Sâta a-o contegnûo

Diòcexi de Scîo

Da Wikipedia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

Màppa da diòcexi

A diòcexi de Scîo (Dioecesis Chiensis in latìn) a l'é 'na sêde da Gêxa Catòlica in Grêcia, ch'a dipénde da l'arçidiòcexi de Nàsso, Àndro, Tìn e Micôno. Da-o prìmmo de lùggio do 1939 a diòcexi a l'é 'na sêde vacànte.

Teritöio[modìfica | modìfica wikitèsto]

A diòcexi de Scîo a gh'à de giurisdiçión in scî fedêli catòlichi de rîto latìn che stàn inta periferîa de l'Egêo Setentrionâle, ch'a l'inclùdde e îzoe de Metelìn, Scîo, Sâmo, Nicàia e Lémno.

A sêde da diòcexi a l'é inta çitæ de Scîo, dónde gh'é a catedrâle de Sàn Nichiôzo.

Inclûza quélla da catedrâle, a-o 2019 o sò teritöio o l'êa spartîo inte træ paròcchie, co-e âtre ch'én quélle de îzoe de Sâmo e de Metelìn, tùtte dôe dedicæ a l'Asonçión de Màia.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Segóndo i Àtti di Apòstoli, o Lùcco Evangelìsta, Pòulo Apòstolo e i sò conpàgni êan pasæ pe Scîo into córso do tèrso viâgio miscionâio do Pòulo, inta traversàdda tra Metelìn e Sâmo. Scîo a l'é 'n'antîga sêde de rîto grêgo ascì, co-a sò existénsa ch'a l'é za atestâ into sécolo V, p'êse pöi elevâ a metròpoli into sécolo XIV[1].

Tra o 1090 e o 1097, l'îzoa a l'é stæta òcupâ da-o Tzachas, 'n bey òtomàn da región de Smìrne, inte l'ànbito da prìmma espansción di tùrchi scìnn-a-e còste do Mâ Egêo. A ògni mòddo i bizantìn àn fîto scorîo i invaxoî da quésta pàrte de l'Àzia minô, con l'agiùtto di cavagêi da Prìmma Croxâ. Co-a Quàrta Croxâ do 1204 o domìnio de Scîo o l'é pasòu a-a Repùbrica de Venéçia, ch'a l'à dónca inandiòu a diòcexi de rîto latìn, scibén chò-u prìmmo véscovo conosciûo o ségge sôlo da prìmma meitæ do sécolo XIV. Into 1225 l'îzoa a l'é pasâ tórna sott'a-i bizantìn, che l'àn controlâ scìnn-a-o 1261, quànde a l'é stæta lasciâ a-a Repùbrica de Zêna co-o coscì dîto Pàtto do Ninfêo.

A l'inprinçìpio a diòcexi de Scîo a dipendéiva da l'arçidiòcexi de Rödi ma, a-i 9 de màrso do 1222, a l'é intrâ inta provìnsa ecleziàstica de l'arçidiòcexi de Metelìn, scibén che ciù tàrdi a pasiâ tórna sótta a Rödi. Into 1642 a l'é intrâ inta provìnsa ecleziàstica de l'arçidiòcexi de Nàsso. Inte l'ànno 1566, co-a conquìsta de Scîo da pàrte de l'amiràggio òtomàn Piali Pasha, gh'é stæto a fìn da ciù pàrte da popolaçión zenéize de l'îzoa, ch'a l'êa pægia a tòsto 3.500 persónn-e. I tùrchi àn requixîo a catedrâle de Sànta Màia ascì, into capolêugo.

Tra o Levànte intrêgo, l'îzoa de Scîo a l'é stæta o scîto dónde gh'êa e mêgio relaçioìn tra catòlichi e ortodòsci, tànto che no gh'é de ratèlle religiôze documentæ tra i dôi grùppi. I Gexôiti, ch'êan arivæ a Scîo inte l'ànno 1590, àn predicòu sénsa problêmi inte gêxe ortodòsse de l'îzoa, co-i prævi catòlichi che spésse vòtte dîvan méssa inti monestê grêghi. Sta stréita colaboraçión chi a l'é anæta avànti scìnn-a-a fìn do sécolo XVII.

Into 1668 a Scîo ghe stâvan tòsto 40.000 persónn-e, inclûxi 6.000 catòlichi, nùmeri che a-o 1754 êan pasæ a 3.500 in sce 'n totâle de 60.000. O nùmero di catòlichi o s'é de lóngo amermòu inti doî sécoli a vegnî, patìndo i dànni do teramòtto do 1881 ascì, ch'o l'àiva masòu tra 5.500 e 10.000 abitànti de l'îzoa, e da represción tùrca dòppo a rivòlta do 1822. Inte st'òcaxón chi l'é stæto bruxòu e caciòu zu a catedrâle catòlica de l'época, dedicâ a Sàn Nicòlla, co-i prævi catòlichi che pe 'n çèrto ténpo àn dovûo dî méssa inta capélla de Sàn Felîçe do convénto di capuçìn[2].

