Ortografia do De André
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
 A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno |
I tèsti de cansoìn do capolavôro do Fabrizio De André «Creuza de mä» són segoîi da dötræ anotaçioìn pe lêze o zenéize dêuviòu inta scritûa di tèsti. Ve-e chi ste anotaçioìn:
E vocâli
- é stréita (comme felicità, fede, pena, ecc.)
- è larga (cómme bello, cernia)
- û (cómme in françéize salût, rue)
inti âtri câxi e vocâli se pronónçiàn cómme in italiàn
E consonànti
- ç (cómme a “s” àspia de serpente, senza, sughero)
- z (cómme a “s” inpûa italiànn-a, esame, esoso)
- x (cómme a “j” françéize de je, jeu, justement)
- scc (cómme inta pronónçia regionale da parolla “scentrato”)
- n- (a se pronónçia into nâzo – velâ – sénsa métte a léngoa in sciô çê da bócca, scìmile a “ng” de paròlle ingléixi singer, singing, hanging)
I ditónghi
- æ (cómme a “è” con l’acénto grâve, larga, avèrta)
- eu (cómme in françéize feuil, bleu, amoureux)
Âtre particolaritæ da léngoa zenéize
- L’acénto çirconflèsso o se dêuvia pe-i vèrbi a l’infinîo e pe prononçiâ a û
- A diérexi a l’alonghìsce o són de vocâli dond’a l’é mìssa (prezénpio “mâ” – mare, o se pronónçia maa)
- L’acénto tònico o vén indicòu sôlo quànde a paròlla a no l’é ciànn-a ö sæ quand’o no càzze in sciâ penùrtima scìlaba (prezénpio volontà, fàscino, ecétera)
