
Cl. scìsmica	zöna 3 (sismicitæ bàssa)
Cl. climàtica	zöna E, 2 404 GG
Nomme abitanti	Milanéixi (it) Milanesi ò Meneghini
Sànto patrón	Sant'Anbrêuxo
Giórno festîvo	7 de dexénbre
PIL procapite	(PPA) 47.327,8 €
Cartografîa
Milàn
Milàn – Mappa Poxiçión do comùn de Milàn inta seu çitæ metropolitànn-a.
Scîto ofiçiâ

Milàn (Milan in milanéize, [miˈlãː], Milano in italiàn, [miˈlano]) o l'é 'n comùn e 'na çitæ de 1.367.209 abitànti, a segónda de l'Itàlia pe popolaçión, capolêugo da seu çitæ metropolitànn-a e da región Lonbardîa.

Giögrafîa

Vìsta aéria da çitæ

Stöia

• 
  Ricostruçión de Milàn inte l'etæ româna.
• 
  Georg Braun, Civitates orbis terrarum, Mediolanvm, 1572.
• 
  Matthäus Seutter, Milàn do 1730.
• 
  William Barnard Clarke, Milàn do 1832.

Pòsti de interèsse

Architetûe religiôze

• O dòmmo de Milàn
• Baxìlica de Sant'Anbrêuxo
• Baxìlica de Sàn Loénso
• Baxìlica de Sàn Nazâ in Brolo
• Baxìlica de Sàn Sinpliciàn

Architetûe civîli

• Palàçio reâ
• Palàçio da Raxón
• Galerîa Vitöio Manoælo II

Architetûe militâri

• Castéllo di Sfòrsa
• Miâge de Milàn

Musêi

• Pinacotêca de Brera
• Pinacotêca Anbrêuxiànn-a
• Galerîa d'Àrte Modèrna (GAM)
• Triennale di Milano
• Musêo diocezàn
• Musêo do dòmmo
• Musêo naçionâle da scénsa e da tecnologîa
• Musêo cìvico de stöia naturâle

Âtro

• Rèsti da çitæ de Mediolanum
• Cenacolo Leonardesco

Spòrt

Zêugo do balón

A Milàn gh'é dôe squàddre avoxæ de zêugo do balón:

• Milan
• Inter

O stàdio prinçipâ o l'é o Giuseppe Meazza comuneménte dîto San Siro.

Aministraçión

Monicìppi

O teritöio de Milàn o l'é spartîo, da-o 2016, inte nêuve monicìppi:

Centro storico Stazione Centrale, Gorla, Turro, Precotto, Greco, Crescenzago, Nolo Città Studi, Lambrate, Venezia Vittoria, Forlanini Vigentino, Chiaravalle, Gratosoglio Barona, Lorenteggio Baggio, De Angeli, San Siro Fiera, Gallaratese, Certosa, Quarto Oggiaro Stazione Garibaldi, Niguarda

Scìndichi de Milàn

Perîodo		Prìmmo çitadìn	Partîo	Càrega	Nòtte
1946	25 zùgno 1951	Antonio Greppi	PSI-PSU	Scìndico
25 zùgno 1951	21 zenâ 1961	Virgilio Ferrari	PSDI	Scìndico
21 zenâ 1961	13 zenâ 1964	Gino Cassinis	PSDI	Scìndico
13 zenâ 1964	13 dexénbre 1967	Pietro Bucalossi	PSDI	Scìndico
13 dexénbre 1967	12 màzzo 1976	Aldo Aniasi	PSI	Scìndico
12 màzzo 1976	21 dexénbre 1986	Carlo Tognoli	PSI	Scìndico
21 dexénbre 1986	18 zenâ 1992	Paolo Pillitteri	PSI	Scìndico
18 zenâ 1992	11 màrso 1993	Giampiero Borghini	PSI	Scìndico
11 màrso 1993	21 zùgno 1993	Claudio Gelati		Comisâio straordenâio
21 zùgno 1993	12 màzzo 1997	Marco Formentini	LN	Scìndico
12 màzzo 1997	30 màzzo 2006	Gabriele Albertini	FI	Scìndico
30 màzzo 2006	1º zùgno 2011	Letizia Moratti	FI	Scìndico
1º zùgno 2011	21 zùgno 2016	Giuliano Pisapia	Indipendénte	Scìndico
21 zùgno 2016	in càrega	Giuseppe Sala	Indipendénte	Scìndico

Binelàggi

A çitæ de Milàn a l'é binélla de quélle de:

• São Paulo, da-o 1961
• Lion, da-o 1967
• Francoforte in scio Men, da-o 1961
• Chicago, da-o 1973
• Birmingham, da-o 1974
• Dakar, da-o 1974
• Shanghai, da-o 1979
• Osaka, da-o 1981

• Tientsin, da-o 1985
• Tel Aviv, da-o 1997
• Betlemme, da-o 2000
• Cracovia, da-o 2003
• Toronto, da-o 2003
• Melbourne, da-o 2004
• Taegu, da-o 2015

Comunicaçioìn

Màppa da ræ da metropolitànn-a de Milàn.

Stràdde

A çitæ de Milàn a l'é servîa da-e outostràdde chi aprêuvo, da azónze a quélle da ræ outostradâle da çitæ (ò sæ A50, A51 e A52):

• A1: a lîga a Milàn co-a çitæ de Rómma e, anàndo avànti, con Nàpoli ascì.
• A4: a l'atravèrsa a Cianûa Padànn-a intrêga, da Turìn, a ponénte, a Trièste, a levànte.
• A7: a lîga Milàn con Zêna.
• A8: a l'arîva scìnn-a Varéize.
• A9: a va a Còmmo.
• A35: a va da Milàn a Bréscia.

Ferovîe e traspòrti pùblichi

Milàn a l'é ligâ a-a ræ feroviària a âta velocitæ, co-i trêni che se fèrman inta grànde staçión de Milano Centrale, che perméttan di ligàmmi dirètti co-o rèsto de l'Itàlia.

O traspòrto pùblico o l'é garantîo da-a metropolitànn-a ciù estéiza fra quélle de l'Itàlia, formâ da 5 lìnie pe 134 staçioìn, lónga ciù de 110 chilòmetri. Gh'é 18 lìnie de tranvài e vàrie staçioìn pe-o servìçio feroviàrio urbâno ascì. Pe quànte o rigoàrda o traspòrto pùblico in sce gómma gh'é ciù ò mêno 160 lìnie de coriêre urbâne.

Ariopòrti

A çitæ de Milàn a l'é servîa da tréi ariopòrti: o Milano-Malpensa (còdice IATA "MXP"), l'ariopòrto de Milano-Linate (còdice IATA "LIN") e quéllo de Bergamo-Orio al Serio (còdice IATA "BGY")

Galerîa d'inmàgine

• 
  Màppa de Milàn do Çinqueçénto.
• 
  O dòmmo de Milàn
• 
  A vìlla reâ
• 
  Doî tranvài de Milàn
• 
  O stàdio Giuseppe Meazza

Âtri progètti

Altri progetti

• Wikimedia Commons

• Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Milan

Ligàmmi de fêua

• (AR, ZH, FR, JA, EL, EN, IT, RU, ES, DE) Comùn de Milàn, Scîto ofiçiâ, in sce comune.milano.it.
• (IT, EN) Milano&Partners, Scîto turìstico ofiçiâ, in sce yesmilano.it.