Dialet mentunasch
MN |
Achesta pagina é scricia en mentunasch |
| Mentunasch Mentounasc / Mentunascu | |
|---|---|
| Pronónçia | [meŋtu'naʃk] |
| Parlòu in |
|
| Parlànti | |
| Totâle | 4.185 (2007) |
| Clasificaçión | |
| Filogénexi | Lengoe indoeuropee Gruppu Italicu Rumànse de punent Gallo-italiche Lìgüře Lìgüře arpìn Mentunasch |
| Estræto in léngoa | |
Diciaraçión universâle di dirìtti umâni, art. 1
Tut rü esse ümà naiscian liberi e ügale en dignità e en drec. Sàn dutà de ragiàn e de cunsciensa e devan cumpurtase dame rü autre en piena fraternità. | |
U dialet mentunasch (dialetu mentunascu en lìgüre, dialecte mentonnais o mentonasque en franses, dialetto mentonasco en taliàn, dialect mentounasc en ussitàn) è en dialet du süd est d'a Fransa e che se parla ente 8 regiù che san: Mentàn, Rocabrüna, Castelà, Sant'Agne, Guarbe, Castiyiàn, Suspè e Murinet.
U mentunasch è en parlà dic de "transissiàn" trà u lìgüre d'apress fruntiera e r'ussitàn Nissard, che cambia trà acheste cumüne e è caraterisà da e sue varietà lenghistighe: u mentunasch de Mentàn è u mai püru trà acheli, mentre en ru autre paisi è encà mai enflüensà da r'ussitàn de Nissa (per esempi u suspelench) o autri dialeti: int'u lessicu, gramatica e meme a cungiügassiàn pue cambià d'üna part a r'autra.
Se ben che ü trace gallo-italichi e lìgüri san nümarusi ent'a strütüra, è cunsiderà da re assussiassiù cuma ra SAHM (Susietà d'Arte e de Storia du Mentunasch, Societé d'Art et d'Histoire du Mentonnais en franses) uffisialament cum'en dialet de tipu ussitan arpìn (gavuat). Lenghisti cuma Werner Forner han clasificà u mentunasch cuma en dialet de fruntiera Ligüre Arpin, de transissiàn vers r'ussitàn, enseme a u ruiasch.
Classificassiàn
[modìfica | modìfica wikitèsto]U mentunasch è dificile da classificà, perch'è veru che hà en fuart caràteru de transissiàn, ch'u rende difìcile a sua classificassiàn. De segü' per acheli che s'enteressan a ra lenga, i è en debà per a classificassiàn d'u mentunasch. En grana magiù parte du temp, u Mentunasch è classificà cuma ussitàn arpìn o gavuat, se ben a visinansa chiarament dame u pruvensale marrìtimu, e a a varianta nissarda, e nu au parlà de Isura e de autre paisoti d'a cuntea de Nissa ùna se parla r'ussitàn gavuat, che è ben distent du nissard o du pruvensale de Tulùn, o de Marseya.
Semeya dificile d'esse en dialet gavuat, alura ch'u paisotu mai vesìn ùna se parla u gavuat, se trova a scaji 40 km. Dunca, Mentàn, e u Pais Mentunasch, nu stan limìtrofi ďün'aria lenghistiga gavuata, e semeya dificile d'esse stac enflüensà da r'ussità arpìn. Perché i era besugna d'avè a pupülassiàn inissiala che parlava gavuat o en tipu de pré-gavuat, o au menu de truvàse limìtrofu d'üna sità/cumüna che parla o parlava gavuat per ün enflüensa ent'u temp.
