Lengoa latinn-a

Da Wikipedia
(Rendirissou da Lengua latinn-a)
Vanni a: navegaçión, çerca
Léngoa latinn-a
LINGVA LATINA
Parlâa in {{{parlâa in}}}
Region Impêo Roman (antighitæ)
Çittæ do Vatican
Parlâa da {{{parlâa da}}}
Famiggia lengoistega Lengoe indoeuropee

 Grùppo Italico

Léngoa ofiçiâ de Çittæ do Vatican

A Léngoa latìnn-a (in latìn: Lingua Latina) a l'è 'na léngoa indeuröpéa do grùppo de-e léngoe italico-falische.

Nasciûa inta región do Lassio ne-o I milénnio prìmma de Cristo, sta léngoa a s’è difûza inte l’Euròpa öcidentâle a ségoito de-e conquiste di Romàni. A l’é a moæ de tùtte e léngoe ancheu definîe “romanse” Äe a l’é stæta pe sécoli a léngoa da coltûa européa. Fin a-o Concìlio Vaticàno II a l’é stæta a léngoa litùrgica da Gexa Catòlica.   

Scistêma de scritûa[Càngia | modifica wikitesto]

E létie de l'alfabêto latìn derivan da quéllo greco öcidentâle (adeuviòu a Cuma) e son queste:

A B C D E F (G) H I (K) L M N O P Q R S T U (V) (Y) Z

Gramàtiga[Càngia | modifica wikitesto]

O latìn o l'é 'na léngoa flescìva che adêuvia i câxi pe-e fonçioìn gramaticâli. I câxi son:

  • Nominatìvo: indica o sogètto da frâze (es: Cornelia pulchra videtur; Cornélia a pâ bella)
  • Zenitìvo: indica de sòlito un possésso, agéndo cómme conpleménto de specificaçión (es: milites Caesaris; i sordàtti de Cézare)
  • Datìvo: indica de sòlito o conpleménto de tèrmine (es: Do gladium Iulio; Dàggo a spâ a Giùlio)
  • Acuzatìvo: indica l'ogètto da frâze (es: Cornelia amat Iulium; Cornélia ama Giùlio)
  • Vocatìvo: uzòu into discórso dirétto, indica o conpleménto de vocaçión (es: Cornelia, quid fecisti?; Cornelia, cöse t'æ fæto?)
  • Ablatìvo: o l'è o câxo con ciù fonçioìn (conpleménto de ténpo, d'agénte, caoza, etc.)

Nómmi[Càngia | modifica wikitesto]

Into latìn ghe son tre categorîe de nómmi: mascolìn, feminìn e nêutro. No exìste l'artìcolo

Declinaçioìn[Càngia | modifica wikitesto]

In latìn exìsten çinque declinaçioìn, quæ se diferençian pe-e sciortîe do zenitìvo scingolâre:

  • Prìmma: zenitivo in -ae
  • Secónda: zenitivo in -i
  • Tersa: zenitivo in -is
  • Quarta: zenitivo in -us
  • Quinta: zenitio in -ei
Prìmma declinaçión[Càngia | modifica wikitesto]

I nómmi feminìn son solitaménte da prìmma declinaçión

Declinaçion de rosa (a rêuza):

Câxo Scing. Plur.
Nom rosa rosae
Zen rosae rosārum
Dat rosae rosis
Acuz rosam rosas
Voc rosa rosae
Abl rosā rosis
Seconda declinaçión[Càngia | modifica wikitesto]

I nómmi mascolìn e nêutri son solitaménte da seconda declinaçión

Declinaçión de lupus (mascolìn; o lô):

Câxo Scing. Plur.
Nom lupus lupi
Zen lupi lupōrum
Dat lupo lupis
Acuz lupum lupos
Voc lupe lupi
Abl lupo lupis

Declinaçión de bellum (nêutro; a guæra):

Câxo Scing. Plur.
Nom bellum bella
Zen belli bellōrum
Dat bello bellis
Acuz bellum bella
Voc bellum bella
Abl bello bellis
ZE
Questa pagina a l'è scrîta in léngoa zeneize
AcLiBr.jpg
A Grafîa adeuviâ a l'é quélla
de l'Académia Ligùstica do Brénno