Îzoe Canâie
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
Îzoe Canâie comunitæ outònoma | |||
---|---|---|---|
(ES) Comunidad Autónoma de Canarias | |||
E Canâie da-o satèlite | |||
Localizaçión | |||
Stâto | Spàgna | ||
Aministraçión | |||
Capolêugo | Santa Cruz de Tenerife Las Palmas de Gran Canaria | ||
Prescidénte | Ángel Víctor Torres (PSOE) da-o 12-07-2019 | ||
Dæta de instituçión | 10 de agósto do 1982 | ||
Teritöio | |||
Coordinæ: do capolêugo | 28°00′N 15°45′W | ||
Superfìcce | 7 446,95 km² | ||
Abitanti | 2 176 412[1] (2022) | ||
Denscitæ | 292,26 ab./km² | ||
Provìnse | Las Palmas Santa Cruz de Tenerife | ||
Comùn | 88 | ||
Âtre informaçioìn | |||
Léngoe | Spagnòllo | ||
CAP | CN | ||
Fûzo oràrio | Fuso orario mancànte (man) | ||
ISO 3166-2 | ES-CN | ||
Nomme abitanti | (es) canari ò isleño | ||
PIL | (nominâle) 42.656 mln de €[2] | ||
PIL procapite | (nominâle) 18.990 €[2] | ||
Raprezentànsa parlamentâre | 15 congrescìsti, 13 senatoî | ||
Ìnno | Himno de Canarias | ||
Cartògrafîa | |||
Màppa fìxica de Îzoe Canâie | |||
Scîto instituçionâle | |||
E Îzoe Canâie (Islas Canarias in spagnòllo) són 'n arçipélago de òrìgine vulcànica scitoòu inte l'Òcêano Atlàntico, a-o nòrd-èst de l'Àfrica, ch'o l'é a sêde de unn-a de comunitæ outònome da Spàgna, a Comunitæ Outònoma de Canâie (Comunidad Autónoma de Canarias in spagnòllo). E Canâie són unn-a de naçionalitæ stòriche do régno spagnòllo[3][4] e unn-a de regioìn ultraperifériche de l'Unión Eoropêa[5].
In sciâ bâze do sò Statûto d'Outonomîa[6], e capitâle da comunitæ outònoma són e dôe çitæ de Santa Cruz de Tenerife e de Las Palmas de Gran Canaria[6].
Giögrafîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]L'arçipélago de Îzoe Canâie o se conpónn-e de éutto îzoe, çìnque izoöti, éutto schéuggi e o mâ. Da-o pónto de vìsto polìtico, l'arçipélago o l'é formòu de sètte îzoe co-in'aministraçión indipendénte e unn-a, La Graciosa, ch'a l'é aministrâ cómme 'na pedanía[n. 1]. E îzoe co-ina sò aministraçión són quélle de El Hierro, La Gomera, La Palma e Tenerife, che fórman a provìnsa de Santa Cruz de Tenerife, e quélle de Fuerteventura, Gran Canaria e Lanzarote, inta provìnsa de Las Palmas[n. 2]. Ciù de ste îzoe chi, gh'é i izoöti dezabitæ de Montaña Clara, Alegranza, Roque del Este e Roque del Oeste che fórman l'arçipélago Chinijo insémme a l'îzoa de La Graciosa, e quéllo de Lobos, tùtti drénto a-a provìnsa de Las Palmas[n. 3]. Gh'é pöi di schéuggi che se trêuvan inte ægoe de l'arçipélago, sàiva a dî quélli de Salmor, Fasnia, Bonanza, Garachico e Anaga inta provìnsa de Santa Cruz de Tenerife e quélli de Gando e Farallón de Sardina inte quélla de Gran Canaria. In sciâ fìn, o teritöio da comunitæ outònoma o l'inclùdde e ægoe d'in gîo a l'arçipélago ascì, ch'én drénto a zöna marìtima speciâle da comunitæ outònoma, determinâ da l'unión di pónti estrêmi de îzoe e di izoöti[6]. E Canâie són l'ùnica comunitæ outònoma spagnòlla a-avéi di tòcchi de mâ cómme pàrte costitoénte da sò superfìcce[9].
L'arçipélago o se trêuva inte l'Àfrica de nòrd-òvest, da-arénte a-a còsta do Maròcco do sùd e do Sahara de Ponénte do nòrd, tra e cordinæ 27º 37' e 29º 25' de latitùdine nòrd e 13º 20' e 18º 10' de longitùdine òvest[10]. L'îzoa de Fuerteventura a l'é a 95 km da-a còsta africànn-a. A distànsa mìnima co-o continénte eoropêo a l'é de ciù ò mêno 940 km, sàiva a dî quélla tra l'izoöto de Alegranza e o câo de Sagres, in Portogàllo. Pi-â sò poxiçión giögràfica, l'arçipélago o l'é a región ciù a sùd e ciù a ponénte do Régno de Spàgna. Storicaménte, e Canâie són dónca stæte o pónte tra tréi continénti: l'Àfrica, l'América e l'Eoröpa[11].