Ben che nu déu nan desmentegàse che rü trace ussità san ben presente ent'a murfulugìa d'a lenga e aiscì ent'u lessicu, a basa d'a strütüra è ben gallo-italica e ligüre. È empurtant recunusce che r'ussitan e u ligüre san en cuntinum e acò vue dì che se re cumparema dame u latèn vürgà, prima eran e stesse lenghe ma che aüra san legeramente trope diverse per parlà d'en ünicu spassiu lenghistigu. R'ussitan è stac pü arcaicu, hà campà dame r'enflüensa du franses, vesin, ha aiscì evulüà da suret, idem per u ligüre. Serìa technicament serìa pü giüstu de parlà de diferense evolütive, aiscì se stan, aüra, due lenghe diverse ente r'entercumprenssiàn. Veéma che surte chiarament u caràteru de "Cuntinum" d'achestü dù spassi
Trace ligüri
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Segürament ün de rü mai grosse trace minga ussità d'u Mentunasch, sàn ü: -PL-, -CL-, -GL-, -FL-, -BL-, che se cambian en [pi], [chi], [fi], [bi], [ghi]. Esempi: plassa→piassa, clar→chiaru, gleisa→ghieja, flù→fiù, blan'→bianch. Se remarca che nun è cuma en lìgüre (ciassa, geija, sciù, giancu). Ente stu casu, se trova trà u lìgüre e r'ussitàn: nüscèn parla ent'a penisura dame sta furma de strütüra e viceversa assulütament nüscèn ussitàn è parlà dame sta furma.
- Trac lìgüre e L che sübiscian u rutasismu: lu→ru, escala→scara, escola→scora, sauvà→sarvà. Ben che u rutasismu se cunstata aiscì ent'u Gavuat, nu è minga cuma en mentunasch, ùna scaiji tute re L se trasfurmaie en R, esatament cuma en ligüre.
- A presensa de r intervucàliche palatale tale che : scora, scara, ru, alura, che retruvema subretut ente rü dialete arpìn lìgüre, meme se deurìa prunusià aiscì cum'acò. Se cumparema dame rü dialete du levant, veé che ùna i era na R intervucalica ent'u dialet tale ch'u genuves, nu i è pü de R intervucalica au giorn d'ancüi.
- Ü artìculi: ü articuli ussità che san lu et la, deventan, ru/u, ra/a (scaiji cuma en ligüre, u vent, a piassa); a furma ru e ra è curreta mà cunsideraia cuma na maniera mai antiga de scrive. Ancüi, se preferisce scrive «u gussu» (barca tìpica de pescaù) au lüegh de «ru gussu» aiscì se serìa acetà. Na regula dame ru è ubrigatori è prima na vucala (cuma: ome→r'ome, anciùa→ r'anciùa).
- U plürale: meme se u plürale de vote è poch diversu du ligüre, nu i è ren da vede dame r'ussitàn, una i è che r'artìculu cambia, esempi: lu càn -> li/lü can, la muntagna→ li muntagna, Alura ch'en mentunasch serìa : ü cà, e muntagne, dame un trac cumün au ligüre e aü autre dialet gallo-italichi.
- A palatisassiàn, re S intervucaliche devent u suàn [ʒ] , «j» franses (cume en ligüre, ma nun è sistematicu) scric «j» segund r'urtugrafia d'u munegasch, «x» dame a VPL e a grafìa d'a Barma Grande o encà «jh» segund'a grafìa mistralenca o ussitana. Esempi: camisa→ camija, dies→diej, plasì→piajè. Cuma è scric prima, nun è sistematica perchè u i è paraule cuma ad esempi : «dise» a ra segunda persuna d'u singülari.
- Esiste en'autra palatisassiàn d'a dubie «s» (passage en «sc» cuma: cussìn →cuscìn, si→scì[n. 1], seisanta→sciüscianta. Sta furma là nun è tambèn sistematicu, per esempi se ghe dise: pussibile e nun puscibile (cume en ligüre du punent).
- I è pien d'achele paraule che, au filu du temp, han vist a vucale atuniche che a lenga mentunasca ha cunservà (cuma: pussibile, credible), cuma aiscì e finale en «u» che san numaruse: econòmicu, catalogu, cutidianu, nervu, babotu, maramotu, ciarafu, stüpidu, lücidu, tepidu, Giachimu, étaru, erbu…
- Desinense en -ale che nu deventan minga -au (cuma: Nadau→ Natale, nasiunau→ nasiunale, prensipau→ prencipale, pruvensau→ pruvensale[n. 2] ent'achestu u ligüre duneria : nasiunâ, prinsipâ, pruvensâ. Esitu che, en rari casi, sta esiste aiscì en mentunasch (cuma : espitau→ uspità, en ligüre uspeâ).
