Slovacchia
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
A Slovàchia (Slovensko in slovàcco, prononçiòu [ˈslɔʋenskɔ]), conosciûa ofiçialménte cómme Repùbrica Slovàcca (Slovenská republika in slovàcco, prononçiòu [ˈslɔʋenskaː ˈrepublika]) a l'é 'n pàize de l'Eoröpa centrâle sénsa sbòcco in sciô mâ.
Giögrafîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]A Slovàchia a confìnn-a co-a Polonîa a nòrd, con l'Ucraìnn-a a levànte, con l'Ungherîa a sùd, con l'Òustria a sùd-òvest e co-a Repùbrica Cêca a nòrd-òvest. O teritöio slovàcco, pi-â ciù pàrte montagnôzo, o l'à 'n'àrea de ciù ò mêno 49.000 km2 e 'na popolaçión de ciù de 5,4 milioìn de persónn-e.
A capitâle da Slovàchia, e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Bratislava; inte l'òrdine e âtre çitæ ciù grénde són Košice, Prešov, Žilina, Banská Bystrica e Nitra.
Stöia
[modìfica | modìfica wikitèsto]I pòpoli Slâvi són arivæ into teritöio da modèrna Slovàchia tra i sécoli V e VI, parteçipàndo, into sécolo VII, a-a creaçión de l'inpêro de Sâmo. Into sécolo IX àn dónca creòu o Prinçipâto de Nitra, pöi conquistòu da-o Prinçipâto de Moràvia, fæto ch'o l'à portòu a l'instituçión da coscì dîta Grànde Moràvia. Into sécolo X, aprêuvo a-a disoluçión da Grànde Moràvia, a zöna a l'é stæta integrâ into Prinçipâto d'Ungherîa, o quæ, a partî da l'ànno 1000, o s'é trasformòu in Régno d'Ungherîa[1]. Tra o 1241 e o 1242, aprêuvo a l'invaxón móngola de l'Eoröpa, a ciù pàrte do teritöio slovàcco a l'é stæta sachezâ. L'àrea a l'é stæta pi-â coù pàrte ricostroîa gràçie a-o Béla IV d'Ungherîa, o quæ o l'à favorîo l'instalaçión de popolaçioìn tedésche inta zöna, spécce inte pàrte centrâli e de levànte da modèrna Slovàchia[2].
Depoî a Prìmma Goæra Mondiâle e a disoluçión de l'inpêro oustro-ungarìco, o l'é stâto creòu o nêuvo stâto da Cecoslovàchia, l'ùnica naçión de l'Eoröpa centrâle e de l'èst a restâ 'na democraçîa into perîodo tra e dôe goære. A ògni mòddo i partîi fascìsti do pósto són ariescîi a arivâ a-o potêre inte tære slovàcche, controlàndo a prìmma Repùbrica Slovàcca inti ànni da Segónda Goæra Mondiâle, 'n pàize a riconosciménto parçiâle, cliénte da Germanîa nazìsta. A-a fìn da goæra a Cecoslovàchia a l'é stæta costitoîa tórna a pàize indipendénte. Depoî o córpo de stâto do 1948 a Cecoslovàchia a l'é pasâ sótt'a 'n'aministraçión comunìsta, diventàndo pàrte do blòcco òrientâle con l'Unión Soviética. I tentatîvi de creâ 'n regìmme ciù democràtico in Cecoslovàchia àn portòu a-a coscì dîta Primavéia de Prâga, sciacâ da-e trùppe do Pàtto de Varsàvia con l'invaxón da Cecoslovàchia inte l'agósto do 1968. Inte l'ànno 1989 a coscì dîta Rivoluçión de velûo a l'à portòu pacificaménte a-a fìn do regìmme comunìsta in Cecoslovàchia. A-o prìmmo de zenâ do 1993, a Slovàchia a l'é diventâ 'na naçión indipendénte aprêuvo a-a disoluçión pacìfica da Cecoslovàchia, conosciûa co-o nómme de "divòrçio de velûo" ascì.
Economîa e polìtica
[modìfica | modìfica wikitèsto]A Slovàchia a l'é 'n pàize svilupòu, co-în'economîa a âto rédito e 'n livéllo asæ âto de svilùppo segóndo a scâ de l'Ìndice de Svilùppo Umâno. A l'à 'n bón livéllo de libertæ civîli, de stànpa, de informaçión e de democraçîa e pâxe in generâle. A naçión a consèrva 'n'economîa de mercòu co-în inportànte scistêma ch'o garantìsce ascisténsa sociâle, ascisténsa sanitâia universâle e educaçión primâia e secondâia de bàdda a tùtti i sò çitadìn, óltre che un di congê parentâli ciù lónghi inti pàixi OECD[3].
