Letònia
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
A Letònia (Latvija in lètone[1], prononçiòu [ˈlatvija]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica de Letònia[2] (Latvijas Republika in lètone[3]), a l'é 'n pàize de l'Eoröpa scitoòu inta región bàltica.
Giögrafîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]A Letònia a l'é unn-a de træ naçioìn bàltiche e a confìnn-a con l'Estònia a nòrd, a Litoània a sùd, a Rùscia a levànte e Bielorùscia a sùd-èst. Pe de ciù, a l'à 'n confìn marìtimo in sciô Mâ Bàltico, a ponénte, co-a Svéçia ascì. A naçión a l'à 'n'àrea de 64.589 km2, 'na popolaçión de 1,9 milioìn de persónn-e e 'n clìmma tenpiòu[4].
A capitâle da Letònia, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Vilnius; e âtre çitæ ciù inportànti són Daugavpils e Liepāja. A ciù pàrte da popolaçión a l'é do grùppo étno-lengoìstico di Bàlti e a pàrla o lètone, unn-a de pöche léngoe bàltiche dêuviæ ancón a-a giornâ d'ancheu. A ciù inportànte minorànsa étnica do pàize són i Rùsci, i quæ són squæxi 'n quàrto da popolaçión.
Stöia
[modìfica | modìfica wikitèsto]Depoî vàrri sécoli de domìnio tedésco, svedéize, polàcco-litoàn e rùscio, con l'aristocraçîa locâle ch'a l'êa formâ sorviatùtto da tedéschi do Bàltico, a Repùbrica de Letònia a l'à diciaròu a sò indipendénsa a-i 18 de novénbre do 1918, separàndose da l'inpêro tedésco aprêuvo a l'éxito da Prìmma Goæra Mondiâle[5]. A ògni mòddo, inti ànni '30 a repùbrica a l'à vìsto a creaçión de 'n regìmme aotocràtico depoî o còrpo de stâto do 1934 da pàrte de Kārlis Ulmanis[6].
L'indipendénsa de facto da Letònia a l'é finîa a-o prinçìpio da Segónda Goæra Mondiâle, con l'anesción a l'Unión Soviética e a sucesîva invaxón da Germanîa nazìsta into 1941. Inte l'ànno 1944 a naçión a l'é stæta òcupâ tórna da-i soviétichi, fæto ch'o l'à portòu a-a creaçión da RSS Lètone. Aprêuvo a l'inportànte imigraçión de rùsci inti ànni de l'òcupaçión soviética, quésti són diventæ a ciù inportànte minorànsa do pàize e a-a giornâ d'ancheu són ciù de 'n quàrto da popolaçión. Co-a pacìfica "rivoluçión cantâ", incomensâ into 1987, a naçión a l'à trovòu tórna a sò indipendénsa a-i 21 de agósto do 1991[7]. Da quéllo moménto a Letònia a l'é 'na repùbrica parlamentâre, democràtica e unitâia.
Economîa e polìtica
[modìfica | modìfica wikitèsto]A Letònia a l'é 'n pàize svilpòu co-în'economîa a âto rédito e 'n livéllo asæ âto de svilùppo segóndo a scâ de l'Ìndice de Svilùppo Umâno. A l'à 'n bón livéllo de libertæ civîli, de stànpa, de informaçión e de democraçîa e pâxe in generâle.
A naçión a l'é un di ménbri de l'Unión Eoropêa, do Conséggio d'Eoröpa, de l'Eorozöna, de l'Àrea Schengen, da NATO, do Conséggio di Stâti do Mâ Bàltico, do Fóndo Monetâio Internaçionâle, di Nordic-Baltic Eight, da NIB, de l'OECD, de l'OSCE e da WTO.
Nòtte
[modìfica | modìfica wikitèsto]- ↑ Latveja in letgàllo, Leţmō in livòn
- ↑ (LV, EN) Costituçión da Letònia, in sce likumi.lv. URL consultòu o 10 arvî 2022.
- ↑ Latvejas Republika in letgàllo, Leţmō Vabāmō in livòn
- ↑ (EN) Weather information in Latvia, in sce travelsignposts.com. URL consultòu o 10 arvî 2022.
- ↑ G̦ērmanis & Kalniņš, 2018
- ↑ (EN) History of Latvia 1918-1940, in sce latvia.eu. URL consultòu o 10 arvî 2022.
- ↑ A-i 21 de agósto do 1991, depoî o tentatîvo de còrpo de stâto soviético, o Conséggio Suprêmo lètone o l'à adotòu 'na lézze costituçionâle "in sciâ sovranitæ da Repùbrica de Letònia", diciaràndo l'invaliditæ de l'artìcolo 5 de 'sta diciaraçión chi, meténdo fìn a-o perîodo de tranxiçión e restaoràndo de facto l'indipendénsa.
Bibliografîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (EN) Arveds Švābe, The Story of Latvia: A Historical Survey, 2ª ed., NLF, 1949.
- (EN) Jānis Rutkis, Latvia: Country & People, Latvian National Foundation, 1967.
- (EN) Andrejs Plakans, The Latvians: A Short History, Hoover Press, 1995, ISBN 0-817-99303-7.
- (EN) Juris Dreifelds, Latvia in Transition, Cambridge University Press, 1996, ISBN 0-521-55537-X.
- (LV) Jānis Turlajs, Latvijas vēstures atlants, Jān̦a sēta, 2005, ISBN 99-84-07426-9.
- (EN) Daina Bleiere, History of Latvia: the 20th century, Jumava, 2006, ISBN 99-84-38038-6.
- (EN) Valdis O. Lumans, Latvia in World War II, Fordham Univ Press, 2006, ISBN 0-823-22627-1.
- (EN) Ausma Cimdin̦a e Deniss Hanovs, Latvia and Latvians: A People and a State in Ideas, Images and Symbols, Zinātne, 2010, ISBN 99-84-80883-1.
- (EN) Artis Pabriks e Aldis Purs, Latvia: the challenges of change, Routledge, 2013, ISBN 1-135-13705-6.
- (EN) Aldis Purs e Andrejs Plakans, Historical Dictionary of Latvia, 3ª ed., Rowman & Littlefield, 2017, ISBN 1-538-10221-8.
- (EN) Dace Dzenovska, School of Europeanness: Tolerance and other lessons in political liberalism in Latvia, Cornell University Press, 2018, ISBN 1-501-71686-7.
- (EN) Uldis G̦ērmanis e Ojārs Kalniņš, The Latvian Saga, 11ª ed., Atēna, 2018, ISBN 99-84-34291-3.
Âtri progètti
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Letònia
Colegaménti estèrni
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (LV, EN, RU) Scîto ofiçiâ do govèrno, in sce mk.gov.lv. URL consultòu o 10 arvî 2022.
- (LV, EN, RU) Scîto ofiçiâ do prescidénte, in sce president.lv. URL consultòu o 10 arvî 2022.
- (LV, EN, RU) Scîto ofiçiâ do parlaménto, in sce saeima.lv. URL consultòu o 10 arvî 2022.
- (LV, EN, ET, LT, FI, DE, JA, RU, SV) Scîto turìstico ofiçiâ, in sce latvia.travel. URL consultòu o 10 arvî 2022.
Contròllo de outoritæ | VIAF (EN) 237710820 · ISNI (EN) 0000 0001 2151 8114 · LCCN (EN) n80150219 · GND (DE) 4074187-4 · BNF (FR) cb119455515 (data) · BNE (ES) XX452762 (data) · NDL (EN, JA) 00569322 · WorldCat Identities (EN) n80-150219 |
---|