- Prununsia nasala d'e terminassiàn -in/-un, en fac r'articulu "ün", scric aiscì "en" segunda a grafia d'u VPL, nu se prununse /yŋ/ cume en ussitàn mà /eŋ/. (Esempi: mi catu en tocu de pan, è en belu gussu….) En Ligüria, r'articulu "en" se dise "in", ma u i'è dü dialeti ent'u punent ùna i ha "en" cuma r'evulüssiàn direta de "in"). Tamben sta prununsia se tröva in autre paraule, per esempi à Mentàn nu se dì "u camin", mà: "u camen".[n. 3]
- Scaiji scimile e desinense en -ùn che se cambian en -àn, nun è sistematicu ma suvent è cum'acò : Mentùn→Mentàn, revolüssiùn→ revolüssiàn. Ma se ghe dì: ciucatùn, garçuna, "bàn" ma esiste aiscì a maniera "bùn", pelandrùn…
- A prima persuna du singulari pe ü verbi en -à (es. mangià, anà, fà) ha r'istessa cunstrüssiàn gramaticala ligüre, en fac i è poche verbi che fàn a prima persuna du singülari de na maniera diversa. Esempi: mangi→mangiu, vau→ vagu,fau→ fagu/fassu… Però termine è de vote diversu, che semeya a na finale ussitana cuma (cumparassian dame u ligüre de punente): mi ho → mi hai , mi sò /saciu→ mi sai, è abastansa raru perché ü termine san scaiji tute en -u cuma: mi bevu, mi mangiu, mi capisciu, mi vagu, mi durmu, mi dunu, mi cumpru, mi suanu, mi sentu…
- A ra sengunda persuna du singülari è mai marcà int'u nümaru, nu semeya nan ussitàn, ma en tute casi, menga tantu italicu (sempre cumpara dame u ligür) : ti hai→ tü al, ti sei→ tü est, ti fai→ tü fal
- A sparissiàn d'a E prima ena S cuma: escola→scora, escala→scara, espesialità→spesialità…
Trace ussitàne
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Cambiament -CT- latén en -cc-, cuma : früta→frücia, faitu→ fac, laitu→lac…, present en ussità ma aiscì en serti dialeti ligüri
- E «o» turbate cuma u suanema en taliàn, cuma: nötte, scöra, tipicamente ligüri, en mentunasch nun sàn menga propi de re «ö» ma en mischiu trà «ö» et «üe» ussitàn: (nöte→nüec)[n. 4]
- Ent'u lèssicu i è de maniera significativa ün' enflüensa de r'ussitàn (cumparà dame u ligüre: dreta→drecia, sù→surey, binè/binelu→bessàn, cù/cùn→dame, quandu/candu→cura), i è d'autre esempi, aiscì de diverse espressiù mentunasche che san e mai cunusciüe e han na fuarta enflüensa d'u ligüre o d'a Ligüria: belìn/belèn, me ne batu belin, trenta purghe[n. 5], badalücu[1], babaciu, babulu, gnocu, rumpa bale, seca bale, tira belin, abelinà, piyà en giru…
- U mascülìn ha vari termine diversi pussibile respet au ligüre : medicu→medichi, gat'→gate, econòmicu→econòmichi, tut'→ tute, achelu→achelü, cavà→cavale, uspità→uspitale, camèn→camì, vesìn→vesèn; En pü r'articulu mascülìn plürale nu è «,ri» ma « ü, rü ». Esempi, r'ome→ü/rü ome (lig. l'òmmu→i òmmi), u gat'→ü gate (lig. u gattu→i gatti). Però, è pussibile che a prununsia de "ü/rü" se fà pütostu "i/ri" cuma en nissard dame u se "lü" che se puaran dì "li".
- U participiu passà e ü agetivi cumparà da u ligüre è pü vesìn de r'ussitàn, ecetu u feminìn ch'è na furma pü arcaica en -àia, che se pùe retruvà int'a variante ligüre de Bunifassiu e esiste aiscì en vivaro arpìn, meme se serìa magarra giüstu de parlà d'en stess camèn evolütivu pü che d'ün'iflüensa direta: arrivau/arrivà →arribà/arribàia, bagnà/bagnàia…
- A tumbaia de vucale atuniche tale che: ventu→vent', gatu→gat', cumandante→cumandant, nüece, nüec. Acò nun è fursament nan en ussitanismu ma devema amete che na currelassiàn è pussibile. Per cumpletà, ente rü carruge, se pùe aiscì sentì na [e] dicia de sustene, per esempi puré sentì tambèn : cumandante envece de cumandant…
Gramatica
[modìfica | modìfica wikitèsto]Articuli
[modìfica | modìfica wikitèsto]| Determinativi | Masculìn | Feminìn |
|---|---|---|
| Singülari | u - ru | a - ra |
| Plürale | ü - rü | e - re |
Prima na vucala va solu “R’” cuma:
“r’anciua”, o “r’ugetu”.