Stöia
[modìfica | modìfica wikitèsto]E Canâie són stæte tórna descovèrte da-i eoropêi inte l'ànno 1312, co-o desbàrco do navegatô zenéize Lanzaòtto Maroxéllo in sce l'îzoa de Lanzarote, che da lê a l'à pigiòu o nómme.
Pòsti de interèsse
[modìfica | modìfica wikitèsto]Economîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]Coltûa
[modìfica | modìfica wikitèsto]Manifestaçioìn
[modìfica | modìfica wikitèsto]Fèste e fêe
[modìfica | modìfica wikitèsto]Comunicaçioìn
[modìfica | modìfica wikitèsto]Aministraçión
[modìfica | modìfica wikitèsto]Nòtte
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Nòtte a-o tèsto
- ↑ Prìmma do zùgno do 2018, La Graciosa a l'êa consciderâ cómme 'n izoöto, méntre da quéllo moménto a l'é pasâ a-o status de euténn-a îzoa abitâ de l'arçipélago co-ina moçión a-o Senâto, scibén che da-o pónto de vìsta aministratîvo a l'é de lóngo consciderâ cómme pàrte de l'îzoa de Lanzarote[7][8].
- ↑ No gh'é de conséggi provinsâli cómme into rèsto da Spàgna, con ciaschedùnn-a îzoa ch'a l'é pe cóntra governâ da-o sò cabildo insular.
- ↑ L'arçipélago Chinijo o l'é governòu da-o cabildo de Lanzarote e l'izoöto de Lobos da quéllo de Fuerteventura.
- Nòtte bibliogràfiche
- ↑ (ES) Población inscrita en el Padrón Continuo por comunidades y ciudades autónomas (PDF), INE.
- ↑ 2,0 2,1 (ES) PIB de las Islas Canarias, in sce datosmacro.expansion.com. URL consultòu o 7 lùggio 2023.
- ↑ (ES) Reforma de Estatuto de las Islas Canarias, in sce gobcan.es. URL consultòu o 7 lùggio 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 15 màzzo 2006).
- ↑ (ES) Canarias en la España contemporánea: La formación de una nacionalidad histórica, in sce coloquioscanariasamerica.casadecolon.com. URL consultòu o 7 lùggio 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 7 lùggio 2016).
- ↑ (EN) EUR-Lex - 32006L0112 - EN - EUR-Lex, in sce eur-lex.europa.eu. URL consultòu o 7 lùggio 2023.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (ES) Estatuto de Autonomía de Canarias en el Boletín Oficial del Estado (PDF), in sce boe.es. URL consultòu o 7 lùggio 2023.
- ↑ (ES) Agustín Monzón, La Graciosa se convierte en la octava isla de Canarias, in sce elindependiente.com, 26 zùgno 2017. URL consultòu l'8 lùggio 2023.
- ↑ (ES) La Graciosa: así es la octava isla canaria habitada reconocida por el Senado, in sce abc.es, 26 zùgno 2017. URL consultòu l'8 lùggio 2023.
- ↑ (ES) Efe - Las Palmas de Gran Canaria, El nuevo Estatuto reconocerá a Canarias como la primera autonomía con mar, in sce eldiario.es, 26 lùggio 2018. URL consultòu l'8 lùggio 2023.
- ↑ (ES) Natura y cultura de las Islas Canarias, Tafor Publicaciones, 1997, ISBN 84-922431-1-2.
- ↑ (ES) Canarias, un puente entre continentes, in sce ads.rubiconproject.com. URL consultòu l'8 lùggio 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 9 zùgno 2021).
Âtri progètti
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Îzoe Canâie
Conligaménti estèrni
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (ES) Scîto ofiçiâ do govèrno de Îzoe Canâie, in sce gobiernodecanarias.org. URL consultòu o 7 lùggio 2023.
- (ES) Scîto ofiçiâ do parlaménto de Îzoe Canâie, in sce parcan.es. URL consultòu o 7 lùggio 2023.
- (ES) Scîto turìstico ofiçiâ, in sce holaislascanarias.com. URL consultòu o 7 lùggio 2023.
- (ES) Gran enciclopedia virtual de las Islas Canarias (GEVIC), in sce gevic.net. URL consultòu o 7 lùggio 2023.
Contròllo de outoritæ | VIAF (EN) 148386330 · ISNI (EN) 0000 0001 2243 3059 · LCCN (EN) n82164461 · GND (DE) 4073188-1 · BNF (FR) cb12263408m (data) · BNE (ES) XX450541 (data) · NDL (EN, JA) 00628362 · WorldCat Identities (EN) n82-164461 |
---|