Lengua grega antiga
Sata a-a navegassion
Sata a-a serchia
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno |

A difuxón di dialètti da léngoa grêga antìga in Grêcia. Descriçión in ingléize.

E colònie da Màgna Grêcia e i sò dialètti da léngoa grêga antìga. Descriçión in italiàn.
O Grêgo antìgo o l'é conscideròu asémme a-o latìn a sostànsa da "coltûa clàscica" e a bâze da coltûa e da lengoìstica modèrna, e o l'à dæto vìtta a-o grêgo modèrno, léngoa ofiçiâ da Grêcia e de Çipro, parlâ ascì in âtri pàizi d'Eoröpa, prezénpio, in Itàlia, inta provìnsa de Lecce (Pólia), e precizamente inta zöna ciamâ "Grecìa Salentìnn-a"[1], e inta región da Calàbria (léngoa "Greka").
O l'à avûo tantìscima influénsa inte léngoe europêe modèrne, de lóngo inte pòule scentìfiche e da mëxinn-a.
L'alfabêto[modìfica | modìfica wikitèsto]
Maióscolo | Minóscola |
---|---|
Α | α |
Β | β |
Γ | γ |
Δ | δ |
Ε | ε |
Ζ | ζ |
Η | η |
Θ | θ |
Ι | ι |
Κ | κ |
Λ | λ |
Μ | μ |
Ν | ν |
Ξ | ξ |
Ο | ο |
Π | π |
Ρ | ρ |
Σ | σ/ς (ς s'adêuvia sôlo s'a l'é a-a fìn da pòula) |
Τ | τ |
Υ | υ |
Φ | φ |
Χ | χ |
Ψ | ψ |
Ω | ω |
Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]
- ↑ https://lecce.italiani.it/scopricitta/griko-salentino/?gclid=EAIaIQobChMI89TUkanB5gIVGs93Ch2sBARREAAYASAAEgJ1N_D_BwE
Colegaménti esterni[modìfica | modìfica wikitèsto]
Wikimedia Commons a contêgne di inmàgine ò di âtri files in sce Lengua grega antiga
Contròllo de outoritæ | GND (DE) 4113791-7 |
---|