| Endeterminativi | Masculìn | Feminìn |
|---|---|---|
| Singülari | en | üna |
| Plürale | de | |
| Cuntratà | Masculìn | Feminìn |
|---|---|---|
| Singülari | d’u - au | d’a - a ra |
| Plürale | d’ü -a ü | d’e - a e (a re) |
Prunume
[modìfica | modìfica wikitèsto]| Persunale | Cumplemente |
|---|---|
| Mi | Me |
| Tü | Te |
| Elu/ela | Ru/ra - r' - ri - y |
| Nautre/nu | Nu/en |
| Vaute/vu | Vu |
| Elü/ele | Rü |
Agetivi de pussessiàn
[modìfica | modìfica wikitèsto]| Masculìn | Femenìn | ||
|---|---|---|---|
| Singülari | Plürali | Singülari | Plürali |
| U men | Ü me | A mia | E mie |
| U ten | Ü te | A tua | E tue |
| U sen | Ü se | A sua | E sue |
| U nuasc/nuastre | Ü nuaisce | A nuascia | E nuasce |
| U vuasc/vuastre | Ü vuasce | A vuascia | E vuasce |
| U sen | Ü se | A sua | E sue |
Vèrbi
[modìfica | modìfica wikitèsto]Seghita de suta en ensem d'esempi d'ü prencipale vèrbi en mentunasch, en grafìa italica. Numerusi elementi de gramatica sàn stac' aiscì culessiunài pe' a prima vota ent'u 1875, grassia a James Bruyn Andrew, scritù de l'Essai de grammaire du dialecte Mentonais, avec quelques contes, chansons et musique du pays.[2]
| Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
| Mi | sü | era | serai | sieghe | fughessa/fussa | seria | - |
| Tü | est | ere | serar | sieghe | fughesse/fusse | serie | sieghe |
| Elu/ela | è (es/ese) | era | serà | sieghe | fughessa/fussa | seria | sieghe |
| Nautre/nu | sema | eran | serema | sieghan | fughessan/fussan | serian | sieghema |
| Vaute/vu | este | era | serer | sieghar | fughessar/fussar | seriar | sieghar |
| Elü/ele | sàn | eran | serà | siegan | fughessan/fussan | serian | siegan |
A u participiu u vèrbu esse u fa essent o essendu (presente) e stac (passà).
| Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
| Mi | hai | avia | aurai | aighe | aughessa | auria | - |
| Tü | al | avie | aurar | aighe | aughesse | aurie | aighe |
| Elu/ela | ha | avia | aurà | aighe | aughessa | auria | aighe |
| Nautre/nu | avema | avian | aurema | aigan | aughessan | aurian | - |
| Vaute/vu | avè | aviar | aurè | aigar | aughessar | auriar | - |
| Elü/ele | hàn | avian | auran | aigan | aughessan | aurian | aigan |
A u participiu u vèrbu avé u fa avent o avendu (presente) e agü'/augü' (passà).
A parte sti du' verbi, se presentan due cungiügassiàn regülàri, a primma dame ü verbi che terminan en -à, mèntre a segunda dame i vèrbi in -e o -i.
| Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
| Mi | cantu | cantava | canterai | cante | cantessa | canteria | - |
| Tü | cante | cantave | canterar | cante | cantesse | canterie | canta |
| Elu/ela | canta | cantlava | canterà | cante | cantessa | canteria | cante |
| Nautre/nu | cantema | cantavan | canterema | cantema | cantessan | canterian | cantema |
| Vaute/vu | canté | cantavar | canterè | cantlè | cantessar | canteriar | cantè |
| Elü/ele | cantan | cantavan | canteràn | cantan | cantessan | canterian | cantan |
A u participiu u vèrbu parlà u fa cantent o cantendu (presente) e cantà/cantàia (passà).
| Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
| Mi | mangiu | mangiava | mangerai | mange | mangessa | mangeria | - |
| Tü | mange | mangiave | mangerar | mange | mangesse | mangerie | mange |
| Elu/ela | mangia | mangiava | mangerà | mange | mangessa | mangeria | mange |
| Nautre/nu | mangema | mangiavan | mangerema | mangema | mangessan | mangerian | mangema |
| Vaute/vu | mangé | mangiavar | mangerè | manglè | mangessar | mangeriar | mangé |
| Elü/ele | mangian | mangiavan | mangeràn | mangian | mangessan | mangerian | mangian |
A u participiu u vèrbu mangià fa mangent o mangendu (presente) e mangià/mangiàia (passà).
| Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
| Mi | stagu | stasìa | starai | staghe | staghessa | starìa | - |
| Tü | stal | stasìe | staral/r | staghe | staghesse | starìe | stai |
| Elu/ela | stà | stasìa | starà | staghe | staghessa | starìa | - |
| Nautre/nu | stasema | stasìan | starema | stasema | staghessan | starìan | stasema |
| Vaute/vu | stasé | stasìe | staré | stasé | staghesse | starìe | stasé |
| Elü/ele | stàn | stasìan | staran | stagan | staghessan | starìan | - |
A u participiu u vèrbu stà u fa stasent o stasendu (presente) stac (passà)
| Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
| Mi | perdu | perdia | perderai | perde | perdesse | perderia | - |
| Tü | perde | perdie | perderar | perde | perdesse | perderie | perde |
| Elu/ela | perde | perdia | perderà | perde | perdessa | perderia | perde |
| Nautre/nu | perdema | perdiam | perderema | perdema | perdessan | perderian | perdema |
| Vaute/vu | perdè | perdiar | perderè | perdè | perdessar | perderiar | perdè |
| Elü/ele | perdan | perdian | perderàn | perdan | perdessan | perderian | perdan |
A u participiu u vèrbu perde u fa perdent o perdendu (presente) e perdü (passà).
| Prunume | Indicatìvu | Cungiuntìvu | Cundissiunàle | Imperatìvu | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Presente | Imperfetu | Futüru | Presente | Imperfetu | Presente | Presente | |
| Mi | vegu | ||||||
| Tü | vée | ||||||
| Elu/ela | vé | ||||||
| Nautre/nu | veéma | ||||||
| Vaute/vu | veé | ||||||
| Elü/ele | véan | ||||||
Grafia
[modìfica | modìfica wikitèsto]En Mentunasch esistan varie grafìe pe scrìveru :
- grafìa ussitan dicia « morpho-etymologique »
- grafia mistralenca che repiya u sistema de scritüra frenses
- grafìa italica che repiya u sistema taliàn, simile aiscì aa VPL e aa grafìa munegasca
Esempi :
| Ussitana | Aquest'artìcolo è scrich en mentonasc, per parlar do dialet mentonasc |
|---|---|
| Mistralenca | Aquest'artìcoulou è scrich en mentounasc, per parlà dou dialet mentounasc |
| Itàlica | Achest'artìculu è scric en mentunasch, per parlà d'u dialet mentunasch. |
E tre grafìe san buane a esse üsaie segunde e preferense d'u scritù.
