Dialetu mentunascu

Achësta pa̍gina e̍ scrita ün lenga munegasca
Da Wikipedia
MC
Achësta pa̍gina e̍ scrita ün lenga munegasca


Mentunascu
Mentounasc / Mentunascu
Pronónçia/mentunašk/
Parlòu inFrànsa Frànsa
Parlànti
Totâle4.185 (2007)
Clasificaçión
FilogéneziLengoe indoeuropee
 Grùppo Italico
  Romànse
   Òcidentâli
    Galloitaliche
     Lìgure
      Lìgure alpìn
       Mentónasco
Estræto in léngoa
Diciaraçión universâle di dirìtti umâni, art. 1
Tot ru omi naiscian liberi e san ru stess in degnita e dreci. San echipà de ragiàn e de consciensa e han da fa r'en dame r'autre in piena fraternità.
Difüjùn d'e parlàe lucàli ent'u departimentu d'e Arpind'u Mâ, in russu scüru u mentunàscu.

U mentunascu (cuma scrivu u ciü suven, u mentunasch, ou mentounasque o ou mentunasc, mentonasque en fransese, mentonasco en italian) è u dialetu tradiçiunalmènte parlàu a Mentun (Mentàn in mentunascu) e 'nti paisi da visin.

Parlà de pasagiu, l'è revendicau cuma "uçitan" da i separatisti, ma a basa ligura resta ben ciaira ent' a murfulugìa, tantu che, segundu u lenghista Werner Forner u mentunascu è üna furma du liguru ruiascu.

E reviste pruvensali sun üverte a u parlà de Mentun e r'identità pruvençale è revendicà da i Mentunaschi che se sentu tamben Françesi. U pruvençau literari è ra so' lenga literaria. Ma se r'inflüença pruvençale è ciaira, a basa ligura resta ben ent' a murfulugìa e tamben qarchi parole, qandu autre vegnu forsci da r'italian.

U mentunascu à ün preteritu / passau remotu inspirau da e forme pruvençali ma è manesà menu ch'en pruvençau. E forme ciü curenti sun achele d'a terça persuna d'u singülari e d'u plürale. Esempi: caminè, caminèran, faguè, faguèran (pruvençau: caminèron, faguèron).

Ghe sun tamben speçifiçità lucali cuma achesta maniera de dì "Mentan, a revulüçian... e tamben "parlan, lesan" loeghe de "parlu, lesu" a ra terça persuna d'u plürale d'i verbi.

Gramatica[modìfica | modìfica wikitèsto]

Vèrbi[modìfica | modìfica wikitèsto]

Seghita de suta ün enseme d'i esempi d'i prinçipàli verbi en mentunascu, culeçiunài 'ntu 1875 graçie a James Bruyn Andrew, scritù de l'Essai de grammaire du dialecte Mentonais, avec quelques contes, chansons et musique du pays.[1]

Esse
Prunume Indicatìvu Cungiuntìvu Cundiçiunà Imperatìvu
Presente Imperfetu Futüru Presente Imperfetu Presente Presente
Mi su era serai sieghe foghessa/fossa seria -
Tu est ere serar sieghe foghesse/fosse serie sieghe
Ello/ella es/è era serà sieghe foghessa/fossa seria sieghe
Nautre sema eran serema sieghan foghessan/fossan serian sieghema
Vaute/vo est era serer sieghar foghessar/fossar seriar sieghar
Ella/elle san eran serà siegan foghessan/fossan serian siegan

A u partiçipi u vèrbu esse u fa essent (presente) e stàe (passàu).

Avè
Prunume Indicatìvu Cungiuntìvu Cundiçiunà Imperatìvu
Presente Imperfetu Futüru Presente Imperfetu Presente Presente
Mi hai avia aurai aighe aughessa auria -
Tu har avie aurar aighe aughesse aurie aighe
Ello/ella ha avia aurà aighe aughessa auria aighe
Nautre avema avian aurema aigan aughessan aurian -
Vaute/vo avè aviar aurè aigar aughessar auriar -
Ella/elle han avian auran aigan aughessan aurian aigan

A u partiçipi u vèrbu avé u fa avent (presente) e agù/augù (passàu).

A parte sti dui verbi chi, se presentan due cungiugaçiùe regülàri, a primma ch'a cumprende i verbi ch'i terminu in -à, mèntre a segunda cun i vèrbi in -e o -i.

Parlà (prima cungiugaçiùn)
Prunume Indicatìvu Cungiuntìvu Cundiçiunà Imperatìvu
Presente Imperfetu Futüru Presente Imperfetu Presente Presente
Mi parlo parlava parlerai parle parlessa parleria -
Tu parle parlave parlerar parle parlesse parlerie parla
Ello/ella parla parlava parlerà parle parlessa parleria parle
Nautre parlema parlavan parlerema parlema parlessan parlerian parlema
Vaute/vo parlè parlavar parlerè parlè parlessar parleriar parlè
Ella/elle parlan parlavan parleràn parlan parlessan parlerian parlan

A u partiçipi u vèrbu parlà u fa parlent (presente) e parlà (passàu).

Perde (segunda cungiugaçiùn)
Prunume Indicatìvu Cungiuntìvu Cundiçiunà Imperatìvu
Presente Imperfetu Futüru Presente Imperfetu Presente Presente
Mi perdo perdia perderai perde perdesse perderia -
Tu perde perdie perderar perde perdesse perderie perde
Ello/ella perde perdia perderà perde perdessa perderia perde
Nautre perdema perdiam perderema perdema perdessan perderian perdema
Vaute/vo perdè perdiar perderè perdè perdessar perderiar perdè
Ella/elle perdan perdian perderàn perdan perdessan perderian perdan

A u partiçipi u vèrbu perde u fa perdent (presente) e perdù (passàu).

