Sâta a-o contegnûo

Paixi Basci

Da Wikipedia
(Rindirisòu da Régno di Pàixi Bàsci)
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in léngoa zenéize

A Grafîa adeuviâ a l'é quélla de l'Académia Ligùstica do Brénno

A bandêa di Pàixi Bàsci
A poxiçión di Pàixi Bàsci in sciâ càrta giögràfica
Càrta fìxica di Pàixi Bàsci

I Pàixi Bàsci (ciamæ inpropiaménte Òlànda ascì[1], Nederland in olandéize, prononçiòu [ˈneːdərlɑnt]) són 'n pàize de l'Eoröpa nòrd-òcidentâle.

I Pàixi Bàsci són 'na naçión formâ pi-â ciù pàrte da 'n teritöio scitoòu inte l'Eoröpa nòrd-òcidentâle ma ch'a l'inclùdde de tære inti Caràibi ascì. In particolâ són e îzoe de Bonaire, Sint Eustatius e Saba, e quæ, da-o 2010, són conscideræ cómme de monicipalitæ speciâli a-o mæximo livéllo de dózze provìnse into continénte. Pe de ciù, insémme a Aruba, Curaçao e Sint Maarten, són unn-a de quàttro naçioìn costitoénti do Régno di Pàixi Bàsci[2][3][4]. I Pàixi Bàsci confìnn-an co-o Bèlgio a sùd e co-a Germània a levànte óltre che, pe mêzo do posediménto de Sint Maarten, co-a Frànsa ascì inte l'América do Nòrd. Da nòrd a ponénte a naçión a l'é bagnâ da-o Mâ do Nòrd, into quæ a l'à 'n confìn marìtimo co-o Régno Unîo ascì[5][6].

Co-ina popolaçión de 17,6 milioìn de persónn-e, spartîe inte 'n'àrea de ciù ò mêno 41.800 km2 (con 33.500 km2 de tære e o rèsto òcupòu da ægoe intèrne), i Pàixi Bàsci són a sedicêxima naçión co-a ciù âta denscitæ de popolaçión do móndo e a segónda inte l'Unión Eoropêa, pægia in média a 526 abitànti pe chilòmetro quàddro. A ògni mòddo són o segóndo esportatô ciù inportànte, pe valô de mèrçe, de prodûti agrìcoli, gràçie a-i sò terén fèrtili, o clìmma mîte e-e modèrne técniche de coltivaçión dêuviæ[7][8][9]. A fertilitæ di terén a l'é dovûa sorviatùtto a-i coscì dîti polder, co-in procèsso de reclamaçión de tære incomensòu into sécolo XIV[10]. Aprêuvo a 'ste òpere chi, o teritöio olandéize o l'à 'na ridutìscima altitùdine média (da-a quæ a vêgne o nómme do pàize ascì), con ciù ò mêno a meitæ de tære ch'a se trêuva a mêno de 1 mêtro d'altéssa e squæxi o 26% ch'o l'é adreitûa sótt'a-o livéllo do mâ[11].

A sò capitâle[12], e çitæ ciù grànde da naçión ascì, a l'é Amsterdam, inte l'órdine e âtre çitæ ciù inportànti són Rotterdam, L'Aja, Utrecht, Eindhoven e Groningen. A léngoa ofiçiâ do pàize a l'é l'olandéize; o frixón de ponénte o l'é pe cónra riconosciûo cómme segónda léngoa inta provìnsa de Friesland, méntre l'ingléize e o papiaménto són riconosciûi cómme ofiçiæ inti Caràibi olandéixi[13]. Pe de ciù, i dialétti olandéixi do bàsso sàsone e o linburghéize, parlæ rispetivaménte inte pàrte de levànte e de sùd-èst da naçión, són riconosciûe cómme léngoe regionâli méntre a léngoa di ségni olandéize, o sinte romani e o yiddish són riconosciûi cómme léngoe no teritoriâli prezénti into pàize[13][14].