A Slovàchia a l'é 'n ménbro de l'Unión Eoropêa, de l'Eorozöna, de l'Àrea Schengen, de Naçioìn Unîe, da NATO, do CERN, de l'OECD, da WTO, do Conséggio d'Eoröpa, do Grùppo de Visegrád e de l'OSCE. In Slovàchia gh'é éutto scîti nominæ patrimònio de l'umanitæ da l'UNESCO. A l'é a naçión co-a produçión de aotomòbili pro capita ciù âta, pe 'n totâle de 1,1 milioìn de veìcoli realizæ inte l'ànno 2019, con quésta produçión ch'a l'é stæta bén o 43% de l'output industriâle totâle do pàize[4].
Nòtte
[modìfica | modìfica wikitèsto]- ↑ (EN) Mike Dixon-Kennedy, Encyclopedia of Russian & Slavic Myth and Legend, ABC-CLIO, 1998, p. 2009, ISBN 1-576-07063-8.
- ↑ (DE) Karl Julius Schröer, Die deutschen Mundarten des ungrischen Berglandes, 1864.
- ↑ (EN) Which countries are most generous to new parents?, in sce economist.com, 18 òtôbre 2016. URL consultòu o 9 arvî 2022.
- ↑ (EN) Jana Liptáková, Slovakia beats record in car production, again, in sce spectator.sme.sk, 13 zenâ 2020. URL consultòu o 9 arvî 2022.
Bibliografîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (EN) Owen V. Johnson, Slovakia 1918-1938: Education and the Making of a Nation, 2ª ed., East European Monographs, 1985, ISBN 0-880-33072-4.
- (EN) Ol̕ga Drobná, Eduard Drobný e Magdaléna Gocníková, Slovakia: The Heart of Europe, Bolchazy-Carducci Publishers, 1996, ISBN 80-80-46037-X.
- (EN) Michael Jacobs, Blue Guide: Czech & Slovak Republics, 2ª ed., A.&C. Black, 1999, ISBN 0-713-64429-X.
- (EN) Blanka Brezováková, A Concise History of Slovakia, Historický ústav SAV, 2000, ISBN 80-88-88042-4.
- (EN) Rob Humphreys e Tim Nollen, The Rough Guide to the Czech & Slovak Republics, 5ª ed., Rough Guides, 2000, ISBN 1-858-28529-1.
- (EN) Eugen Lazišt̕an, Fedor Mikoviuc e Ivan Kučma, Slovakia: A Photographic Odyssey, Bolchazy-Carducci Publishers, 2001, ISBN 0-865-16517-3.
- (EN) Július Bartl e Dušan Škvarna, Slovak History: Chronology & Lexicon, Bolchazy-Carducci Publishers, 2002, ISBN 0-865-16444-4.
- (EN) Karen Henderson, Slovakia: The Escape from Invisibility, Routledge, 2003, ISBN 1-134-49647-8.
- (EN) Anton Špiesz, Ladislaus J. Bolchazy e Dusan Caplovic, Illustrated Slovak History: A Struggle for Sovereignty in Central Europe, Bolchazy-Carducci Publishers, 2006, ISBN 0-865-16426-6.
- (EN) Sharon Fisher, Political Change in Post-Communist Slovakia and Croatia: From Nationalist to Europeanist, Springer, 2006, ISBN 0-230-60088-3.
- (EN) Stanislav J. Kirschbaum, A History of Slovakia: The Struggle for Survival, St. Martin's Publishing Group, 2016, ISBN 1-250-11475-6.
Âtri progètti
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Slovàchia
Colegaménti estèrni
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (SK, EN) Scîto ofiçiâ do govèrno, in sce vlada.gov.sk. URL consultòu o 9 arvî 2022.
- (SK, EN) Scîto ofiçiâ do prescidénte, in sce prezident.sk. URL consultòu o 9 arvî 2022.
- (SK, EN, DE, HU, PL, RU, ZH) Scîto turìstico ofiçiâ, in sce slovakia.travel. URL consultòu l'8 arvî 2022.
Contròllo de outoritæ | VIAF (EN) 138347464 · ISNI (EN) 0000 0001 2364 4624 · LCCN (EN) n50075233 · GND (DE) 4055297-4 · BNF (FR) cb11947852t (data) · BNE (ES) XX451136 (data) · NDL (EN, JA) 00571747 · WorldCat Identities (EN) n50-075233 |
---|