Co-a prìmma goæra balcànica, a flòtta do Régno de Grêcia a l'à pigiòu Scîo into novénbre do 1912, pasàndo coscì inta modèrna naçión grêga. A-i 30 de màrso do 1930, l'îzoa de Pàtmo a l'é pasâ a l'arçidiòcexi de Rödi méntre, co-a bólla Quae catholico do 20 de agósto do 1931, o Pàppa Pîo XI o l'à stramuòu l'îzoa de Metelìn inta diòcexi de Scîo, levàndola da l'Arçidiòcexi de Smìrne[3].

Da-o 1939 inta diòcexi no gh'é ciù de véscovo, tànto ch'a l'é gestîa da 'n aministratô apostòlico che, de spésso, o l'é pròpio l'arçivéscovo metropolitàn de Nàsso

Véscovi[modìfica | modìfica wikitèsto]

Véscovi grêghi[modìfica | modìfica wikitèsto]

Véscovi latìn[modìfica | modìfica wikitèsto]

  • Rufìn, O.P. † (1322)
  • Gilfort, O.P. †
  • Zâne, O.P. † (12 de zùgno do 1329 - 27 de zùgno 1330, nominòu véscovo de Corfó)
  • Odoìn † (21 d'arvî do 1343 - ?, mòrto in càrega)
  • Benéito de Pópio, O.P. † (8 de lùggio do 1349 - ?, mòrto in càrega)
  • Manfrêdi da Coconâ, O.F.M. † (21 de lùggio do 1360 - ?, mòrto in càrega)
  • Ûgo de Flavigney, O.F.M. † (19 de zenâ do 1384 - ?)
  • Zâne Batîo † (minsonòu into 1391)
  • Càrlo Giustiniàn † (1 de seténbre do 1395 - ?)
  • Tomâxo Pravexìn † (6 de frevâ do 1400 - ?)
  • Lionàrdo Pravexìn † (9 de agósto do 1409 - ?, mòrto in càrega)
  • Antönio Pravexìn † (31 de lùggio do 1450 - ?)
  • Gêumo Camùlio † (31 de dexénbre do 1470 - ?, mòrto in càrega)
  • Pòulo Giustiniàn Monêgia, O.P. † (1 de frevâ do 1499 - ?, mòrto in càrega)
  • Benéito Giustiniàn Lòngo † (16 de novénbre do 1502 - 1533, mòrto in càrega)
  • Zâne Vigê de Vâze, O.F.M.Conv. † (14 de zenâ do 1534 - ?, dimìsso da-a càrega)
  • Pòulo Fiésco † (27 de zùgno do 1550 - ?, mòrto in càrega)
  • Timòteo Giustiniàn Gaibâdo † (14 d'arvî do 1564 - 5 d'arvî do 1568, nominòu véscovo de Stròngoi)
    • Sêde vacànte (1568 - 1579)
  • Benéito Garétto, O.F.M. † (30 de zenâ do 1579 - 1597, mòrto in càrega)
  • Gêumo Giustiniàn, O.P. † (15 de dexénbre do 1599 - 1604, dimìsso da-a càrega)
  • Màrco Giustiniàn, O.P. † (31 de màzzo do 1604 - 1640 ca., mòrto in càrega)
  • Andrîa Sofiàn † (10 de màrso do 1642 - dòppo o 1668, mòrto in càrega)
  • Lionàrdo Bâsarìn † (dòppo o 1668 pe sucesción - 19 de dexénbre do 1698, nominòu arçivéscovo de Corìnto)
  • Tomâxo Giustiniàn, C.R.M. † (28 de màzzo do 1700 - 22 de lùggio do 1709, nominòu véscovo de Nébbio)
  • Féipo Bavestréllo † (30 de seténbre do 1720 - 6 d'arvî do 1754, mòrto in càrega)
  • Zâne Batìsta Bavestréllo † (16 de seténbre do 1754 - 31 de agósto do 1772, nominòu vicâio apostòlico de Costantinòpoli)
  • Zâne Antönio Vorìcla † (12 de lùggio do 1773 - frevâ do 1785, mòrto in càrega)
  • Pêo Cravê, O.F.M. † (19 de dexénbre do 1785 - 7 d'arvî do 1788, nominòu véscovo de Galtelì-Nóoro)
  • Nichiôzo Timón † (15 de seténbre do 1788 - 18 de novénbre do 1812, mòrto in càrega[n. 1])
  • Françésco Xavêio Dracòpoli † (19 de dexénbre do 1814 - 1 de agósto do 1821, mòrto in càrega)
    • Sêde vacànte (1821 - 1829)
  • Ignàçio Giàcomo Giustiniàn † (10 de màzzo do 1829 - 10 de màrso do 1875, mòrto in càrega)
  • Andrîa Policàrpo Timón † (30 de lùggio do 1875 - 13 de màzzo do 1879, nominòu arçivéscovo de Smìrne)
  • Ignàçio Nichiôzo Giustiniàn † (13 de màzzo do 1879 - 26 d'òtôbre do 1884, mòrto in càrega)
  • Cézare Fedêle Abòu, O.F.M. Ref. † (23 de zenâ do 1885 - 27 d'arvî do 1890, dimìsso da-a càrega​[n. 2])
  • Dionìxio Nicolôzo † (6 de zùgno do 1890 - 25 de zenâ do 1916, mòrto in càrega)
  • Nicolas Charikiopoulos (Harikoupoulos) † (3 de zenâ do 1917 - 1 de lùggio do 1939, mòrto in càrega)
    • Alessandro Guidati † (1939 - 22 de frevâ do 1947, dimìsso da-a càrega) (aministratô apostòlico)
    • Giovanni Battista Filippucci † (22 de frevâ do 1947 - 9 de novénbre do 1959, mòrto in càrega) (aministratô apostòlico)
    • Rocco Dellatolla † (1959 - 1961) (aministratô apostòlico)
    • Ioánnis Perrís † (1961 - 29 d'arvî do 1993, retiòu) (aministratô apostòlico)
    • Nikólaos Printezis (29 d'arvî do 1993 - 25 de zenâ do 2021, retiòu) (aministratô apostòlico)
    • Josif Printezis (25 de zenâ do 2021 - in càrega)