I teritöi che d'ancheu fan pàrte di Pàixi Bàsci són rèstæ pe tànto ténpo, a-o mêno scìnn-a-o sécolo XVI, asæ indipendénti da ògni fórma de potêre reâ centralizòu, a despæto do fæto d'êse formalménte inclûxi into Sâcro Inpêro Romàn. Depoî a creaçión de 'na prìmma unitæ naçionâle co-o Càrlo V into 1549, za co-o sò fìggio Féipo II, gh'é stæta 'na gràn rivòlta di olandéixi co-a coscì dîta goæra di òtànt'ànni, a-a fìn da quæ a l'é stæta creâ a Repùbrica[15]. O nêuvo stâto o l'à fîto conosciûo o sò sécolo d'öo[16][17], co-a fondaçión de 'n grànde inpêro coloniâle e de vàrie bâze comerciâli gràçie a l'açión de conpagnîe olandéixi de Ìndie òrientâli e òcidentâli[18][19]. Aprêuvo a-a difuxón de l'inpêro coloniâle, do quæ a n'é sopravisciûa 'na pàrte di domìnni caraìbichi, a coltûa e l'àrte olandéixi se són difûze d'in gîo pe-o móndo. Indebolîa però da-e goære napoliòniche e da-a catûa da sò flòtta, a naçión a s'é trasformâ into Régno d'Òlànda inte l'ànno 1806, sénsa ritornâ ciù a 'n regìmme repubricàn ànche depoî a chéita de l'inpêro françéize into 1815.

Da-o 1848, i Pàixi Bàsci se són a ògni mòddo òrganizæ cómme 'na democraçîa parlamentâre gràçie a l'açión do prìmmo minìstro Johan Thorbecke, inti ànni do régno do Ghigèrmo II. Co-ina lónga tradiçión de tolerànsa sociâle, da quéllo moménto a naçión a l'é stæta unn-a de ciù progresìste e inovatrîxi, vietàndo a pénn-a de mòrte into 1870 e garantìndo o dirìtto de vôto a-e dònne za into 1917. Neotrâli inti ànni da Prìmma Goæra Mondiâle, i Pàixi Bàsci àn parteçipòu a-a Segónda insémme a-e poténse Alæe. Depoî a fìn da goæra, into 1945, àn firmòu co-o Bèlgio e o Lusenbùrgo 'n tratâto de unión duganâle ciamòu Benelux, negoçiòu quàrche ànno prìmma tra i raprezentànti a Lóndra di govèrni in exìlio di tréi pàixi. Into dòppo goæra se peu ancón aregordâ a realizaçión do coscì dîto Ciàn Delta pe protézze e tære olandéixi da-e maregiæ: conpletòu into 1997, depoî 47 ànni de travàggi, o l'é conscideròu unn-a de sétte mâvégge do móndo modèrno.

Economîa e polìtica

[modìfica | modìfica wikitèsto]

I Pàixi Bàsci són 'na naçión svilupâ co-în'economîa avansâ e l'unzén rédito pro capite ciù âto do móndo[20]. Són tra e naçioìn co-o ciù âto livéllo inti ìndichi internaçionâli de libertæ de stànpa[21] e econòmica[22], de svilùppo umâno, qualitæ de vìtta e feliçitæ in generâle[23]. Defæti, a l'ànno 2020 êan a l'eutén pòsto inta clasìfica globâle de l'Ìndice de Svilùppo Umâno e a-o quìnto inte quélla do World Happiness Index pe-o 2021[24][25].

A naçión a l'é un di ménbri fondatoî de l'ONU, de l'Unión Eoropêa, de l'Eorozöna, do G10, da NATO, de l'OECD e da WTO. A fa pàrte de l'Àrea Schengen e, insémme a-o Bèlgio e a-o Lusenbùrgo, do Benelux ascì. A l'é a sêde de numerôze òrganizaçión e tribunæ internaçionâli, concentræ in particolâ inta çitæ de L'Aja, a quæ a l'é sorvenominâ a "capitâle legâle do móndo"[26]. Pe de ciù, scibén che Amsterdam a l'é indicâ cómme capitâle naçionâle inta costituçión do pàize[12], a L'Aja gh'é e sêde de vàrri òrgani governatîvi ascì, tra i quæ se pêuan aregordâ i Stâti Generâli, o Gabinétto e a Màscima Córte[27].

