Sâta a-o contegnûo

Lengua grega antiga

Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize
Da Wikipedia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ
Grêgo antìgo
Ἑλληνική
Parlòu inGrêcia antìga e seu colònie
PerîodoIX-IV sécolo a.C.
Parlànti
Clasìficaestìnta
Clasificaçión
FilogénexiLengoe indoeuropee
 Protogrêgo
  Léngoa micenea
   Grêgo antìgo
Còdichi de clasificaçión
ISO 639-2grc
ISO 639-3grc (EN)
Glottologanci1242 (EN)
Estræto in léngoa
O Poæ Nostro
Πάτερ ἡμῶν ὁ ἐν τοῖς οὐρανοῖς

ἁγιασθήτω τὸ ὄνομά σου· ἐλθέτω ἡ βασιλεία σου· γενηθήτω τὸ θέλημά σου, ὡς ἐν οὐρανῷ καὶ ἐπὶ τῆς γῆς· τὸν ἄρτον ἡμῶν τὸν ἐπιούσιον δὸς ἡμῖν σήμερον· καὶ ἄφες ἡμῖν τὰ ὀφελήματα ἡμῶν, ὡς καὶ ἡμεῖς ἀφίεμεν τοῖς ὀφειλέταις ἡμῶν· καὶ μὴ εἰσενέγκῃς ἡμᾶς εἰς πειρασμόν, ἀλλὰ ῥῦσαι ἡμᾶς ἀπὸ τοῦ πονηροῦ. Ὅτι σοῦ ἐστιν ἡ βασιλεία καὶ ἡ δύναμις καὶ ἡ δόξα εἰς τοὺς αἰῶνας·

ἀμήν.
Trasliteraçión
Páter hēmôn ho-en-tôis ūranôis

haghiasthḗtō tò ónomá-sū; elthétō hē-basilèia-su; genēthétō tò thélēmá-sū, hōs en-ūranô, kài epì tês ghês; tòn árton hēmôn tòn epiúsion dòs hēmîn sémeron; kài áphes hēmîn tà ophelḗmata hēmôn, hōs-kài hēmêis aphíemen tôis opheilétais hēmôn; kài mè eisenénkēs hēmâs eis-peirasmón, allà rhŷsai hēmâs apò tû ponērû. Hóti sû estin hē-basiléia, kài hē-dýnamis, kài hē-dóxa eis-tùs-aiônas;

Amḗn.
Difuxón stòrica do Ἑλληνική.

O Grêgo antìgo o l'é conscideròu asémme a-o latìn a sostànsa da "coltûa clàscica" e a bâze da coltûa e da lengoìstica modèrna, e o l'à dæto vìtta a-o grêgo modèrno, léngoa ofiçiâ da Grêcia e de Çipro, parlâ ascì in âtri pàizi d'Eoröpa, prezénpio, in Itàlia, inta provìnsa de Lecce (Pólia), e precizamente inta zöna ciamâ "Grecìa Salentìnn-a"[1], e inta región da Calàbria (léngoa "Greka"). O l'à avûo tantìscima influénsa inte léngoe europêe modèrne, de lóngo inte pòule scentìfiche e da mëxinn-a.

Maióscolo Minóscola
Α α
Β β
Γ γ
Δ δ
Ε ε
Ζ ζ
Η η
Θ θ
Ι ι
Κ κ
Λ λ
Μ μ
Ν ν
Ξ ξ
Ο ο
Π π
Ρ ρ
Σ σ/ς (ς s'adêuvia sôlo s'a l'é a-a fìn da pòula)
Τ τ
Υ υ
Φ φ
Χ χ
Ψ ψ
Ω ω

Galerîa d'inmàgine

[modìfica | modìfica wikitèsto]
  1. https://lecce.italiani.it/scopricitta/griko-salentino/?gclid=EAIaIQobChMI89TUkanB5gIVGs93Ch2sBARREAAYASAAEgJ1N_D_BwE

Colegaménti esterni

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Contròllo de outoritæGND (DE4113791-7 · BNF (FRcb11931595m (data) · BNE (ESXX528270 (data)