Danemarca

Da Wikipedia
(Rindirisòu da Régno de Danimàrca)
Sâta a-a navegaçión Sâta a-a çèrchia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize
AcLiBr.jpg

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A bandêa da Danemàrca
A poxiçión da Danemàrca in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica da Danemàrca

A Danemàrca (in zenéize Danimàrca ascì[1], Danmark in danéize, prononçiòu [ˈtænmɑk]) a l'é 'n pàize de l'Eoröpa do nòrd.

Giögrafîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Danemàrca a l'é a naçión costitoénte centrâle e ciù popolôza do Régno de Danemàrca[2], stâto costituçionâle unitâio ch'o l'inclùdde i doî teritöi, inte l'Atlàntico do nòrd, de Îzoe Farœ e da Groenlàndia ascì[3][4][5]. O Régno de Danemàrca, inta sò pàrte eoropêa, o l'é o ciù meridionâle di stâti scandìnavi, scitoòu tra a Svéçia a nòrd-èst, a Norvéggia a nòrd, e a Germanîa, a sôla naçión co-a quæ a Danemàrca a l'à 'n confìn terèstre, a sùd[6]. A l'à 'n'àrea totâle de 42.943 km2 e a l'é formâ da-a penîzoa do Jutland e da 'n arçipélago de a-o mêno 443 îzoe[7][8], tra e quæ e ciù grénde són quélle de Sjælland, Fyn e Vendsyssel-Thy. O teritöio danéize o l'é pi-â ciù pàrte in ciàn, caraterizòu da tære coltivæ, còste bàsse, colìnn-e picìnn-e e 'n clìmma tenpiòu.

A-o novénbre do 2021, a sò popolaçión a l'êa de 5,87 milioìn de persónn-e, de quæ 800.000 stàn inta capitâle Copenaghen, çitæ ciù grànde da naçión ascì[9]. E âtre çitæ ciù inportànti són, inte l'órdine, Aarhus, Odense e Aalborg.

Stöia[modìfica | modìfica wikitèsto]

O régno de Danemàrca o l'é emèrso into sécolo VIII cómme 'n'inportànte poténsa marìtima inte l'ànbito de lòtte pe-o domìnio do Mâ Bàltico. Inte l'ànno 1397 o s'é unîo a Norvéggia e Svéçia pe creâ a coscì dîta Unión de Kalmar, duâ scìnn-a-a secesción di svedéixi into 1523. O restànte régno de Danemàrca-Norvéggia o l'à dónca conbatûo vàrie goære cóntra l'inpêro svedéize into sécolo XVIII, perdéndo âtri teritöi ascì. Depoî e goære napoliòniche, con l'òcupaçión da Norvéggia da pàrte di svedéixi, a-a Danemàrca o l'êa dónca restòu sôlo o contròllo de Îzoe Farœ, da Groenlàndia e de l'Islànda. 'N'ondâ de sentiménti nazionalìstichi a l'à caxonòu a dóggia batòsta inta prìmma e inta segónda goæra do Schleswig, rispetivaménte do 1848 e do 1864, con tùtte e dôe ch'àn portòu a de pèrdie teritoriâli a favô da Prùscia. Inte 'sto perîodo chi, a-i 5 de zùgno do 1849 a l'é stæta adotâ a Costituçión da Danemàrca, a quæ a l'à segnòu a fìn da monarchîa asolûta ch'a controlâva a naçión da-o 1660, inplementàndo l'atoâle scistêma parlamentâre.

Co-o progresîvo svilùppo econòmico dovûo a l'industrializaçión de l'agricoltûa inta segónda meitæ do sécolo XIX, a Danemàrca a l'à incomensòu a introdûe e prìmme rifórme sociâli e do mercòu do lòu a-o prinçìpio do sécolo XX, creàndo a bâze do modèrno modéllo nòrdico de stâto sociâle e de l'avansâ economîa mìsta danéize. A Danemàrca a l'é restâ neotrâle into córso da Prìmma Goæra Mondiâle ma, a ògni mòddo, into 1920 a l'é ariescîa a ricuperâ o contròllo da meitæ setentrionâle do Schleswig ascì. Co-o segóndo conflìtto mondiâle a neotralitæ danéize a l'é stæta pe cóntra violâ, co-a naçión ch'a l'é stæta òcupâ da-a Germanîa nazìsta inte l'arvî do 1940. Con l'òcupaçión tedésca o l'à incomensòu a svilupâse da-o 1943 'n moviménto de rexisténsa e, depoî a diciaraçión d'indipendénsa de l'Islànda do 1944, a Danemàrca a l'é stæta liberâ into màzzo 1945. Inte l'ànno 1973 a naçión, insémme a-a Groenlàndia ma esclûze e Îzoe Farœ, a l'é diventâ un di pàixi ménbri de quélla òrganizaçión che ancheu a l'é l'Unión Eoropêa, scibén ch'a l'à conservòu quàrche prerogatîva cómme a sò monæa, a corónn-a danéize.