  1. (NLENDEFR) Nederland vs. Holland, Netherlands Bureau for Tourism and Congresses, 18 òtôbre 2012. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  2. (NL) Statuut voor het Koninkrijk der Nederlanden, Government of the Netherlands, 17 novénbre 2017. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  3. (EN) What are the different parts of the Kingdom of the Netherlands?, Government of the Netherlands, 16 òtôbre 2019. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  4. (EN) Living in the EU, European Union, 12 zenâ 2021. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  5. (EN) Netherlands boundaries in the North Sea, Ministry of Defence. URL consultòu o 15 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 19 agósto 2014).
  6. Inti Caràibi a naçión a l'à di confìn marìtimi con Anguilla (Régno Unîo), Curaçao, Saint Barthélemy e Saint Martin (Frànsa), Saint Kitts e Nevis, Sint Maarten, Îzoe Vèrgine Americànn-e (Stâti Unîi) e Venesoêla.
    (NLEN) Maritime boundaries of the Caribbean part of the Kingdom, Ministry of Defence, 15 novénbre 2017. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  7. (EN) Netherlands: Agricultural exports top 80 billion Euros, in sce freshplaza.com. URL consultòu o 15 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 22 zenâ 2015).
  8. (EN) Netherlands Enterprise Agency, Agriculture and food, in sce hollandtrade.com, 17 lùggio 2015. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  9. (EN) How the Netherlands Feeds the World, National Geographic Society, Seténbre 2017. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  10. (EN) How it Works: Science and Technology, vol. 9, 3ª ed., Marshall Cavendish, 2003, p. 1208, ISBN 978-0-7614-7323-7..
  11. (EN) Quirin Schiermeier, Few fishy facts found in climate report, in Nature, vol. 466, n. 170, 5 lùggio 2010, p. 170.
  12. 12,0 12,1 (NL) Wikivivàgna in olandéize, Grondwet voor het Koninkrijk der Nederlanden [Costituçión di Pàixi Bàsci] (Capìtolo II, Artìcolo 32), in sce nl.wikisource.org. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  13. 13,0 13,1 (NL) Welke erkende talen heeft Nederland?, Rijksoverheid, 11 zenâ 2016. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  14. (NL) Besluit van 24 juni 2021 tot vaststelling van het tijdstip van inwerkingtreding van de Wet erkenning Nederlandse Gebarentaal (PDF), Staatsblad van Het Koninkrijk der Nederlanden, 2021. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  15. (NL) Joan Blaeu e Peter Van Der Kroght, Atlas Maior of 1665 - Belgica Regia & Belgica Foederata, Taschen, 2006, ISBN 3-822-85103-5.
  16. In corispondénsa do sécolo XVII
  17. (EN) Netherlands - Encyclopædia Britannica, in sce britannica.com. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  18. (EN) Dutch Republic - Encyclopædia Britannica, in sce britannica.com. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  19. (EN) History of the Dutch Empire, in sce historyworld.net. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  20. (EN) World Economic Outlook Database, October 2019, World Economic Outlook, IMF, Òtôbre 2019. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  21. (EN) 2016 World Press Freedom Index - RSF, in sce rsf.org, 1º frevâ 2017. URL consultòu o 15 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 1º frevâ 2017).
  22. (EN) Netherlands, Index of Economic Freedom. URL consultòu o 15 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 10 màzzo 2013).
  23. (EN) John Helliwell, Richard Layard, Jeffrey Sachs, World Happiness Report 2017 (PDF), United Nations Sustainable Development Solutions Network. URL consultòu o 15 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 12 lùggio 2017).
  24. (EN) Human Development Report 2021 (PDF), United Nations Sustainable Development Solutions Network. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  25. (EN) World Happiness Report, in sce worldhappiness.report. URL consultòu o 15 arvî 2022.
  26. (EN) Peter J. van Krieken e David McKay, The Hague: Legal Capital of the World, Cambridge University Press, 2005, ISBN 90-67-04185-8.
  27. (EN) Permanent Mission of the Netherlands to the UN - General Information, in sce netherlandsmission.org. URL consultòu o 15 arvî 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 5 òtôbre 2013).

Âtri progètti

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Colegaménti estèrni

[modìfica | modìfica wikitèsto]
Contròllo de outoritæVIAF (EN156652814 · ISNI (EN0000 0001 2369 754X · SBN (ITCFIV048226 · LCCN (ENn78085423 · GND (DE4042203-3 · BNF (FRcb11862083x (data) · BNE (ESXX451224 (data) · NDL (ENJA00568908 · WorldCat Identities (ENn78-085423