| Létere | Suan
IPA/AFI |
Nòte |
|---|---|---|
| A | a | |
| B | b | |
| C | k/ʧ | duss dame -e/-i, düra dame e autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u suan duss de -e/-i e tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle |
| D | d | |
| E | e/ɛ | é serà/ è avèrta |
| F | f | |
| G | g/dʒ | duss dame -e/-i, düra dame r'autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u suan duss de -e/-i e tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle |
| GL | ʎ/ij | acumpagnàu da a -i u l'ha u suan d'u franses famille, tambèn a u termine da paròla (es. travagl) |
| H | müta | |
| I | i | |
| J | ʒ | suan d'u franses jardin |
| L | l | |
| M | m | |
| N | ɱ/n/ŋ | -n finale se prununsia nasale cume ent'u grüpu -ng d'u franses, per i autri casi n'a l'è mai nasale (-n- mediale e -nt finale), -nn cume in italian o cume -nne franses |
| O | o/ɔ/ø/u | o serà (ent'a magiuransa d'i casi üna via de mésu dame [u]), o avèrta (rara), cume eu franses ent'u mésu da paraula (rara) |
| P | p | |
| Q | k | nu esiste |
| R | r/ɹ | |
| S | s | |
| T | t | |
| U | u/y | cuma [y] quande n'a l'è acumpagnàia da ün'autra vucale o ent'i grupi de vucàli dame trèma (ü) cuma [u] ent'i grüpi de vucàli sensa trèma |
| V | v | |
| Z | ts/dz | rara, meme funsiàn che en taliàn cuma a paraula "zeru" |
| Létere | Suan
IPA/AFI |
Nòte |
|---|---|---|
| A | a | |
| B | b | |
| C | k/ʧ | duss dam e-e/-i, düra dame e autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u suan duss de -e/-i. Tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle (c' duss, ch' düra) |
| Ç | s | suan da s de l'italiàn serpente intervucalica |
| D | d | |
| E | e/ɛ | é serà/ è avèrta |
| F | f | |
| G | g/dʒ | duss dame -e/-i, düra dame r'autre vucàli, u grüpu ch- rende düru u suan duss de -e/-i. Tambèn se mete a u tèrmine d'e paròle (g' duss, gh' düra) |
| GL | ʎ/ij | suan d'u franses famille |
| H | müta | |
| I | i | u grüpu -ii e a -i' a a fìn de 'na paròla se lesu cuma gl- |
| L | l | |
| M | m | |
| N | ɱ/n/ŋ | -n finale se prununsia nasale cume ent'u grüpu -ng d'u franses, per i autri casi n'a l'è mai nasale (-n- mediale e -nt finale), -nn cume in italian o cume -nne franses |
| O | o/ɔ | o serà/o avèrta |
| P | p | |
| Q | k | meme funsiùn che en taliàn |
| R | r/ɹ | |
| S | s/z | suan de l'italian serpente se cumpagnàu da 'na cunsunate, suan de l'italiàn mese entervucalicu |
| T | t | |
| U | u | meme che en taliàn |
| Ü | y | suan d'a u franses |
| V | v | |
| X | ʒ | cuma ent'u zenese paxe, suan d'u franses jardin |
| Z | ts/dz | rara, meme funsiàn che en taliàn |
Esempi
[modìfica | modìfica wikitèsto]Seghita ün esempi de testu scric' en mentunasch ent'a grafia ussitana, cumparà dame a revirada en grafia italica:
U Mentounasque se rendèran en proucessian ent-ou ver de Mentan, paraïs misterious de source. Prìou en testa, caminèran difichilamen fint' e limite d'a coumuna.
Aqui, ou prèire s'engenouia e levant vers ou chelou a soua vilha testa bianca, prega Maria-Vergine. Puhi, dame soua man tremourenta, fa sus ou solou ou signou d'ou Redentou....
Una aiga fresca e pura sguita ent ou liech d'ou valan...
Aichi, tout' u seze de loulh, festa d'a Madona d'ou Carmel, anavan en proufessian senti a messa ent' a pichouna capela rurale d'ou Sourge, cougounaia sout' u amourie.
E souta r'oumbra benefichente dou vielh erbou pianta d'ou princhipe Antoni Primou, Barba Antoni, pensavan ent' u noaiche couragious antenati u Barbeti, que, retirà ent' aquela capeleta, lutavan ja contr' u satelite d'a Revoulucian e d'ou centralismou jacoubin.
E dague una devoucian per aquelu vielhe que nou bevian mai d'aiga.
Ü Mentunasche se rendèran en prusessian ent'u ver de Mentàn, parais misterius de surse. Priù en testa, caminèran dificilament fint'e limite d'a cumüna.
Achì u prèire s'engenuya e levandu vers u celu a sua vieya testa bianca, prega Maria-Vergine. Puyi, dame sua man tremurenta, fa süs u solu u signu d'u Redentù...
. Ün'aiga fresca e püra seghita ent'u liec d'u valan...
Aisì, tut'ü sese de lügl', festa d'a Madona d'u Carmel, anavan en prusessiàn sentì a messa ent'a piciuna capela rürale d'u Surge, cugunaia sut'ü amourié.
E suta r'umbra beneficente du viey'erbu piantà d'u principe Antoni Primu, Barba Antoni, pensavan ent' ü noaisce curagius antenati ü Barbeti, che, retirà ent'achela capeleta, lütavan gia contr'ü satelite d'a Revulüçian e d'u sentralismu giacubin.
