Meize

Da Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia

O méize o l'é 'na sudivixón de l'ànno. A paròlla méize (da-o latìn mēnsis) a gh'à a mæxima réixe de l'ingléize moon e do tàicio Mond, tùtti e doî co-o scignificâto de lunn-a[1].

Inta ciù pàrte di lunâi, o méize o dûa 'na trenténn-a de giórni e l'ànno o gh'à de sòlito 12 méixi. Into lunâio gregoriàn, cómme inta ciù pàrte di lunâi solâi, l'ànno o l'é formòu da sti 12 méixi:

  1. zenâ, de 31 giórni
  2. frevâ, de 28 giórni (29 se l'ànno o l'é bizestîle)
  3. màrso, de 31 giórni
  4. arvî, de 30 giórni
  5. màzzo, de 31 giórni
  6. zùgno, de 30 giórni
  7. lùggio, de 31 giórni
  8. agósto, de 31 giórni
  9. seténbre, de 30 giórni
  10. òtôbre, de 31 giórni
  11. novénbre, de 30 giórni
  12. dexénbre, de 31 giórni


I méixi inte variànte[2] da léngoa lìgure
Zenéize
(Grafîa Ofiçiâ)
AcLiBr.jpg
Munegascu
Coat of arms of Monaco.svg
Ventemigliusu
Ventimiglia-Stemma.svg
Sanremascu Finarìn
Flag of the Marquisate of Finale (12th century-1602).svg
Savuneize
Flag of Savona.svg
Nuvàize
Flag-novi.PNG
Arbêa
(Âta val Borbéia)
Spezìn Tabarkìn Bunifazzin
Blason ville fr Bonifacio (Corse du Sud).svg
Aghjaccinu
Blason ville fr Ajaccio.svg
Brigašc
Flag of Tera Brigasca.svg
zenâ zenà zenà zenà senô zenä zenò zenò zenao zenò ginaru ghjinaghju gënée
frevâ frevà frevà frevà frevô frevä frevò frevò frevao frevò frivà farraghju fërvée
màrso marsu màrsu marsu môrsu märsu mòrsu mòrso marso mòrsu marzu marzzu mars
arvî avrì avrì avrì avri arvì avrì arvì arvì arvì avri aprili avrii
màzzo màgiu màzu mazu masu mazzu màzu mâzo mazo mazzu mazu maghju magë
zùgno giügnu/zügnu[3] zügnu zügnu sügnu züĝn̂u zügnu zùgno zügno zügnu zügnu ghjugnu giügn[4]
lùggio lüyu[5] lügliu lüju lüu lüggiu lüggiu léuio lügio lüggiu lüggiu lugliu lügl’
agósto austu avùstu avustu agustu agustu agustu agosto agosto austu agustu agostu agušt
seténbre setembre setémbre setèmbre setenbre setenbre setàimbre setènbre setenbre settembre settéimbri sittéimbri sëtèmbrë[6]
òtôbre utubre utùbre utubre otubre otubre otubre òtôbre otobre ottubre ottubri uttrovi utubrë[7]
novénbre nuvembre nüvémbre nuvèmbre nuvembre nuvenbre nuvàimbre novènbre novenbre nuvembre novéimbri nuvéimbri nuvembrë[8]
dexénbre deçembre deixémbre deixémbre dixénbre dixenbre diciàimbre dezènbre dezenbre dexembre dégéinbri dicembri dëžèmbrë[9]


Vôxe corelæ[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. Vocabolâio Treccani
  2. E varianti dêuvian e regole de scritûa da sò grafîa.
  3. Dîto Mese de San Giuane ascì.
  4. Ascì méeṡ d’ San Giuan’
  5. Dîto Mese d'A Madalena ascì.
  6. Ascì sëtèmbr'
  7. Ascì utubr’
  8. Ascì nuvembr'
  9. Ascì dëžèmbr'

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæLCCN (ENsh85087066 · GND (DE4299251-5 · BNF (FRcb13318617m (data)