Statìstiche[modìfica | modìfica wikitèsto]

In sciâ bâze di dæti de l'Anoâio Pontifìccio do 2022, a-a fìn de l'ànno prìmma inta diòcexi de Scîo gh'êa tòsto 500 fedêli batezæ in sce 'n totâle de 209.700 abitànti, sàiva a dî o 0,2%[6].

ànno popolaçión presbitêi diàconi religiôxi paròcchie
batezæ totâle % nùmero secolâri regolâri batezæ pe presbitêio òmmi dònne
1950 150 278.000 0,1 4 1 3 37 4 10 3
1970 95 254.496 0,0 2 1 1 47 1 10 2
1980 45 212.000 0,0 1 1 45 5 3
1990 50 195.004 0,0 3
1999 150 195.000 0,1 3
2000 155 195.000 0,1 3
2001 200 195.000 0,1 6
2002 170 199.800 0,1 3
2003 300 201.500 0,1 3
2004 500 205.000 0,2 3
2006 500 206.000 0,2 3
2013 450 200.520 0,2 1 1 450 3
2016 500 210.000 0,2 ? ? 3
2019 500 210.000 0,2 ? ? 3
2021 500 209.700 0,2 1 1 500 3

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nòtte a-o tèsto
  1. A-i 3 de zùgno do 1796 o Timón o l'é stæto nominòu vicâio apostòlico de Costantinòpoli, ma sta traslaçión chi a no gh'à avûo de efètto. Dónca, a-i 24 de lùggio do 1797, l'é stæto nominòu cómme véscovo de Scîo o Vinçénso Corésso ma a sò nòmina a no l'é intrâ in vigô, aprêuvo a-a fàrta de traslaçión do sò predecesô. Pe sta raxón chi, into méize de novénbre do 1800, o Corésso o l'é stæto in sciâ fìn destinòu a l'arçidiòcexi de Nàsso.
  2. Nominòu cómme véscovo titolâre de Diocleçianòpoli de Palestìnn-a a-i 6 de zùgno do 1890.
Nòtte bibliogràfiche
  1. Moroni, 1853, pp. 182-183
  2. Moroni, 1853, p. 183
  3. (LA) Quae catholico - Insula Mytilene ab Aechidioecesi Smyrnensi seiuncta Dioecesi Chiensi adiudicatue (PDF), AAS 24, 1932, p. 112.
  4. (FR) Gustave Léon Schlumberger, Sigillographie de l'empire byzantin,, Angers, A. Burdin et Co., 1884, p. 199.
  5. (EN) Nicholas bishop of Chios, in sce doaks.org. URL consultòu o 28 màzzo 2023.
  6. (EN) Diocese of Chios, in sce gcatholic.org. URL consultòu o 28 màzzo 2023.

Bibliografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Conligaménti estèrni[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæVIAF (EN80167803139017771673 · BAV (ENIT494/33720 · WorldCat Identities (EN80167803139017771673