E daghe üna devussiàn per achelü vieye che nu bevian mai d'aiga.
Opere
[modìfica | modìfica wikitèsto]- Jean-Louis Caserio, A Lambrusca de Paigran: fàure e cuenti en lenga dou pais, Société d'art et d'histoire du Mentonnais, Scora felibranca mentounasca, 1987.
- Jean-Louis Caserio, Ou Mentounasc per ou Bachelerà, 3ª ed., Société d'art et d'histoire du Mentonnais, Scora felibranca mentounasca, 2000.
- Jean Ansaldi, Brandi mentounasc, Société d'art et d'histoire du Mentonnais, 2010. (a puesia Ou Bouasc-Fouran è visibile aiçì)
Bibliugrafia
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (LIJ, FR) Josiane Tricotti, Jean-Louis Caserio e Louis Caperan, Ou mentounasc a ra scora, 1ª ed., Société d'art et d'histoire du Mentonnais, 1984.
- (FR) Werner Forner, La composante 'alpine' du mentonnais, in Giuliano Gasca-Queirazza, Atti 2° Congresso Internazionale AIEO, vol. 2, Turin, Universcitæ, 1993, pp. 653-678.
- (FR) Werner Forner, Le mentonnais entre toutes les chaises? Regards comparatifs sur quelques mécanismes morphologiques, in Jean-Louis Caserio, Lexique Français-Mentonnais, Mentun, Société d'art et d'histoire du Mentonnais, 2001, pp. 11-23.
- (FR) Jean-Louis Caserio, Entre provençal (nissart) et ligurien: le parler mentounasc (PDF), in Luenga & fablas, vol. 19, 2015, pp. 61-65.
- (FR) Werner Forner, ”Ou loub e r’agnè” – Du mentonnais d’aujourdhui au mentonnais d’hier, in ALD (éd.), Actes du 15e Colloque des Langues Dialectales, Munegu, EGC, 2018, pp. 15-33.
- (FR) Werner Forner, Morphologie comparée du mentonnais et du ligurien alpin. Analyse synchronique et essai de reconstruction, Beihefte ZrP, Berlin, De Gruyter, nov. 2021, ca. 450 pp.
Nòtte
[modìfica | modìfica wikitèsto]- iNòte au testu
- ↑ sì, nu è ütilisà per dì “scì” mà pue esse ütilisà, en ussitàn se dirà “òc” o “ahì” per dì scì però “scì”, ente nuasc paìs significa ben “scì”
- ↑ provenzale, se pue dì aiscì “pruvensau” ma è en nume propriu alura ne se pue piyà en cünti
- ↑ Se pue dì “camìn”, perché semeya esse aiscì ütilisà da ü lucütori
- ↑ Meme se se pue sentì prununsià aiscì [nöce], nu è sistematicu De vote se sente prununsià [nöc(e)] cuma [nüec(e)]. Depend d’a gent, du lögh, de ř’acentu… A titulu d’esempi, se sente suvent : « je suis CÖC' »(sono cotto), fransesismu peř dì : sü cöc (sono stanco en taliàn)
- ↑ Trenta purghe, emplica che i è besugna de trenta pürghe per lavà u servé
- ↑ Grafìa adutàia ent'u 1875 da u studius James Bruyn Andrews, è staia üna de prime grafie mentunasche, adutaia ent'u sen Essay. È ispiraia a e grafie storiche de r'ussitan, segond a norma "morpho-etymologique", ma presenta trace en cumün dame a grafia storica du genuese aiscì, ùna a [u] è marcaia cuma <o>
- ↑ a grafia ventemiyusa.
- Nòte bibliugrafiche
- ↑ Sò che dighema per en tipu en pò matu perché se dì che a Badalücu, en paisotu d’a Ligüria san tute en pò sceme per u fac che aurìa augü de ra cunsanghinità trà elü
- ↑ (LIJ, OC, FR) James Bruyn Andrews, Essai de grammaire du dialecte Mentonais, avec quelques contes, chansons et musique du pays, Nìssa, Imprimerie Niçoise, 1875.
Autri prugeti
[modìfica | modìfica wikitèsto]
Wikimedia Commons a contêgne di files in sce Dialetu mentunascu
| Contròllo de outoritæ | BNF (FR) cb12650754c (data) |
|---|