Grafia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Grafìa Bruyn Andrew
Létere Son

IPA/AFI

Nòte
A a
B b
C k/ʧ duçe cun -e/-i, düra cun e autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u son duçe de -e/-i e tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle
D d
E e/ɛ é serà/ è avèrta
F f
G g/dʒ duçe cun -e/-i, düra cun re autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u son duçe de -e/-i e tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle
GL ʎ/ij acumpagnàu da a -i u l'ha u son d'u fransese famille, tambèn a u termine da paròla (es. travagl)
H müta
I i
J ʒ Son d'u fransese jardin
L l
M m
N ɱ/n/ŋ -n finale se prununsia nasale cume ent'u grüpu -ng d'u fransese, per i autri casi n'a l'è mai nasale (-n- mediale e -nt finale), -nn cume in italian o cume -nne fransese
O o/ɔ/ø/u o serà (ent'a magiuransa d'i casi üna via de mésu cun [u]), o avèrta (rara), cume eu fransese ent'u mésu da paròla (rara)
P p
Q k meme funsiùn che 'n'italiàn
R r/ɹ
S s
T t
U u/y cuma [y] qande n'a l'è acumpagnà d'a ün'autra vucale o ent'i grüpi de vucàli cun trèma (ü), cuma [u] ent'i grüpi de vucàli sensa trèma
V v
Z ts/dz rara, meme funsiun che 'n'italiàn
Grafìa d'u Firpo
Létere Son

IPA/AFI

Nòte
A a
B b
C k/ʧ duçe cun -e/-i, düra cun e autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u son duçe de -e/-i. Tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle (c' duçe, ch' düra)
Ç s son da s de l'italiàn serpente intervucalica
D d
E e/ɛ é serà/ è avèrta
F f
G g/dʒ duçe cun -e/-i, düra cun re autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u son duçe de -e/-i. Tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle (g' duçe, gh' düra)
GL ʎ/ij son d'u fransese famille
H müta
I i u grüpu -ii e a -i' a a fìn de 'na paròla se lesu cuma gl-
L l
M m
N ɱ/n/ŋ -n finale se prununsia nasale cume ent'u grüpu -ng d'u fransese, per i autri casi n'a l'è mai nasale (-n- mediale e -nt finale), -nn cume in italian o cume -nne fransese
O o/ɔ o serà/o avèrta
P p
Q k meme funsiùn che 'n'italiàn
R r/ɹ
S s/z son de l'italian serpente se cumpagnàu da 'na cunsunate, son de l'italiàn mese entervucalicu
T t
U u meme che 'n'italiàn
Ü y son d'a u fransese
V v
X ʒ cuma ent'u zensese paxe, son d'u fransese jardin
Z ts/dz rara, meme funsiun che 'n'italiàn

Esempi[modìfica | modìfica wikitèsto]

Ecu qarchi frase cuma sun stae scrite e püblicae, poei dopu en urtugrafia munegasca:

U Mentounasque se rendèran en proucessian ent-ou ver de Mentan, paraïs misterious de source. Prìou en testa, caminèran difichilamen fint' e limite d'a coumuna.
Aqui, ou prèire s'engenouia e levant vers ou chelou a soua vilha testa bianca, prega Maria-Vergine. Puhi, dame soua man tremourenta, fa sus ou solou ou signou d'ou Redentou....
Una aiga fresca e pura sguita ent ou liech d'ou valan...
Aichi, tout' u seze de loulh, festa d'a Madona d'ou Carmel, anavan en proufessian senti a messa ent' a pichouna capela rurale d'ou Sourge, cougounaia sout' u amourie.
E souta r'oumbra benefichente dou vielh erbou pianta d'ou princhipe Antoni Primou, Barba Antoni, pensavan ent' u noaiche couragious antenati u Barbeti, que, retirà ent' aquela capeleta, lutavan ja contr' u satelite d'a Revoulucian e d'ou centralismou jacoubin.
E dague una devoucian per aquelu vielhe que nou bevian mai d'aiga.

Ü Mentunasche se rendèran en pruçessian ent-u ver de Mentan, paraïs misterius de surçe. Priù en testa, caminèran dificilamen fint' e limite d'a cumüna.
Achì u prèire s'engenuia e levant vers u celu a sua veglia testa bianca, prega Maria-Vergine. Puyi, dame sua man tremurenta, fa süs u solu u signu d'u Redentù...
. Una aiga fresca e püra sghita ent u liech d'u valan...
Aiçi, tut' ü sese de lugl, festa d'a Madona d'u Carmel, anavan en pruçssian sentì a messa ent' a piciuna capela rürale d'u Surge, cugunaia sut' ü amouriè.
E suta r'umbra beneficente du vielh erbu piantà d'u principe Antoni Primu, Barba Antoni, pensavan ent' ü noaisce curagius antenati ü Barbeti, che, retirà ent' achela capeleta, lütavan gia contr' ü satelite d'a Revulüçian e d'u çentralismu giacubin.
E daghe üna devussian per achelü vieigle que nou bevian mai d'aiga.

Opere[modìfica | modìfica wikitèsto]

Bibliugrafia[modìfica | modìfica wikitèsto]

Nòte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. (LIJOCFR) James Bruyn Andrews, Essai de grammaire du dialecte Mentonais, avec quelques contes, chansons et musique du pays, Nìssa, Imprimerie Niçoise, 1875.
Contròllo de outoritæBNF (FRcb12650754c (data)