Economîa e polìtica[modìfica | modìfica wikitèsto]

A Danemàrca a l'é 'n pàize svilupòu co-în âto livéllo de qualitæ de vìtta e de âtri indicatoî in sce di paràmetri cómme l'educaçión, l'ascisténsa sanitâia, e libertæ civîli e o svilùppo umâno in generâle[10][11][12][13].

A Danemàrca a l'à 'na fórte infloénsa in sciô rèsto do régno danéize, scibén ch'a l'à dovûo delegâ vàrie sò prerogatîve in scê questioìn intèrne. L'aoto-govèrno o l'é stæto concèsso a-e Îzoe Farœ into 1948 e a-a Groelàndia into 1979, teritöio ch'o l'à òtegnûo 'n'outonomîa ancón ciù làrga into 2009. A Danemàrca a l'é un di fondatoî de Naçioìn Unîe, da NATO, do Conséggio nòrdico, de l'OECD e de l'OSCE, óltre che ménbro de l'Unión Eoropêa e de l'Àrea Schengen. A naçión a l'à di stréiti ligàmmi polìtichi, colturâli e lengoìstichi co-i âtri pàixi scandìnavi, co-a léngoa danéize che in pàrte a s'asomêgia a-o norvegéize e a-o svedéize.

Nòtte[modìfica | modìfica wikitèsto]

  1. (LIJIT) TIG - Danimarca, in sce zeneize.net. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  2. O teritöio do Régno de Danemàrca inte l'Eoröpa continentâle o peu êse indicòu cómme "Danemàrca metropolitànn-a", Danemàrca propiaménte dîta (in danéize egentlig Danmark) ò, ciù senpliceménte, sôlo Danemàrca. Inte 'sta vôxe chi a l'é dêuviâ l'ùrtima versción.
  3. (EN) Thomas Benedikter, The working autonomies in Europe, in sce gfbv.it. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 9 màrso 2008).
  4. (EN) Maria Ackrén, Greenland, Autonomy Arrangements in the World. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 30 agósto 2019).
  5. (EN) Comisción Eoropêa, Greenland., International Cooperation and Development, 3 zùgno 2013. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 30 agósto 2019).
  6. Gh'é ascì l'îzoa de Bornholm, scitoâ a levànte do rèsto da naçión, into Mâ Bàltico.
  7. (DA) Area, Statistics Denmark. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  8. (DA) Denmark in numbers 2010 (PDF), Statistics Denmark. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  9. (DA) Population at the first day of the quarter by municipality, sex, age, marital status, ancestry, country of origin and citizenship, Statistics Denmark. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  10. (EN) Meredith Melnick, Denmark Is Considered The Happiest Country. You'll Never Guess Why, in sce huffingtonpost.com. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  11. (EN) Democracy Index 2014 (PDF), The Economist/Economist Intelligence Unit, 2015. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 1º frevâ 2016).
  12. (EN) 2013 Legatum Prosperity Index™: Global prosperity rising while US and UK economies decline, Legatum Institute, 29 òtôbre 2013. URL consultòu l'11 arvî 2022.
  13. (EN) Denmark Country Profile: Human Development Indicators, United Nations Development Programme. URL consultòu l'11 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 28 màrso 2013).

Bibliografîa[modìfica | modìfica wikitèsto]

Âtri progètti[modìfica | modìfica wikitèsto]

Colegaménti estèrni[modìfica | modìfica wikitèsto]

Contròllo de outoritæVIAF (EN135958350 · LCCN (ENn79021597 · GND (DE4010877-6 · BNF (FRcb11863400r (data) · NDL (ENJA00561386 · WorldCat Identities (ENn79-021597